Embedded Files
Rafael Biquerra Alzina, defineix d'aquesta manera l'emoció :
"L'Emoció és un estat complexe de l'organisme, caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa, a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o intern."
Una emoció és una resposta física breu que es manifesta davant un determinat estímul que altera la nostra conducta habitual.
És un estat mental intens que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient, que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.
És un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun perill, amenaça i desequilibri amb la finalitat de posar en marxa recursos que té a l’abast per controlar la situació.
Són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica; són impulsos per actuar. Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives i negatives en funció de si contribueixen al benestar o al malestar.
Les cinc emocions bàsiques:
L'Alegria
L'alegria és l'emoció que s'experimenta en relació a esdeveniments que signifiquen un progrés cap al benestar. Pot ser en forma d'aconseguir un objectiu proposat, rebre una gratificació, un reconeixement personal, un premi, una millora...Dintre de l'alegria es pot incloure: l'entusiasme, l'excitació, l'eufòria, el plaer, la satisfacció, el caprici, l'humor, èxtasis, la gratificació, l'estremiment i el delit. Davant d'una alegria, s'ha de prendre consciència d'ella per poder gaudir-la plenament. La gestió de l'alegria, no acostuma a plantejar grans dificultats. En aquest sentit, és molt diferent a la por, la ira o la tristesa.
1.Fem un cercle de pluja d'idees sobre què és l'alegria
Els alumnes poden expressar què és l'alegria i emprar exemples de situacions en les quals han sentit alegria. També és interessant, analitzar l'expressió corporal i oral, quan sentim aquesta emoció. Què fa el nostre cos? I la nostra veu?
2.Joc de fer riure a l'altre/a
Posats per parelles un ha d’intentar fer riure l’altre fent ganyotes, gestos, moviments i l’altre ha d'aconseguir no riure. Després es fa canvi de rols i al final, es permet riure a gust si, ens ve el riure.
3.Caminem contents
Caminant per la classe, sona la cançó de Bon dia, dels Pets. Mentre sona la música, es desplacen expressant alegria amb el cos. Quan s'atura la música, han d'aturar-se i saludar al company o companya que tenen al davant.
4.Fem una taula de conferenciants.
En una taula, asseguts, es situen tres alumnes, que seran els conferenciants. Uns altres fan de públic. Han d’estar seriosos com s’adigui a la situació. El públic tampoc pot riure. En un moment donat, un conferenciant assenyala algú del públic, li fa una colzada al company i somriu. Tot seguit anirà donant colzades i rient cada vegada més fort assenyalant el públic i contagiant-se tots els de la taula. El públic ha de mantenir-se seriós, fins que acabarà contagiant-se, tothom.
5.Prenent consciència facial
Ens estirem la cara amb les mans, ens obrim la boca, ens toquem els llavis i fem un somriure, passem els dits pels músculs implicats, ens estirem els ulls cap amunt cap avall, com si la cara fos de plastilina. El professor va indicant el que han de fer i és una forma de sentir les modificacions del rostre en una gradació: de quan estem seriosos, estem a gust, somrients o fem riallades.
6.Alegria/Por
Caminem per la classe, al terra hem dipositat uns fragments de paper on apareixen escrits. Poden ser dites populars, cançonetes, embarbussaments, refranys molt coneguts i curts, com per exemple: "Plou poc però per a lo poc que plou, plou poc", "Mon pare no té nas, ma mare és xata i un germanet que tinc, el nas li falta", "setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat"...
Si el docent diu 1: han d’agafar el paper que tinguin a prop i llegir-lo amb l’emoció POR, si diu 2, amb l’emoció ALEGRIA.
La tristesa
La tristesa s'origina a partir de la pèrdua d'alguna cosa o d'algú. Les persones, necessitem a les altres persones per a sobreviure. Quan les perdem i sobretot si són éssers estimats, es produeix la tristesa. També la podem sentir en perdre pertinences personals, la nostra casa, haver de marxar del poble, ciutat o país d'on vivim...Dins de la "família" de la tristesa, es poden incloure: la depressió, la frustració, la decepció, l'aflicció, la pena, el dolor, el desconsol, el pessimisme, la malenconia, l'enyor, l'autocompassió, la desgana, la soledat, el disgust, la preocupació, l'abatiment, el descoratge, la desesperança, la desmotivació, el desesper, la orfenesa, el desànim... És inevitable viure la tristesa, amb els anys, les coses es desgasten, es fan mal bé i es trenquen. També les pèrdues d'éssers estimats arriben, tard o d'hora. Tot i que és més colpidor, quan es produeix en una situació inesperada, provocant un impacte emocional, encara més fort.
1.Fem un cercle de pluja d'idees sobre la tristesa
Situats en cercle, fem una pluja d’idees sobre l’emoció de la tristor (possibles preguntes):
És un sentiment negatiu? sempre? (pensem en aquelles persones a qui els agrada llegir novel·les tristes) .
Quan sentim tristor? (circumstàncies de pèrdua, de dany) .
Noteu alguna diferència entre sentir tristor i ràbia davant una situació que ens anul·la? (fer-los meditar sobre la possibilitat de revertir o no la situació).
Pot ser un mecanisme que ens ha donat la natura per a ajudar-nos a superar situacions en què no podem fer res per a solucionar-les?
Reflexionem sobre els efectes que ens produeix la tristor: afecta els processos cognitius i la conducta motora, afavoreix la introspecció i l’anàlisi constructiva, reforça els vincles socials perquè tendim a cercar ajut.
2.Consciència respiratòria i facial
Exercici de control de la respiració. Formant un cercle i drets, l'educador proposa que els alumnes, inspirant, comptin mentalment fins a vuit i després exhalant, treguin l'aire, comptant altre cop, fins a vuit. Es repeteix fins que es faci de forma natural. De mica en mica, anem incorporant la tristor en el nostre cos, pensant en situacions en les quals l'hem sentit. Reproduïm màscares facials de tristor. Cadascú amb les mans, les crea al seu rostre.
3.Consciència corporal
En cercle i drets, cadascú proposa gestos i postures que associem a la manifestació de tristor. Juguem a passar-les i a imitar les diferents propostes. Posteriorment, analitzem els factors en comú i parlem amb quines ens sentim, més identificats.
4.Recitació de poemes
L'educador fa la lectura dramatitzada de dos poemes amb el tema de la mort:
Cant de bressol, de Vicent Andrés Estellés i Petita cançó de mort, de Salvador Espriu.
En parelles, l'alumnat pot parlar què han sentit, què els ha recordat, possibles imatges que ens vinguin al cap... Després es posa en comú amb el grup sencer. Es pot proposar crear una petita escena que representi cada poema, quins personatges hi haurien, què estarien fent i quin seria el seu estat d'ànim.
5.Improvisació
En petits grups, es demana que els alumnes escriguin frases en les quals es descriguin situacions de desànim, en la qual hagin de buscar raons i actituds per a convertir la situació en positiva. Per exemple: dos amics intenten animar a un altre/a perquè ha de repetir curs i està trist. Han de buscar la part positiva per intentar fer content a l'altre, dient: faràs nous amics, ens trobarem igualment al pati...
La ira
La ira és una de las emocions més freqüents. A dintre de la família de la ira hi trobem: la ràbia, l'enuig, la còlera, el rancor, l'odi, la fúria, la indignació, l'exasperació, la tensió, l'agitació, la irritabilitat, la violència, la gelosia, l'enveja, la impotència.... La ira es desencadena davant de situacions que són valorades com a injustes o que atemptin en contra de valors morals i de llibertat personal. Poden generar ira les persones que ens afecten amb abusos verbals o físics; situacions en els quals considerem que es produeixen tractaments injustos o pel bloqueig dels nostres objectius o metes, per part d'altres persones. Ens enfadem o sentim ira, en major o menor mida bàsicament per dues raons:
Quan les coses no succeeixen com volem.
Quan algú ens tracta com creiem que no ens mereixem.
Amb la ira aprenem a defensar-nos del qui ens pugui fer mal, però la ira mal regulada, pot provocar enuig i estrès a la persona que la sent, així com també en el seu entorn immediat i persones del seu voltant. La ira activa els mecanismes d'autodefensa i això pot derivar en comportaments agressius. La ira té afectes en les relacions interpersonals i encara que ens pugui sorprendre a alguns, ens enfadem amb les persones més properes. També afecta a les relaciones laborals. L'excés en la experiència emocional de la ira, principalment de la fúria, còlera i odi, pot ser la violència i la obsessió. La ira perjudica a la salut. Moltes investigacions relacionen els estats d'ira, amb problemes cardiovasculars i tensió arterial.
1.Fem un cercle de pluja d'idees sobre què és la ira (possibles preguntes o reflexions):
És una reacció de còlera causada per la indignació de sentir vulnerats els nostres drets.
En quines ocasions l’hem experimentat?
Què sentim quan experimentem ira?
Què fem quan estem aïrats? La ira té una funció adaptativa al medi, d’autodefensa i ens ajuda a organitzar els nostres pensaments i emocions, així com a regular el nostre comportament.
El seu objectiu és ajudar-nos a eliminar els obstacles que ens impedeixen aconseguir els nostres objectius.
2.Consciència respiratòria
Treballem la respiració intercostal (capacitat d'obertura de costelles) i l'abdominal mentre repassem les parts del nostre cos i intentem alliberar les tensions.
3.Imitem
Per parelles, un busca gestos, postures i expressions facials en situacions que sentim ràbia, l'altre/a l'ha d'imitar. Després es canvien els rols.
La por
Tots sentim por en algunes situacions. La por és una de les emocions bàsiques que compartim, tant els humans com els animals. En el desenvolupament de la humanitat, la por, ha jugat un paper crucial i gràcies a ella, els humans, hem pogut detectar perills i actuar ràpidament, per augmentar les probabilitats de supervivència. És una de les emocions que més s'ha investigat. D'aquesta emoció bàsica se'n desprenen, un conjunt d'emocions relacionades que constitueixen una "gran família": temor, terror, pànic, horror, preocupació, espant, nerviosisme, tensió, aprensió, recel, fòbia, ansietat, estrès...
1.Fem un cercle de pluja d'idees (possibles preguntes o reflexions): Què és la por?
En quines situacions experimentem por?
Va canviant al llarg de la vida?
Existeixen una respostes fisiològiques en el nostre cos quan experimentem por: suor, tremolors, pesar, dolor d’estómac, inseguretat, cor accelerat, canvi de percepció del temps i de vegades, paralització...
Pensar en quines situacions dramàtiques que ens per a riure’ns de la por a partir de reaccions comunes en situació de por.
La por com a resposta automàtica del cos al perill davant d’una amenaça.
2.Consciència respiratòria
Aprenem la respiració diafragmàtica. Estirats a terra amb un estoig o llibre sobre el pit respirem desplaçant l’aire del pit a l’abdomen.
El fàstic
El fàstic és una emoció bàsica i adaptativa, ja que ens ajuda a assegurar la nostra supervivència i és aquella sensació de disgust o repugnància, cap a certes substàncies i/o objectes.
1.Fem un cercle de pluja d'idees (possibles preguntes o reflexions): Què és el fàstic?
En quines situacions sentim fàstic?
Va canviant al llarg de la vida?
Quina resposta fisiològica sentim en el nostre cos quan experimentem fàstic: mal de panxa, costa respirar, suor, nus a la gola...
Altres exercicis que poden englobar les cinc emocions
1.Com ens diem?
La meitat del grup, dret i mirant cap al públic, s'ha de presentar dient el seu nom, els anys, a on viuen i dir un hobby personal. El docent dirà a cada ronda, en quina emoció ho faran. El grup s'ha d'anar adaptant als canvis d'emoció. Els alumnes que observen hauran de registrar gestos i característiques en comú que han presenciat a partir de l'actuació dels seus companys. Després l'altra meitat del grup fa la presentació i els que han actuat, ara paren esment i anoten trets observats.
2.La carta
A sobre d'una cadira, hi ha un sobre amb una carta a dins. És un exercici individual. L'alumne/a s'ha d'imaginar que arriba a casa seva així com pensar d'on ve: si de l'escola, del futbol, de dansa, d'anglès, de comprar amb el pare... També ha de mostrar com se sent: cansat, avorrit, enfadat, content... De cop a la cadira potser del menjador o de la seva habitació, veu que hi ha un sobre, amb sorpresa el comença a obrir. Hi ha un full en blanc en el qual s'ha d'imaginar que hi ha una carta escrita. Ha d'anar reaccionant a mesura que va llegint, amb gestos, estats d'ànims, expressant alguna paraula però no parlant i acabar amb una reacció final.
3.La trucada
També és un exercici individual, en el qual hi ha una cadira i un telèfon a sobre. L'alumne/a pot o fer una trucada o rebre-la. En aquesta situació ha d'anar improvisant el diàleg i el públic ha de reconèixer amb qui parla, què li passa, què vol i com s'acaba la trucada. També cal analitzar l'adequació de la trucada, tenint en compte el receptor. No és mateix parlar amb un amic de confiança, haver de reservar taula en un restaurant, o rebre una notícia d'algun familiar...
4.El quadrant d'emocions
Dividim amb una cinta, el terra de la classe en quatre parts: por, alegria, tristor, ira. Hi podem circular lliurement i interactuar amb els altres, que estiguin al mateix quadrant. Caminem per l’espai sense entrebancar-nos i a cada zona, manifestem corporalment, l’emoció que pertoca.
Page updated
Report abuse