Organització temps escolar

L'accés a la universitat i la preinscripció als cicles formatius de grau superior no han d'alterar el dret a l'escolarització de l'alumnat de segon curs de batxillerat. Tot permetent el desenvolupament normal del procediment d'accés a la universitat i la preinscripció als cicles formatius de grau superior, cal que, amb posterioritat a l'avaluació final ordinària de segon curs, tots els centres de batxillerat ofereixin activitats lectives a l'alumnat, d'aprofundiment i consolidació dels continguts del batxillerat, en funció de les seves opcions posteriors. Les activitats lectives s'han de perllongar fins a la data que s'estableix, amb caràcter general, en l'Ordre EDU/133/2023, de 26 de maig, per bé que l'alumnat que s'hagi inscrit a les proves d'aptitud per a l'accés a la universitat només hi ha d'assistir fins que faci aquestes proves.

L'alumnat del primer cicle d'educació infantil en escoles rurals és, a tots els efectes, alumnat de l'escola rural.

Pel que fa al calendari, les activitats escolars s'inicien i finalitzen el mateix dia que ho fa el segon cicle de l'educació infantil, i poden seguir les pautes d'incorporació gradual que es poden aplicar a l'alumnat del primer curs del segon cicle de l'educació infantil.

En el primer cicle d'educació infantil que estigui implantat en les escoles rurals de la Generalitat de Catalunya i en el segon cicle d'educació infantil, en general, el curs s'inicia el quart dia laborable del mes de setembre (el 6 de setembre de 2023) i finalitza el 21 de juny de 2024.

L'horari del centre s'estableix d'acord amb l'Ordre EDU/133/2023, de 26 de maig en funció dels ensenyaments que s'hi imparteixen. En la programació general del centre cal concretar el tipus d'horari de cada ensenyament i la programació de les activitats complementàries i les extraescolars.

La gestió del temps escolar per part del centre s'ha de fonamentar en criteris pedagògics del projecte educatiu i en les prioritats concretades en la programació general anual. Les decisions, en relació amb l'organització i la distribució del temps escolar, han de vetllar per la coherència de l'acció educativa i han d'estar orientades a millorar els resultats educatius.

L'espai menjador i de descans al migdia per a l'alumnat s'ha d'organitzar en franges horàries saludables, tot fomentant el bon funcionament del servei de menjador escolar i facilitant els desplaçaments de l'alumnat que faci els àpats a casa.

La direcció del centre públic o la persona titular del centre privat ha de comunicar, al director o directora dels serveis territorials corresponents, l'horari marc setmanal per a cada etapa educativa (amb distinció de les activitats reglades i de les activitats extraescolars i complementàries), i també les concrecions previstes per a l'inici de curs de l'educació infantil (article 4 de l'Ordre) i al mes de juny per a l'ESO (article 5 de l'Ordre). Tola la informació de l'horari s'ha de publicar al web del centre i mantenir-la actualitzada.

Les modificacions singulars del calendari o de l'horari escolar establert amb caràcter general les ha d'autoritzar el director o directora dels serveis territorials, d'acord amb el procediment que s'estableix a l'Ordre EDU/133/2023, de 26 de maig.

Correspon al director o directora del centre concretar els horaris, un cop ha escoltat el claustre i tenint en compte les característiques del centre, les prioritats del projecte educatiu i del projecte de direcció, la normativa vigent i les indicacions que s'inclouen en els documents esmentats.

Amb caràcter general, l'horari dels instituts escola segueix les previsions recollides a l'article 6 de l'Ordre EDU/133/2023, de 26 de maig. L'horari de sortida del centre al final de la jornada escolar ha de ser el mateix per a tot l'alumnat. A l'ESO, el centre ha d'oferir activitats lectives o no lectives a les tardes per a tot l'alumnat.

L'horari escolar dels infants del primer cicle d'educació infantil en les escoles rurals és el mateix que els dels alumnes de l'escola, d'acord amb el que en cada curs s'estableix a l'ordre de calendari escolar per als centres no universitaris de Catalunya.

Les escoles rurals que tinguin el primer cicle d'educació infantil implantat han de seguir les previsions recollides a l'article 4 de l'Ordre EDU/133/2023, de 26 de maig. La direcció ha de vetllar per adaptar l'horari habitual del centre i els serveis escolars que presti a les necessitats d'aquests alumnes.

Les normes d'organització i funcionament del centre concreten l'horari marc del centre i estableixen les hores d'entrada i de sortida de l'alumnat d'acord amb la planificació de l'activitat lectiva. Correspon a cada centre determinar, en les normes d'organització i funcionament, quins són els marges horaris màxims per permetre l'entrada dels i de les alumnes al centre, més enllà de l'hora fixada iniciar l'activitat escolar, excepte els casos en què hi hagi una raó que el director o directora del centre consideri prou justificada.

Fora de l'horari lectiu destinat a l'ensenyament reglat, el centre pot programar activitats complementàries i extraescolars que han de quedar recollides en la programació general anual. Aquestes activitats, que són de caràcter voluntari, no poden comportar discriminació o modificació de l'horari lectiu o del calendari escolar a l'alumnat que no hi participi.

El document El temps a l'Educació, del Consell Escolar de Catalunya, recull que la reforma horària fixa; els temps d'activitat, d'àpats i de descans en termes saludables, i introdueix el temps de migdia com a temps educatiu. Així mateix, proposa una

campanya de promoció dels hàbits saludables que incorporin el dinar en una franja saludable. Concretament, és un objectiu per al 2025 l'acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l'àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible en els ensenyaments universal i obligatori del Servei d'Educació de Catalunya.

Així, la interpretació de la regulació establerta a l'Ordre EDU/133/2023, de 26 de

maig, s'ha de fer en l'esperit d'establir una estona saludable per fer l'àpat de dinar i, per això, es fixa, en general, que no pot acabar més enllà de les 14 hores, horari que

no afecta necessàriament les activitats d'educació en el lleure del temps de migdia, sinó l'acte de dinar.

