Educació inclusiva

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, exposa la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de formes de ser i d'aprendre de tot l'alumnat, respectant el principi d'equitat, per assolir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'aprenentatge i la formació.

El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, estableix que l'atenció educativa a l'alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports destinats a tot l'alumnat, amb la finalitat d'afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avanci en l'assoliment de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta.

L'objecte d'aquest decret és garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l'àmbit de l'ensenyament no universitari siguin inclusius mitjançant l'establiment de criteris que orientin l'organització i la gestió dels centres; l'ordenació de mesures i suports per a l'atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots i cadascun dels alumnes, i la diversificació de l'oferta de serveis dels centres d'educació especial per esdevenir, també, centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris a fi de completar la xarxa de suports a l'educació inclusiva.

El Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil, que inclou els dos cicles de l'etapa, en l'article 12 estableix l'atenció educativa en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

El Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, estableix que tot l'alumnat ha de tenir cabuda a l'educació bàsica i els i les docents han d'orientar la seva tasca cap a l'èxit educatiu de tot l'alumnat. Els enfocaments educatius, com el disseny universal per a l'aprenentatge, entre d'altres, afavoreixen l'assoliment de les competències i la participació de tot l'alumnat.

El Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, estableix que l'atenció educativa a l'etapa de batxillerat ha de promoure la continuïtat formativa de tot l'alumnat en aquesta etapa. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de vetllar perquè l'alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu pugui cursar aquests estudis amb èxit amb l'aplicació de les mesures i els suports necessaris.

L'atenció educativa en el marc d'un sistema educatiu inclusiu comprèn dos marcs de referència que la sostenen. D'una banda, el conjunt de mesures i suports per afavorir el desenvolupament personal i social en equitat i igualtat i, de l'altra, el disseny universal per a l'aprenentatge (DUA), que permet crear situacions d'aprenentatge flexibles a partir d'un disseny que detecta i minimitza les barreres del context, des d'un inici, i que considera la variabilitat. Els dos marcs donen resposta educativa a tot l'alumnat.

A l'educació bàsica, l'acció educativa està guiada per uns elements de caràcter transversals que són els vectors, dels quals destaca la universalitat del currículum com a factor d'èxit per a tot l'alumnat. Aquests vectors tenen incidència en totes les etapes, educatives obligatòries i no obligatòries, del sistema educatiu.

Els centres educatius han de disposar d'un projecte educatiu de centre que fomenti i garanteixi una atenció educativa inclusiva i de qualitat per a tot l'alumnat, ajustant a aquest objectiu tots els recursos de què disposa el centre, i s'ha de desplegar mitjançant el projecte de direcció o la programació anual, en cas que no hi hagi projecte de direcció.

L'equip directiu ha d'impulsar i promoure el treball d'equip del claustre i la formació permanent dels docents i del personal d'administració i serveis, per avaluar i, quan escaigui, millorar l'organització i l'actuació pedagògica en els diferents contextos d'ensenyament i aprenentatge.

L'acció educativa ha de reconèixer les diferents característiques i necessitats d'aprenentatge i socialització de l'alumnat i donar-los valor, mantenint altes expectatives d'èxit per a tots. I per donar-hi resposta cal dissenyar, dins del projecte educatiu, entorns d'aprenentatge flexibles que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats de l'alumnat, cercant la personalització de l'aprenentatge i dissenyant activitats i materials que permetin l'avenç de tots i cadascun, tenint en compte que poden presentar àmplies diferències en les seves capacitats, en les aptituds, les actituds i els ritmes, i en les maneres d'interessar-se per l'aprenentatge, i de percebre, comprendre i expressar el coneixement.

Els centres educatius han d'actuar de manera preventiva i proactiva i detectar les necessitats de l'alumnat al més aviat possible, a fi d'ajustar i agilitzar les actuacions pertinents en cada cas. Per aquest motiu és important promoure programes socioeducatius i participar-hi i treballar en xarxa amb altres agents de l'entorn amb l'objectiu de donar una resposta comunitària als reptes educatius, garantint la coordinació amb els serveis educatius.

La planificació de l'atenció educativa a partir de la intensitat de les mesures i dels suports és un procés estructurat i sistèmic per donar resposta educativa a tot l'alumnat que parteix del model de resposta a la intervenció (RTI).

Els centres educatius han de planificar la intensitat de les mesures i dels suports educatius partint de les necessitats educatives i de l'observació del progrés de l'alumnat, per donar una resposta educativa ajustada i facilitar l'accés a l'aprenentatge i la participació.

L'article 7 del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, fa referència a les mesures i als suports.

Les mesures són les accions i actuacions organitzades pels centres que incideixen en els diferents àmbits de l'educació, amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'aprenentatge i la participació detectant i minimitzant barreres i garantint l'ajustament entre capacitats i context educatiu.

Els suports són els recursos personals, metodològics i materials i ajuts contextuals i comunitaris, que incideixen en els diferents àmbits educatius, que els centres utilitzen per aconseguir que les mesures planificades siguin efectives i funcionals per a l'èxit educatiu de tot l'alumnat.

Les mesures i els suports per a l'atenció educativa de l'alumnat s'han de preveure en el projecte educatiu de centre i en les normes d'organització i funcionament de centre, partint dels principis d'inclusió i universalitat, i s'han de concretar en la programació general anual i avaluar en la memòria anual i en les programacions d'aula.

Les mesures i els suports establerts al centre educatiu han de garantir que els contextos escolars ofereixin les condicions d'aprenentatge necessàries per desenvolupar les fortaleses de l'alumnat; vetllar per la seva vinculació amb els aprenentatges i el grup de referència; facilitar l'accés a l'aprenentatge i a la participació, i assegurar el progrés de tothom. Han de promoure el compromís de l'alumnat amb el seu procés d'aprenentatge, el desenvolupament personal i social i l'avenç en l'assoliment de les competències al llarg de tota l'escolarització obligatòria i postobligatòria, posant una especial atenció en les transicions entre etapes i en la continuïtat formativa.

El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, estableix el grau d'intensitat següent, segons correspongui:

• Mesures i suports universals

• Mesures i suports addicionals

• Mesures i suports intensius.

Les mesures i els suports universals són accions i pràctiques, de caràcter educatiu, preventiu i proactiu, que permeten flexibilitzar el context d'aprenentatge, proporcionen a l'alumnat estratègies per facilitar-li l'accés a l'aprenentatge i la participació, i garanteixen l'aprenentatge significatiu de tot l'alumnat i la convivència, el benestar i el compromís de tota la comunitat educativa.

Aquestes mesures i suports s'adrecen a tot l'alumnat i els apliquen tots els i les professionals del centre liderats per l'equip directiu i coordinats per l'equip docent, amb la implicació de tota la comunitat educativa.

Constitueixen les mesures i els suports universals qualssevol de les actuacions que permeten al centre crear contextos educatius inclusius:

• La personalització de l'aprenentatge

• L'organització flexible del centre

• L'avaluació formativa i formadora

• L'orientació educativa i l'acció tutorial

Altres actuacions que contribueixen a l'escolarització i l'educació dels i les alumnes.

Per ampliar el coneixement de les mesures i dels suports universals es pot consultar la pàgina Mesures i suports universals, en què hi ha recursos i guies.

Les mesures i els suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible i temporal a l'alumnat que ho requereixi, un cop s'han aplicat les mesures i els suports universals. El centre concreta les mesures i els suports addicionals a partir de la detecció de les necessitats educatives de l'alumnat que fan els equips docents i l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i de la concreció de les mesures i dels suports que determini la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI).

Aquestes mesures han de cercar la màxima participació de tot l'alumnat en les situacions educatives del centre i d'aula i han de quedar recollides en els documents del centre, en les programacions i, si escau, en els plans de suport individualitzats (PI).

Constitueixen mesures i suports addicionals:

• Les mesures d'acció tutorial específiques.

• El suport de l'especialista d'orientació educativa a secundària o els i les docents d'educació especial o audició i llenguatge a primària.

