De joc dramàtic i d'improvisació

El joc dramàtic és un mitjà natural d'aprenentatge de l'infant, creant una zona de desenvolupament proper. És essencial estratègia de desbloqueig i d'alliberament expressiu, convertint-se en una plataforma fantàstica creativa, que condueix a adquirir els coneixements i les habilitats socials, per a ser competent a la vida. Les improvisacions són accions i situacions, que ens ajuden a treballar la creativitat i l'expressió per tots els costats, fomentant l'escolta, la cohesió de grup i l'equip.

1.La conferència

Entre tots  els membres del grup es tria un tema del qual es pugui  parlar durant una llarga estona. Quan s'han triat tots els integrants s'enumeren i el primer ha de començar a parlar de forma clara, seriosa i tranquil·la del tema escollit. Però en un moment donat el conferenciant (a una indicació de l'educador) comença a tenir unes ganes imperioses d'orinar i no pot deixar de parlar fins que el professor no dóna pas al següent de la llista que vindrà a substituir-lo.

2.La paraula secreta

Es fa un munt de 50 targes, cada una amb una paraula escrita. En grups de cinc, cada grup ha de fer una improvisació de tres minuts de durada. Abans de començar però, cada integrant del grup, ha d'agafar una tarja amb la seva primera paraula secreta i l'ha d'incloure en el diàleg.

3.La família

Una família davant la televisió: pare, mare, avis i nens. Es fa zàping (la veu de l'educador ha d'anunciar cada cop el bloc esportiu, l'infantil o el magazine...) i comença el conflicte entre els personatges per triar el canal. Al punt àlgid de la discussió (i per indicació de l'educador) el televisor s'avaria. Reacció de la família.

4.La festa

Tot el grup ha d'assistir a una festa d'un cert nivell. Cada alumne ha de preparar un personatge per anar-hi i en començar la improvisació s'ha de marcar l'objectiu que l'educador, en secret, li entregui. Quan l'exercici s'ha acabat, es posa en comú l'experiència. 

Possibles objectius a seguir: 

• Caure bé a tothom. 

• Caure malament a tothom. 

• Fer de showman. 

• Ser groller.

• Lligar amb tothom. 

• Anar de pedant. 

• Considerar a tothom avorrit i vulgar.

5.L'autobús

Aquest joc consisteix a representar una situació a l'interior d'un autobús. Cada participant representa un paper dins la situació que proposi el professor i que entre tots ha d'escenificar. Exemple: un accident, un músic que demana diners, un segrest, una situació de part imprevista, la indisposició d'algú...

6.El riu

En aquest exercici hi participa tot el grup. En aquesta improvisació col.lectiva tots els integrants s'han d'ajudar i escoltar molt. Es parteix d'una llarga caminada (imaginària, és clar) i després de molt esforç, el grup es troba amb un imprevist: un riu amb molt cabal que obligatòriament s'ha de travessar. Pels voltants hi ha branques i pedres per aconseguir-ho i poder així arribar al seu destí. Quan tots els membres del grup han arribat a l'altre costat del riu es pot descansar. Es tracta d'un exercici que posa a prova al grup, desenvolupa la creativitat i consolida la interacció entre els seus membres.

7.Reunió d'amics

La improvisació que ara s'ha de treballar es desenvolupa en una casa particular. Un grup d'amics parlen sobre com han passat les vacances d'estiu, compartint i comentant les seves experiències personals però tenint en compte les següents reaccions individuals:

• Recordar-ho li produeix pena.

• Té un atac de riure en relatar una anècdota.

• Se sent gelós del personatge 4.

• Presumeix del seu viatge.

• No ha anat enlloc perquè no té prou diners.

• S'ha enamorat durant les vacances i viu als núvols.

• Té fòbia als espais tancats, per tant, li resulta impossible viatjar.

8.La carta d'amor

Cada integrant del grup ha d'escriure una carta d'amor i després l'ha d'escenificar. S'ofereixen dues formes: reproduir el moment en què la va escriure, amb la llicència de llegir-la en veu alta mentre la redacta, o bé llegir-la en veu alta com si fos el destinatari quan l'acaba de rebre.

9.Teatre al carrer

Ara es proposa traslladar l'escena a un espai natural. El grup ha d'anar a un indret ciutadà, amb un tema prèviament elaborat i crear un espectacle visual sense paraules, amb música, formant estàtues, etc...