En els centres educatius d'educació infantil i primària s'ha de respectar un marge suficient de descans al migdia per a l'alumnat que garanteixi el bon funcionament del servei de menjador escolar i dels desplaçaments dels infants que facin els àpats a casa. L'estona dedicada als àpats dels i de les alumnes no s'ha d'estendre més tard de les 14 hores, la qual cosa no exclou que les activitats de lleure educatiu vinculades al descans del migdia s'estenguin més enllà.

Durant la jornada continuada cal garantir la prestació del servei de menjador escolar per a l'alumnat usuari d'aquest servei. Per tot això, els ajuts de menjador i el menjador obligatori, com a continuació del tractament que tenen durant la resta del curs escolar, garanteixen el finançament d'aquest servei durant aquest període. Així mateix, l'alumnat que és usuari dels serveis de menjador escolar i de transport escolar ha d'iniciar preferentment el seu retorn un cop hagi dinat.

L'aplicació de la jornada compactada durant el mes de juny comporta un ajust excepcional de l'horari escolar, que pot dificultar la prestació òptima del servei de menjador escolar. Cal revisar que les modificacions horàries no alterin els horaris del servei i l'afectació que puguin tenir en l'horari que el personal que presta el servei té establert per contracte. Per això, cal disposar amb la validació prèvia de les entitats que presten el servei. Si no es compta amb aquesta validació, no es poden demanar modificacions horàries, ja que s'han de respectar els contractes vigents: qualsevol canvi pot representar una modificació contractual i estar sotmesa a indemnitzacions.

Els instituts escola han d'oferir el servei de menjador a l'alumnat de tots els nivells educatius que tinguin autoritzats. Aquests centres han d'organitzar l'espai de descans i de menjador al migdia en la franja horària saludable per dinar, compresa entre les 12 i les 14 hores, amb una durada suficient per garantir que l'alumne o alumna que ho desitgi pugui dinar a casa. En el cas que, per raó del nombre d'alumnes usuaris del servei de menjador, no sigui possible oferir tots els àpats en aquesta franja, els centres podran organitzar un darrer torn de menjador que comenci a les 14 hores per a l'alumnat d'educació secundària.

Els instituts que programin activitats lectives a la tarda han d'incloure una pausa al migdia per dinar als horaris, que garanteixi el bon funcionament del servei de menjador i els desplaçaments d'alumnes que facin els àpats a casa.

La utilització dels serveis escolars en els ensenyaments de primer cicle d'educació infantil en escoles rurals està sotmesa als preus i reglaments dels centres dels quals formen part. Aquests infants també poden ser usuaris del servei de menjador, per tant, s'ha d'adequar l'horari del dinar a l'edat d'aquests alumnes.

L'alumnat de primer cicle d'educació infantil s'ha de considerar un alumne o alumna més a l'hora d'establir el nombre de monitores i monitors necessaris, com a alumnes de ple dret de les respectives escoles rurals de les quals formen part. Per tant, es tenen en compte en el recompte total d'alumnes que fan ús del servei i amb els quals s'han d'organitzar els grups d'edat.

Les escoles rurals amb alumnes del primer cicle d'educació infantil que facin ús del servei de menjador han de preveure:

• almenys dues persones que facin el monitoratge de menjador, i

• que en el centre també hi hagi un mestre o mestra durant l'estona de l'espai de menjador i de descans.

Per donar resposta a les necessitats específiques del servei de menjador en les escoles rurals, tenint en compte el nombre reduït d'alumnes que fan ús d'aquest servei, es preveu adoptar mesures específiques, per a les quals el centre ha de complir els requisits següents:

• Ser una escola rural. Cada curs escolar la Direcció General de Centres Públics s'encarregarà d'actualitzar la llista de centres que compleixen els requisits per ser considerades com a rurals.

• Fer ús del servei de menjador escolar.

• Acreditar que s'està pagant un preu superior al que estableix el Departament d'Educació per al curs escolar. En cas contrari, no correspondria aplicar cap mesura, perquè aquestes es podrien assumir mitjançant l'increment d'aquest preu fins a arribar al màxim establert.

• Si la petició ve motivada per l'existència d'usuaris del primer cicle de l'educació infantil, aquest cicle ha d'estar implantat a l'escola i alumnat ha d'estar registrat al Registre d'alumnes de Catalunya (RALC).

La sol·licitud d'aquestes mesures complementàries s'ha de vehicular mitjançant els consells comarcals, els quals traslladaran la petició als serveis territorials del Departament d'Educació perquè l'autoritzi.

Les mesures que es poden aplicar quan els serveis territorials han autoritzat la sol·licitud són:

a)  Equitat en l'establiment del preu del servei de menjador escolar

Si el preu és superior al màxim previst i aquest sobrecost deriva del nombre reduït d'alumnes, el Departament pot establir una partida complementària per al servei de menjador, mitjançant la qual assumeix aquesta diferència. Per tant, l'alumnat escolaritzat en una escola rural no supera l'import màxim que es fixa per a l'alumnat ordinari i per a l'esporàdic.

b)  Actuació extraordinària per incorporar el segon monitor o monitora al servei de menjador

Si pel nombre reduït d'usuaris només correspon un sol monitor (d'acord amb la ràtio prevista en la Resolució per la qual es determina el preu màxim per a cada curs escolar) i hi ha usuaris de menjador del primer cicle d'educació infantil o bé aquest servei s'ha de prestar en instal·lacions exteriors que no són les del centre o diferenciades, en què només hi ha la monitora o monitor encarregat de la vigilància d'aquests alumnes, es podrà autoritzar un segon monitor o monitora. Així mateix, també es podrà incorporar aquest segon monitor o monitora si l'escola rural només disposa d'una sola dotació de personal docent.

c)  Increment de monitors (superior a dos)

Un cop s'ha determinat el nombre de monitors o monitores necessari en funció del nombre total d'usuaris del servei, i d'acord amb les ràtios fixades en la Resolució per la qual es determina el preu màxim per a cada curs escolar, si hi ha usuaris escolaritzats en el primer cicle de l'educació infantil, cal incrementar en un monitor o monitora addicional el nombre de monitors obtingut en aplicar la fórmula que es preveu en la Resolució esmentada.