• El suport lingüístic i social i les aules d'acollida a l'educació primària o a la secundària. Es pot ampliar la informació en els documents “Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació bàsica: educació primària” i “Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació bàsica: educació secundària obligatòria (ESO)”.

• Els programes de diversificació curricular. Es pot ampliar la informació en el document “Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació bàsica: educació secundària obligatòria (ESO)”.

• El suport escolar personalitzat com a mesura flexible, temporal i preventiva que vol aconseguir que tot l'alumnat desenvolupi al màxim els seus aprenentatges bàsics i formatius i ha de permetre la millora de l'autonomia.

• Els projectes específics de suport a l'audició i al llenguatge, el projecte de promoció al poble gitano de Catalunya i altres actuacions que estableixen els mateixos centres i que contribueixen a l'educació inclusiva de l'alumnat.

Per als i les alumnes que temporalment necessiten un recurs que doni resposta a determinades condicions de salut, al compliment de mesures judicials d'internament o a l'adopció de mesures de protecció de caràcter residencial, es concreten com a mesures addicionals, respectivament:

• Les aules hospitalàries i en hospitals de dia per a adolescents.

• L'atenció educativa domiciliària.

• Les unitats docents en centres de Justícia Juvenil, i les unitats docents en centres residencials d'educació intensiva (CREI) de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència.

El document “Situacions específiques dels alumnes” recull les mesures i els suports temporals esmentats anteriorment.

A més a més, per a aquest curs 2023-2024 l'alumnat amb risc d'abandonament escolar o absentisme pot rebre el suport del Programa de les unitats d'acompanyament i orientació (UAO).

L'atenció educativa de l'alumnat que es troba temporalment atès en aules hospitalàries o en hospitals de dia per a adolescents té la finalitat de donar continuïtat al seu procés d'aprenentatge, contribuir al seu benestar i facilitar-ne el retorn al centre educatiu un cop hagi rebut l'alta mèdica.

El tutor o la tutora de l'infant o jove que rep atenció educativa hospitalària, cal que vetlli perquè mantingui el vincle amb el centre educatiu i perquè la proposta educativa dels docents que l'atenen a l'aula hospitalària o a l'hospital de dia per a adolescents sigui coherent i els faciliti la incorporació al centre educatiu. En el cas que l'estada es prevegi que sigui llarga, l'equip docent del centre educatiu ha d'elaborar el pla de suport individualitzat amb la coordinació del tutor o tutora.

L'actuació del personal docent de les aules hospitalàries i dels hospitals de dia per a adolescents es regula segons el seu marc d'actuació corresponent:

• Marc d'actuació de les aules hospitalàries

• Marc d'actuació dels hospitals de dia.

L'atenció educativa domiciliària (AED) és aplicable a la situació de convalescència per una intervenció o malaltia o per malaltia crònica complexa de l'alumnat que cursa ensenyaments obligatoris en centres sostinguts amb fons públics, i que per aquests motius no pot assistir al centre educatiu per un període superior als 30 dies, d'acord amb la Resolució EDU/3699/2007. Amb caràcter general, l'atenció educativa domiciliària suposa el desplaçament d'un professional docent al domicili de l'alumne o alumna.

Corresponen a la direcció del centre educatiu on està matriculat l'alumnat que rep atenció educativa domiciliària les funcions següents:

• a.  Tramitar la sol·licitud de suport d'atenció educativa domiciliària als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona d'acord amb els criteris establerts en aquesta resolució.

• b.  Designar el o la docent del centre educatiu que, mentre duri l'atenció, vehicularà els processos de coordinació, comunicació i aprenentatge amb el o la docent d'AED, l'alumne o alumna i la seva família o tutor o tutora legal.

• c.  Concretar la proposta curricular que es desenvoluparà en l'atenció educativa domiciliària. Aquesta proposta s'ha de concretar en un pla de suport individualitzat, d'acord amb la valoració de la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva o l'organisme equivalent. El responsable de la coordinació de l'elaboració del pla és el tutor o tutora amb la col·laboració de l'equip docent i del o la docent de l'AED. Es recomana tenir elaborat el pla de suport individualitzat en el termini màxim d'un mes. En tots els casos, s'han d'indicar els criteris, el procediment d'avaluació i el seu seguiment.

• d.  Possibilitar la participació del o la docent d'AED en la sessió d'avaluació.

• e.  Garantir la vinculació de l'alumne o alumna amb el centre educatiu mitjançant un projecte comú, amb el desenvolupament d'activitats entre l'aula i el domicili que fomentin la participació i l'aprenentatge de l'alumne o alumna, amb connexió amb el centre educatiu.

• f.  Facilitar, en la mesura que l'estat de salut de l'alumne o alumna ho permeti, la màxima participació en les activitats del centre educatiu de manera telemàtica.

• g.  Treballar per un retorn al centre educatiu adequat a les necessitats de l'alumne o alumna, establint un pla d'acollida de manera col·laborativa amb el docent d'AED.

• h.  Vetllar per la transició entre etapes i cursos de l'infant o adolescent que continuï en situació de malaltia.

• i.  Sol·licitar equipament informàtic per a l'alumne o alumna, si s'escau.

• j.  Proporcionar els recursos materials i pedagògics necessaris per dur a terme l'atenció educativa domiciliària.

Tot alumne que rep atenció educativa domiciliària, pel fet de rebre un suport addicional, ha de tenir un pla de suport individualitzat (PI), en el qual es recullin les decisions que l'equip docent ha pres respecte a l'atenció educativa d'aquest alumne o alumna. El PI l'ha de coordinar el tutor o tutora, i hi col·labora el o la docent d'AED, amb l'assessorament de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica. El PI el signa el director o directora del centre i el tutor o tutora, i la família n'ha d'estar assabentada. El PI de l'alumnat d'atenció educativa domiciliària ha de considerar totes les àrees, matèries o àmbits de l'alumnat i els criteris d'avaluació i comptar amb la valoració positiva de la comissió d'atenció educativa intensiva (CAEI).

L'alumne o alumna que rep l'atenció educativa domiciliària ha de ser avaluat en funció dels criteris i del procediment establerts en el seu PI. Cal fer el seguiment del cas en el marc de la CAEI. La seva avaluació s'ha de fer en les juntes d'avaluació, facilitant la participació del o la docent d'AED.

El tutor o tutora i la persona referent designada per la direcció s'han de coordinar de manera periòdica amb el o la docent d'AED per tal d'acordar la programació que cal

treballar (competències, sabers, activitats), elaborar el pla de suport individualitzat que recull els criteris d'avaluació i fer el seguiment de l'AED. És recomanable establir un mínim d'una reunió mensual de coordinació.

El docent d'AED ha de participar, com a mínim una vegada al trimestre, a la CAEI del centre per tal de valorar l'evolució de l'alumne o alumna així com les mesures i els suports dels quals disposa.

El centre educatiu ha de mantenir les tutories amb la família per tal de mantenir el vincle i fer el seguiment de l'evolució de l'alumne o alumna.

L'horari de l'atenció educativa domiciliària s'ha de concretar tenint en compte els criteris següents:

• La franja horària d'atenció educativa s'ha de mantenir entre les 8 i les 18 hores.

• Les hores lectives a primària són 11,5 hores i a secundària, 9 hores. Cal fer-les de manera espaiada al llarg de la setmana.

• En cas de pèrdua de classes, s'ha d'intentar recuperar les sessions d'AED.

En el cas d'alumnes que durant l'atenció educativa domiciliària tinguin intervals d'un màxim de deu dies lectius d'assistència a l'hospital, cal comunicar aquesta circumstància als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona perquè valorin la situació i prevegin la continuïtat del o la docent, el qual, durant aquest període, ha de valorar la possibilitat de seguir amb l'AED en format telemàtic, d'acord amb l'estat de salut actual de l'alumne o alumna. En cas que no sigui possible aquesta opció, el docent d'AED s'ha de posar a disposició del centre educatiu, prioritàriament per fomentar el vincle i la visibilització de l'alumne o alumna.

El retorn al centre es pot fer de manera progressiva amb acompanyament del docent d'AED per un màxim d'un mes abans de l'alta, per garantir una transició adient a les seves necessitats.