10.Retalls de revista/fotos

Els  alumnes es reparteixen en grups de 4 o 5 i l'educador reparteix a cada grup, un retall de revista o alguna foto, en la qual hi hagi algun objecte, un paisatge, persones fent alguna acció... Els altres no poden veure les imatges dels altres grups. Se'ls dona un temps per a preparar una situació, a partir del que els hagi suggerit la foto. La improvisació ha d'estar planificada en quatre parts: inici, objectiu, nus/conflicte i desenllaç. Un cop cada grup, hagi fet la seva improvisació, la resta haurà d'endevinar quina ha estat la imatge d'inspiració que s'ha emprat per crear la situació.

11.El venedor/venedora

Es col·loquen els integrants en parelles. Un adopta el rol de venedor/a i l'altre del de comprador: el primer ha d'aconseguir vendre el producte a un comprador que ni vol ni necessita per res, el producte oferit. A l'ordre del professor, es van intercanviant els rols sense aturar la improvisació.

12.La fotografia animada

Es fan grups de cinc i es dona a cada grup una fotografia retallada d'alguna publicació on hi hagi un grup humà fent alguna acció. Els alumnes s'han de repartir els personatges de la imatge i crear un plantejament (abans de la foto), un nus (la foto) i un desenllaç (després de la foto). Què passa entre els personatges? Com es mouen? Com parlen? Tots els grups han de mostrar a la resta, els seus treballs.

13.Imitació

Mentre un grup de sis o més integrants són fora de l'aula, el professor explica a un participant voluntari que representi mímicament una història. Quan l'alumne està preparat per a la representació es fa entrar a l'aula un dels integrants que són fora i se li diu que es fixi bé en el que representarà el company perquè ell haurà d'imitar tots els moviments i sorolls que li vegi fer. A continuació, el que ha entrat representa l'escena al següent de la llista que ve de fora, i així fins que tothom, hagi fet l'exercici. La primera i la darrera història, s'assemblen?

14.Trobada al carrer

Es divideix la classe en dues meitats, posant una cinta adhesiva al terra. Els alumnes es posen per parelles. Un de la parella té molta pressa i en canvi l'altre, no en té gens. Per tant, es busquen dues energies totalment antagòniques. Es començarà situats d'esquena amb esquena i a la que hi hagi una senyal acústica es giraran, es trobaran i s'han d'imaginar que fa molt temps que no es veien, que estan molt contents d'haver-se trobat, però un té pressa i l'altre no en té. Per tant, un es vol desempallegar-se de la situació i l'altre vol retenir. Es pot pactar quin rol s'escull però la resta és totalment, improvisat.

15.Lʼamfitrió

Dos alumnes, un fa dʼamfitrió que rep a casa seva una visita molt important. Primer cal fer que la relació i la conversa tinguin un caràcter molt respectuós i de compliment. Però en realitat lʼamfitrió té la intenció dʼenverinar al convidat i ha de trobar lʼoportunitat de tirar el verí dins la copa o la tassa...El convidat, que sospita de les intencions de lʼamfitrió, ha de buscar solucions per evitar caure a la trampa. Aleshores sʼestableix aquesta mena de joc de confrontació moderada, entre ambdós personatges.

16.La cadira

Es posa una cadira a lʼescenari. Els alumnes la miren. Ha de sortir un voluntari o una voluntària. L'educador li diu que segui i no faci res. Aquesta ha de ser la premisa:

-Alumnes: Què faig?

-Professor/a: Res, només seure.

Passat un temps, se li proposa que repeteixi lʼexercici, però ara se li diu a cau dʼorella, que provi de recordar alguna cosa mentre està assegut, per exemple pobles de la comarca o la província, les tradicions o carrers del seu poble, grups musicals, etc.

17.Exercicis combinats

Combinar dues sensacions alhora, per exemple:

• Fa fred, el dia és gris  i pessimisme.

• Esperes lʼautobús.

• No mʼagrada la gent de la cua.

• Pujo a lʼautobús i fa molt mala olor.

• No tinc gens de ganes dʼanar a classe.

18.Sensacions aïllades

Es proposa als alumnes que intentin expressar les següents sensacions: 

• Fred o calor.

• Tenir set i/o gana.

• Tenir mal de queixal, de cap, de coll o de panxa.

• Sentir cansament, esgarrifança o mareig.

19.Expert en la matèria amb traducció simultània

Per parelles, un fa dʼexpert o experta en alguna matèria i lʼaltre fa de traductor/a. Lʼexpert/a ha de fer una conferència sobre algun tema inventat, però ha de parlar una llengua estranya (improvisant), i al mateix temps el traductor/a ha dʼanar traduint el que diu, a lʼestil de la traducció simultània televisiva. 

20.Agilitat mental

Aquest exercici, es fa individualment. Es van preguntant a l'alumne/a diferents qüestions i aquest o aquesta ha de contestar o fer ràpid.

• Imaginaʼt una caixa; què hi ha dins ? 