Els centres que ofereixen servei de transport escolar han de recollir a les seves normes de funcionament i organització les concrecions de la prestació del servei, que han de comptar amb l'aprovació prèvia del consell escolar. A aquest efecte, cal tenir en compte el procediment que s'estableix en el Decret 161/1996, que regula el servei.

El secretari o secretària del centre educatiu (o bé la persona en qui delegui la direcció) és el responsable de controlar i fer el seguiment de l'alumnat usuari del transport. La informació sobre les condicions concretes que ha de complir l'empresa que presta el servei, en el cas dels centres de titularitat del Departament d'Educació, la facilita el consell comarcal corresponent (en el cas de la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educació de Barcelona o l'Àrea Metropolitana de Barcelona).

El consell escolar del centre ha d'aprovar un pla de funcionament del servei de transport escolar, que ha de formar part de les normes d'organització i funcionament del centre. Aquest pla ha d'incloure els requisits per controlar l'entrada i la sortida d'alumnes, el seguiment de l'alumnat usuari del transport i els protocols d'actuació en casos d'incidència en el servei, i s'ha de trametre als serveis territorials perquè l'autoritzin.

Així mateix, en relació amb el sistema de comunicació per a incidències greus en el servei, en el protocol cal identificar els diversos interlocutors i telèfons (o altres

sistemes de contacte) que garanteixin la cadena de comunicació amb l'empresa que ofereix aquest servei, amb el consell comarcal i amb els serveis territorials, a banda de l'avís immediat a la família.

L'acompanyant ha de lliurar diàriament una llista dels alumnes usuaris al responsable de seguiment del servei. Aquesta llista s'ha de contrastar amb la relació d'absències de l'alumnat per poder-hi detectar immediatament incidències possibles i activar-hi les mesures pertinents. Així mateix, el responsable del centre ha d'informar l'acompanyant dels possibles canvis sobrevinguts per al servei de tornada.

Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del servei de transport escolar s'ha d'establir de manera que s'ajustin amb els horaris de transport. En aquest cas, el director o directora dels serveis territorials ha de determinar, amb audiència prèvia als consells comarcals, l'horari d'aquests centres. L'objectiu és garantir la compatibilitat dels horaris dels vehicles amb els dels centres, aconseguir el nombre mínim de rutes i el màxim d'ocupació per vehicle, i assegurar la coincidència horària per poblacions de residència d'alumnes de les diferents etapes educatives.

L'aplicació de la jornada compactada durant el mes de juny implica un ajust excepcional de l'horari escolar i pot comportar dificultats en la prestació òptima del servei de transport escolar. D'acord amb això, cal disposar prèviament de la validació corresponent dels consells comarcals per evitar situacions que impedeixin prestar el servei per manca de disponibilitat dels acompanyants del transport escolar o que el vehicle pugui estar compromès per prestar altres serveis.

Les condicions del servei de transport escolar es poden modificar al llarg del curs per garantir la seguretat sanitària dels usuaris i gestors del servei, d'acord amb el que dicti l'autoritat competent en aquesta matèria.

Els centres que comparteixen la línia de transport han de procurar posar-se d'acord amb l'elecció dels dies de lliure elecció; si això no és possible, el director o directora dels serveis territorials resoldrà els dies de lliure disposició d'aquests centres.

Amb caràcter general, i d'acord amb les prescripcions curriculars, els centres que imparteixen ensenyaments secundaris en horari diürn han de tenir en compte el següent:

• La distribució de l'horari lectiu s'ha de mantenir entre els límits de les 8 a les 18 hores. Les classes s'han d'organitzar en sessions de matí i tarda o bé en jornada continuada.

• A l'ESO, la concreció de l'horari lectiu i de la programació d'activitats generals de centre (reunions de professorat, esports, etc.) no pot comportar més de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne o alumna, llevat dels centres que tenen autoritzada una organització horària singular.

• Els ensenyaments de batxillerat es poden organitzar amb les mateixes condicions de l'horari de l'educació secundària obligatòria, o bé en horari intensiu de matí o tarda, o en altres horaris prèviament autoritzats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.

• Pel que fa als cicles formatius de formació professional, l'horari s'organitza preferentment en sessions de matí o de tarda; excepcionalment poden ser de matí i tarda, o també en altres horaris (en aquest cas, cal l'autorització prèvia dels serveis territorials corresponents o, a la ciutat de Barcelona, del Consorci d'Educació). A més, cal tenir en compte les especificacions establertes a l'apartat Distribució de l'horari lectiu i del mòdul professional en centres de treball del document “Cicles de formació professional. Curs per a l'accés al grau mitjà i Curs de preparació per a la incorporació als cicles formatius de grau superior”.

• Els ensenyaments de règim especial d'esports o d'arts plàstiques i disseny i d'arts escèniques es poden organitzar en sessions de matí i tarda, horari intensiu de matí o tarda o en altres horaris, que han de ser prèviament autoritzats pels serveis territorials o, a Barcelona, pel Consorci d'Educació.

• Les sessions de classe s'organitzen a partir de les concrecions curriculars definides al projecte educatiu que s'hagin establert en les normes d'organització i funcionament, com a resultat de l'aplicació del projecte educatiu, i de les assignacions horàries de les diferents matèries pel decret d'ordenació de l'ensenyament de què es tracti.

• Amb caràcter general, la recomanació és incloure un descans de com a mínim quinze minuts cada dues hores d'activitat lectiva i, en tot cas, de trenta minuts cada tres hores.

• Indicativament, es fan sis hores diàries de classe, quatre de les quals són al matí i dues a la tarda, distribuïdes en el nombre de sessions de classe que estableixi el centre. En cap cas no s'han de fer més de set hores diàries de classe a un mateix grup d'alumnes. Si es programen set hores lectives en un dia, cal incloure una pausa al migdia per dinar en horari saludable.