Per a més informació es pot consultar l'apartat Atenció educativa domiciliària a la intranet - Portal de centre.

Els infants o joves que, a causa d'una mesura judicial o bé d'una mesura de protecció d'acolliment en un centre d'educació intensiva, no puguin seguir temporalment els estudis al centre educatiu, han de rebre l'atenció educativa que s'imparteix a les unitats docents dels centres educatius de justícia juvenil o dels centres residencials d'educació intensiva (CREI) de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA). La Resolució de 19 de juny de 2015 aprova les instruccions per al funcionament de les unitats docents dels centres educatius de justícia juvenil del Departament de Justícia i dels centres residencials d'educació intensiva del Departament de Drets Socials.

Les unitats docents d'aquests centres tenen per objectiu donar suport educatiu a l'alumne o alumna per afavorir la continuïtat del seu procés d'aprenentatge i la seva vinculació amb el centre educatiu d'origen.

Amb caràcter general, l'alumnat que rep atenció educativa en aquestes unitats ha de continuar matriculat al centre educatiu on estava escolaritzat abans d'adoptar-se la mesura judicial o la mesura de protecció. En el cas d'alumnes que no estiguin matriculats en cap centre o que procedeixin d'altres països o comunitats autònomes, les unitats docents han de fer la sol·licitud d'admissió als instituts o centres educatius de la zona d'adscripció del centre on resideixen en el termini més breu possible, seguint el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sostinguts amb fons públics.

El professorat de les unitats docents, que s'ha de coordinar amb el tutor o tutora de l'alumne o alumna a l'institut, centre o aula de formació d'adults en què està matriculat, ha de col·laborar en la planificació de les sessions de treball, les reunions d'intercanvi d'informació, el traspàs de l'avaluació i la tutorització de l'alumne o alumna per a la reincorporació al centre educatiu.

L'alumnat que temporalment està en aquestes unitats ha de tenir un pla de suport individualitzat (PI), que s'ha de fer en coordinació amb el centre d'origen, en el cas que hi estigui vinculat, o des de les unitats docents, en el cas de l'alumnat matriculat en un centre de referència.

L'actuació del professorat de les unitats docents es regula en els documents següents:

• Marc d'actuació de les unitats docents dels centres de la DGAIA

• Marc d'actuació de les unitats docents dels centres de justícia juvenil.

Les unitats d'acompanyament i orientació (UAO) personal i familiar de l'alumnat educativament vulnerable estan formades per especialistes de psicopedagogia, psicologia o pedagogia que exerceixen funcions educatives al centre. El seu acompanyament educatiu es basa en el plantejament de propostes i estratègies pedagògiques per a la cerca del benestar emocional de l'alumnat, amb l'objectiu final de facilitar-li la disponibilitat i accés als aprenentatges i l'èxit acadèmic.

Les funcions de les UAO als centres educatius són:

• Acompanyar l'alumne o alumna en el seu procés emocional per facilitar-li l'accés als aprenentatges.

• Detectar l'alumnat amb necessitats de salut mental al centre educatiu.

• Orientar les famílies i altres agents que actuïn al voltant de l'alumne o alumna.

• Portar a terme plans i projectes d'habilitats emocionals i de salut mental.

• Proporcionar pautes i eines que permetin acompanyar l'alumne o alumna i les seves famílies.

• Proposar actuacions i plans tutorials per a l'educació emocional i la salut mental en coordinació amb els tutors i tutores de les aules.

• Crear materials que fomentin l'educació emocional i la salut mental.

Les UAO atenen l'alumnat escolaritzat en els ensenyaments obligatoris i bàsics (primària, ESO i cicles formatius de grau bàsic) que presenten:

• Absentisme o risc d'abandonament amb necessitats associades a dificultats en la regulació emocional i/o de salut mental (funció reparadora).

• Necessitats associades a dificultats de regulació emocional i/o de la salut mental amb possible risc d'absentisme o abandonament (funció preventiva).

En el cas de l'alumnat amb un informe per necessitats específiques de suport educatiu o que tenen el seguiment habitual d'un o una professional o d'un servei especialitzat, l'atenció per part de les UAO s'ha de valorar de manera excepcional.

Organització funcional de les unitats d'acompanyament i orientació (UAO)

Les UAO es distribueixen pels serveis educatius de zona, en funció de les necessitats del territori, i s'ubiquen a les seus corresponents. El coordinador o coordinadora de la UAO té la seu als serveis territorials, concretament a la unitat de coordinació dels serveis educatius als serveis territorials.

Horari

L'horari de l'equip de professionals de les unitats d'acompanyament i orientació és de 37 hores i 30 minuts.

Coordinador o coordinadora de la UAO

L’horari és de 37 hores i 30 minuts, que inclouen les tasques següents:

29 hores

• ❍ Gestió interna de la coordinació dels i de les professionals de la UAO.

• ❍ Coordinació de la UAO entre els serveis territorials i serveis centrals.

• ❍ Coordinació i col·laboració amb els agents educatius de la zona, amb les direccions d’EAP, amb els referents CRETDIC o altres serveis educatius.

• ❍ Coordinació i col·laboració amb el centre educatiu i el professorat del centre.

• ❍ Intervenció directa o indirecta amb l’alumnat i la família, si escau.

• ❍ Cointervenció del coordinador o coordinadora de la UAO i del professional de la UAO al centre.

6 hores complementàries

• ❍ Reunions internes de l’equip UAO (RIE).

• ❍ Grups de treball interterritorials (GIN).

• ❍ Grup d’espai de cura (GC).

• ❍ Grup d’anàlisi de casos (GAC).

• ❍ Reunions de coordinació amb altres equips (RA).

2 hores i 30 minuts (que no s’han de fer necessàriament al centre de treball)

• ❍ Preparació d’intervencions.

• ❍ Elaboració de materials i recursos.

• ❍ Formació permanent.

• ❍ Altres reunions.

• ❍ Encàrrecs de feina.

L’horari de les activitats programades i aprovades ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i té, per als professionals de la UAO, la mateixa obligatorietat que l’horari habitual de feina. Els desplaçaments entre centres educatius o a la zona es computen dins les 29 hores.

Professionals de la UAO

L'horari és de 37 hores i 30 minuts, que inclouen les tasques següents:

23 hores als centres educatius

 ❍ Atenció directa a l'alumnat: individualitzada, en petits grups, amb el grup classe.

❍ Intervenció amb professionals del centre.

❍ Reunió amb famílies.

❍ Coordinació amb professionals externs al centre o interns.

❍ Assistència a la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva.

❍ Assistència a la Comissió Social.

❍ Altres tasques.

7 hores complementàries

❍ Reunions internes de l'equip UAO.

❍ Grups de treball interterritorials.

❍ Grup d'espai de cura.

❍ Grup d'anàlisi de casos.

❍ Reunions de coordinació amb altres equips.

7 hores i 30 minuts (que no s'han de fer necessàriament al centre de treball: centres educatius o SEZ)

❍ Preparació de les sessions.

❍ Elaboració de materials i recursos.

❍ Formació permanent.

❍ Altres reunions.

❍ Encàrrecs de feina.

L'horari de les activitats programades i aprovades ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i té, per als professionals UAO, la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de feina.

Els desplaçaments entre centres educatius es computen dins les 23 hores.

Calendari laboral de les UAO

L'equip de professionals de les UAO (professionals i coordinadors o coordinadores) comencen el primer dia laboral del mes de setembre i finalitzen el 15 de juliol.

Els períodes de vacances durant el curs escolar coincideixen amb les festes de Nadal i de Setmana Santa dels centres educatius.

Els professionals de la UAO amb seu als serveis educatius de zona tenen les festes locals i els dies de lliure disposició acordats com la resta dels membres dels serveis educatius de la zona.

El coordinador o coordinadora de l'equip de la UAO amb seu als serveis territorials té els dies de festa local i de lliure disposició dels serveis territorials corresponents.

Es pot ampliar la informació a l'apartat Unitats d'acompanyament i orientació de la intranet - Portal de centre.

