Participació de la comunitat educativa

La Llei d'educació estableix que la comunitat escolar està integrada per l'alumnat, per les mares, pares o tutors i tutores, pel personal docent i altres professionals d'atenció educativa que intervenen en el procés d'ensenyament en el centre, pel personal d'administració i serveis del centre, i per la representació municipal i, en els centres privats, pels representants de la titularitat.

La comunitat escolar, per tal d'alinear-se i donar resposta als diferents objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de la UNESCO (ODS4), ha de treballar de forma conjunta per oferir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d'aprenentatge per a tot l'alumnat al llarg del procés educatiu.

Pertoca també, a la comunitat escolar, vetllar per la inclusió de la coeducació en tots els processos educatius i pel foment de la igualtat de gènere, d'acord amb l'objectiu 5 de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 (ODS5). Així mateix, ha de potenciar la igualtat d'oportunitats en el marc de l'educació inclusiva i la prevenció de la violència masclista.

Pel que fa als òrgans de participació, el consell escolar és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre, i el claustre de professorat és l'òrgan de participació dels i de les docents en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

En els centres del Servei d'Educació de Catalunya, els membres de la comunitat escolar estan representats en el consell escolar, la composició i el funcionament del qual s'estableixen en les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb el projecte educatiu i la normativa vigent (articles 27 i 28 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, i, específicament per als centres públics, els articles 45 i 46). En aquest sentit, cal tenir en compte que el Tribunal Superior de Justícia va dictaminar a favor de la nul·litat de l'article 45.2 del Decret 102/2010, per la qual cosa, el secretari o la secretària del centre és membre del consell escolar del centre amb veu i sense vot.

Segons l'article 126.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, corroborat per l'article 27 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, "un cop es constitueix el consell escolar del centre, aquest ha de designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones".

D'acord amb els principis recollits a la Llei d'educació, el funcionament del consell escolar ha de garantir la seva participació efectiva en la presa de decisions del centre.

Les funcions del consell escolar estan regulades per la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, i per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

El director o directora del centre ha d'impulsar estratègies per dinamitzar la participació

dels diferents sectors de la comunitat escolar, adaptades a les seves característiques i particularitats, i ha de promoure la participació del centre dins de les xarxes de la comunitat en què es troba: plans educatius d'entorn, plans locals, etc. Les actuacions previstes han de formar part de la programació general anual del centre, d'acord amb els mecanismes que s'hagin establert en el projecte educatiu.

El grau i la qualitat d'aquesta participació són un element clau per assolir un centre educatiu de qualitat.

L'educació és un factor clau per al futur d'una societat i ateny tots els agents implicats en el procés educatiu, però especialment les famílies i els centres educatius, com a principals agents educatius.

Si bé els centres educatius són els responsables de l'educació formal de l'alumnat, les tasques de cura, acompanyament i formació de fills i filles corresponen a la família, tal com indica la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

En el mateix sentit, les administracions públiques tenen la responsabilitat de facilitar orientacions i eines adequades a les famílies per afavorir la seva tasca educadora i l'acompliment de les funcions, com demana la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.

És necessari, a més, dur a terme un treball conjunt de l'escola i les famílies que permeti una acció coherent i coordinada. El centre educatiu i les famílies comparteixen un mateix objectiu: l'èxit educatiu de l'alumnat.

L'espai Famílies dins del web del Departament d'Educació ofereix recomanacions, eines i recursos per facilitar la tasca educadora i d'acompanyament de les famílies, així com orientacions adreçades als centres educatius per acompanyar i implicar les famílies en el procés educatiu dels fills i filles, per tal de promoure'n l'èxit educatiu. A més, ofereix mòduls formatius per a famílies o associacions de mares i pares.

Així mateix, el Decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, regula la participació de les famílies en tots els processos i les transicions educatives al llarg de l'escolarització, fins a la vida adulta.

