L'educació bàsica als centres d'educació especial

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació recull que l'atenció educativa de tot l'alumnat es regeix pel principi d'inclusió. Així mateix, s'hi defineixen els criteris d'organització pedagògica que han de facilitar l'atenció educativa de tot l'alumnat i, en particular, d'aquell que pot trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.

La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, planteja un enfocament transversal orientat al fet que tot l'alumnat tingui garanties d’èxit en l'educació per mitjà d'una dinàmica de millora contínua dels centres educatius i una personalització més gran de l'aprenentatge, i regula els decrets de l'educació infantil i l'educació bàsica.

El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, regula l'atenció educativa de tot l'alumnat al llarg de l'escolarització i en la transició a la vida adulta. Té per objecte garantir que tots els centres educatius siguin inclusius mitjançant l'establiment de criteris que orientin l'organització i la gestió dels centres; l'ordenació de mesures i suports per a l'atenció educativa i per a la continuïtat formativa, i la diversificació de l'oferta de serveis dels centres d'educació especial per esdevenir, també, centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris a fi de completar la xarxa de suports a l'educació inclusiva.

El Decret estableix que tot l'alumnat s'escolaritza en centres ordinaris i, només de manera excepcional i a petició de la família, l'alumnat amb necessitats associades a discapacitat severa o profunda s'escolaritza en centres d'educació especial.

El projecte educatiu del centre (PEC) és el document estratègic marc de la institució escolar que defineix el funcionament en l'àmbit curricular, organitzatiu, de gestió econòmica i de gestió de personal, ajustat a la realitat dels i de les alumnes i a l'entorn. El PEC concreta i aplica les determinacions de la normativa vigent als trets característics del centre, d'acord amb les necessitats educatives de l'alumnat i dels objectius que s'hi han establert. Aquest document s'ha de publicar al web del centre, ha de ser accessible i se n'ha de fer difusió.

Per a l'organització de currículum d'educació infantil s'aplica el Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil, que inclou els dos cicles de l'etapa.

El Decret 21/2023 es fonamenta en un currículum competencial, amb propostes que permeten una mirada global i adequada a la realitat de cada infant i de cada context educatiu. Es tracta d'un currículum que fa possible el desenvolupament integral i

harmònic dels infants en totes les seves dimensions, i els proporciona un ambient de benestar, relació i aprenentatges en el qual se sentin acollits, amb la presència propera de les famílies, l'equip educatiu i l'entorn, per garantir la igualtat d'oportunitats de tots i cadascun de les nenes i els nens. El disseny universal per a l'aprenentatge i la personalització de les propostes, entre d'altres, promouen i reforcen el sentit dels aprenentatges per a tothom, respectant i promovent cada una de les seves identitats.

Per organitzar el currículum de l'educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s'aplica el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

El currículum, com a instrument del model educatiu, es fonamenta en sis vectors clau que estableixen un marc que dona identitat a l'acció educativa. Els principis pedagògics són les línies d'actuació a través de les quals es concreta l'acció educativa derivada dels sis vectors clau. Els vectors clau són:

• a)  El currículum competencial

• b)  La qualitat de l'educació lingüística

• c)  La universalitat del currículum

• d)  La incorporació de la coeducació

• e)  L'especial atenció al benestar emocional d'infants i joves

• f)  La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global

Un dels aspectes nous del currículum és la programació de situacions d'aprenentatge, que són experiències que, independentment de la forma en què es presenten, parteixen d'un context i plantegen un repte a la persona que aprèn. El fet que l'aprenentatge es fonamenti en la resolució d'un repte o d'una problemàtica real provoca que l'aprenent hagi de dur a terme amb eficàcia una acció o un seguit d'accions que impliquen una o més capacitats per a les quals són imprescindibles els sabers d'un o més camps de coneixement; per això diem que les situacions d'aprenentatge s'orienten a l'assoliment de competències.

Al web del nou currículum podeu trobar materials i recursos per desplegar els decrets de totes les etapes educatives.

En tots els centres educatius sostinguts amb fons públics s'ha de constituir la comissió d'atenció educativa inclusiva, que vetlla perquè la previsió, la concreció, l'aplicació i el seguiment de les mesures i els suports d'atenció educativa es regeixin pels principis d'equitat, igualtat d'oportunitats, igualtat de tracte i no discriminació, i inclusió.