• Digues el nom dʼun objecte, en cas de vacil·lació els podem preguntar

per què no han dit la primera cosa que els ha passat pel cap.

• Què és lʼoposat de dolç? 

• Posa la mà dins el calaix. Què treus del

calaix?...........resposta

Tria una altra cosa................resposta

Desfés-la, què hi ha dins?...............resposta

Què hi ha escrit ?.............resposta

Posa les dues mans al calaix, que trobes?.................resposta

Obre-la, que hi ha ?.................resposta

Tasta-la, de què té gust?.................resposta.

I així es pot seguir.

21.Inventar una història

Retallarem trossets de paper i hi escriurem en cadascun, els noms de personatges, llocs i el temps. Per exemple: extraterrestre, desert, actualitat, bruixa, bosc, prehistòria, nan, habitació, fantasma, dràcula, Pol Nord, cuina, caputxeta, matinada... Després, els classificarem per personatges, llocs i temps. A continuació, es dobleguen els papers i es col·loquen en tres capses. Es barregen bé i cada grup, extreurà  tres papers, un de cada capsa. Aleshores, sʼha dʼescriure una petita història a partir del personatge, del lloc i del temps. Després, sʼha de representar davant de la classe.

22.El cambrer

Es divideix la classe en grups, cada grup representa que està assegut al voltant dʼuna taula dʼun restaurant. Un ha de fer el paper de cambrer o cambrera i haurà de servir als clients del restaurant. Ha dʼanar taula per taula i retenir de memòria dos plats i les postres que li demanarà cada client. Així doncs, primerament, el cambrer prendrà nota mentalment de tots els plats. En segon lloc, sʼaproparà a la barra imaginària i dirà la comanda que anirà posant, imaginàriament a la safata. I en tercer lloc, servirà, per torn , a cada un dels clients, al mateix temps que anunciarà els plats en veu alta. Si el cambrer sʼequivoca, el client afectat passa a fer de cambrer.

23.L'entrevista

Per parelles. Es tracta de fer una entrevista a algun expert o experta en alguna matèria, a lʼestil de les entrevistes televisives. Sʼha de procurar que lʼexpert/a no s'estengui massa. 

24.Avui és dilluns

Per parelles. Es tracta dʼimprovisar un diàleg a partir de la frase proposada. De fet la frase pot ser qualsevol altra.

25.El tiberi

Representa que hi ha un gran tiberi amb una taula llarga amb un menjar suculent, al voltant de la mateixa hi ha els següents personatges: un senyor/ a molt educat i refinat, un obrer/a de la construcció groller, un home/dona de les cavernes, un senyor/a molt tímid/a, un pobre afamat, un gos...

26.El castell de les sorpreses

Representa que ens hem colat dins dʼun castell i no ens han de descobrir; cal travessar una sèrie dʼhabitacions i hem de passar desapercebuts, per això ens transformem en els personatges que hi ha en cada habitació. L'educador anunciarà quin personatge hi ha en cada habitació i els alumnes, hauran de fer-ne una imitació. Per exemple: borratxo, militar, atleta, cambrer, ballarí, persona grassa, gos, etc...

27.Un objecte per un personatge

Els alumnes han de portar objectes (un barret, un bastó, una bufanda, una bossa, una maleta, etc.). Es col·loquen els objectes en filera tocant a la paret. Cada alumne/a ha dʼescollir un objecte i a partir dʼaquest, intentar crear un personatge del carrer. Quan ja sʼha trobat el personatge, es comença a actuar desplaçant- se per la sala fins que el professor/a doni instruccions de deixar lʼobjecte a la vora de la paret. Cal repetir-ho amb els altres objectes.

28.El joc de la síl·laba

Repartim unes quantes targetes que contenen síl·labes : it, plac, tuc, flas, tet, sim, pon... Un alumne voluntari serà una dʼaquestes síl·labes, només pot pronunciar aquesta síl·laba. Tots sʼhan de posar en moviment ; “lʼalumne/a síl·laba", ha de cercar el seu germà o germana (un altre alumne/a que té la targeta amb la mateixa síl·laba). Per tal de trobar-ho, haurà de preguntar a tot aquell qui es creui, en el seu camí. Ningú no pot donar cap pista, fins que trobi el seu germà o germana sil·làbic. Quan es trobin, s'han de saludar i explicar-se alguna cosa.

29.Comptar de lʼu al cent

Per parelles, “A” ha de procurar comptar sense equivocar-se ni distreure's des de lʼu fins al cent. “B” a un metre de distància dʼ “A”, sense tocar-lo ha de fer tot el possible per impedir que ho aconsegueixi i sʼequivoqui o li agafi un atac de riure.