Les mesures i els suports intensius són actuacions educatives extraordinàries que es duen a terme un cop s'han aplicat les mesures i els suports universals i addicionals, i en casos molt concrets que requereixen mesures singularitzades amb una freqüència regular i, en alguns casos, sense límit temporal. Aquestes actuacions queden recollides en l'informe de reconeixement elaborat per l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

Constitueixen mesures i suports intensius:

• El suport intensiu a l'escola inclusiva (SIEI)

• El suport intensiu a l'audició i al llenguatge (SIAL)

• El suport del personal d'atenció educativa

• L'aula integral de suport (AIS)

• El suport dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR)

• L'atenció directa dels professionals del centre de recursos per a deficients auditius (CREDA)

• L'atenció directa dels professionals del centre de recursos per a discapacitats visuals (CREDV)

• La unitat d'escolarització compartida (UEC). Es pot ampliar la informació en el document “Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació bàsica: educació secundària obligatòria (ESO)”.

• La reducció de la durada de l'etapa educativa.

L'aplicació de qualsevol mesura o suport intensiu ha de cercar la màxima participació de l'alumne o alumna en les situacions educatives del centre i de l'aula, i s'ha de vincular a les mesures i els suports universals i addicionals previstos al centre.

Aquestes mesures i suports han de concretar els objectius, els professionals implicats que s'han de coordinar, les orientacions metodològiques i els indicadors de seguiment del progrés que permetin avaluar-ne l'eficàcia i fer els reajustaments necessaris.

Sempre tenen com a objectiu el màxim assoliment de les competències i cal recollir aquesta informació en el pla de suport individualitzat (PI) de l'alumnat.

Els suports intensius per a l'escolarització inclusiva (SIEI) són dotacions extraordinàries de professionals que s'incorporen a les plantilles d'escoles, centres d'educació secundària i instituts escola, com a recursos intensius i conjunturals que se sumen a les mesures i suport universals i addicionals dels quals els centres ja disposen.

Aquests suports contribueixen a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, que requereixen al llarg de tota la seva escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre en entorns ordinaris del centre i de la comunitat on viuen. Per assolir aquesta finalitat, cal aplicar estratègies didàctiques i metodològiques a l'aula ordinària que suposen millores pel que fa a l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials i també de la resta d'alumnat en general. De la mateixa manera, s'enforteix la responsabilitat de tot l'equip docent en l'atenció i l'acompanyament a l'alumnat i permet avançar cap a l'educació inclusiva.

Els i les professionals del SIEI, juntament amb l'equip docent dels centres educatius, han de col·laborar en la creació d'entorns d'aprenentatge valuosos per a tot l'alumnat, i especialment per als que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

La proposta d'escolarització respon a l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu. La proposta del SIEI orienta la intensitat de suport i la resposta educativa que queda recollit en el pla de suport individualitzat.

L'atenció de l'alumnat que rep aquest suport és responsabilitat de tot l'equip docent i en concret del tutor o tutora del grup de referència. L'alumne o alumna ha d'anar al seu grup de referència, i aquest context ha d'ajustar-se a les necessitats de cadascú, entenent que el lloc natural d'aprenentatge de l'alumnat amb SIEI és l'aula ordinària. En aquest context i en funció de les necessitats detectades cal planificar la intensitat i el tipus de suport necessari en cada moment.

El fet de disposar puntualment, com a recurs, d'un espai específic o compartit de grup reduït, ha d'anar acompanyat d'una planificació que justifiqui la tasca educativa vinculada a l'activitat ordinària i planificar el moment de la retirada de la mesura.

Els centres amb SIEI han de:

• Incorporar aquest nou recurs en el projecte educatiu del centre.

• Establir, mitjançant l'equip directiu, criteris de pràctiques de referència per a tots els i les professionals que intervenen en la tasca educativa.

• Planificar i garantir l'acollida de l'alumnat de nova incorporació que rep aquest suport i de les seves famílies, així com dels nous professionals dins del pla d'acollida del centre.

• Assegurar que el tipus i la intensitat de les mesures i dels suports que el centre concreta garanteixen la presència, la participació i els aprenentatges valuosos de tot l'alumnat en el marc del seu grup classe i en la vida del centre.

• Afavorir que els suports dins l'aula en les activitats d'aprenentatge es planifiquen en el marc de metodologies participatives.

• Organitzar l'espai i el temps escolar inclosos dins i fora de l'aula (entrades i sortides, patis, moments de transició, sortides escolars, etc.) amb els suports necessaris en funció de les necessitats detectades per evitar barreres d'accés a l'aprenentatge i afavorir la participació i la socialització dels alumnes.

• Garantir que l'atenció de l'alumnat susceptible de rebre aquest suport estigui inclosa en el marc de totes les mesures d'atenció a l'alumnat del centre.

• Incorporar els professionals de SIEI a la CAEI.

• Garantir la coordinació de l'equip de professionals especialistes de suport a la inclusió (MEE, MALL, educadors i educadores d'educació especial, orientadors i orientadores educatives, etc.) i amb la resta de l'equip docent.

• Incorporar als claustres o a altres reunions del centre espais de sensibilització i seguiment del recurs.

• Facilitar la coordinació de l'equip docent amb els serveis educatius o professionals externs (CDIAP, CSMIJ, CREDA o d'altres) que atenen l'alumnat que té assignat aquest suport.

• Presentar el recurs i les bones pràctiques, així com els projectes d'intervenció a la comunitat educativa (reunions d'inici de curs, reunions de consell escolar, jornada de portes obertes, etc.).

Els i les docents del SIEI col·laboren amb el tutor o tutora del grup ordinari en la tutoria individual de l'alumnat que atenen, en el seguiment del procés d'aprenentatge i en l'elaboració del pla de suport individualitzat. En l'avaluació d'alumnes, els i les professionals d'aquest suport aporten a l'equip docent tota la informació sobre l'evolució de les àrees o matèries en què tinguin una intervenció directa, així com dels elements per valorar-ne els aprenentatges i el procés de maduresa en general. De la mateixa manera, tot el professorat que imparteix docència ha d'aportar a l'alumne o alumna les valoracions corresponents.

En finalitzar el curs, l'equip docent liderat pel tutor o tutora i amb la col·laboració dels i les professionals del SIEI, prenen les decisions oportunes amb relació al pas de curs i la continuïtat de l'alumne o alumna. Aquesta informació s'ha de recollir en les actes d'avaluació i en els documents oficials de l'alumne o alumna.

La comunicació amb la família ha de ser continuada i constant des de l'inici de l'escolarització, per ajustar el seguiment de l'alumne o alumna i els acords que es prenguin conjuntament. En finalitzar cada curs, cal acompanyar i informar els pares, mares o tutors legals de la continuïtat del recurs.

Per facilitar la continuïtat en la formació d'aquests alumnes, és convenient que el tutor o tutora, conjuntament amb els i les professionals d'aquest recurs,

facin l'acompanyament d'aquests alumnes en els estudis postobligatoris a partir del contacte directe amb els tutors o professionals responsables de la formació següent, un cop els alumnes deixin de fer ús del recurs SIEI i finalitzin l'etapa d'ESO.

Els suports intensius a l'audició i al llenguatge (SIAL) contribueixen a l'escolarització de l'alumnat amb discapacitat auditiva greu i pregona que requereixin un equipament singular i una especialització professional.

Els SIAL són dotacions extraordinàries de professionals de suport intensiu a l'audició i al llenguatge que s'incorporen a les plantilles dels centres, com a recurs intensiu i conjuntural, les quals se sumen a les mesures universals i addicionals dels centres educatius. Els centres que incorporen un SIAL han de recollir-ho en el seu projecte educatiu de centre i en altres documents del centre, si escau.

Els i les professionals de SIAL han de centrar la intervenció a desenvolupar actuacions que facilitin que l'alumnat del centre amb necessitats educatives específiques derivades de discapacitat auditiva (que s'ha determinat en l'informe de reconeixement de NESE que ha elaborat l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica), pugui participar i accedir a la informació oral i a l'aprenentatge i desenvolupar les competències que s'estableixen en el currículum de l'etapa.