Els centres educatius han de preveure, en el si de la comissió d'atenció educativa inclusiva, el grau d'intensitat del suport que correspongui per donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Les mesures i els suports per a l'atenció educativa de l'alumnat s'han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d'organització i funcionament de centre, i s'han de concretar en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions didàctiques.

Correspon a la direcció del centre, amb el vistiplau de la comissió d'atenció educativa inclusiva, aprovar el pla de suport individualitzat, facilitar la coordinació i la col·laboració dels professionals que intervenen en la seva elaboració i vetllar perquè s'apliquin les decisions preses i se'n faci el seguiment. 

L'article 12 del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema inclusiu, regula els aspectes relacionats amb el pla de suport individualitzat (PI).

El pla de suport individualitzat (PI) de cada alumne o alumna d'un centre d'educació especial ha de recollir les valoracions i la presa de decisions dels equips docents i la planificació de mesures i els suports, per donar resposta a les necessitats educatives i socials de l'alumnat, a partir de la programació d'aula i amb la participació de la família i, sempre que sigui possible, dels alumnes mateixos.

També se'n regula la finalitat i la concreció a l'article 21 del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica. A més, l'article 26 estableix l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, i per als i les alumnes amb pla de suport individualitzat es prenen com a referents les competències i els criteris d'avaluació establerts en el seu pla per a l'obtenció del títol. En cap cas aquesta situació i les mesures i suports que se'n derivin poden comportar un obstacle per obtenir-lo.

Podeu consultar el document Orientacions per a l'elaboració del pla de suport individualitzat, de 17 de juliol de 2020.

La documentació acadèmica i els requisits formals de l'avaluació dels i de les alumnes escolaritzats als centres d'educació especial a l'etapa d'infantil es regeixen pel capítol 4 del Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil. A l'etapa d'educació bàsica es prenen com a referents els articles 23, 24 i 25

del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

Els i les alumnes amb un pla de suport individualitzat (PI) han de ser avaluats d'acord amb els criteris d'avaluació descrits en el seu pla. El Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica estableix, a l'article 25, Avaluació, que l'alumne o alumna amb d'un pla de suport individualitzat ha de ser avaluat i qualificat d'acord amb els criteris d'avaluació establerts en el pla esmentat, i en cap cas pot suposar una limitació en les seves qualificacions.

Obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria l'alumne o alumna que, en acabar l'etapa, segons el criteri de l'equip docent, hagi assolit les competències d'acord amb els criteris d'avaluació establerts en el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

Per als i les alumnes amb pla de suport individualitzat es prenen com a referents les competències i els criteris d'avaluació establerts en el seu pla per a l'obtenció del títol. En cap cas aquesta situació i les mesures i suports que se'n derivin poden comportar un obstacle per obtenir-lo.

Si un alumne o alumna finalitza l'etapa d'educació secundària obligatòria en un centre d'educació especial i n'assoleix les competències, els objectius i els sabers, el centre d'educació especial pot sol·licitar, a la Direcció General d'Educació Inclusiva, l'expedició del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria. L'article 26 del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, estableix que l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, per als i les alumnes amb pla de suport individualitzat, pren com a referents les competències i els criteris d'avaluació establerts en el seu pla per a l'obtenció del títol. En cap cas aquesta situació i les mesures i suports que se'n derivin poden suposar un obstacle per obtenir-lo.

A aquest efecte, el centre tramet als serveis territorials corresponents o, si escau, al Consorci d'Educació de Barcelona, la sol·licitud d'expedició del títol, acompanyada de la còpia del document d'identitat i d'una còpia autenticada de l'expedient acadèmic de l'alumne o alumna, de les actes d'avaluació i del pla de suport individualitzat. La Direcció General d'Educació Inclusiva, un cop revisada la documentació tramesa i amb l'informe favorable de la Inspecció d'Educació, dicta una resolució, en la qual s'autoritza l'expedició del títol de graduat o graduada en educació secundària i efectua els tràmits necessaris per expedir-lo.

La resposta educativa proposada a l'alumnat amb necessitats educatives especials pot requerir la participació en projectes educatius del centre d'educació especial i del centre ordinari, amb l'objectiu de proporcionar una atenció especialitzada o d'afavorir la socialització, la interacció i la comunicació entre iguals.

Aquesta proposta es formalitza en un informe de l'EAP de reconeixement

de necessitats específiques de suport educatiu i es concreta en el seu pla de

suport individualitzat, d'acord amb els pares, mares o tutors legals, i amb l'autorització prèvia dels serveis territorials o, si escau, del Consorci d'Educació de Barcelona.