• L'alumnat d'ESO té 30 hores lectives setmanals.

• L 'alumnat de batxillerat té 30 hores lectives setmanals, sense comptar-hi les hores corresponents al Treball de Recerca.

Els instituts i les escoles d'art, com a norma general, han d'estar oberts de dilluns a divendres, matí i tarda, de manera que l'alumnat pugui accedir als seus serveis dins l'horari i en les condicions que estableixi el consell escolar.

Amb caràcter general, els nous instituts escola han de fer l'horari partit de cinc tardes. Amb la finalitat de disposar setmanalment d'un espai comú per a la coordinació de tot el professorat del centre, els centres poden oferir a l'alumnat activitats no lectives (esportives, lúdiques, culturals...) un dia a la setmana, entre dilluns i dijous, després de l'espai de descans del migdia i fins a l'hora habitual de finalització de la jornada.

A l'educació secundària, els instituts escola han d'oferir activitats lectives o no lectives totes les tardes per fer possible la sortida conjunta de tot l'alumnat.

Els centres procedents de la fusió d'una escola de primària i d'un centre d'ensenyament secundari que entren en funcionament el curs actual poden optar, durant un sol curs, per mantenir el mateix marc horari del curs anterior. En tot cas el centre ha d'oferir el servei escolar de menjador.

L'horari per impartir els estudis de batxillerat en règim nocturn és de dilluns a divendres i comença a partir de les 17 hores. L'alumnat ha de fer diàriament un temps lectiu màxim de 5 hores (300 minuts, inclosos 20 minuts d'esbarjo), distribuïdes en el nombre de sessions de classe que estableixi el centre.

L'oferta formativa s'ha de desenvolupar entre les 9 i les 22 hores i, d'acord amb les característiques del centre o aula, s'ha d'organitzar en franges horàries de matí i tarda, de dilluns a divendres. Si el nombre de docents o els espais disponibles no permeten que hi hagi oferta formativa en totes les franges horàries, cal prioritzar la franja horària en què es puguin atendre millor les demandes de l'alumnat. La seva organització també ha de vetllar per afavorir el dret a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe.

En els centres de formació d'adults en seu penitenciària, l'oferta formativa es desenvolupa en funció de l'organització interna general i les franges horàries del centre penitenciari.

La definició del marc horari general de les EOI ha de tenir en compte els elements següents:

• Cada grup d'alumnes de règim ordinari ha de tenir un mínim de quatre hores setmanals de classe durant el curs acadèmic.

• Cada grup d'alumnes de règim intensiu ha de tenir l'horari equivalent a l'anterior concentrat en la meitat del curs acadèmic que escaigui.

• Cada grup de règim semipresencial ha de tenir un mínim de 2 hores presencials setmanals.

• Cada grup de primer a cinquè, fruit de la flexibilització de cursos de règim ordinari, ha de tenir un horari equivalent a aquests concentrat en dos semestres del curs acadèmic que escaigui.

• La distribució de l'horari s'ha de mantenir dins els límits compresos entre les 8 i les 22 hores. Depenent de la modalitat del curs, les sessions de classe són d'entre 60 i 150 minuts, el canvi de classe inclòs. Per criteris pedagògics poden programar-se sessions de durada diferent, tot respectant el nombre total d'hores per curs i per idioma.

Els horaris d'obertura del centre i els horaris del personal docent i no docent s'han d'ajustar a l'activitat acadèmica, d'acord amb el marc horari general establert.

La durada mínima dels ensenyaments per cada curs és de 130 hores lectives i s'ha d'incrementar d'acord amb el que permeti el calendari del curs fixat amb caràcter general. Els períodes d'exàmens finals s'exclouen del còmput total d'hores d'ensenyaments.

Per definir el marc horari general de les escoles d'art i per a les que imparteixen ensenyaments d’arts escèniques cal en compte els elements següents:

• En els centres educatius que imparteixen el batxillerat d'arts, l'horari lectiu s'ha d'ajustar a la normativa establerta per als centres d'educació secundària.

• En els cicles formatius d'arts plàstiques i disseny i d’arts escèniques, les classes es poden impartir en sessions de matí i/o tarda. La distribució de l'horari s'ha de mantenir dins els límits compresos entre les 8 i les 22 hores. En el cas de les arts escèniques, es poden programar activitats de pràctica escènica que poden tenir lloc al vespre i en dies festius.

• Les classes poden ser entre 60 i 180 minuts, el canvi de classe inclòs. Es poden organitzar a partir de la consideració de teòriques, teoricopràctiques o tallers de les concrecions curriculars definides al projecte educatiu que s'hagin concretat en les normes d'organització i funcionament, a conseqüència d’aplicar el projecte educatiu i les assignacions horàries de les diferents matèries establertes pel decret de cada especialitat.

• No s'han de fer més de 3 hores seguides de classe sense un descans mínim de 30 minuts.

• No s'han de fer més 7 hores diàries de classe.

La definició del marc horari general dels ensenyaments esportius ha de tenir en compte els elements següents:

• En els cicles d'ensenyaments esportius les classes es poden impartir en sessions de matí i/o tarda. La distribució de l'horari s'ha de mantenir dins els límits compresos entre les 8 i les 22 hores.

• Les classes poden ser d'entre 50 i 180 minuts, el canvi de classe inclòs, organitzades a partir de la consideració de teòriques, teoricopràctiques o pràctiques en funció del decret de cada modalitat que regula el currículum de l'especialitat.

• No s'han de fer més de tres hores seguides de classe sense un descans mínim de 30 minuts, excepte en aquells continguts de caràcter pràctic o teoricopràctic que es facin al medi natural i que així ho requereixin les circumstàncies logístiques, climàtiques i/o organitzatives.