Per assolir aquesta finalitat cal aplicar estratègies didàctiques i metodològiques a l'aula ordinària que aporten millores pel que fa a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i també de la resta d'alumnat en general. De la mateixa manera, s'enforteix la responsabilitat de tot l'equip docent en l'atenció i l'acompanyament als alumnes i permet avançar en la gestió d'una resposta educativa des d'una perspectiva inclusiva.

Correspon als i a les professionals de SIAL les funcions següents:

• Establir els projectes específics de l'audició i el llenguatge.

• Col·laborar amb l'equip directiu del centre en totes les actuacions per a la inclusió de l'alumnat.

• Participar en les diferents comissions pedagògiques del centre (CAEI o comissions equivalents).

• Planificar, amb els tutors o tutores i altres especialistes, activitats d'aprenentatge amb metodologies flexibles que permetin l'atenció a tot l'alumnat i col·laborar en la seva implementació.

• Donar suport a l'equip docent dins l'aula per promoure la participació i els aprenentatges de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu; de forma excepcional, oferir suport individual (o en altres formes d'agrupament) dins o fora de l'aula, quan els objectius i continguts així ho requereixin.

• Col·laborar amb els tutors i tutores i amb la resta de l'equip docent, i d'una manera especial amb el professorat de l'especialitat d'orientació educativa i amb l'EAP, en l'elaboració del pla de suport individualitzat de l'alumnat que rep aquest suport.

• Col·laborar en el seguiment i l'avaluació de l'alumnat amb la valoració sistemàtica del procés d'assoliment de les competències.

• Col·laborar amb les famílies i l'alumnat, tant com sigui possible, fent-los partícips de l'itinerari formatiu de l'alumne o alumna.

Els programes de l'aula integral de suport (AIS) es regulen segons la Resolució de 22 de febrer de 2023, referent a l'organització i el funcionament de les aules integrals de suport.

S'adrecen a l'alumnat amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals greus i trastorns de la conducta. Són un recurs educatiu i terapèutic singular que té com a objectiu proporcionar, de forma temporal, una atenció integral i intensiva per assolir l'equilibri i el benestar personal suficient per retornar als contextos escolars ordinaris.

La incorporació de l'alumnat a l'AIS està condicionada a l'elaboració d'un informe de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, un informe clínic del CSMIJ de referència i d'un pla de suport individualitzat que doni resposta a les necessitats educatives, terapèutiques i socials de l'alumne o alumna, amb la conformitat dels pares, mares o tutors legals i del mateix infant o jove, amb el vistiplau de la Inspecció i la resolució del director o directora dels serveis territorials o, si escau, del o de la gerent del Consorci d'Educació de Barcelona.

Els centres educatius que tenen alumnat que assisteix a l'AIS han d'establir una relació de col·laboració, corresponsabilitat i compromís de treball per tal que esdevingui un recurs que enriqueixi i complementi la resposta educativa del centre referent i garanteixi el progrés de l'alumne o alumna en el seu context escolar. Els i les professionals de l'AIS han de vetllar per potenciar l'acompanyament de l'alumnat al centre de referència, segons el pla de suport individualitzat de cada alumne o alumna.

El tutor o tutora de l'alumnat que assisteix a l'AIS s'ha de coordinar amb tots els professionals implicats per prendre decisions consensuades sobre quins projectes o programes es treballaran, elaborar el pla de suport individualitzat i fer tutories conjuntes amb els i les professionals de l'AIS.

El centre educatiu de referència ha d'oferir una atenció educativa personalitzada amb l'objectiu que el recurs de l'AIS pugui ser retirat en un període màxim de dos cursos.

El recurs dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) es regula segons la Resolució EDU/1010/2021, de 9 d'abril, per la qual es dicten instruccions referents a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics i les Instruccions de 19 de desembre de 2022, per a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics.

Els CEEPSIR poden oferir suport als centres ordinaris per orientar i concretar les actuacions més ajustades a les necessitats educatives de l'alumnat i desenvolupar programes específics de suport a la seva escolarització, sempre en coordinació amb els equips directius i els serveis educatius.

El professorat de centres d'educació especial que desenvolupa els programes

de suport a la inclusió als centres ordinaris esdevé un suport intensiu per a aquests centres, i s'organitzen de manera coordinada amb les mesures universals i addicionals planificades del centre i d'acord amb el seu projecte educatiu.

Correspon a la direcció del centre educatiu receptor organitzar una reunió de la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) per fer el seguiment del suport del CEEPSIR al centre.

El seguiment del suport del CEEPSIR al centre es concreta en els aspectes següents:

• a.  Fer una valoració inicial de la situació actual de l'alumne o alumna que disposa de l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu amb reconeixement de necessitats educatives especials, al centre en què es troba escolaritzat. Aquesta valoració inicial es duu a terme a partir de l'observació d'aquest alumne o alumna en l'aula i en altres espais, i mitjançant entrevistes als diversos agents de la comunitat educativa (docents, família, serveis educatius, etc.).

• b.  Dissenyar el pla de treball que el o la docent del CEEPSIR duu a terme al centre, el qual ha d'incloure la periodicitat de la intervenció i els objectius i els indicadors d'avaluació. La intervenció pot consistir en modelatge, desenvolupament de programes, elaboració de material, suport en l'elaboració de PI, assessorament en el disseny de l'entorn i de les propostes educatives, i assessorament en l'organització de les mesures i els suports, entre d'altres.

• c.  Transferir coneixements a tot l'equip docent per incentivar una cultura de centre inclusiva i el coneixement compartit de les estratègies d'intervenció adequades a les necessitats que pot presentar l'alumnat. L'objectiu final ha de ser capacitar l'equip docent i generar un canvi en l'atenció a l'alumnat en un sistema educatiu inclusiu.

• d.  Facilitar l'entrada del CEEPSIR a l'aula i als diversos contextos del centre.

• e.  Facilitar espais de coordinació amb els i les professionals que intervenen a l'aula.

• f.  Fer el seguiment per ajustar el pla d'intervenció dissenyat i avaluar les actuacions dutes a terme.

• g.  A final de curs, fer una proposta de continuïtat o de retirada del suport a l'alumne o alumna.

En el document L'educació bàsica als centres d'educació especial hi ha la informació relacionada amb la provisió del recurs i del procediment per determinar els i les alumnes que han de rebre el suport.

Els serveis educatius específics són equips de suport a l'activitat pedagògica dels centres amb l'objectiu d'adequar la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats de suport més específiques.

Aquests serveis són:

• El CREDA, per a l'alumnat amb sordesa i greus dificultats d'audició, llenguatge i/o comunicació.

• El CREDV, per a l'alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu, segons marca el conveni de col·laboració entre el Departament d'Educació i l'ONCE.

• El CRETDIC, per a l'alumnat amb trastorns del desenvolupament i de la conducta, que proporciona suport psicopedagògic als equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i als docents dels centres per col·laborar en una resposta educativa més adequada.

La intervenció dels serveis educatius específics s'inicia a partir d'una demanda de l'EAP o com a projecte de col·laboració que es concreta en els plans de treball dels serveis implicats. Per sol·licitar la intervenció d'aquests serveis, l'EAP fa arribar la demanda d'intervenció als serveis educatius específics mitjançant un full de demanda protocol·litzat, que recull totes les dades pertinents per valorar la idoneïtat i les característiques de la intervenció que se sol·licita.

Els serveis educatius específics, un cop recollides i analitzades les demandes d'intervenció, han de retornar a l'EAP que ha fet la sol·licitud les possibles respostes educatives i d'atenció, i també la viabilitat, i acordar una primera entrevista entre els professionals implicats per concretar el tipus d'atenció i la proposta de calendari de seguiment en col·laboració amb el centre educatiu en el qual estigui escolaritzat l'alumne o alumna.