El Departament d'Educació posa a l'abast dels centres l'eina de suport informàtic Escola i famílies (s'hi accedeix des de la intranet - Portal de centre i també des del web de la XTEC), que disposa d'instruments de diagnosi, orientacions i recursos per a

l'elaboració d'un projecte per promoure la implicació de les famílies en el procés educatiu dels fills i filles i la participació en el funcionament del centre.

L'aplicació es desenvolupa a partir de sis línies d'intervenció: acollida per a les famílies, carta de compromís educatiu, informació i comunicació, participació, formació per a famílies i acció tutorial compartida. Aquestes línies es plantegen des de tres àmbits: centre, aula i entorn. La continuïtat i la coherència entre les diferents accions que es desenvolupin en els tres àmbits han de permetre donar sentit i èxit a cada línia d'intervenció.

La carta de compromís educatiu és una eina que, en aplicació del projecte educatiu, facilita la cooperació entre les famílies i el centre educatiu, que ha d'expressar els compromisos d'ambdues parts per garantir la cooperació entre les accions educatives, d'acord amb l'article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació; i l’article 7 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

L'elaboració de la carta de compromís educatiu amb les famílies és obligatòria per als centres que imparteixen ensenyaments d'educació infantil i educació bàsica, i aconsellable per a la resta de centres que imparteixen altres ensenyaments en els quals és important la implicació de la família.

Els continguts comuns de la carta són elaborats pel centre amb la participació de la comunitat escolar i posen en relleu aquests aspectes de la cultura i el funcionament del centre, en els quals és imprescindible la vinculació i el treball conjunt d’ambdues parts. La carta de compromís educatiu s'aprova dins del projecte educatiu del centre i la seva avaluació s'emmarca en l'avaluació interna del centre.

El centre i la família han de formalitzar la carta de compromís amb els seus continguts comuns en el moment de la matrícula. L'ha de signar el pare, mare, tutor o tutora legal de l'alumne o alumna, i el director o directora del centre públic o qui regeix la titularitat del centre privat concertat. Per a més informació, es poden consultar les Orientacions per a l'elaboració de la carta de compromís educatiu.

D'altra banda, i d'acord amb l'article 7.4 del Decret 102/2010, la carta de compromís educatiu ha de fer referència al seguiment de l'evolució de l'alumne o alumna. En aquest sentit, és convenient afegir, als continguts comuns de la carta, altres continguts específics addicionals per al seguiment de cadascun dels alumnes. Durant el primer trimestre, el pare, mare, tutor o tutora legal de l'alumnat i el tutor o tutora del centre han de signar aquesta addenda, que ha de tenir, com a mínim, una revisió anual. A més, la pot signar l'alumne o alumna a partir del primer curs de l'educació secundària obligatòria. En el cas de l'educació primària, també cal preveure l'oportunitat que la signi l'alumnat del cicle superior i que la conegui la resta de l'alumnat.

Així mateix, i atesa la importància dels aprenentatges que els i les alumnes porten a terme en contextos educatius no formals, els continguts específics addicionals de l'addenda poden referir-se també als acords presos conjuntament amb la família i els equips educatius en relació amb la participació i el seguiment de l'alumnat en activitats.

El centre i la família han de tenir constància documental de la carta de compromís, de les revisions successives i de les addendes de continguts específics.

L'article 8 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, recull que els projectes educatius han de preveure mecanismes de participació de les famílies en la vida del centre, perquè així puguin contribuir a assolir els objectius educatius.

Les famílies poden participar en la vida del centre de diferents maneres i en graus molt diversos. Aquesta participació es concreta en els àmbits següents:

1.  Acompanyament en el procés escolar.

Tenint en compte que les famílies són les primeres responsables de l'educació dels fills i filles, han de poder acompanyar-los en el procés escolar. Els centres educatius, per la seva part, han de facilitar aquest acompanyament, tot impulsant l'acció tutorial compartida entre l'escola i la família per tal de portar a terme una acció educativa coherent i coordinada.

