La veu en el teatre, és una eina bàsica que té uns requeriments específics: l’actor o actriu teatral ha de poder fer un crit, riure, plorar i jugar amb les entonacions a fi d’expressar emocions amb la veu. El volum de veu pot oscil·lar de la intensitat més alta, fins a gairebé un xiuxiueig, però sempre ha de ser audible fins a les darreres files. Ha de dominar també l’ús de les cavitats de ressonància (faringe, boca, foses nasals) a partir del domini dels òrgans articuladors mòbils (llengua, llavis i vel del paladar), doncs un ressonador ben ajustat amplifica el so.  El gest ajuda a donar consistència a la caixa toràcica i expressivitat a la veu.

1.Jugar amb la veu

Tots els integrants del grup s'han de posar en cercle i regalar una paraula a la persona que tinguin a la seva dreta. Amb la paraula regalada cada participant, ha de crear una frase que després ha de dir amb veu alta i clara al grup. Una vegada que s'han sentit les frases de cada un, comença realment, el joc. L'educador demana que els participants diguin la seva frase com si fossin molt tímids, vellets, pedants, pagesos, tartamuts, graciosos, presumits, o també com si estiguessin cansats, enfadats, contents, enamorats, irònics, simpàtics. A més a més també es pot jugar a dir la frase si parlessin una serp, un ocell, un elefant, un gall, un conill, un gat, un porc, un lleó, una vaca... Es pot continuar amb la llista que es vulgui de personatges, animals o estats d'ànim.

2.Receptor i emissors

Hi ha un alumne/a que fa de receptor i uns altres dos fan dʼemissors. El receptor se situa al mig i els emissors a cada costat, separats per tres metres del receptor. Els emissors han de pensar una frase, ni molt curta ni molt llarga i lʼhan de dir al mateix temps en veu alta a un ritme i volum semblants. El receptor ha de procurar escoltar bé i repetir les dues frases sense errors. Si no és capaç de repetir-ho correctament, ho haurà d'anar provant, fins que ho aconsegueixi. Sʼaniran canviant els emissors i els receptors.

3.La força de la veu.

Es distribueixen per la sala diferents objectes de diferents formes i mides: sabates, capses, llibres, fulls de paper, taules, cadires, motxilles, etc. Cada alumne/a es posa davant dʼun objecte, de manera que la boca estigui dirigida cap a ell amb el propòsit de desplaçar-lo. Segons quina sigui la seva mida adoptarà la posició més adequada, per tant poden estar estirats a terra, drets, asseguts, agenollats... Aleshores, situada la boca a uns 40 cm. de lʼobjecte tractarà de dirigir una quantitat de so amb la intenció de moureʼl i desplaçar-lo imaginàriament.

4.Embarbussaments: Recitar aquests embarbussaments

• Et vull perquè em vols.

Vols que et vulgui més.

Et vull més que em vols.

Què més vols! Em vols més ?

• Duc pa sec al sac,

Mʼassec on sóc,

i el suco amb suc.

• Un plat pla

ple de pebre negre nʼera.

Un plat pla

ple de pebre negre està.

• Pare Pau

pintor pastera,

pinta portes

per poc preu.

5.Jugar amb embarbussaments: Recitar els anteriors

Dir els embarbussaments, segons diferents personatges: un aristòcrata molt fi, un tartamut, amb accent italià, amb accent andalús, amb accent americà, un babau, una directora en una reunió, un home primitiu... Una altra variant del mateix exercici és cantar-ho amb diferents ritmes: de vals, de rock, de rap, de samba, de cant líric...Una altra possibilitat del mateix exercici, és dir-ho: rient, plorant, refredat, espantat, alegre, enfadat, etc.

6.La força de la veu.

Es distribueixen per la sala diferents objectes de diferents formes i mides: sabates, capses, llibres, fulls de paper, taules, cadires, motxilles, etc... Cada alumne es posa davant dʼun objecte, de manera que la boca estigui dirigida cap a ell amb el propòsit de desplaçar-lo. Segons quina sigui la seva mida adoptarà la posició més adequada, per tant poden estar estirats a terra, drets, asseguts, agenollats...Aleshores, situada la boca a uns 40 cm. de lʼobjecte tractarà de dirigir una quantitat de so amb la intenció de moureʼl i desplaçar-lo imaginàriament. Depenent de cada objecte sʼhaurà dʼemetre un so de diferent volum i intensitat.