El personal d'atenció educativa és un suport intensiu a l'alumnat amb necessitats educatives especials per afavorir la seva presència, participació i aprenentatge en totes les activitats que es duen a terme al centre educatiu, així com afavorir l'autonomia i l'autoregulació de la conducta de l'alumnat destinatari del recurs. L'atenció educativa inclou l'atenció a l'alumnat (individualment o en grup), la coordinació amb el tutor o tutora, l'equip docent i, quan calgui, altres serveis, així com les reunions amb les famílies i altres agents educatius, si escau. El personal d'atenció educativa ha de conèixer el PI de l'alumnat i ha de tenir per escrit l'horari, el lloc i les activitats que ha de fer, que ha de supervisar per fer els ajustaments necessaris al llarg del curs.

Els educadors i les educadores d'educació especial (EEE) i els i les auxiliars d'educació especial (AEE) són figures que el centre ha d'acollir i incorporar, tot planificant i organitzant la seva intervenció en els diversos moments i espais educatius.

Tot i ser un recurs intensiu destinat a determinats alumnes, la seva intervenció s'ha de sumar a les mesures universals i addicionals ja implementades.

Les funcions, la jornada i l'horari dels i les educadores d'educació especial i dels i les auxiliars d'educació especial es detallen en el document Personal d'administració i serveis i professionals d'atenció educativa.

Les unitats d'escolarització compartida estan pensades per a l'alumnat a partir de tercer curs d'educació secundària obligatòria. Són estratègies de diversificació curricular que permeten organitzar el currículum d'acord amb els àmbits d'aprenentatge i amb una clara orientació pràctica.

Es pot ampliar la informació en el document Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació bàsica: educació secundària obligatòria (ESO).

Per a l'alumnat amb altes capacitats, identificades mitjançant una avaluació psicopedagògica, per al qual les mesures i els suports universals previstos no hagin estat suficients, la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) ha de proposar diferents actuacions per donar resposta a les necessitats educatives de l'alumne o alumna i es pot proposar l'elaboració d'un pla de suport individualitzat.

A l'educació bàsica, el Decret 175/2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, disposa que per als alumnes amb altes capacitats es pot prendre la decisió de reduir un curs la permanència a l'etapa quan el seu ritme personal d'aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconsellin.

El procediment que cal seguir per flexibilitzar l'etapa és el següent:

• El director o directora del centre ha de demanar l'autorització per fer la reducció de permanència en un curs a l'etapa. A aquest efecte, ha de trametre als serveis territorials o a l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona la documentació següent:

  • • Sol·licitud signada pel pare, mare o tutors legals de l'alumne o alumna.

    • Documentació acreditativa de les causes que motiven la petició.

    • En els centres públics sostinguts amb fons públics, informe de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu per altes capacitats.

    • Proposta del pla de suport individualitzat elaborat pel centre (amb la col·laboració de l'EAP, si escau).

• El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona, ha de trametre tota la documentació, acompanyada d'un informe de la Inspecció d'Educació, a la Subdirecció General de Planificació i Gestió d'Educació Inclusiva.

• La Direcció General d'Educació Inclusiva emet la resolució i la tramet al centre educatiu.

• El centre notifica la resolució per escrit als pares, mares o tutors legals de l'alumne o alumna. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'alçada, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la data de publicació, davant la Secretaria de Transformació Educativa.

A partir de tercer d'ESO, per donar resposta a les necessitats educatives de l'alumnat amb altes capacitats, es pot oferir la possibilitat de cursar alguna matèria addicional, que pot ser d'ampliació del currículum amb matèries del batxillerat o cicles formatius, a través de l'IOC. En aquest cas, cal que el centre on l'alumne o alumna cursa estudis presencials faci arribar a l'IOC la proposta de pla de suport individualitzat (PI), on constin les matèries que ha de cursar. El departament d'orientació de l'IOC estudia aquesta proposta, que el director o directora de l'IOC aprova, si escau. Per fer el seguiment de l'alumne o alumna, el director o directora del centre de secundària assigna un professor o professora perquè actuï de referent i responsable de la coordinació amb l'IOC.

En el moment de considerar la reducció de l'etapa a ESO, cal tenir en compte que és necessari que l'alumne o alumna cursi quart d'ESO per tal de poder obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria. Sense aquesta titulació l'alumnat no pot accedir als estudis superiors.

Es poden consultar orientacions i informació complementària d'aquesta mesura en els documents següents:

• Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Guia per a mestres i professors. Educació primària. Educació secundària obligatòria.

• Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Guia per als equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els orientadors dels instituts.

A l'etapa de batxillerat, el Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, disposa que per a l'alumnat amb altes capacitat es pot reduir la durada de l'etapa. Cal consultar el procediment que cal seguir en el document Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat i en l'apartat Plans de suport individualitzats de la intranet - Portal de centre.

Per elaborar el PI d'aquests alumnes, cal seguir les orientacions que s'estableixen en la Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats.

El servei de monitoratge de suport i acompanyament d'alumnat amb necessitats educatives especials associades a l'autonomia i a la regulació de la conducta té per objectiu afavorir la participació i l'aprenentatge de l'alumnat, així com la seva autonomia personal i l'autoregulació.

Segons les necessitats educatives especials dels infants i joves amb què treballin els monitors i monitores, les principals activitats que han de desenvolupar són les que es descriuen a continuació, sempre tenint en compte que la finalitat de la intervenció és promoure l'autonomia personal i social de l'alumne o alumna:

• Suport a l'alumne o alumna en les tasques de cura personal i mobilitat, incloent-hi l'atenció a l'alumne o alumna durant el servei de menjador. L'espai de migdia és essencial per al desenvolupament de l'autonomia personal i cal preveure el suport necessari a l'alumne o alumna que ho necessiti per part d'aquest monitoratge especialitzat.

• Controlar-ne la seguretat.

• Col·laborar en l'accés als recursos per a l'aprenentatge.

• Donar suport a les interaccions personals.

• Participar amb l'equip docent que treballa amb l'alumne o alumna.

• Fer altres activitats que li encarregui la direcció del centre relacionades amb la participació de l'alumne o alumna en les activitats del centre i de l'aula.

L'actuació del monitor o monitora de suport s'ha de guiar pels acords que estableixi l'equip docent i s'acordin amb la família en relació amb els objectius educatius establerts per a l'alumne en el seu pla de suport individualitzat, amb les orientacions i supervisió del tutor o tutora del grup al qual pertany o del referent educatiu assignat pel centre. La planificació del suport ha d'anar acompanyada dels criteris per a la seva retirada gradual, quan sigui possible. La disminució del suport i l'acompanyament és un indicador de progrés de l'alumnat i d'assoliment de nivells superiors d'autocontrol, autonomia i autogestió de la pròpia conducta. Per això les necessitats de suport complementari de l'alumnat s'han de revisar i adequar cada curs en funció de l'avenç en el grau d'autonomia i de la capacitat del centre per promoure'n la funcionalitat.

El suport va dirigit a l'alumnat des del segon cicle d'educació infantil fins al quart curs d'ESO que s'ajusti al perfil de NEE associades a l'autonomia i a la regulació de la conducta, sempre que els recursos propis dels centres siguin insuficients per assolir la seva participació en les activitats d'aprenentatge que es fan a les aules i al centre.

La petició del servei de monitoratge es fa a través de l'EAP, un cop s'han acordat les peticions en la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI). Per tal de sistematitzar el tipus de necessitat i la intensitat de suport vinculada a l'informe NESE o a altres situacions justificades, l'EAP ha d'emplenar el “Protocol per avaluar les necessitats de suport complementari (annex 4)”, basant-se en l'observació directa i en la informació que han facilitat la família i/o altres professionals implicats. En aquest sentit, per a la valoració de les necessitats de suport per a un alumne o alumna, cal tenir en compte tots els recursos de què disposa el centre educatiu i la necessitat de manera global.

La distribució de les hores assignades a cada un dels centres educatius és competència de la direcció del centre, que les distribueix en funció dels recursos de què disposa per a l'atenció del seu alumnat.

Per garantir que la tasca del monitor o monitora s'ajusta a les necessitats de l'alumne o alumna i està coordinada amb la intervenció educativa global del centre, cal considerar els aspectes següents:

• Acollir sistemàticament el monitor o monitora nouvingut, afavorint-ne la incorporació a la cultura, organització i clima del centre, compartint la línia d'ensenyament-aprenentatge amb el professorat i l'alumnat, ajustant-ne les expectatives i generant confiança mútua.