• No s'han de fer més vuit hores diàries de classe, amb les pauses necessàries per alimentar-se, que han de ser d'un mínim de 30 minuts cada tres hores.

En el cas de l'alumnat d'educació primària el temps d'esbarjo es considera una activitat educativa integrada en el seu horari lectiu i, per tant, s'hi han de respectar també els principis i els criteris del projecte educatiu.

En les escoles de titularitat del Departament d’Educació, el temps dedicat al suport escolar personalitzat s'inclou en l'horari propi del procés d'ensenyament i aprenentatge del currículum establert. El temps d'esbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribució horària aprovada en el marc de la programació general anual.

L'assistència de l'alumnat de tots els nivells educatius al centre és obligatòria (article 22.1.a de la Llei d'educació).

El centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de l'assistència a classe i de seguiment dels alumnes.

En el cas d'alumnes menors d'edat, el centre ha de comunicar periòdicament i de manera sistemàtica les faltes d'assistència no justificades a les famílies, segons els mecanismes establerts a les normes d'organització i funcionament del centre.

En el cas d'absències repetides, dins el marc d'actuacions previst per a aquests casos al centre, en primer lloc, s'ha de procurar solucionar el problema amb l'alumne o alumna i el pare, mare o tutors legals, i, si cal, s'ha de sol·licitar la col·laboració de professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi. Vegeu també el document "Actuacions del centre en diversos supòsits".

L'assistència dels infants del primer cicle d'educació infantil pot estar sotmesa a condicionants de salut i d'adaptació a l'activitat escolar, en què hi poden haver absències perllongades. Es pot valorar la baixa temporal amb reserva de plaça en aquells casos que la direcció valori necessaris i que signifiquin un estalvi de recursos econòmics a les famílies.

El control d'assistència i el seguiment s'ha de dur a terme amb un contacte assidu amb les mares i pares dels infants per conèixer amb detall la situació de cada infant.

En les EOI, ateses les característiques dels ensenyaments impartits, el sistema de seguiment i control d'assistència de l'alumnat ha de preveure:

• El control diari de l'assistència dels alumnes a classe per part del professor o professora corresponent i la comunicació del professor o professora al director o directora del centre de les faltes d'assistència.

• La pèrdua del dret a l'avaluació contínua per part d'alumnes que tinguin absències superiors al 35 % del temps lectiu, que només podran presentar-se a una prova de final de curs.

Els dos punts anteriors s'entenen sens perjudici del que puguin disposar les normes d'organització i funcionament del centre en aplicació de l'article 37.4 de la Llei d'educació i dels articles 23, 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius.

En les escoles d'art, ateses les característiques dels ensenyaments impartits, el sistema de seguiment i control d'assistència ha de preveure el següent:

• El control diari de l'assistència d'alumnes a classe per part del professorat corresponent i la comunicació del professorat al o a la cap d'estudis de les faltes d'assistència.

• La pèrdua del dret a l'avaluació contínua per part d'alumnes que acumulin absències superiors al 20 % del temps lectiu, que només es podran presentar a la segona convocatòria del mateix curs, d'acord amb el que disposin les normes d'organització i funcionament del centre.

En els centres amb ensenyaments esportius, ateses les característiques dels ensenyaments impartits, el sistema de seguiment i control d'assistència ha de preveure el següent:

• El control diari de l'assistència d'alumnes a classe per part del professorat corresponent i la comunicació del professorat al o a la cap d'estudis de les faltes d'assistència.

• La pèrdua del dret a l'avaluació contínua per part d'alumnes que acumulin absències superiors al 20 % del temps lectiu, que només es podran presentar a la segona convocatòria del mateix curs, d'acord amb el que disposin les normes d'organització i funcionament del centre.

Els responsables dels centres han d'organitzar el lliurament dels horaris a l'alumnat, que han d'incloure les sessions de classe i altres activitats escolars, així com el temps de descans o d'esbarjo 

Els i les alumnes han de romandre al centre durant tot l'horari destinat a les sessions de classe i altres activitats escolars. Quan per motius d'organització s'alterin les activitats escolars habituals, l'alumnat ha de romandre al centre, i en tindrà cura el personal docent designat pel director o directora o el o la titular del centre.

L'alumnat d'ESO ha de romandre al centre durant el temps d'esbarjo, acompanyat del professorat de guàrdia que designi el director o directora o el o la titular del centre. Les sortides d'alumnes del centre en l'horari de classes i d'activitats escolars, que inclou el temps d'esbarjo, s'han d'autoritzar segons el procediment que cada centre estableix en les seves normes d'organització i funcionament.

En el supòsit d'absència eventual del o de la docent que és responsable d'una classe o activitat escolar, l'organització general del centre ha de preveure'n la substitució i l'adopció de mesures d'acord amb la seva estructura, per atendre l'absència. Aquestes mesures s'han d'incloure en les normes d'organització i funcionament del centre.

Les escoles rurals amb primer cicle d'educació infantil implantat han de preveure que almenys hi hagi al centre dues persones que es responsabilitzin dels infants en tot moment: dos/dues mestres o un/a mestra i el tècnic/a especialista d'educació infantil.

Els òrgans de coordinació didàctica han de preveure i elaborar material complementari de suport de les àrees o matèries que s'imparteixen en cadascun dels cursos de l'etapa. El mestre o mestra que faci la substitució de curta durada, en el cas de les escoles, o el professor o la professora de guàrdia, pel que fa als instituts, s'ha d'encarregar de facilitar aquest material a l'alumnat, vetllar per la seva realització i recollir-lo en finalitzar la sessió, per tenir-lo en compte en l'avaluació de l'alumnat.

En el cas d'absència d'un o una docent, prevista amb prou antelació, el mateix docent ha de ser l'encarregat d'elaborar les propostes d'activitats que l'alumnat ha de fer durant les classes que no pugui impartir. El o la docent ha de fer arribar aquestes activitats al o a la cap d'estudis o al coordinador o coordinadora corresponent, que ha de donar les instruccions adequades al professorat de guàrdia perquè les porti a terme.