7.Joc del doblatge

Es posen per grups de tres o quatre. Un grup representa una escena sense veu i lʼaltre grup li posa les veus, com si és tractés dʼun doblatge.

8.Preparació per llegir o parlar en veu alta. 

Massatge del cabell, a les òrbites oculars, galtes. Obrir i tancar la mandíbula, estirar llavis i fer moviments de la llengua en totes direccions. Es poden dir les vocals amb diferent intensitat de veu (d'agut a greu i a l'inrevés) i prendre consciència del moviment i l'obertura de la boca. També es poden triar síl·labes i dir-les en veu alta projectant-les cap endavant, evitant el crit i buscant la presència amb una bona posició corporal, arrelada a terra.

9.Consciència bucal

En primer lloc, moure la llengua tocant alternativament al mig del llavi superior i al mig de lʼinferior. Després, anar augmentant la velocitat poc a poc. Per acabar anar disminuint-la, a poc a poc. D'altra banda, també es poden prémer el llavis i després relaxar-los (sempre amb la boca tancada).

10.Ganyotes amb un so

Exercici dʼimitar ganyotes i que cadascuna vagi  acompanyada dʼun so característic; per exemple: cara de felicitat, de fàstic, de por, de mareig, de dolor, de tristor, de ràbia, de pànic, etc.

11.El xiclet

Es tracta de mimar lʼacció de mastegar xiclet, seguint les següents instruccions: exagerar el fet de mastegar, mastegar amb tota la cara, amb el coll, amb les espatlles, amb els braços i les mans, amb els malucs, amb els genolls, amb els peus. Després anar restant parts del cos.

12.Manifestacions fisiològiques sonores

En gran grup, en petit grup o per parelles, els alumnes han de jugar a fer aquests sons i prenent consciència de la posició de la boca i com surt el so. Exemples: badallar, tenir singlot, tossir, mastegar, fer gàrgares, mocar-se, fer el soroll d'un borinot o mosquit, xumar, roncar, xarrupar, ressonadors nasals i bucals...

13.Canvia com sona

S’ha d'agafar un petit text i repartir als alumnes en grups. Cada grup llegirà el text, segons la pauta suggerida pel docent o triada lliurement d'aquesta llista:

• Llegir només les vocals.

• Llegir només les consonants (el so consonàntic).

• Anar del silenci fins al crit, i a la inversa.

• Sil·labejar.

• Alternar paraules llegides lentament amb d’altres de forma extremadament ràpida.

• Suprimir les exclamacions, interrogacions, punts suspensius, etc. I col·locar-los en altres llocs.

• Destacar la pronunciació de certs fonemes: allargar les esses, intensificar les erres…

• Introduir tota una sèrie de defectes físics com quequejar, parlar amb el nas tapat, sense separar les dents…

• Canviar el to. Per exemple llegir-ho tot de forma tràgica, o amb certa apatia, o de manera tímida, o, al contrari, amb molta seguretat, amb menyspreu…

14.Partit de tennis.

Imagina que estàs jugant un partit de tennis. Comença la partida amb el primer servei i dient PA acompanyat del gest del servei. Cal visualitzar la pilota, seguint-la amb la mirada. La síl·laba ha dʼarribar al company o companya que està a lʼaltre costat de la xarxa imaginària. És important concentrar-se en el joc del company/a i en la trajectòria de la pilota. Cada cop de raqueta, sʼha dʼacompanyar dʼun so: PA, PE, PI, PO, PU...

15.Dir la frase amb diferents emocions

Pronunciar una mateixa frase segons diferents situacions. Exemple: Home! Quina alegria! Quant de temps sense veureʼt!! Les situacions proposades poden ser: cansat, mort de son, a cau dʼorella, moribund, nerviós, eufòric, empipat, corrent, plorant...

Orientacions: la pràctica de dicció han de tenir en compte les següents consideracions, que ajudaran a fer bé els exercicis. Per això cal tenir present aquests tres punts:

1r. Cal llegir dos cops en veu baixa el text que sʼha de llegir en veu alta posteriorment.

2n. Cal dominar la tècnica vocal:

a)VOLUM: parlar fort sense cridar (tenint en compte la intensitat (fort o fluix) i el to (agut o greu).

b)VELOCITAT: no sʼha de córrer, cal llegir amb un ritme adequat (ràpid o lent).

c)ARTICULACIÓ: obrir la boca i relaxar els músculs de la mandíbula.

3r. Llegir un text tenint cura dels signes de puntuació.