Els centres d'educació especial i els centres ordinaris del mateix àmbit territorial han de col·laborar per compartir recursos, coneixement i experiències, amb la finalitat d'oferir una atenció de qualitat a tot l'alumnat i a les famílies.

A fi de garantir la coherència i la complementarietat d'aquesta acció educativa conjunta entre un centre d'educació especial i un centre ordinari, cal que abans de l'inici de curs els professionals d'ambdós centres, conjuntament amb l'EAP, elaborin el pla de suport individualitzat, on es concretin l'atenció i les prioritats educatives per a l'alumne o alumna, les mesures i els suports acordats que es duran a terme en els centres, i els criteris per fer-ne el seguiment i l'avaluació.

En el seguiment de l'evolució d'aquest alumnat i en l'elaboració del pla de suport individualitzat hi participen almenys un o una professional de cada centre i el o la professional de l'EAP corresponent.

L'alumne o alumna amb necessitats educatives especials que s'escolaritza en dos centres per accedir a recursos i serveis de projectes educatius diferents, s'ha de matricular als dos centres, i les dues matrícules han de constar al Registre d'alumnes (RALC). El centre que custodia l'expedient és el centre on, d'acord amb la resolució corresponent de la direcció dels serveis territorials o, si escau, de la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona, l'alumne o alumna tingui més

permanència. Aquesta escolarització no pot comportar el trasllat d'alumnat entre els dos centres durant l'horari lectiu.

El director o directora del centre que custodia l'expedient de l'alumne o alumna és qui aprova el pla de suport individualitzat(PI) i el tutor o tutora del centre que custodia l'expedient és qui el lidera i coordinael PI.

Per a l'alumnat que comparteix recursos de dos centres és aplicable el que estableix l'article 10 de la Resolució EDU/507/2023, de 16 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes als centres del Servei d'Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2023-2024.

En l'etapa de l'educació secundària obligatòria, l'equip docent pot elaborar les programacions corresponents amb l'estructura de programes de diversificació curricular, d'acord amb el que determina l'article 20 del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

Els programes de diversificació curricular constitueixen mesures i suports addicionals que permeten ajustar la resposta pedagògica de forma flexible i temporal, focalitzant la intervenció educativa en els aspectes del procés d'aprenentatge i desenvolupament personal que poden comprometre l'avenç personal i escolar.

Finalitat

Els programes de diversificació curricular en centres d'educació especial tenen per finalitat afavorir l'adquisició d'habilitats funcionals que facilitin, a les persones que els cursen, participar en els diversos contextos on es desenvolupa la seva vida adulta, de la manera més autònoma possible.

En aquests programes els continguts es treballen de manera funcional, en situacions de la vida real i de manera diversificada per a cada un dels objectius.

El centre d'educació especial, dins el seu projecte educatiu i en el marc dels programes de diversificació curricular, ha d'elaborar un projecte, l'objecte principal del qual és donar suport a l'alumnat de l'última etapa de l'escolaritat obligatòria, amb la finalitat d'incrementar-ne l'autonomia personal i les competències professionals, per propiciar- ne tant la transició a la vida adulta com la inclusió social i laboral.

Quan aquest projecte disposa la realització d'activitats formatives en entitats del municipi o la comarca, comporta la tramitació d'un conveni entre el Departament d'Educació i l'ens local corresponent. Aquestes activitats no poden superar el 40 % de l'horari setmanal dels i de les alumnes.

Alumnes

Pot participar en aquests programes l'alumnat de tercer i quart curs de l'educació secundària obligatòria, proposat per l'equip docent i d'acord amb la família i el mateix alumne o alumna.

Organització

Aquests programes han de prioritzar continguts de tipus pràctic i han d'utilitzar recursos adequats a les característiques personals i socials dels i de les alumnes. La finalitat d'aquests programes és facilitar la inclusió dels i de les alumnes en entorns com més normalitzats millor.

En el projecte específic de cada programa de diversificació curricular per a la transició a la vida adulta, que ha d'anar acompanyat del compromís del centre mitjançant l'aprovació d'aquest compromís per part del claustre i del consell escolar, convé explicitar el següent:

• a)  El títol i la justificació del projecte, que s'ha d'emmarcar dins del projecte educatiu del centre, i n'ha d'incloure la finalitat, els objectius i els destinataris.

• b)  Els àmbits curriculars que es treballen i les programacions, amb els objectius, l'organització, la metodologia i els criteris de seguiment i avaluació de l'alumnat.