2.  Participació de les famílies en els òrgans de representació del centre.

Els centres han de garantir la participació de les famílies en el funcionament del centre a través dels òrgans de representació, com ara el consell escolar i les comissions que se'n deriven. També han de facilitar la informació necessària en cada moment, d'acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

3.  Participació de les famílies a través de l'AMPA.

D'acord amb l'article 26.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, les mares i pares d'alumnes matriculats en un centre poden constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l'educació, les normes reguladores del dret d'associació, les disposicions establertes per aquesta Llei i les normes de desplegament i els estatuts de l'associació.

L'article 26.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que les associacions de mares i pares d'alumnes tenen per finalitat essencial facilitar la

participació de mares i pares en les activitats del centre, a més de les establertes per la normativa vigent i les que determinin els estatuts de les associacions esmentades. En aquest sentit, han de vetllar en tot moment per les dades personals de què disposen, d'acord amb la normativa del dret a la privacitat: Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i el Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa a tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).

D'altra banda, l'article 3 del Decret 202/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen les associacions de pares i mares d'alumnes, estableix, entre els objectius de les AMPA, col·laborar en les activitats educatives del centre, cooperar amb el consell escolar per programar activitats complementàries, extraescolars o de

serveis; promoure les activitats de formació de famílies, tant des del vessant cultural com de l'específic de responsabilització en l'educació familiar, i promoure la participació de pares i mares en la gestió del centre.

Per a les activitats que l'AMPA organitzi, d'acord amb l'article 54.5 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, ha de contractar una pòlissa d'assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l'ús i de l'activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització. Aquesta pòlissa pot incloure la cobertura d'assegurança d'accidents i de responsabilitat civil i patrimonial per al cas que un pare, mare o tutor legal participi de forma excepcional en una activitat lectiva o complementària del centre. En aquest cas, la persona participant ha de formalitzar una declaració responsable de no haver estat condemnada per sentència ferma per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual ni per delictes de tràfic d'éssers humans.

Tampoc ha de tenir sentència ferma de delicte o mesures fermes o cautelars d'allunyament contra algun membre de la comunitat educativa.

4.  Construcció d'un projecte compartit.

Sentir-se part d'un projecte és la millor manera d'establir vincles i crear sinergies entre la família i el centre educatiu. Les famílies poden participar en espais formals de col·laboració amb el centre a través de comissions mixtes, que permeten compartir objectius i significats i construir iniciatives educatives en un projecte comú, compartit i que reculli la dimensió comunitària. D'altra banda, els espais informals de relació són també espais idonis per incentivar la participació de les famílies i fomentar la reflexió conjunta. Les jornades festives, les celebracions, les sales o els espais de trobada per a famílies, els grups de debat o de lectura, etc. són bons exemples d'aquests espais. La col·laboració en espais educatius, dins l'aula, acompanyats pels docents, permeten que les famílies

s’impliquin en el procés educatiu dels fills i filles. Activitats com grups interactius, tertúlies dialògiques, xerrades, conferències o actuacions que afavoreixen el treball compartit entre l'escola i les famílies. A l’apartat Comunitats d’aprenentatge del web de la XTEC hi ha recursos i eines per desenvolupar el projecte compartit.

Per poder afavorir la implicació de les famílies en els processos que es donen als centres educatius, calen canals d'informació eficaços que els permetin disposar de la informació necessària en tot moment per poder-hi participar.

El context social és una realitat canviant i, en conseqüència, la tasca d'educar es fa cada vegada més complexa. És per aquest motiu que la formació de pares i mares per educar els fills i filles adquireix tot el seu sentit.

Els centres educatius han d'impulsar conjuntament amb l'AMPA espais formatius que ajudin les famílies a desenvolupar la seva tasca educadora. Atesa la situació postpandèmica, cal emfasitzar a formar i acompanyar les famílies en competències digitals, a fi de reduir la bretxa digital i proporcionar eines per facilitar les tasques d'acompanyament educatiu. .

Per aquest motiu s'ha elaborat el recurs didàctic Acompanyem les famílies. Eines pràctiques per reduir la bretxa digital, que ofereix eines per millorar l'acompanyament a les famílies, a partir de tres eixos:

• Més competència digital en relació amb les plataformes d'aprenentatge que fa servir l'alumnat, que han pres una importància fonamental en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

• Eines de seguiment de l'escolarització a casa (motivació, planificació, estudi eficaç, etc.).

• Comunicació i treball en equip amb el tutor o tutora i la resta de l'equip docent.

Així mateix, el Departament d'Educació ha impulsat el projecte Famílies digitals, impulsat des del Pla d'educació digital de Catalunya 2020-2023 i el Pla de millora d'oportunitats educatives, per facilitar l'adquisició de la competència digital per part de les famílies i donar resposta a les seves necessitats des de l'acompanyament.

En aquest sentit, les escoles de pares i mares o famílies, les xerrades informatives, les sessions i els tallers formatius o les trobades pedagògiques ofereixen espais on les famílies poden ampliar coneixements, resoldre dubtes o rebre orientacions que els facilitin la seva tasca educadora.

Per millorar la comunicació entre la família i l'escola, des del curs 2022-2023 s'ofereix una formació als centres, adreçada a claustre, equip directiu i famílies, que dona eines per potenciar la relació entre la família i escola en un clima de confiança, respecte i transparència, en què un dels objectius bàsics és el d'establir un bon pla de comunicació.

A l'espai Famílies del web del Departament d'Educació hi ha mòduls formatius per a famílies, alguns dels quals tenen relació amb mòduls formatius proposats per a l'alumnat. 

L'article 19.1 de la Llei 12/2009, d'educació, estableix que la comunitat educativa està integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu: en formen part l'alumnat, les famílies, el professorat, els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis, l'Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i també els col·legis professionals de l'àmbit educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars, i els professionals, les empreses i les entitats de lleure i de serveis educatius.

L'article 91.2 de la mateixa Llei 12/2009 explicita que el projecte educatiu del centre contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa.

En el marc del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, l'exercici de l'autonomia es desenvolupa entorn del seu projecte educatiu i s'articula, entre altres instruments, a través de les concrecions curriculars del projecte educatiu i de les normes d'organització i funcionament del centre. Un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu és l'adequació de l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica. La participació de la comunitat educativa implicada en programes educatius afavoreix assolir l'objectiu de millora de l'èxit educatiu i de la convivència.

L'article 4 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, defineix que el projecte educatiu del centre ha de contribuir a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l'entorn social, tenint en compte, si n'hi ha, els projectes educatius territorials.

El centre educatiu ha d'estendre l'acció educadora més enllà del centre i ha de col·laborar en el treball en xarxa amb els diferents agents educatius de l'entorn, per facilitar la continuïtat, la coherència i la connexió entre els diferents temps i espais educatius.

En aquest sentit els centres han de procurar:

• Coordinar-se i col·laborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els serveis educatius que hi intervenen.

• Potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat per aconseguir la continuïtat i coherència educativa i fomentar la inclusió social d'alumnes i les famílies.

• Promoure la implicació i la participació de les famílies en els processos escolars i educatius dels fills i filles, així com la participació en la vida del centre i de l'entorn social.

• Promoure la participació de l'alumnat en el teixit associatiu de l'entorn.

• Promoure una imatge positiva dels centres que integren el municipi, valorant els projectes educatius de cada centre. Cal tenir present que donar valor a l'escolarització de proximitat és una estratègia clau per reduir la segregació escolar i fomentar l'equitat educativa del municipi.

• Facilitar l'obertura del centre i els espais i recursos necessaris per desenvolupar activitats lligades amb el treball de l'entorn, i propiciar-hi la participació de tot l'alumnat, amb una cura especial a l'alumnat amb més necessitats educatives.

• Promoure projectes d'àmbit comunitari.

Els plans educatius d'entorn són una proposta educativa que té per finalitat donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la societat, coordinant i dinamitzant l'acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves. S'adrecen a tot l'alumnat i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desfavorits.