• Assegurar que el monitor o monitora té coneixement del projecte educatiu del centre i del seu rol i responsabilitat en relació amb aquest; de les orientacions i les pràctiques del centre per fomentar el desenvolupament emocional i social de l'alumnat i per fer front als conflictes i a conductes inapropiades, i de les funcions i responsabilitats pròpies i les dels altres, que contribueixen al progrés de l'alumnat.

Cal treballar per establir un bon vincle entre l'alumne o alumna i el monitor o monitora, per això és important la forma com el monitor o monitora es presenta i s'incorpora a la dinàmica del grup classe. El vincle ha de permetre que el monitor sigui una persona de referència per impulsar la millora de l'autonomia personal i l'autoregulació de l'alumne o alumna, a partir de la relació segura que estableixin.

Dins l'aula, la proximitat del monitor o monitora respecte a l'infant i a la tasca s'ha d'ajustar als objectius educatius. Una proximitat excessiva i continuada pot crear sensació de control i vigilància, alhora que pot interferir en el desenvolupament de la iniciativa i l'autonomia de l'alumne o alumna. L'infant ha de percebre el suport segur i positiu del monitor o monitora i la seva disponibilitat, però no és necessari mantenir-se en contacte constant.

Per promoure el desenvolupament de la confiança mútua i l'autoestima de l'alumnat és important considerar el següent:

• Escoltar les propostes de l'alumnat, animar-lo a comunicar les seves necessitats i idees i vetllar per incorporar-ne els suggeriments en les activitats diàries.

• Encoratjar-lo a prendre les pròpies decisions i a acceptar la responsabilitat per les seves accions.

• Ajudar l'alumne o alumna a centrar-se en les regles de classe, expectatives personals i les responsabilitats a l'escola i a la comunitat en general.

• Reconèixer-ne els èxits i els esforços en favor de l'autonomia i l'autoregulació, apropiats a l'edat.

• Animar i donar suport de manera que mantingui l'autonomia i l'autoestima.

El monitor o monitora ha de referir al tutor o tutora qualsevol pregunta o informació que sigui rellevant per a les famílies.

Els monitors i monitores poden tenir assignades tasques en l'acompanyament de l'alumne o alumna en les entrades i les sortides del centre. Per aquest motiu convé tenir present que la responsabilitat de la relació amb les famílies és del tutor o tutora.

Poden tenir monitoratge de salut l'alumnat amb necessitats especials de salut, és a dir, infants o joves amb malalties cròniques i necessitats de salut complexes. El circuit per fer la petició es detalla al document Salut escolar en els centres educatius.

La Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) és una estructura organitzativa que s'ha de constituir en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, que vetlla perquè la previsió, la concreció, l'aplicació, el seguiment i avaluació de les mesures i els suports d'atenció educativa es regeixin pels principis d'equitat, igualtat d'oportunitats, igualtat de tracte i no discriminació, i inclusió.

La CAEI l'ha de presidir el director o directora del centre o un altre membre de l'equip directiu i, als centres privats, qui designi el o la titular amb criteris d'analogia. Els membres que han de participar en aquesta comissió són els següents:

• El director o directora o una persona de l'equip directiu.

• El mestre d'educació especial i el mestre d'audició i llenguatge, si escau, als centres d'infantil i primària.

• L'especialista d'orientació educativa i/o el mestre o la mestra de pedagogia terapèutica, als centres d'educació secundària.

• Referents de nivell i/o representants dels equips docents del centre.

• El tutor o tutora del programa de diversificació curricular, en cas que n'hi hagi.

• Professionals designats al SIEI, en cas que n'hi hagi.

• El o la docent de l'aula d'acollida, en cas que n'hi hagi.

• El o la professional de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

De manera puntual, i quan es consideri necessari per a la temàtica tractada, s'han d'afegir a la CAEI altres docents o professionals implicats.

Les funcions de la CAEI són les següents:

• Establir i concretar els criteris i les prioritats de l'atenció educativa inclusiva de tot l'alumnat del centre educatiu, amb caràcter preventiu i proactiu.

• Planificar i organitzar l'atenció educativa de tot l'alumnat, graduant la intensitat de les mesures i suports que correspongui: universals, addicionals i intensius.

• Fer el seguiment, l'avaluació i l'ajustament de l'aplicació de les mesures i dels suports.

• Detectar, minimitzar i/o eliminar les possibles barreres d'accés a l'aprenentatge i a la participació que es troben en el context.

• Prioritzar les demandes d'atenció a l'alumnat, elaborant la proposta d'actuacions, incloent-hi l'avaluació psicopedagògica, si escau, que conforma la resposta educativa.

• Garantir, de forma prioritària, l'atenció educativa i el seguiment de l'alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu o situacions específiques determinades per condicions de salut, de compliment de mesures judicials d'internament o de mesures de protecció de caràcter residencial.

• Col·laborar en la presa de decisions relacionades amb el pla de suport individualitzat i amb el seu seguiment.

• Vetllar per garantir la continuïtat i la coherència de l'atenció educativa a tot l'alumnat en la transició entre etapes, i també entre cursos.

• Promoure l'intercanvi, la reflexió i l'argumentació pedagògica entre els professionals.

• Establir la periodicitat de reunions de la CAEI i els temes a tractar i documentar degudament el contingut d'aquestes reunions. Transferir les decisions acordades als agents implicats.

• Promoure el treball en xarxa amb altres membres de la comunitat educativa.

Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC), assessoren, acompanyen i formen el personal docent dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics d'educació obligatòria no universitària d'una zona geogràfica educativa determinada.

En el cas dels professionals de l'EAP es prioritzen les funcions següents:

• L'assessorament en la concreció de mesures de detecció i atenció a les necessitats de l'alumnat, i en l'avaluació de la idoneïtat de les mesures i suports per a l'organització del centre.

• L'avaluació psicopedagògica, motriu i social i el seguiment d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu un cop detectades les dificultats i a proposta de la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) del centre.

• L'elaboració de l‘informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques  de suport educatiu per a la previsió de suports i proposta d'escolarització per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

• L'assessorament en l'elaboració del pla de suport individualitzat (PI) de l'alumnat amb informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.

• La col·laboració i l'acompanyament al llarg de tota l'escolaritat, en el pas de curs, en la transició entre etapes i centres educatius de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i en l'orientació per a la continuïtat formativa i/o l'accés al món laboral.

D'acord amb el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, es consideren alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE):

• Alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals i malalties degeneratives greus i minoritàries.

• Alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.

• Alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides.

• Alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, entesos, aquests últims, com a trastorns que afecten l'adquisició i l'ús funcional del llenguatge.

• Alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos i la precocitat.

• Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.

El reconeixement de les NESE es fa a partir de l'informe de reconeixement de l'EAP recollit en la Resolució de 9 de març de 2023, de la Direcció General d'Educació Inclusiva, que regula el procediment i els protocols que han d'utilitzar els equips d'assessorament i orientació psicopedagògics (EAP) en els processos d'escolarització d'alumnat.

Les necessitats específiques de suport educatiu que presenta l'alumne o alumna depenen tant de les seves característiques personals com de les característiques de l'entorn educatiu on està escolaritzat.

Les necessitats específiques de suport educatiu es concreten en els aspectes següents:

• a.  Cura i higiene personal

• b.  Mobilitat i desplaçaments

• c.  Regulació del comportament i la interacció

• d.  Salut i seguretat

• e.  Processos cognitius i d'aprenentatge

• f.  Comunicació i llenguatge.

El pla de suport individualitzat (PI) està regulat en l'article 12 del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. I, per a cadascuna de les etapes educatives, en els decrets següents:

• Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, articles 25 i 26.

• Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, articles 21, 25 i 26.

• Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil.