• c)  La distribució horària de les activitats de l'alumnat i els professionals que les impartiran.

• d)  Les actuacions en col·laboració amb la família, que han d'incloure: la informació sobre el projecte en relació amb la finalitat, els objectius, l'organització, l'horari, el desenvolupament de les activitats d'aplicació pràctica, el procés de seguiment i l'avaluació; la recollida de les aportacions de la família sobre la concreció del projecte específic en què participarà el fill o filla; l'establiment del calendari de seguiment de les actuacions específiques derivades del projecte, i l'autorització i el compromís de la família a participar en aquest programa.

• e)  Les actuacions de participació amb l'alumne o alumna respecte a la informació sobre el projecte (finalitat, objectius, organització, horari, desenvolupament de les activitats d'aplicació pràctica, el procés de seguiment i l'avaluació); la recollida de les seves aportacions pel que fa a la concreció del projecte específic i el seu compromís a participar en aquest programa. La participació en el projecte ha de quedar inclosa en les mesures que es recullen al pla de suport individualitzat.

Seguiment i avaluació

El seguiment i l'avaluació de l'alumnat que cursa aquests programes s'han de dur a terme de manera contínua i sistemàtica. S'ha de tenir en compte l'evolució funcional de cada alumne o alumna en relació amb el seu pla de suport individualitzat i amb l'assoliment de les competències que disposa el programa.

Quan l'alumne o alumna fa activitats formatives fora del centre, les entitats col·laboradores han de facilitar tota la informació necessària per a l'avaluació i per a la consegüent orientació del seu procés d'aprenentatge.

Tramitació del conveni

S'han d'establir convenis per desenvolupar els programes que comportin efectuar activitats d'aplicació pràctica subjectes a una avaluació fora del centre. En el cas dels centres públics, el Departament d'Educació ha d'establir convenis amb els ens locals. Als centres concertats, el conveni ha d'incloure, a més, la institució titular del centre.

El procediment per tramitar un conveni és el següent:

• Elaboració del projecte per part del centre d'educació especial segons les indicacions descrites més amunt.

• Informe favorable de la Inspecció d'Educació respecte de la viabilitat del projecte i el compromís del centre.

• Compromís de l'ens local amb el projecte mitjançant la certificació de l'aprovació per part del ple de la signatura del conveni.

• Els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educació de Barcelona, gestionen el conveni amb l'ens local i el Departament d'Educació.

Els programes de formació i inserció (PFI) estan adreçats a joves que compleixen com a mínim 16 anys i com a màxim 21 en l'any d'inici del programa i que no hagin obtingut el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

S'ha de garantir que els alumnes tinguin un grau d'autonomia personal i social que els permeti fer la formació pràctica en centres de treball i assolir almenys una de les unitats de competència del currículum del perfil professional.

Cada centre ha d'adaptar el desenvolupament del programa a les característiques de l'alumnat que atén. Aquesta adaptació podrà consistir en flexibilitzar la durada, els continguts a desenvolupar o ambdós:

• a)  Fent programes de durada adaptada. En aquest supòsit, la durada màxima és de dos cursos escolars.

• b)  Desenvolupant els continguts associats a les unitats de competència del perfil professional que consideri més adients per al col·lectiu destinatari, centrant-se en les competències que l'alumnat pugui cursar amb més garanties d'èxit.

Poden impartir programes de formació i inserció els instituts, els centres d'educació especial, els centres educatius privats i els establiments de formació de titularitat de l'Administració local o de qualsevol persona física o jurídica de caràcter privat, amb l'autorització prèvia del Departament d'Educació.

Aquests programes estan regulats per la Resolució ENS/1102/2014, de 21 de maig, per la qual s'estableixen els programes de formació i inserció per al curs 2014-2015, modificada per la Resolució ENS/241/2015, de 9 de febrer, la Resolució ENS/2250/2014, de 6 d'octubre, de l'estructura dels programes de formació i inserció, la Resolució EDU/735/2019, de 20 de març, per la qual s'estableix el contingut i la durada dels mòduls de formació general i dels mòduls de formació professional comuns a tots els perfils professionals dels programes de formació i inserció, i la Resolució EDU/2638/2020, de 26 d'octubre, relativa als efectes de la superació dels programes de formació i inserció.

Els currículums dels programes de formació i inserció estan disponibles al web de la XTEC.