En el cas dels cicles formatius de grau superior, els d'arts plàstiques i disseny, els ensenyaments esportius i les escoles oficials d'idiomes, el centre ha de concretar l'adequació d'aquestes mesures a la singularitat dels alumnes i dels grups.

L'activitat docent del centre s'organitza en funció del projecte educatiu i, en el cas dels centres públics, de les concrecions previstes al projecte de direcció vigent, a partir de l'agrupament dels i de les alumnes; la confecció d'horaris es fa d'acord amb les prescripcions curriculars que s'estableixen en la normativa vigent, amb els criteris de les normes d'organització i funcionament del centre i en funció de l'especialitat i la preparació específica del professorat.

L'organització dels i de les alumnes en grups s'ha d'establir d'acord amb els criteris definits en les normes d'organització i funcionament del centre, en el marc de l'autonomia pedagògica i d'acord amb el principi de l'educació inclusiva. Així mateix, aquests agrupaments a l'aula s'han de fer de manera equilibrada, segons el que estableix el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu (aprovat per Acord de Govern de 20 de gener de 2015).

L'organització dels recursos assignats a cada centre es pot orientar a agrupaments per sota de les ràtios establertes quan, en l'educació bàsica, aquesta sigui una opció metodològica coherent amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i les necessitats que s'hi reconeixen (article 79.3 de la Llei d'educació). La composició de cada agrupament d'alumnes pot ser revisada pel centre durant el curs, en funció de les necessitats dels alumnes i dels resultats de l'avaluació contínua.

Els recursos de plantilla assignats als centres públics que imparteixen l'ESO permeten el desdoblament dels grups, en una de les sessions setmanals de classe, de les matèries de Tecnologia i Ciències de la Naturalesa (de primer a tercer d'ESO) i de Llengua Estrangera (en tota l'etapa). Aquesta opció metodològica no exclou altres organitzacions possibles que el centre pugui dissenyar per facilitar l'aprenentatge d'aquestes matèries i que requereixin recursos equivalents.

De la mateixa manera, els recursos assignats a l'organització de les matèries optatives (de primer a tercer d'ESO) i de les optatives específiques i del Projecte de Recerca (de quart curs d'ESO) permeten que la mitjana de la ràtio del grup en aquestes matèries no superi els 20 alumnes.

Cal tenir en compte que hi ha prevista una assignació d'hores de docència perquè es dediquin a l'atenció a la diversitat de l'alumnat, en què s'inclou la de necessitats educatives específiques. La distribució d'aquestes hores s'ha d'orientar al desenvolupament de les competències. Les hores assignades a cada centre estan en proporció amb el nombre de grups d'ESO i del grau de complexitat de l'alumnat.

Aquestes hores tenen com a finalitat resoldre les necessitats d'atenció específica que alguns alumnes requereixen i no fer baixar la ràtio de manera generalitzada sense cap altre criteri.

Així mateix, els recursos de plantilla assignats als centres públics que imparteixen batxillerat permeten el desdoblament dels grups, en una de les sessions setmanals de classe, de les matèries de modalitat de caràcter experimental i tecnològic i en Llengua Estrangera, quan el grup sigui de més de 25 alumnes. A segon de batxillerat, el desdoblament dels grups també inclou les matèries de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura. Així mateix, en el conjunt de matèries optatives que no siguin de modalitat, els recursos permeten que la mitjana d'alumnes per grup sigui de

20. Aquestes opcions metodològiques no exclouen altres organitzacions possibles que el centre pugui dissenyar per facilitar l'aprenentatge d'aquestes matèries i que requereixin recursos equivalents.

El nombre màxim d'infants d'entre un i tres anys que es poden matricular en aquests centres és de 13, amb el benentès que amb un nombre de 9 o més infants ja formen un sol grup i el personal educador, que fa les funcions de tutor o tutora, s'ha de coordinar amb la mestra o mestre del segon cicle d'educació infantil.

Quan el nombre d'infants sigui menor a 9, els infants es podran incorporar al grup de segon cicle.

D'acord amb el que estableix la normativa reguladora dels ensenyaments d'educació infantil, es poden agrupar alumnes del primer cicle d'educació infantil i també es poden organitzar grups multinivell, en funció de les activitats previstes en la programació anual de centre i sempre dins dels marges d'autonomia organitzativa de cada centre.

Als ensenyaments d'idiomes, la matrícula, la confecció dels grups i l'elaboració dels horaris s'atenen al nombre de grups (per llengües i nivells) autoritzats pel Departament d'Educació per a cada EOI i les franges horàries es confeccionen a partir de la demanda dels usuaris. Cal prioritzar els recursos en les franges de màxima afluència al centre.

La confecció dels grups i l'elaboració dels horaris s'atén al nombre de grups i a la consideració dels mòduls del cicle formatiu com a teòrics, teoricopràctics o tallers.

Cal tenir en compte que hi ha prevista una assignació d'hores al professorat tutor:

• Hora de tutoria de grup que figura en l'horari lectiu de l'alumnat.

• Hora de tutoria de l'Obra Final, en els cicles formatius de grau mitjà, i del Projecte Integrat, en els cicles formatius de grau superior, fora de l'horari lectiu de l'alumnat, que ha de permetre la tutoria individualitzada.

• Hores de tutoria del professorat tutor de la Formació Pràctica en Empreses, Estudis o Tallers.

La matrícula, la confecció dels grups i l'elaboració dels horaris dels ensenyaments esportius es fa tenint en compte el nombre de grups (per especialitats i nivells) que autoritza el Departament d'Educació per a cada centre. Les franges horàries i les dates es confeccionen a partir de la demanda dels usuaris i les necessitats derivades de l'especialitat. Cal prioritzar els recursos en les franges de màxima afluència al centre.

Cal tenir en compte que hi ha prevista una assignació d'hores al professorat tutor:

• Hora de tutoria de grup que figura en l'horari lectiu de l'alumnat.

