Ensenyaments en els centres de formació d'adults

Els centres de formació d'adults han d'organitzar l'oferta dels ensenyaments que imparteixin d'acord amb la planificació autoritzada pel Departament d'Educació en el marc de la coeducació i l’equitat.

D'acord amb l'article 69.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, els programes d'educació d'adults i les accions formatives corresponents han d'incloure, si més no, els àmbits de l'educació general i l'accés al sistema educatiu, l'educació per adquirir competències transprofessionals i l'educació per a la cohesió i la participació social.

Els centres de formació d'adults en seu penitenciària poden distribuir les hores lectives setmanals en funció de les franges horàries del centre penitenciari i de les necessitats de l'alumnat, sempre que es respecti el còmput lectiu anual.

A petició del director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, del o de la gerent del Consorci d'Educació, els centres de formació d'adults poden flexibilitzar l'oferta per oferir suport educatiu en determinats contextos i atendre l'alumnat més vulnerable.

Els centres, en la seva planificació, han d'oferir sempre el nombre màxim de places per grup que es defineixin per a l'ensenyament excepte que, per motius justificats, tinguin autoritzada una reducció de la ràtio. Aquesta autorització cal sol·licitar-la a la direcció dels serveis territorials o a la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona abans que s'aprovi l'oferta educativa i s'ha de renovar anualment.

Els mínims es refereixen als centres sostinguts amb fons públics i corresponen al nombre mínim d'alumnes matriculats que ha de tenir un grup per poder impartir l'ensenyament.

Els ensenyaments de l’educació general inclouen l'educació secundària obligatòria per a adults i el Curs específic per a l'accés als cicles de grau mitjà (CAM). Així mateix, l'accés al sistema educatiu comprèn la formació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i superior i la preparació per a les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

L'educació secundària obligatòria per a adults està regulada pel Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments d'educació secundària obligatòria per a les persones adultes, i per l'Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes.

L'estructura bàsica de Educació secundària obligatòria és la següent:

Nivells = Hores lectives anuals = Hores lectives setmanals = Nombre d'alumnes per grup

Nivell I = 595h = Depenent del nombre de mòduls cursats per trimestre (en total 17 mòduls trimestrals de 35 h cadascun) = 35 (mínim 15)

Nivell II = 595h = Depenent del nombre de mòduls cursats per trimestre (en total 17 mòduls trimestrals de 35 h cadascun) = 35 (mínim 15)

 Els àmbits i mòduls en què s'organitza el currículum dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria per a adults són els que s'estableixen a l'article 7 i a l'annex 1 del Decret 161/2009, de 27 d'octubre.

Per obtenir el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, l'alumne o alumna ha de cursar i superar un total de 34 mòduls, entre els mòduls comuns i els opcionals, o, si escau, convalidar-los o acreditar-los. Excepcionalment, l'equip docent pot decidir, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, que un alumne o alumna amb un mòdul no superat en algun àmbit aprovi aquest àmbit, tenint- ne en compte la maduresa, les actituds i els interessos, l'anàlisi global dels aprenentatges i les possibilitats de progrés que tingui en estudis posteriors.

L'alumnat que obté el títol amb un mòdul no superat de llengua catalana de l'àmbit de la comunicació no pot obtenir el reconeixement d'equivalència del nivell de suficiència de català (C1).

Si per raons organitzatives el centre no pot oferir en un trimestre algun mòdul o, en cas que l'ofereixi, l'alumne o l'alumna no el pot cursar per circumstàncies degudament justificades, cal oferir orientació perquè el cursi a distància a l'Institut Obert de Catalunya (IOC). El nombre màxim de mòduls que l'alumnat pot cursar a distància no pot superar el 50 % del total de mòduls cursats en aquell trimestre. El centre ha de fer el seguiment dels mòduls que l'alumnat cursi a distància i n'ha d’incorporar les qualificacions als expedients acadèmics corresponents.

El Curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau mitjà està regulat per la Resolució EDU/1686/2019, de 18 de juny, per la qual s'organitza el curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau mitjà i el curs de preparació per a la incorporació als cicles de grau superior.

L'organització del curs i els temaris de les matèries estan disponibles al web de la XTEC.

El centre estableix les dates de finalització del curs tenint en compte que l'alumne o alumna ha de disposar dels certificats de superació del curs, si és el cas, en la data límit establerta en el procés de preinscripció als cicles formatius de formació professional de grau mitjà.

L'estructura bàsica de Curs específic per a l'accés als cicles formatius de grau mitjà (CAM) és la següent:

• Hores lectives anuals: 600 (mínim)

• Hores lectives setmanals: 18

• Nombre d'alumnes per grup: 35 (mínim 15)

Per matricular-se en un centre de formació d'adults, l'alumnat ha de seguir el procediment que s'estableix per a qualsevol ensenyament d'adults i, a més, ha de justificar el pagament del preu públic del curs (Ordre ENS/181/2012, de 22 de juny).