Per a més informació dels programes i de la normativa específica, es pot consultar el document "Programes de formació i inserció: desenvolupament i aplicació" així com l'apartat Programes de formació i inserció del web Tria educativa.

Els programes de formació per a la transició a la vida adulta, que estableix l'Ordre ENS/304/2002, d'1 d'agost, estan destinats a nois i noies amb necessitats educatives especials, derivades de discapacitats, que estan escolaritzats en centres d'educació especial o en centres ordinaris. Aquests programes s'encaminen a facilitar el desenvolupament de l'autonomia personal i la integració social incloent, sempre que sigui possible, components de la formació professional específica.

Els itineraris formatius específics (IFE) són ensenyaments professionals adreçats a joves d'entre 16 i 20 anys (durant l'any natural que inicien l'itinerari) amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada que no es troben en disposició de seguir la formació professional ordinària.

Els itineraris, que tenen una durada de quatre anys, inclouen continguts professionalitzadors i continguts relacionats amb el desenvolupament d'habilitats personals i socials de l'alumne o alumna; la seva finalitat és que l'alumnat incrementi l'autonomia personal i assoleixi les competències professionals que els facilitin la transició a la vida adulta i la inclusió social i laboral.

Aquests itineraris estan regulats per la Resolució EDU/294/2023, de 2 de febrer, per la qual s'estableixen els itineraris formatius específics.

Per a més informació dels programes i de la normativa específica, es pot consultar el document "Itineraris formatius específics: desenvolupament i aplicació” així com l'apartat Itineraris formatius específics del web Tria educativa.

L'article 81 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix que els centres d'educació especial poden desenvolupar els serveis i programes de suport a l'escolarització d'alumnat amb discapacitat als centres ordinaris que determini el Departament d'Educació.

Segons l'article 25 del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa de l'alumnat en el marc d'un sistema inclusiu, els centres d'educació especial poden ser proveïdors de serveis i recursos per a docents d'escoles i centres d'educació secundària.

El Departament d'Educació és qui determina els centres d'educació especial que han de ser considerats proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR).

En el marc d'aquesta col·laboració, els centres d'educació especial poden oferir suport als equips docents d'escoles i centres d'educació secundària per orientar i concretar les actuacions més ajustades a les necessitats educatives de l'alumnat, i desenvolupar programes específics de suport a la seva escolarització en els centres ordinaris que el Departament determini, sempre en coordinació amb els equips directius i els serveis educatius.

S'estableixen dos tipus de programes específics de suport a la inclusió:

a)  De col·laboració en l'atenció directa a l'alumnat amb necessitats educatives especials en coordinació amb el tutor o tutora, l'equip docent, el personal d'atenció educativa i els serveis educatius.

b)  D'aplicació de programes d'estimulació de la comunicació i el llenguatge, les habilitats adaptatives, l'autoregulació emocional o altres.

La planificació del suport ha d'estar inclosa en el projecte educatiu del centre. Els i les docents dels centres d'educació especial que participen en els programes específics de

suport a l'escolarització han de ser els que poden aportar expertesa en la realització de la tasca. La participació en els programes específics de suport a l'escolarització no comporten, necessàriament, una dedicació a jornada completa i, en tot cas, s'ha d'assegurar que mantenen la cohesió amb l'equip educatiu.

Procediment de provisió de recursos

Cada territori té establerta una comissió d'ordenació educativa per assignar el servei del CEEPSIR en funció de la seva organització i la gestió dels recursos vinculats a l'educació inclusiva.

Són funcions de la comissió planificar el servei en el seu àmbit territorial i aprovar la relació de l'alumnat i els centres que han de rebre el suport del CEEPSIR que tenen assignat.

La comissió d'ordenació educativa dels diferents serveis territorials i del Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) avalua les propostes dels programes específics de suport a l'escolarització i n'aprova l'aplicació als centres, la durada i l'avaluació final. A més a més, revisa anualment els recursos i els suports dels centres a fi de redistribuir- los en funció de les necessitats.

Correspon a la comissió territorial comunicar als EAP, als CEEPSIR i als centres receptors la relació de centres que obtindran el suport dels CEEPSIR.

La comissió territorial ha d'informar la Inspecció d'Educació sobre l'alumnat i els centres receptors del suport dels CEEPSIR, i els ha de facilitar, en el moment de l'assignació, l'annex 1 de les noves demandes del recurs.

Els membres de la comissió territorial d'ordenació educativa als serveis territorials i al CEB són aquells que responen a l'estructura organitzativa i de gestió del territori.

La comissió d'ordenació s'ha de reunir d'acord amb la temporització següent:

• Mes de maig: proposta de noves incorporacions per part de l'EAP.

• Mesos de juny/juliol: assignació de l'alumnat.

• Mesos de setembre/octubre: revisió de l'alumnat assignat i incorporació de noves situacions.

• Mesos de gener/febrer: seguiment de les actuacions. Els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educació de Barcelona, han de revisar anualment els recursos i suports dels centres del seu territori per redistribuir-los en funció de les necessitats de l'alumnat que s'ha d'escolaritzar i del que ja està escolaritzat, i dels recursos disponibles.

Els serveis territorials només poden assignar als centres ordinaris de l'àmbit territorial els recursos de plantilla dels CEEPSIR que el Departament d'Educació hagi destinat específicament a aquesta finalitat.

La revisió dels recursos dels CEEPSIR s'ha de fer de manera que, abans de l'inici de curs i un cop acabat el procés de matrícula, els centres ordinaris siguin coneixedors dels recursos de què disposen i els CEEPSIR siguin coneixedors dels centres i dels i de les alumnes que han d'atendre.

Procediment per determinar l'alumnat que ha de rebre suport dels CEEPSIR

Pot rebre suport dels CEEPSIR l'alumnat amb necessitats educatives especials, que està matriculat a l'escola ordinària i que ha estat valorat per l'EAP.

Cal que en l'informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu que elabora l'EAP, “Annex 2. Previsió de suports i proposta d'escolarització per a alumnes amb necessitats educatives especials”, hi consti el suport del CEEPSIR.

Els recursos i suports intensius que ofereixen els CEEPSIR han de tenir com a finalitat promoure l'autonomia i l'autodeterminació dels i les alumnes, establint estratègies organitzatives i metodològiques que fomentin la implicació i l'aprenentatge dels equips docents i del mateix centre per millorar la qualitat de la resposta educativa dirigida a tot l'alumnat. Per aquest motiu, juntament amb la planificació del suport, se n'ha de planificar la retirada progressiva.

En qualsevol cas, els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educació de Barcelona, determinen quins alumnes i centres han de rebre el suport, i també quin és el centre que l'ha de proveir, i poden revisar també la continuïtat o la intensitat del suport del CEEPSIR, en funció dels informes de l'EAP i de la Inspecció d'Educació, així com la disponibilitat global del recurs en el territori.

Per a més informació, es pot consultar la Resolució EDU/1010/2021, de 9 d'abril, per la qual es dicten instruccions referents a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics i les Instruccions de 19 de desembre de 2022, per a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics.

En cas d'accident escolar, l'alumnat matriculat als centres d'educació especial i que al RALC estan associats a estudis fins a segon d'ESO, estan coberts per la Seguretat Social i s'han d'adreçar, amb la targeta sanitària, al centre sanitari públic més proper del seu municipi i declarar que es tracta d'un accident escolar que s'ha produït dins de l'horari lectiu. La factura dels tractaments va a càrrec del CatSalut.

D'altra banda, cal cursar l'assegurança escolar obligatòria per a l'alumnat que al RALC està associat a tercer i quart de l'ESO o a una altra oferta formativa postobligatòria (PFI i IFE). Podeu consultar el document específic “Assegurances, reclamacions patrimonials i assistència jurídica al personal” on s'explica el procediment que cal seguir.

• Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 340, de 30.12.2020)

• Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat (DOGC núm. 6742, de 4.11.2014)

• Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5640, de 2.6.2010)

• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)

• Decret 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil (DOGC núm. 8851, de 9.2.2023)

• Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica (DOGC núm. 8762, de 29.09.2022)

• Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477, de 19.10.2017)

• Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formació pràctica a centres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats (DOGC núm. 3657, de 14.6.2002)

• Resolució EDU/507/2023, de 16 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes als centres del Servei d'Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2023-2024 (DOGC núm. 8860, de 22.2.2023)

• Resolució EDU/294/2023, de 2 de febrer, per la qual s'estableixen els itineraris formatius específics (DOGC núm. 8850, de 8.2.2023)

• Resolució EDU/1010/2021, de 9 d'abril, per la qual es dicten instruccions referents a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics (DOGC núm. 8386, de 14.4.2021)

• Acord GOV/97/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Protocol marc d'actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya

• Instruccions de 19 de desembre de 2022, per a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) sostinguts amb fons públics