• Hora de tutoria del Projecte Final, en els cicles formatius de grau superior, fora de l'horari lectiu de l'alumnat, que ha de permetre la tutoria individualitzada.

• Hores de tutoria del professorat tutor de la Formació Pràctica en Empreses, que figura en l'horari lectiu del docent.

L'organització dels equips docents s'ha d'orientar a facilitar el desenvolupament del projecte educatiu i l'assoliment de les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu de tot l'alumnat. Aquesta organització ha de permetre potenciar l'atenció a la diversitat i l'acció tutorial, així com aprofundir en els aspectes que el centre, a partir dels resultats educatius i de les avaluacions diagnòstiques, hagi prioritzat.

Les normes d'organització i funcionament del centre han de preveure els criteris que cal tenir en compte per organitzar els equips docents, entre els quals s'ha de considerar que el nombre de docents diferents per a cada grup sigui el mínim, especialment en els primers cursos, per evitar la dispersió i afavorir la coherència didàctica i l'avaluació integrada.

En els centres públics el director o directora ha de vetllar perquè es gestionin adequadament els recursos de personal i materials que permetin desenvolupar correctament l'acció educativa i tutorial d'acord amb el que estableix el projecte educatiu del centre i havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents (vegeu també el document "Gestió del personal docent").

Els criteris per elaborar l'horari s'estableixen d'acord amb el contingut de l'article 22 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius i es recullen en les normes d'organització i funcionament del centre.

Correspon al claustre de professorat aprovar els criteris pedagògics que s'han de seguir per elaborar els horaris dels grups d'alumnes i del professorat, d'acord amb el procediment establert a les normes d'organització i funcionament del centre.

L'elaboració de l'horari és responsabilitat de l'equip directiu, el qual ha de prioritzar els objectius del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció vigent, considerant l'ordenació de les activitats educatives prèviament establertes a les normes d'organització i funcionament del centre. En elaborar els horaris del professorat s'han de tenir en compte tant les hores lectives com la resta d'horari fix (vegeu el document "Gestió del personal docent"). Els horaris també han de tenir en compte els aspectes següents:

• preveure el temps necessari per a la coordinació didàctica, la coordinació dels equips docents i l'atenció tutorial d'alumnes i les famílies, d'acord amb les característiques dels ensenyaments i de les etapes;

• s'ha de garantir que en cada període de classe, i durant el temps de descans o d'esbarjo, hi hagi el personal de guàrdia necessari per assegurar una atenció correcta a l'alumnat segons les característiques físiques i d'ocupació del centre;

• cal atendre altres aspectes relacionats amb la gestió i la coordinació que l'equip directiu prioritzi, com la tutoria de la Formació en Centres de Treball i estades en empreses, el manteniment de laboratoris, aules de tecnologia i aules específiques i la coordinació, si escau, de programes d'innovació que desenvolupi el centre;

• s'han de tenir en compte els acords conjunts que es prenguin en relació amb els centres del municipi.

En l'horari del professorat cal respectar un mínim d'una hora d'interrupció al migdia per a les jornades que es faci l'horari partit.

En les normes d'organització i funcionament dels centres s'ha de preveure una compensació horària, que no suposi reducció lectiva, per al professorat membre electe del consell escolar, en compensació per l'assistència a les reunions i per l'exercici de les seves responsabilitats.

En l'horari dels membres de l'equip directiu no cal incloure-hi hores de guàrdia, però durant tot l'horari lectiu i, si s'escau, interlectiu del migdia, ha de ser present al centre un membre de l'equip directiu. Excepcionalment es pot delegar aquesta presència en un òrgan unipersonal de coordinació.

En els períodes no lectius dels mesos de juny, juliol i setembre, mentre el centre romangui obert per raó de tasques organitzatives, acadèmiques i d'atenció al públic hi ha d'haver necessàriament un membre de l'equip directiu.

En les normes d'organització i funcionament dels centres s'ha de preveure el dret dels membres de la comunitat educativa a desconnectar digitalment de les activitats lectives i no lectives de caràcter telemàtic, respectant el temps de descans, les vacances i la conciliació familiar.

Així, es recomana potenciar el respecte a les jornades laborals del professorat i lectives de l'alumnat, i limitar l'ús professional i educatiu de les comunicacions digitals fora d'hores de treball, sobretot en els casos de teletreball i activitat lectiva telemàtica.

El director o directora del centre aprova provisionalment l'horari i el claustre ha de comprovar-ne l'adequació als criteris pedagògics prèviament establerts. En cas contrari, s'han de fer les correccions oportunes a l'horari tan aviat com sigui possible, sens perjudici de la seva validesa provisional mentre no s'hagi esmenat.

L'horari definitiu s'incorpora a la programació general anual per a l'aprovació definitiva.

Els horaris del professorat, els horaris dels grups d'alumnes i la resta d'informació horària significativa formen part de la programació general anual i, per tant, el director o directora ha de preveure els mecanismes adequats per fer-ne difusió entre els membres de la comunitat escolar, en el marc del pla de comunicació del centre.

La programació de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar, o que pel seu caràcter general impliquin l'alteració de l'horari habitual, s'ha d'incloure en la programació general anual del centre o s'ha de preveure amb prou antelació, i l'ha de valorar i aprovar el consell escolar. En el marc d'aquesta programació, les activitats específiques les ha d'autoritzar el director o directora del centre.

Els infants del primer cicle d'educació infantil poden participar en les activitats de l'escola i de la ZER que estiguin incloses en la programació general anual i que es considerin adequades per al seu procés de desenvolupament.

Les activitats que impliquin variació en els espais habituals que afectin tot el centre s'han de comunicar prèviament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació.

Els o les alumnes menors d'edat que participen en activitats fora del centre necessiten l'autorització escrita dels seus pares, mares o tutors legals. Aquesta autorització pot ser anual, sempre que les sortides es comuniquin prèviament a les famílies, d'acord amb el que es reculli a les normes d'organització i funcionament.