Els centres de formació d'adults dependents del Departament d'Educació han d'informar del preu públic de matriculació i de les bonificacions i les excepcions a què tenen dret els alumnes. Per fer efectiva la matrícula, els i les alumnes han de justificar el pagament de l'import corresponent.

L'avaluació de l'alumnat és contínua i s'integra en el procés d'aprenentatge. S'han de fer tres avaluacions al llarg del curs i una avaluació final. La sessió d'avaluació del tercer trimestre del curs escolar normalment es fa coincidir amb la sessió d'avaluació final. L'alumne o alumna que no supera el curs disposa d'una convocatòria extraordinària per a les matèries amb una qualificació no positiva (inferior a 5 punts), en les dates en què s'especifiqui en l'ordre corresponent al calendari escolar.

La qualificació de les matèries i àmbits, així com els efectes de la superació del curs, es regulen a l'annex 1 de la Resolució EDU/1686/2019, de 18 de juny.

Si l'alumne o alumna no supera el curs, pot repetir-lo i tornar a cursar totes les matèries.

Els ensenyaments de preparació per a les proves d'accés tenen com a finalitat facilitar l'accés als ensenyaments professionalitzadors o a la universitat a les persones adultes que no tenen la titulació per accedir-hi. Als centres de formació d'adults n'hi ha de tres tipus:

• Formació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà

• Formació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau superior

• Preparació per a les proves d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys

Els centres que disposin de l'autorització corresponent poden impartir els ensenyaments de formació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior.

Les hores setmanals de dedicació lectiva de l'alumnat s'estableixen segons les matèries que han de cursar i segons la Resolució EDU/2898/2006, per la qual es regula, amb caràcter experimental, la formació per a les proves d'accés als cicles formatius.

L'estructura bàsica de la preparació per a les proves d'accés és la següent:

Nivells = Hores lectives anuals = Hores lectives setmanals = Nombre d'alumnes per grup

• Formació per a les proves d'accés als CFGM = 330h = 12h = 35 (mínim 20)

• Formació per a les proves d'accés als CFGS = 300h (part comuna) 99h (per matèria específica) = 10h (part comuna) 3h (per matèria específica) = 35 (mínim 20)

• Preparació per a les proves d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys = 230h (part comuna) 99h (per matèria específica) = 8h (part comuna) 3h (per matèria específica) = 35 (mínim20)

La formació per a les proves d'accés ha de tenir en compte el temari que s'estableix en la normativa vigent que regula aquestes proves.

Si els recursos dels mateixos centres ho permeten, els centres poden oferir matèries de la part específica de preparació per a les proves d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Les matèries no han d’entrar en duplicitat amb les que s'ofereixen per a la formació per a les proves d'accés a cicles formatius de grau superior.

Els ensenyaments per adquirir competències transprofessionals corresponen a la formació en llengües estrangeres, Anglès i Francès, i en competències digitals (COMPETIC).

Els ensenyaments de llengua estrangera, Anglès i Francès, estan distribuïts en tres nivells i els regula la Resolució ENS/1403/2018, de 21 de juny, per la qual s'estableix el currículum de llengües estrangeres als centres de formació d'adults del Departament d'Educació.

L'esctructura bàsica dels cursos de llengua estrangera (Anglès i Francès) és:

Nivell = Hores lectives anuals = Hores lectives setmanals (35 setmanes) = Nombre d'alumnes per grup

• Nivell 1 = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

• Nivell 2 = 140h = 4h = 25 (mínim 15)

• Nivell 3 = 140h = 4h = 25 (mínim 15)

Aquests ensenyaments permeten iniciar el procés d’aprenentatge en llengua estrangera i tenen com a finalitat, en un primer nivell, formar parlants que siguin capaços de comunicar-se en situacions quotidianes i familiars senzilles. En els nivells següents, 2 i 3, l’objectiu és formar parlants que siguin capaços de comunicar-se en situacions habituals que exigeixin un intercanvi d’informació, comprendre i utilitzar expressions sobre temes i assumptes relacionats amb necessitats immediates i accedir al coneixement en un entorn multilingüe i multicultural.

En l'aprenentatge d'una llengua estrangera s'ha de prioritzar l'ensenyament i aprenentatge de l'expressió oral; la capacitat lingüística ha de posar el focus en el desenvolupament de la capacitat comunicativa.

El nivell 1 correspon al nivell d'usuari bàsic A1, d'acord amb els nivells del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).

Els nivells 2 i 3 corresponen al nivell d'usuari bàsic A2.1 i al nivell d'usuari bàsic A2.2, respectivament, d'acord amb els nivells del MECR. En finalitzar cadascun dels nivells d'aprenentatge, l'alumne o alumna ha d'haver assolit els objectius que s'estableixen en el currículum corresponent. Els continguts són acumulatius i, per tant, els continguts del primer nivell s'amplien en el segon nivell, i així successivament.

Els centres de titularitat pública que no depenen del Departament d'Educació poden demanar l'autorització per impartir amb reconeixement els ensenyaments de llengües, sempre que compleixin el que estableix la Resolució ENS/1465/2014, de 19 de juny, per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels centres de formació d'adults de titularitat pública que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir amb reconeixement els ensenyaments de llengües i els de competència digital.

L'alumnat de nivell 3 de llengua estrangera, d’acord amb l’annex 2 de la Resolució ENS/1403/2018, de 21 de juny, per la qual s'estableix el currículum de llengües estrangeres als centres de formació d'adults del Departament d'Ensenyament, que determina els criteris i procediments per a l’avaluació i certificació dels ensenyaments de llengües estrangeres, han de superar una prova de nivell bàsic (A2 del MERC) abans de finalitzar el curs per mostrar el grau d'assoliment de la competència lingüística. El Departament farà arribar als centres aquesta prova amb les especificacions i les orientacions corresponents per al professorat.

L'alumnat que superi el nivell 3 de llengua estrangera en un centre de formació d’adults i mostri interès per seguir la seva formació, pot accedir al tercer curs d'una escola oficial d'idiomes (EOI) sense necessitat de fer la prova de nivell.

Aquests ensenyaments es regulen per la Resolució de 14 de juny de 2016, de modificació de la Resolució de 19 de juny de 2012, per la qual s'estableixen els currículums dels ensenyaments d'informàtica d'aplicació a la xarxa de centres i aules de formació d'adults dependents del Departament d'Ensenyament i els centres municipals autoritzats pel Departament.

L'estructura bàsica dels cursos COMPETIC és la següent:

Nivells = Hores lectives anuals = Hores lectives setmanals (35 setmanes) = Nombre d'alumnes per grup

• COMPETIC inicial = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

• COMPETIC 1 = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

• COMPETIC 2 = 140h = 4h = 25 (mínim 15)

• COMPETIC 3 = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

El centre de formació d'adults pot organitzar els cursos de COMPETIC 1 i 2 quadrimestralment (doble d’hores setmanals), en funció de la demanda i de les necessitats de l'alumnat.

Els ensenyaments de COMPETIC inicial tenen com a objectiu facilitar l'adquisició de les competències mínimes i els conceptes bàsics en tecnologies de la informació i la comunicació per desenvolupar-se en la societat actual. S'adrecen a persones amb pocs coneixements de les tecnologies digitals.

En aquest nivell es treballen tres de les sis competències del nivell bàsic de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), que són:

• Tecnologia digital, ús de l'ordinador i del sistema operatiu

• Tractament de la informació escrita

• Navegació i comunicació en el món digital

Els ensenyaments de competència digital COMPETIC 1, COMPETIC 2 i COMPETIC 3 s'adrecen a les persones que hagin cursat el nivell inicial o que tinguin i puguin acreditar uns coneixements elementals d'informàtica. Són ensenyaments consecutius i capaciten en les competències següents:

COMPETIC 1. Recull les tres competències del nivell bàsic de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC bàsic) no recollides a la formació COMPETIC inicial:

• Tractament de la informació numèrica

• Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment

• Cultura, participació i civisme digital

COMPETIC 2. Recull les vuit competències del nivell mitjà de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC mitjà):

• Cultura, participació i civisme digital

• Tecnologia digital, ús de l'ordinador i del sistema operatiu

• Navegació i comunicació en el món digital

• Tractament de la informació escrita

• Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment

• Tractament de la informació numèrica

• Tractament de les dades

• Presentació de continguts

COMPETIC 3. Recull les cinc competències del nivell avançat de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC avançat):

• Tractament de la informació escrita

• Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment

• Tractament de la informació numèrica

• Tractament de les dades

• Presentació de continguts

Pel que fa al nivell de COMPETIC 3, el centre de formació d'adults ha d'oferir com a mínim tres d'aquestes cinc competències al llarg d'un curs escolar (almenys una per trimestre).

Un alumne o alumna de COMPETIC 3 pot cursar més d’una competència trimestralment en un mateix centre sempre que l'organització d'aquest ho permeti, hi hagi vacants i prèviament s'hagi prioritzat la llista d'espera.

Mitjançant la Resolució ENS/447/2018, de 12 de març, de modificació de la Resolució ENS/924/2014, de 23 d'abril, s'estableix el procediment d'avaluació i certificació dels ensenyaments de competència digital a l'educació d'adults.

Cada centre ha de conservar els projectes que han elaborat els i les alumnes, i tenir-los a disposició de l'Administració educativa.

La superació dels nivells de COMPETIC 1, 2 i 3 dona dret a obtenir un certificat acreditatiu per a cada nivell, que emet el centre de formació d'adults, en què cal fer constar la correspondència del nivell COMPETIC assolit amb l'equivalència als

certificats de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), d'acord amb l’Ordre PRE/206/2017, de 4 de setembre, per la qual s’estableix l'equivalència entre els certificats de competència digital de l'educació de persones adultes (COMPETIC) i els certificats d'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

Els centres de titularitat pública que no depenen del Departament d'Educació poden demanar l'autorització per impartir amb reconeixement els ensenyaments COMPETIC, sempre que compleixin el que preveu la Resolució ENS/1465/2014, de 19 de juny, per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels centres de formació d'adults de titularitat pública que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir amb reconeixement els ensenyaments de llengües i els de competència digital.

En les programacions cal incloure les competències prescriptives de cada nivell i incorporar les modificacions que estableix la Resolució de 14 de juny de 2016 de modificació de la Resolució de 19 de juny de 2012, per la qual s'estableixen els currículums dels ensenyaments d'informàtica d'aplicació a la xarxa de centres i aules de formació de persones adultes dependents del Departament d'Ensenyament i els centres municipals autoritzats pel Departament.

Finalment, la Resolució ENS/771/2018, de 16 d'abril, determina els requisits que ha de tenir el professorat per impartir els ensenyaments COMPETIC en els centres de formació d'adults del Departament d'Educació.

Els ensenyaments per a la cohesió i la participació social inclouen els ensenyaments de Llengua Catalana, Llengua Castellana, Llengua Occitana, denominada aranès a l’Aran, i els ensenyaments de formació instrumental. L’objectiu d’aquests ensenyaments és que les persones destinatàries puguin adquirir el grau de competència mínima per desenvolupar-se en la societat actual.

Aquests ensenyaments es regulen a la Resolució de 10 de maig de 2013, en la qual s'estableixen els currículums, aplicable als centres de formació d'adults que depenen del Departament d'Educació.

L'estructura bàsica dels ensenyaments és la següent:

Ensenyaments = Nivells = Hores lectives anuals = Hores lectives setmanals (35 setmanes) = Nombre d'alumnes per grup

Llengua Catalana = Nivell 1 = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

Llengua Catalana = Nivell 2 = 140h = 4h =  25 (mínim 15)

Llengua Catalana = Nivell 3 = 140h = 4h =  25 (mínim 15)

Llengua Castellana = Nivell 1 = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

Llengua Castellana = Nivell 2 = 140h = 4h =  25 (mínim 15)

Llengua Castellana = Nivell 3 = 140h = 4h =  25 (mínim 15)

Llengua Occitana = Nivell 1 = 105h = 3h = 25 (mínim 15)

Llengua Occitana = Nivell 2 = 140h = 4h =  25 (mínim 15)

Llengua Occitana = Nivell 3 = 140h = 4h =  25 (mínim 15)

El centre de formació d'adults pot organitzar tots aquests ensenyaments trimestralment (triple d'hores setmanals) o quadrimestralment (doble d'hores setmanals), en funció de la demanda i necessitats de l'alumnat.

Els ensenyaments de les llengües catalana, castellana i occitana, denominada aranès a l'Aran, a l'educació d'adults tenen com a finalitat l'adquisició de la competència comunicativa lingüística per formar parlants que puguin comunicar-se amb prou fluïdesa per resoldre la major part de situacions de la vida quotidiana, tant pel que fa a l’expressió com a la producció, oral i escrita, en diferents suports i mitjançant també els llenguatges audiovisuals. Per tant, l’objectiu final és que els parlants esdevinguin prou autònoms per respondre a les necessitats personals, laborals, públiques i educatives.

L'ordenació curricular dels ensenyaments de la Llengua Catalana, la Llengua Castellana i la Llengua Occitana, denominada aranès a l'Aran, té en compte les orientacions, les competències i els criteris establerts en el Marc europeu comú de referència (MECR).

• El nivell 1 de les llengües catalana, castellana i occitana, denominada aranès a l'Aran, es correspon amb el nivell d'usuari bàsic A1, d'acord amb el MECR.

• El nivell 2 de les llengües catalana, castellana i occitana, denominada aranès a l'Aran, es correspon amb el nivell d'usuari bàsic A2, d'acord amb el MECR.

• El nivell 3 de les llengües catalana, castellana i occitana, denominada aranès a l'Aran, es correspon amb el nivell d'usuari bàsic independent B1, d'acord amb el MECR.

El centres de titularitat pública que no depenen del Departament d'Educació poden demanar l'autorització per impartir amb reconeixement els ensenyaments de llengües, sempre que compleixin el que estableix la Resolució ENS/1465/2014, de 19 de juny, modificada per la Resolució EDU/1740/2019, per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels centres de formació d'adults de titularitat pública que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir amb reconeixement els ensenyaments de llengües i els de competència digital.

Aquests ensenyaments es regulen per l'Ordre EDU/217/2022, de 23 de setembre, per la qual s'estableix el currículum de la formació instrumental per a les persones adultes i per la Resolució EDU/3774/2022, de 28 de novembre, per la qual s'estableixen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d'avaluació dels ensenyaments de la formació instrumental per a les persones adultes.

L'estructura bàsica de Formació instrumental és la següent:

NIvells = Hores lectives anuals = Hores lectives setmanals (35 setmanes) = Nombre d'alumnes per grup

• Nivell 1 = 280h = 8h = 25 (mínim 15)

• Nivell 2 = 210h = 6h = 25 (mínim 15)

• Nivell 3 = 210h = 6h = 25 (mínim 15)

• Nivell 4 = 280h = 8h = 25 (mínim 15)

El centre de formació d'adults pot organitzar aquest ensenyament quadrimestralment (doble d'hores setmanals) o biennalment (meitat d'hores anuals), en funció de la demanda i/o necessitats de l'alumnat.

Quan en un grup no es disposa del nombre d'alumnes mínim per impartir un ensenyament, es poden agrupar en un mateix grup alumnes de diversos nivells.

La finalitat de la formació instrumental és proporcionar a les persones adultes els elements necessaris que els permetin l'adquisició progressiva de les competències clau, per afavorir el seu desenvolupament personal i acadèmic i la integració social i laboral. En el primer cicle s'ha de contribuir al desenvolupament de capacitats, destreses i habilitats que facilitin la integració de l'alumnat i l'assoliment d'una autonomia progressiva, i promoguin la continuïtat formativa. En el segon cicle s'ha de consolidar l'adquisició de les competències clau per garantir una autonomia plena de l'alumnat i afavorir l'accés als estudis de graduat en educació secundària obligatòria per a les persones adultes.

Com a norma general, els ensenyaments dels centres de formació d'adults s'imparteixen en modalitat presencial. No obstant això, també és possible oferir aquests ensenyaments en modalitat semipresencial o híbrida, sempre que els centres hagin rebut l'autorització dels serveis territorials corresponents.

La semipresencialitat ajuda a promoure la transformació dels centres de formació d'adults amb la introducció de nous models d'ensenyaments. L'objectiu és afavorir-ne la flexibilitat en l'oferta educativa per tal de donar una millor resposta i més ajustada a la diversitat d'usuaris amb perfils molt diferents, amb condicions personals i laborals diverses. Es tracta especialment de potenciar “l'aprendre a aprendre”, accentuant el nivell d'autonomia dels usuaris (l'autoaprenentatge) i garantint una orientació, tutoria i acompanyament al llarg de la seva formació als centres de formació d'adults.

S'entén per modalitat semipresencial o híbrida (en anglès, blended learning) la combinació de l'ensenyament presencial amb l'ensenyament a distància. Normalment consisteix a incorporar formes d'ensenyament multimèdia, basades en tecnologies digitals i impartides a distància, a la formació presencial tradicional. Aquesta doble vessant permet aprofitar els avantatges de la formació a l'aula i també els derivats de l'ensenyament virtual.

La possibilitat de compaginar l'ensenyament asincrònic i sincrònic a partir dels entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) dona també a l'ensenyament un valor afegit: es pot produir més individualització del procés d'ensenyament-aprenentatge, atès que cada alumne o alumna pot tenir un ritme d'aprenentatge diferent dels seus companys i companyes. A més, aquesta modalitat destaca per la interacció amb les noves tecnologies i l'accés a una gran quantitat d'informació.

Dins de la modalitat semipresencial, es parla d'ensenyaments a distància amb suport presencial puntual quan el percentatge de sessions virtuals és molt més elevat que el de les sessions presencials. Aquesta modalitat pot ser especialment útil en els nivells més alts de COMPETIC, ja que l'alumnat té la competència digital suficient per seguir aquests cursos amb poques sessions presencials.

Per tal d'obtenir l'autorització per impartir ensenyaments en modalitat semipresencial, el centre ha d'adreçar una sol·licitud al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educació, amb el vistiplau de la Inspecció d'Educació. En l'apartat Modalitat semipresencial del web del Servei d'Educació al Llarg de la Vida es pot consultar el protocol establert i el model de sol·licitud.

Condicions per als centres

• La implementació d'ensenyaments en modalitat semipresencial ha d'estar validada pel claustre i pel consell escolar, i ha d'estar recollida en la documentació estratègica del centre.

• Cal disposar d'un entorn virtual d'aprenentatge adequat.

• Cal tenir els materials dels cursos en format digital i disponibles a l'entorn virtual d'aprenentatge.

• Cal disposar d'espais de treball, de connectivitat i d'equipaments informàtics adequats.

• Cal tenir un pla d'acollida i d'informació a l'usuari. L'acollida ha de comportar un acompanyament en la dinàmica de la modalitat fins que l'alumne o alumna es pugui desenvolupar autònomament.

• La preinscripció i la matrícula de l'alumnat de cursos semipresencials s'ha de dur a terme d'acord amb el procediment que l'Administració educativa estableixi en la resolució anual de preinscripció i matrícula i, en el cas de la matrícula viva, cal aplicar també el que disposin les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC).

• Els currículums i els criteris per a l'obtenció dels certificats dels ensenyaments han de ser els que estableix la normativa.

• L'avaluació ha d'incidir especialment en la metodologia que s'implanta i s'ha de tenir en compte l'avaluació formativa i formadora.

• El centre ha d'establir, a l'inici de cada curs, el calendari de sessions presencials a les quals l'alumnat haurà d'assistir.

• En els grups semipresencials cal mantenir les ràtios autoritzades. Si el centre ho considera convenient, es poden oferir grups mixtos, en els quals una part de l'alumnat cursa l'ensenyament de manera presencial i una altra part el cursa de manera semipresencial. Els grups mixtos, que també han de mantenir les ràtios autoritzades, poden suposar una optimització dels recursos.

• En un mateix centre poden conviure grups presencials i semipresencials d'un mateix ensenyament i nivell.

Condicions per al professorat

• Les hores lectives d'assignació al professorat en format semipresencial han de ser les mateixes que les hores lectives que s'estableixen si l'ensenyament es fa de manera presencial.

• El professorat que imparteix aquests cursos ha de disposar de la titulació requerida per exercir la docència emprant mitjans telemàtics, d'acord amb el que estableix la Llei 12/2009, d'educació, a l'article 55.5.

• Si en un centre en què s'ofereixen ensenyaments semipresencials s'incorpora personal interí, cal planificar un acompanyament específic per als nous docents.

• Les funcions del professorat que imparteix ensenyaments semipresencials durant les hores no presencials de l'alumnat són les següents:

-  Orientació i acompanyament de l'alumnat: acompanyar les persones participants i actuar de manera efectiva mitjançant la dinamització i la mediació. Això pot requerir també facilitar assessorament sobre el programari i la seva instal·lació o manteniment.

-  Dinamització del grup: afavorir la creació de comunitat i sentiment de grup entre les persones participants, a fi de poder construir conjuntament coneixement (animant la participació; dinamitzant i moderant els espais compartits, tant els informals com els de comunicació formal; organitzant, fomentant i regulant el treball cooperatiu, etc.).

-  Avaluació de l'alumnat: controlar l'activitat de l'alumnat a l'entorn virtual d'ensenyament-aprenentatge, fer-ne el seguiment i avaluar les tasques proposades.

-  Atenció a l'alumnat: facilitar l'aprenentatge, tot traient el màxim partit dels recursos

disponibles i utilitzant-los de manera coherent (fòrums de dubtes, correu electrònic, etc.). La retroacció als dubtes plantejats telemàticament ha de ser àgil i el professorat ha d'adoptar una actitud proactiva.

Condicions per a l'alumnat

• Cal valorar que no tot l'alumnat és susceptible de cursar ensenyaments semipresencials, ja que és necessari tenir un cert domini de les noves tecnologies. Cada centre, en funció de la seva realitat educativa i el perfil del seu alumnat, ha de decidir si la modalitat semipresencial és la més adient.

• L'alumnat ha de disposar d'equipament informàtic adequat, propi o del centre.

• L'alumnat ha d'estar disposat a treballar autònomament, amb la tutoria i l'orientació corresponents.

L'autoformació integrada és una metodologia que permet ampliar, reforçar o consolidar els aprenentatges de l'alumnat, combinant el treball a l'aula, en grup, amb el treball autònom a l'aula ordinària o a l'aula d'autoformació (espai dotat d'equipament informàtic i materials de consulta on generalment hi ha docents que fan tasques d'assessorament), d'acord amb l'organització dels horaris i de la programació didàctica del centre. Pressuposa una organització dels materials i espais, una estratègia didàctica, un acompanyament pedagògic i un diàleg constructiu entre aprenent i docent. Pot oferir-se en modalitat presencial, quan l'estudiant desenvolupa el treball autònom en un espai del centre amb assessorament del o de la docent, o en modalitat semipresencial, quan fa el treball autònom fora del centre o en un espai del centre sense la presència del o de la docent.

Aquesta metodologia, estretament lligada a la competència d'aprendre a aprendre, està molt estesa entre els centres de formació d'adults, ateses les característiques i necessitats de l'alumnat, ja que afavoreix una formació personalitzada que s'adapta al ritme i al tipus d'aprenentatge que cada estudiant necessita. La finalitat no és que l'alumnat aprengui sol, sinó fomentar-ne l'autoregulació per tal que sigui capaç de prendre decisions sobre què, com i quan ha d'aprendre. Aquesta autonomia l'ajuda a afrontar el repte de l'aprenentatge al llarg de la vida.

Per tal de tenir dret a l’avaluació positiva i obtenir el certificat corresponent als ensenyaments que es cursen als centres de formació d’adults, cal que els i les alumnes assisteixin a un mínim del 80% de les hores presencials.

Els centres poden certificar la superació de la formació per accedir als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior mitjançant els models de certificat publicats a la intranet - Portal de centre.

Els centres autoritzats de titularitat pública que no depenen del Departament han de certificar els ensenyaments de llengües i COMPETIC mitjançant el model de certificat dels ensenyaments de llengües publicats a la intranet - Portal de centre.

Els centres han de certificar els estudis de formació instrumental mitjançant el model de certificat de la intranet - Portal de centre.

El certificat de superació del Curs de formació específic per a l'accés a cicles formatius de grau mitjà s'ha de fer d'acord amb l’annex 7 de la Resolució ENS/1245/2012, de 13 de juny.

Els centres de formació d'adults han de registrar els certificats emesos, indicant com a mínim el nom i cognoms de la persona, el document identificatiu i el nivell de certificat assolit de cada ensenyament.

L'alumna o alumne o (en el cas que sigui menor d'edat) el pare, mare o qualsevol dels tutors legals té dret a sol·licitar aclariments al professorat respecte de les qualificacions d'activitats parcials o finals de curs, i també a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d'avaluació, s'adoptin al final d'un curs, d'acord amb els punts d i e de l'article 21.2 de la Llei 12/2009, d'educació, i el Decret 279/2006, de 4 de juliol.

Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs

Si les normes d'organització i funcionament del centre no ho disposen altrament, les reclamacions sobre les qualificacions obtingudes al llarg del curs (si no es resolen directament entre docent i l'alumne o alumna) s'han de presentar al tutor o tutora, que les ha de traslladar al coordinador o coordinadora que correspongui o, en el cas que no n’hi hagi, al director o directora del centre per tal que s'estudiïn.

En tot cas, la resolució definitiva correspon al docent. L'existència de la reclamació i la resolució adoptada s'han de fer constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o registre documental de funció equivalent, i comunicar-les a l'equip docent del grup corresponent.

Reclamacions per qualificacions finals

Per a les qualificacions finals de cada curs el centre ha d'establir un dia, posterior a les avaluacions finals, en què el professorat ha d'estudiar i resoldre les possibles reclamacions. Si l'alumne o alumna no està d'acord amb la resolució, pot reiterar la reclamació en un escrit adreçat al director o directora, que s'ha de presentar el mateix dia de la resolució o l'endemà. Per resoldre aquestes reclamacions, cal seguir la tramitació següent:

a.  El director o directora ha de traslladar la reclamació al coordinador o coordinadora de l'ensenyament que correspongui o, en el cas que no n'hi hagi, al tutor o tutora per tal que, en una reunió convocada amb aquest fi, estudiï si la qualificació s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluació establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta només d'un o dos membres, l'òrgan s'ha d'ampliar fins a tres, amb els docents que el director o directora designi (entre el professorat d'altres matèries del mateix àmbit o ensenyament o entre els càrrecs directius). Les reclamacions formulades i la proposta raonada de resolució s'han de fer constar en el registre documental de la coordinació que correspongui. Aquest procés no ha d'ocupar més de tres dies lectius.

b.  Vista la proposta formulada i l'acta de la sessió d'avaluació en què l'equip docent atorga les qualificacions finals, el director o directora pot resoldre directament la reclamació, o bé convocar una nova reunió de l'equip docent. En aquest últim cas, ha de resoldre en vista dels elements esmentats abans i de la proposta que faci l'equip docent en la reunió extraordinària, les deliberacions del qual han de constar en una acta singular elaborada a aquest efecte. Aquest procés no ha d'ocupar més de tres dies lectius.

c.  La resolució del director o directora s'ha de notificar per escrit a l'interessat o interessada. En el cas que la reclamació sigui acceptada, s'ha de modificar l'acta d'avaluació corresponent, mitjançant una diligència signada pel director o directora, i la modificació s'ha de comunicar a l'equip docent del grup. En la notificació de la resolució del director o directora s'han d'indicar els terminis i el procediment per recórrer-hi en contra, tal com s'especifica a continuació.

d.  L'alumne o alumna o (en el cas que sigui menor d'edat) el pare, mare o qualsevol dels tutors legals pot recórrer contra la resolució del director o directora en el termini de tres dies hàbils a partir de l'endemà de la notificació de la resolució. Aquest recurs s’ha d’adreçar al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o la gerent del Consorci d'Educació, i s'ha de presentar al mateix centre educatiu; el director o directora del centre l'ha de trametre en els tres dies hàbils següents als serveis territorials o, si escau al Consorci d'Educació, juntament amb la documentació següent:

• còpia de la reclamació adreçada al director o directora del centre;

• còpia de l'acta de les reunions en què s'hagi estudiat la reclamació;

• còpia de la resolució objecte de recurs;

• còpia de l'acta final d'avaluació del grup a què pertany l'alumne o alumna;

• còpia de les qualificacions obtingudes per l'alumne o alumna al llarg de l'etapa, i

• qualsevol altra documentació que, a iniciativa pròpia o a petició de l'interessat, el director o directora del centre consideri pertinent d'adjuntar-hi.

D'acord amb l'informe de la Inspecció i, si escau, de la comissió, el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'òrgan competent del Consorci d'Educació ha de resoldre el recurs definitivament, amb notificació a l'interessat, per mitjà del director o directora del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el punt

c. Aquest procés no ha d'ocupar més de tres dies lectius.

A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que el professorat mantingui un registre de tots els elements que ha utilitzat per qualificar i cal que conservi en el centre, o que hagi retornat a l'alumna o alumne (que els ha de conservar fins al final de curs), tots els elements escrits que hagin contribuït a l'avaluació continuada.

Els exercicis escrits o projectes en format digital que no s'hagin retornat a l'alumnat i, si escau, les proves extraordinàries, s'han de conservar fins al curs següent.

Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitació d'expedients de reclamació de qualificacions, els exercicis escrits i, si escau, les proves extraordinàries es poden destruir o, si un alumne o alumna els ha demanat prèviament, retornar-los-hi.

Els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educació,

proposen l'oferta educativa de cada centre dependent del Departament d'Educació, d'acord amb les prioritats i els criteris de programació de l'oferta que s'estableixin cada curs.

• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)

• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació; articles 3, 5, 66, 67, 68, 69, 70, 99,126, 134 i DA 40 (BOE núm. 106, de 4.5.2006)

Educació secundària per a adults

• Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes (DOGC núm. 5922, de 18.7.2011)

• Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes (DOGC núm. 5496, de 2.11.2009)

Curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau mitjà

• Ordre ENS/182/2012, de 22 de juny, de creació dels preus públics per la matrícula en el curs de formació específic per a l'accés als cicles de formació professional inicial de grau mitjà i als de grau superior impartits en centres dependents del Departament d'Ensenyament (DOGC núm. 6159, de 28.6.2012)

• Resolució EDU/1686/2019, de 18 de juny, per la qual s'organitza el curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau mitjà i el curs de preparació per a la incorporació als cicles de grau superior (DOGC núm. 7904, de 26.6.2019)

Formació per a les proves d'accés als cicles formatius

• Resolució EDU/1191/2019, de 2 de maig, per la qual s'estableixen els criteris de la formació per a les proves d'accés als cicles formatius i s'estableix el procés d'autorització i modificació d'oferta d'aquesta formació per a centres que no depenen del Departament d'Educació (DOGC núm. 7870, de 8.5.2019)

• Resolució EDU/3983/2010, de 9 de desembre, per la qual s'estableixen els temaris i els criteris d'avaluació de les proves d'accés als cicles formatius de formació professional inicial, als cicles formatius d'ensenyaments d'arts plàstiques i disseny, i als cicles d'ensenyaments esportius (DOGC núm. 5778, 20.12.2010)

• Resolució EDU/2898/2006, de 22 d'agost, per la qual es regula, amb caràcter experimental, la formació per a les proves d'accés als cicles formatius de formació professional per al curs 2006-2007 (DOGC núm. 4717, de 13.9.2006)

Ensenyaments de llengües i COMPETIC

• Ordre PRE/206/2017, de 4 de setembre, de reconeixement de l'equivalència entre els certificats de competència digital de l'educació de persones adultes (COMPETIC) i els certificats d'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) (DOGC núm. 7450A, de 7.9.2017)

• Resolució ENS/1403/2018, de 21 de juny, per la qual s'estableix el currículum de llengües estrangeres als centres de formació d'adults del Departament d'Ensenyament. (DOGC núm.7652, de 28.6.2018)

• Resolució ENS/447/2018, de 12 de març, de modificació de la Resolució ENS/924/2014, de 23 d'abril, per la qual s'estableix el procediment d'avaluació i certificació dels ensenyaments de competència digital a l'educació d'adults (DOGC núm. 7580, de 16.3.2018)

• Resolució ENS/771/2018, de 16 d'abril, per la qual es determinen els requisits que ha de tenir el professorat per impartir els ensenyaments COMPETIC en els centres de formació de persones adultes del Departament d'Ensenyament i s'estableix el període i el procediment d'acreditació d'aquest professorat en el cas que no tingui les titulacions requerides.

• Resolució de 14 de juny de 2016, de modificació de la Resolució de 19 de juny de 2012, per la qual s’estableixen els currículums dels ensenyaments d’informàtica d’aplicació a la xarxa de centres i aules de formació de persones adultes dependents del Departament d’Ensenyament i els centres municipals autoritzats pel Departament

• Resolució ENS/1465/2014, de 19 de juny, per la qual s'estableix el procediment d'autorització dels centres de formació de persones adultes de titularitat pública que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir amb reconeixement els ensenyaments de llengües i els de competència digital (DOGC núm. 6653, de 27.6.2014)

• Resolució de 10 de maig de 2013, per la qual s'estableixen els currículums dels ensenyaments corresponents a llengua catalana i castellana, llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, i a les llengües estrangeres, d'aplicació als centres de formació d'adults, que depenen del Departament d'Ensenyament

• Resolució de 19 de juny de 2012, per la qual s'estableixen els currículums dels ensenyaments d'informàtica d'aplicació als centres i aules de formació de persones adultes, que depenen del Departament d'Ensenyament

Cicle de formació instrumental

• Ordre EDU/217/2022, de 23 de setembre, per la qual s'estableix el currículum de la formació instrumental per a les persones adultes (DOGC núm. 8763, de 30.9.2022)

• Resolució EDU/3774/2022, de 28 de novembre, per la qual s'estableixen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d'avaluació dels ensenyaments de la formació instrumental per a les persones adultes (DOGC núm. 8807, de 5.12.2022)