Els plans educatius d'entorn tenen com a objectiu aconseguir l'èxit personal i educatiu de tot l'alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l'educació intercultural, el foment de la convivència, la promoció d'hàbits saludables, la cultura i l'ús de la llengua catalana. Així mateix, cal promoure la coeducació i la perspectiva de gènere en totes les accions que es desenvolupin i entre tots els agents de la comunitat educativa.

L'element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen en un territori, amb el benentès que l'èxit educatiu té més a veure amb la continuïtat i coherència de les diferents actuacions que rep l'alumnat que no pas amb la suma de moltes accions sovint descoordinades.

A més, des d'una mirada d'educació a temps complet, cal aprofitar els plans educatius d'entorn com un instrument capaç de connectar els aprenentatges que es donen en diferents temps i espais -formals i no formals- i afavorir l'accés de tot l'alumnat, especialment aquell més vulnerable, a l'educació no formal com a element estratègic d'equitat i igualtat d'oportunitats.

Els centres educatius que pertanyen a un pla educatiu d'entorn han de fer les actuacions següents:

• Participar en l'elaboració del projecte del pla educatiu d'entorn mitjançant els òrgans i les estructures corresponents.

• Sensibilitzar i formar els membres de la comunitat escolar en els principis i objectius del pla educatiu d'entorn.

• Nomenar un coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social o referent de centre per dinamitzar la participació del centre en el Pla educatiu d’entorn.

• Incloure en el projecte educatiu del centre els objectius compartits amb el pla educatiu d'entorn.

• Incloure en la programació general anual del centre les actuacions previstes en el pla educatiu d'entorn.

• Facilitar la participació dels diferents membres de la comunitat escolar (equips directius, equips docents i educatius, agents socioeducatius de la xarxa, alumnes, famílies, etc.) en els grups de treball del pla educatiu d'entorn.

• Promoure la creació d'espais i canals comunicatius per facilitar la interacció i la col·laboració entre els diferents agents socioeducatius de la xarxa.

• Col·laborar amb altres professionals del territori en la creació d'un contínuum orientatiu que orienti alumnes i famílies en la construcció de trajectòries d'èxit personal i educatiu.

• Facilitar l'accés de tot l'alumnat a les activitats educatives no formals que ofereix l'entorn, atenent les seves necessitats i els seus interessos.

• Fomentar la participació de l'alumnat en els diferents espais de participació (aula, centre i entorn).

• Potenciar la implicació de les famílies en l'educació dels fills i filles i la seva participació en la vida escolar (acció tutorial compartida, dinamització de l'AMPA, etc.).

• Promoure l'ús social de la llengua catalana com a eina de cohesió social en espais no formals i en el desenvolupament de les activitats extraescolars.

• Incorporar la perspectiva intercultural a les accions educatives del centre (curriculars i extraescolars).

• Potenciar estils de vida saludable i fomentar la pràctica regular de l'activitat fisicoesportiva de l'alumnat amb la col·laboració de les famílies i altres agents de la comunitat.

• Planificar la formació des d'una doble perspectiva complementària: les necessitats del centre i les necessitats de la xarxa.

• Concebre el centre com un equipament educatiu de la xarxa obert a l'entorn.

Al web de la XTEC es poden consultar el Document marc del pla educatiu d'entorn i altres recursos, orientacions i pràctiques compartides.

Així mateix, el Departament d'Educació posa a l'abast dels centres i els territoris una eina per facilitar l'elaboració, en el marc dels plans educatius d'entorn, de projectes d'àmbit comunitari (PdAC) per donar una resposta comunitària als reptes educatius

sobre temes diferents: convivència, famílies, impuls a la lectura, esports i suport a la tasca escolar.

D'altra banda, en compliment de la Resolució PRE/375/2021, de 8 de febrer, per la qual s'aprova el Pla estratègic d'esport escolar de Catalunya, 2020-2030, el personal que coordina el Pla català d'esport a l'escola dels centres que formen part d'un pla educatiu d'entorn, ha de participar en un grup de treball amb agents esportius del territori per donar una resposta comunitària a les necessitats del territori, a partir d'una diagnosi de necessitats, la concreció d'uns objectius comuns i un marc d'actuacions.

L'article 105.4 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que l'Administració educativa ha d'afavorir l'aprofitament de l'experiència professional del professorat jubilat i dels inspectors i les inspectores d'educació jubilats que ho desitgin, per mitjà de la seva incorporació als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla, en què cal tenir en compte la disposició addicional setzena del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, mitjançant la qual s'estableix que s'han de preveure les garanties necessàries per assegurar la cobertura de la responsabilitat civil derivada de qualsevol acció o omissió que resulti de la presència i actuació dels professionals jubilats en els centres i serveis educatius.

A la Resolució ENS/1479/2014, de 18 de juny, es detallen els criteris per a la col·laboració del professorat jubilat i dels inspectors i inspectores d'educació que s'han jubilat amb els centres públics i serveis educatius.

Es disposa d'un protocol per gestionar la col·laboració del personal funcionari públic docent i d'inspectors i inspectores que s'han jubilat en projectes dels centres públics, serveis educatius o plans educatius d'entorn. Aquest protocol es pot consultar a la intranet - Portal de centre.

Per establir la col·laboració s'ha de seguir el procediment següent:

• Cal incloure la col·laboració en la programació general anual de centre, amb l'avaluació prèvia del consell escolar.

• El personal jubilat que vol col·laborar ha de signar una carta de compromís que custodia el mateix centre.

• El personal jubilat que vol col·laborar ha de formalitzar el model de declaració responsable de no haver estat condemnat per sentència ferma per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual ni per delictes de tràfic d'éssers humans.

• El director o directora del centre ha de formalitzar el model de col·laboració amb el centre educatiu.

• El director o directora del centre ha d'enviar als serveis territorials d'Educació corresponents o, si escau, al Consorci d'Educació de Barcelona, una còpia del model de col·laboració i de la declaració responsable de no haver estat condemnat per sentència ferma per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual ni per delictes de tràfic d'éssers humans.

• La col·laboració del personal jubilat ha de ser voluntària, sense compensació econòmica, i no ha de suplir mai un lloc de treball remunerat.

Si la col·laboració és de suport a l'alumnat i es fa dins l'horari lectiu, s'ha de dur a terme sempre conjuntament amb el o la docent responsable.

Els centres i serveis educatius que gaudeixin de la col·laboració del personal docent i d'inspectores i inspectors jubilats han de garantir el desenvolupament correcte del servei entre tots els agents que hi intervenen i respectar els límits de les atribucions respectives.

El Departament d'Educació té contractada una assegurança de responsabilitat patrimonial i civil i d'accidents per al personal funcionari docent jubilat i/o inspectores i/o inspectors jubilats que col·laboren en tasques de suport educatiu en centres públics i serveis educatius. Els centres han de vetllar per mantenir la reserva de les dades personals que es derivin d'aquestes activitats d'acord amb la normativa de privacitat vigent.

• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 106, de 4.5.2006).

• Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009); articles 19, 20, 26, 91, 105, 148, i 152.

• Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477, de 19.10.2017).

• Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010); articles 2, 4, 7, 8, 27, 28, 45, 46, 54 i DA setzena.

• Decret 202/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen les associacions de pares d'alumnes (DOGC núm. 854, de 19.6.1987).

• Resolució PRE/375/2021, de 8 de febrer, per la qual s'aprova el Pla estratègic d'esport escolar de Catalunya, 2020-2030 (DOGC núm. 8342, de 16.2.2021).

• Resolució ENS/1479/2014, de 18 de juny, dels criteris per a la col·laboració del professorat jubilat i dels inspectors d'educació jubilats amb els centres públics i serveis educatius (DOGC núm. 6653, de 30.6.2014).