Cal garantir sempre que les famílies reben la informació adequada i completa sobre l'abast de l'activitat organitzada fora del centre en què participen els fills i filles.

Les activitats s'inicien i finalitzen en la seu del centre educatiu; en el cas que no sigui així, cal disposar d'una autorització específica.

Per a les sortides dins del terme municipal o en l’entorn immediat del centre educatiu, en què no es requereix transport, es pot demanar una autorització anual (en lloc d'una específica per a cadascuna). Per a les sortides que impliquen transport o pernoctar fora del domicili familiar cal demanar una autorització específica per a cadascuna.

L'horari de les activitats programades i que consten a la programació general anual ha de respectar la jornada laboral setmanal de dilluns a divendres, de 37 hores i 30 minuts, i té la mateixa obligatorietat per al professorat que l'horari habitual de feina.

No es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament un o una docent, llevat de les sortides en què la programació general anual determini altres condicions que exigeixen una ràtio superior en el nombre d'acompanyants, un cop valorades les condicions de seguretat i els requisits de protecció de l'alumnat. Aquesta valoració és convenient fer- la en el primer cicle d'educació infantil.

Quan es desenvolupi una activitat fora del centre que s'hagi programat per a un col·lectiu d'alumnes i hi hagi alumnes d'aquest col·lectiu que no hi participin, el centre ha d'organitzar l'atenció educativa d'aquests, d'acord amb el protocol que determinin les normes d'organització i funcionament per a aquests supòsits.

En el cas dels centres públics, les persones acompanyants que no són personal docent del centre poden ser docents jubilats, o bé el centre pot contractar el servei a una empresa o entitat externa. De forma excepcional, les persones acompanyants també poden ser un pare voluntari o mare voluntària, sempre que siguin membres de l'AMPA o bé pertanyin a una entitat de voluntariat vinculada al món educatiu.

En tots els casos el personal acompanyant ha de quedar cobert per una pòlissa d'assegurances d'accidents i de responsabilitat civil i patrimonial. Pel que fa al personal docent i als docents jubilats dels centres públics, les condicions de l'assegurança es poden consultar en el document “Assegurances, reclamacions patrimonials i assistència jurídica al personal”. En la resta de casos, l'empresa o entitat ha de disposar de l'assegurança esmentada que cobreixi la seva participació en les sortides com a acompanyants.

D'altra banda, cal que els acompanyants no hagin estat condemnats per sentència ferma per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals ni per delictes de tràfic d'éssers humans; així mateix, tampoc poden tenir sentència ferma de delicte o mesures fermes o cautelars d'allunyament contra cap membre de la comunitat educativa. En el cas dels acompanyants que no siguin personal docent del centre, caldrà acreditar-ho amb la declaració responsable corresponent.

Pel que fa al traspàs de la custòdia dels alumnes una vegada finalitza l'activitat, els acompanyants de les sortides han d'actuar d'acord amb els protocols que el centre tingui establerts en les normes d'organització i funcionament. Aquest traspàs, amb caràcter general, s'ha de fer en el centre educatiu, tot i que es poden indicar altres llocs de recollida d'alumnes que prèviament la direcció del centre ha d'haver informat mitjançant un document i de forma individualitzada. No s'ha d'autoritzar la recollida d'alumnes en llocs ni en circumstàncies no previstes.

Addicionalment al que es disposa a l'apartat Acompanyants a les sortides, per als centres públics cal tenir en compte que la relació màxima d'alumnes/mestres, docents o acompanyants per a les sortides ha de ser la següent:

• Segon cicle d'educació infantil: 8/1

• Primer, segon, tercer i quart d'educació primària: 15/1 Cinquè i sisè d'educació primària i ESO: 20/1 Ensenyaments postobligatoris: 25/1

Si les activitats es prolonguen més d'un dia, cal modificar les relacions màximes d'alguns ensenyaments, d'acord amb les indicacions següents:

• Segon cicle d'educació infantil: 8/1

• Primer, segon, tercer i quart d'educació primària: 12/1 Cinquè i sisè d'educació primària: 18/1

Amb caràcter excepcional, el director o directora del centre, prèviament escoltat el consell escolar, i amb la motivació adequada i un cop valorades les implicacions de seguretat i de protecció de l'alumnat, pot acordar el canvi d'aquestes relacions màximes per a una activitat concreta. Si no es compleixen aquests requisits, no es pot superar la relació establerta amb caràcter general.

Correspon al centre adaptar les relacions esmentades anteriorment a les característiques específiques dels alumnes amb necessitats educatives especials, de manera que no comportin una càrrega econòmica o personal per a les seves famílies. Les relacions adaptades s'han de recollir a les normes d'organització i funcionament del centre.

La direcció del centre pot considerar que els infants del primer cicle d'educació infantil participin en sortides fora del recinte escolar, sempre que vagin acompanyats almenys per tres persones, en què una ha de ser necessàriament un mestre o mestra i una de les dues restants és convenient que sigui la persona tècnica especialista d'educació infantil.

En la franja d'edats en què és aplicable, les activitats que es facin fora del centre estan cobertes per l'assegurança escolar obligatòria, sempre que aquestes activitats constin en la programació general anual vigent i es facin dins de l'Estat.

Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals, cal consultar- ho als CAISS (centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social), tenint en compte de prestar atenció a les condicions particulars d’assistència mèdica a Andorra (vegeu el document “Assegurances, reclamacions patrimonials i assistència jurídica al personal”).

En viatges a l'estranger, a més, s'ha de garantir que l'alumne o alumna

disposa prèviament dels documents preceptius (passaport, visat...). Si l'alumne o alumna és menor d'edat, cal disposar de l'autorització expressa del pare, la mare o del tutor o tutora legal. Aquesta autorització és un formulari que s'ha d'emplenar i ha d'estar segellat i signat per un o una agent dels mossos d'esquadra perquè tingui validesa. Es tramita a les comissaries i té una validesa de tres mesos a partir de la data d'expedició.