El tutor o tutora de l'alumne o alumna és responsable de coordinar l'elaboració, quan calgui, del pla de suport individualitzat per part de l'equip docent, amb la col·laboració i l'assessorament del mestre o mestra d'educació especial a l'educació primària o de l'especialista d'orientació educativa a l'educació secundària i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius; així mateix, n'ha de fer el seguiment i actuar com a principal interlocutor amb la família i l'alumne o alumna. En el cas que el tutor o tutora hagi rebut informes d'altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari, també s'han de tenir en compte a l'hora d'elaborar el PI.

L'equip docent elabora el pla de suport individualitzat amb la col·laboració i l'assessorament del mestre o mestra d'educació especial i/o d'audició i llenguatge a l'educació primària o de l'especialista d'orientació educativa a l'educació secundària i, si

escau, amb l'assessorament dels serveis educatius. La resta d'agents que intervenen en el procés educatiu de l'alumne o alumna col·laboren en l'elaboració del PI, si escau.

L'alumne o alumna i els pares, mares o tutors o tutores legals han d'estar informats de l'elaboració del PI, del seu contingut, de les decisions que afecten l'avaluació i la qualificació dels aprenentatges i, si escau, de la seva finalització. En la planificació, cal fomentar la col·laboració entre totes les persones implicades: l'alumne o alumna, els i les docents, la família i, si escau, altres agents.

El PI és un document viu, obert i en constant procés d'actualització, adaptació i millora permanent per valorar-ne la idoneïtat i l'eficàcia, que permet ajustar la resposta educativa al progrés de l'alumne o alumna. Aquest document ha de servir com a punt de partida per a l'elaboració del PI de l'alumne o alumna del curs següent, si escau. I, d'altra banda, permet preservar l'evolució de la proposta educativa per a l'alumne o alumna i les mesures i els suports adoptats al llarg de la seva escolaritat.

Els documents originals del PI s'han d'incloure a l'expedient acadèmic de l'alumne o alumna a disposició de la Inspecció d'Educació.

El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, estableix a l'article 14 que els resultats de l'avaluació de l'alumne o alumna que consten en documents oficials d'avaluació responen a l'aplicació dels criteris establerts en el PI.

El Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, estableix a l'article 25 que l'alumne o alumna que disposa d'un pla de suport individualitzat ha de ser avaluat i qualificat d'acord amb els criteris d'avaluació establerts en el pla esmentat, que en cap cas pot representar una limitació en les seves qualificacions.

Els criteris d'avaluació dels i les alumnes amb pla de suport individualitzat, que són els referents de l'avaluació, han de partir dels establerts en el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, i es poden personalitzar.

En els documents oficials d'avaluació s'han de fer constar les mesures d'atenció educativa adoptades i l'aplicació del pla de suport individualitzat.

Si l'evolució de l'alumne o alumna ho aconsella, el pla de suport individualitzat es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor o tutora de l'alumne o alumna, amb el vistiplau de la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva i amb l'acord de l'equip que el porta a terme. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla de suport individualitzat l'ha de prendre i signar el director o directora del centre, i els pares, mares o tutors o tutores legals han d'estar degudament informats d'aquesta decisió.

El Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, estableix a l'article 26 que per als i les alumnes amb pla de suport individualitzat es prenen com a referents les competències i els criteris d'avaluació establerts en el seu pla per a l'obtenció del títol. En cap cas aquesta situació i les mesures i suports que se'n derivin poden suposar un obstacle per obtenir-lo.

En els últims cursos de l'etapa d'educació secundària obligatòria és necessari assegurar-se que totes les persones implicades en l'educació de l'alumne o alumna que disposa d'un pla de suport individualitzat, incloent-hi els pares, mares o tutors o tutores legals, entenen quins són els criteris a partir dels quals es farà l'avaluació i s'emetrà la qualificació, i siguin informats sobre les possibilitats d'acreditar o no aquesta etapa educativa.

Per a més informació, es pot consultar l'apartat Orientacions per a l'elaboració del pla de suport individualitzat de la intranet - Portal de centre.

El Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil, estableix que, excepcionalment, un infant pot romandre un any més en qualsevol curs del segon cicle de l'educació infantil a proposta de l'equip educatiu del cicle, que ha d'anar acompanyada de l'informe elaborat per l'equip d'assessorament psicopedagògic i ha de comptar amb l'acord de la família, amb l'aprovació del director o directora del centre. Comporta l'elaboració d'un pla de suport individualitzat. Aquesta decisió només es pot adoptar una vegada durant l'etapa (al segon cicle d'educació infantil).

Pel que fa als infants del primer cicle, que poden o no estar escolaritzats, s'ha de tenir en compte la possibilitat que s'incorporin al segon cicle d'educació infantil amb més edat de la prevista, sempre que es consideri que són alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre de l'autisme, trastorns greus de conducta, trastorns mentals, malalties degeneratives greus i minoritàries i retard del desenvolupament sense etiologia clara, tal com estableix la Resolució de 9 de març de 2023, de la Direcció General d'Educació Inclusiva, que regula el procediment i els protocols que han d'utilitzar els equips d'assessorament i orientació psicopedagògics (EAP) en els processos d'escolarització de l'alumnat. En els casos que l'alumne o alumna s'incorpora al primer curs de segon cicle d'educació infantil és imprescindible l'informe de reconeixement de l'EAP.

En algunes ocasions, la resposta educativa d'alguns alumnes amb necessitats educatives especials pot requerir la participació en projectes educatius del centre d'educació especial i del centre ordinari amb l'objectiu de proporcionar una atenció especialitzada o d'afavorir la socialització, la interacció i la comunicació entre iguals.

L'escolarització compartida es formalitza amb la proposta d'escolarització (annex 2) de l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu d'acord amb els pares, mares o tutors legals i amb l'autorització prèvia dels serveis territorials i, si escau, del Consorci d'Educació de Barcelona.

Aquesta proposta es concreta en el PI de l'alumne o alumna, que ha d'estar elaborat per l'equip de professionals d'atenció directa dels dos centres, conjuntament amb l'EAP, i ha de garantir la coherència i la complementarietat de les programacions, les mesures i els suports. Ha de seguir els mateixos criteris i procediments que s'estableixen amb caràcter ordinari. El tutor o tutora del centre que custodia l'expedient de l'alumne o alumna és qui lidera i coordina el PI i el principal interlocutor amb la família.

L'alumne o alumna amb necessitats educatives especials que accedeix als serveis i recursos d'un centre ordinari i d'un centre d'educació especial consta registrat al RALC en cadascun d'aquests centres, tot i que la matrícula i custòdia de l'expedient correspon al centre on tingui més permanència, d'acord amb la corresponent resolució del director o directora dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, del o de la gerent del Consorci d'Educació de Barcelona.

Per a alumnes que s'escolaritzen de manera compartida entre un centre ordinari i un centre d'educació especial, aquesta escolarització no pot comportar el trasllat de l'alumne o alumna entre els dos centres durant l'horari lectiu.

• Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil (DOGC núm. 8851 de 9.2.2023)

• Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica (DOGC núm. 8762 de 29.9.2022)

• Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat (DOGC núm. 8758 de 22.9.2022)

• Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477 de 19.10.2017)

• Resolució de 22 de febrer de 2023, referent a l'organització i el funcionament de les aules integrals de suport

• Resolució EDU/1010/2021, de 9 d'abril, per la qual es dicten instruccions referents a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics (DOGC núm. 8386 de 14.4.2021)

• Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419 de 17.7.2013)

• Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC núm. 6419 de 17.7.2013)

• Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateix malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de professorat del Departament d'Educació. (DOGC núm. 5029 de 14.12.2007)

• Resolució de 9 de març de 2023, de la Direcció General d'Educació Inclusiva, que regula el procediment i els protocols que han d'utilitzar els equips d'assessorament i orientació psicopedagògics (EAP) en els processos d'escolarització d'alumnes.

• Resolució de 19 de juny de 2015 per la qual s'aproven les instruccions per al funcionament de les unitats docents dels centres educatius de justícia juvenil del Departament de Justícia, Drets i Memòria i dels centres residencials d'educació intensiva del Departament de Drets Socials.

• Instruccions de 19 de desembre de 2022, per a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics.