Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat

El curs 2023-2024, els ensenyaments de batxillerat es regeixen pel Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, que és de compliment obligat per als dos cursos de batxillerat.

Per als centres educatius sostinguts amb fons públics, també és vigent el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

Pel que fa a l'avaluació i a la promoció de l'alumnat dels dos cursos de batxillerat, la normativa vigent és també la que regula el Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Els dos cursos s'organitzen en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. Un cop triada la modalitat, hi ha una matèria de modalitat obligatòria, que en alguna modalitat és única i en alguna modalitat es dona opció a triar-la entre dues.

El nombre d'hores setmanals de les diferents matèries en cadascun dels dos cursos del batxillerat és la que es mostra en la taula següent.

Matèries = 1r = 2n

• Llengua Catalana i Literatura I i II = 2 h = 2 h

• Llengua Castellana i Literatura I i II = 2 h = 2 h

• Llengua Estrangera I i II = 3 h = 3 h

• Educació Física = 2 h = -

• Filosofia = 2 h = -

• Història de la Filosofia = - = 3 h

• Història = - = 3 h

• Tutoria = 1 h = 1 h

• Treball de Recerca = - = (Sense assignació horària )

• Matèria obligatòria de modalitat = 3 h = 4 h

• Matèria de modalitat = 3 h = 4 h

• Matèria de modalitat = 3 h = 4 h

• Optativa anual (franja 1) = 3 h = -

• Optatives trimestrals (franja 2) = 3 h = -

• Optatives trimestrals (franja 3) = 3 h = -

• Optatives trimestrals ODS o optativa anual = - = 4 h

• Total = 30 = 30

Desdoblaments (només per a centres públics)

Els desdoblaments s'apliquen en les matèries següents:

• Les matèries de modalitat de caràcter experimental i tecnològic i la Llengua Estrangera: una hora setmanal de classe quan el grup sigui de més de 25 alumnes, tant a primer com a segon curs.

• Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura: una hora setmanal a segon curs de batxillerat.

Aquestes opcions metodològiques no exclouen altres organitzacions possibles que el centre pugui dissenyar.

Per a més informació, consulteu el document "Organització del temps escolar".

Les matèries de modalitat per a batxillerat, segons les diferents modalitats i els cursos en què s'han d'impartir, són les que es mostren en la taula següent. Per ampliar informació, es pot consultar la infografia del nou batxillerat del web Tria Educativa.

Arts. Via música i arts escèniques = 1r curs = 2n curs

• Cultura Audiovisual = 3 h = -

• Llenguatge i Pràctica Musical = 3 h = -

• Anàlisi Musical I I II (Si no s’ha cursat com a matèria comuna d’opció) = 3 h = 4 h

• Arts Escèniques I i II (Si no s’ha cursat com a matèria comuna d’opció) = 3 h = 4 h

• Cor i Tècnica Vocal I i II = 3 h = 4 h

• Història de la Música i de la Dansa = - = 4 h

• Literatura Dramàtica = - = 4 h

Arts. Via arts plàstiques, imatge i disseny = 1r curs = 2n curs

• Cultura Audiovisual  = 3 h = -

• Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i el Disseny I i II = 3 h = 4h

• Projectes Artístics = 3 h = -

• Volum = 3 h = -

• Disseny = - = 4 h

• Fonaments Artístics = - = 4 h

• Tècniques d’Expressió Graficoplàstica = - = 4 h

Ciències i tecnologia = 1r curs = 2n curs

• Biologia I i II = 3 h = 4 h

• Geologia i Ciències Ambientals I i II = 3 h = 4 h

• Dibuix Tècnic I i II = 3 h = 4 h

• Física I i II = 3 h = 4 h

• Química I i II = 3 h = 4 h

• Tecnologia i Enginyeria I i II = 3 h = 4 h

General (en fase pilot) = 1r curs = 2n curs

• Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial = 3 h = -

• Una altra matèria de qualsevol modalitat = 3 h = -

• Moviments Culturals i Artístics = - = 4h

• Una altra matèria de qualsevol modalitat = - = 4h

Humanitats i ciències socials = 1r curs = 2n curs

• Economia = 3 h = -

• Història del Món Contemporani = 3 h = -

• Literatura Universal = 3 h = -

• Llengua i Cultura Gregues I i II = 3 h = 4 h

• Llengua i Cultura Llatines I i II (Si no s’ha cursat com a matèria comuna d’opció) = 3 h = 4 h

• Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II (Si no s’ha cursat com a matèria comuna d’opció) = 3 h = 4 h

• Funcionament de l'Empresa i Disseny de Models de Negoci = - = 4 h

• Geografia = - = 4 h

• Història de l'Art = - = 4 h

• Literatura Castellana = - = 4 h

• Literatura Catalana = - = 4 h

• Cursar unitats formatives corresponents a mòduls professionals de cicles formatius de grau mitjà, en les condicions que s'especifiquen en l'apartat Convalidacions de la intranet - Portal de centre. Aquestes unitats formatives han de ser entre 30 i 40 hores.

• Seguir el programa de doble titulació batxillerat-baccalauréat, cursant les matèries de Llengua i Literatura Franceses i d'Història de França.

• Fer l’Estada a l’Empresa.

• Cursar Llengua Estrangera a l’EOI en les condicions que s’especifiquen en l'apartat Convalidacions de la intranet - Portal de centre.

Els centres educatius poden completar aquesta llista de matèries optatives oferint-ne de pròpies.

Per a més informació sobre les matèries optatives de primer de batxillerat podeu consultar l'apartat Matèries optatives de 1r de batxillerat de la Intranet - Portal de centre i l'apartat El nou currículum. Una oportunitat per aprendre amb sentit del web de la XTEC.

Els centres, en funció de la seva organització i complexitat, poden adaptar el nombre de matèries optatives que ofereixen d'aquesta franja d'optatives anuals de primer curs.

Acollint-se a la transitorietat de tres anys, iniciada el curs 2022-2023,els centres també poden optar per oferir les matèries optatives trimestrals en format anual o semestral.

Per a l'alumnat

L'alumne o alumna tria una modalitat, amb una matèria obligatòria de modalitat associada, unes matèries de modalitat i unes matèries optatives. Aquesta tria està condicionada per l’oferta del centre (que hauria de garantir que fos la més àmplia possible) i per l'orientació formativa rebuda del centre.

L'alumnat, al final del batxillerat, ha d'haver cursat almenys sis matèries d'una mateixa modalitat: la matèria obligatòria de la modalitat triada i, com a mínim, dues matèries més de la seva modalitat a cada curs.

L'alumne o alumna tria una modalitat per a tota l'etapa, els dos cursos del batxillerat, però pot canviar de modalitat a segon curs si els seus interessos i expectatives han variat. En aquest supòsit, cal consultar l'apartat Canvi de modalitat a primer i a segon curs.

La distribució d'hores del currículum de cada alumne o alumna s'ha d'ajustar al quadre següent:

1r = 2n

• Matèries comunes (en què s'inclou la Tutoria) = 12 h = 14 h

• Matèria obligatòria de modalitat = 3 h = 4 h

• Matèria de la modalitat triada (vegeu l'apartat Matèries de modalitat) = 3 h = 4 h

• Matèria de la modalitat triada (vegeu l'apartat Matèries de modalitat) = 3 h = 4 h

• Matèria optativa anual (franja 1) o matèria de qualsevol modalitat = 3 h = -

• Matèries optatives trimestrals (franja 2) = 3 h = -

• Matèries optatives trimestrals (franja 3) = 3 h = -

• Matèries optatives trimestrals o matèria de qualsevol modalitat = - = 4 h

• Total = 30 h = 30 h

Si l'alumne o alumna canvia de modalitat en passar de primer a segon curs, el nombre total de matèries de la nova modalitat que ha de tenir en acabar tot el batxillerat es redueix de sis matèries a tres (tres de primer i tres de segon) Per a més informació, cal consultar l'apartat Canvi de modalitat.

Per a l’oferta curricular del centre

Els centres disposen d'autonomia a l'hora de planificar l'oferta curricular del batxillerat en funció de les necessitats de l'alumnat, del seu projecte educatiu, de la tipologia del centre i del professorat de què disposi (Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius).

El conjunt de l'oferta de cada centre s'ha de donar a conèixer al claustre del professorat i al consell escolar.

Les matèries optatives que dissenyi el centre han de tenir un nom diferent de les que consten en el decret curricular.

En els centres que imparteixen cicles formatius de grau mitjà o cicles formatius d'arts plàstiques i disseny, l'alumne o alumna de batxillerat pot triar mòduls teoricopràctics dels cicles esmentats com a matèries optatives de batxillerat.

Pel que fa a les matèries de modalitat amb continuïtat de primer a segon, les de nivell II s'han d'impartir a segon curs. La superació d'aquestes matèries de segon curs està condicionada a la superació de les matèries de primer curs corresponents.

Excepcionalment, quan hi ha un canvi de modalitat de primer a segon curs, l'alumne o alumna pot cursar a segon curs una matèria de nivell II sense haver cursat la mateixa matèria de nivell I a primer curs.

Per poder impartir les matèries de modalitat i optatives que ofereix el centre, cal un mínim de deu alumnes. Queden excloses d'aquesta limitació les matèries obligatòries/comunes d'opció, la Llengua i Cultura Gregues I i II i la Segona Llengua Estrangera, per donar continuïtat al projecte lingüístic iniciat a l'ESO.

Per a la resta de matèries que no arribin al mínim de deu alumnes, el centre els pot adreçar a cursar-les a través de l'Institut Obert de Catalunya (IOC), tenint en compte les condicions que s'especifiquen a l'apartat Matèries que es poden cursar a l'IOC.

L'alumnat que està matriculat en centres ordinaris pot cursar alguna matèria de modalitat i/o la Segona Llengua Estrangera a través del batxillerat a distància, si per raons organitzatives no les pot cursar en el seu centre ordinari, amb un màxim de dues matèries per alumne i curs acadèmic.

El centre ha d'informar l'alumnat sobre la possibilitat de cursar determinades matèries a distància. La família, o l'alumne o alumna si és major d'edat, ha de presentar al centre la sol·licitud per cursar matèries a distància. El director o directora del centre ha de donar-ne la conformitat, si escau, i formalitzar la inscripció de l'alumne o alumna a l'Institut Obert de Catalunya durant la primera quinzena del mes de setembre.

Per a més informació sobre el tipus matèries que es poden cursar a l’IOC, les condicions de la matrícula, la coordinació entre l’IOC i el centre on està matriculat l'alumne o alumna, i altres aspectes, cal consultar l'apartat Matèries que es poden cursar a l’IOC de la intranet – Portal de centre.

El curs 2023-2024, els ensenyaments de batxillerat es regeixen pel Decret 171/2022, de 20 de setembre. Atès que en aquest Decret hi ha matèries de modalitat coincideixen en part del seu currículum, en l'apartat Especificacions de diverses matèries de la intranet - Portal de centre es detallen les especificacions per a les matèries següents:

• Dibuix Tècnic I i II, Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i el Disseny I i II.

• Funcionament de l'Empresa, i Funcionament de l'Empresa i Disseny de Models de Negoci.

• Estada a l'Empresa.

• Fonaments Artístics i Història de l'Art.

• Literatura Universal, Literatura Castellana, Literatura Catalana i Literatura Dramàtica.

• Matemàtiques, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials i Matemàtiques Generals.

• Religió.

• Segona Llengua Estrangera.

Per a algunes matèries amb noms semblants que s'imparteixen des d'especialitats diferents, també s'inclou quina especialitat docent la imparteix preferentment.

Per a l'alumnat

El document Batxillerat. Treball de recerca conté informació àmplia sobre què és el Treball de Recerca, de quines etapes consta, com s'avalua i quina repercussió té en el currículum de l'alumne o alumna, tant des del punt de vista pedagògic i formatiu com des del punt de vista més acadèmic.

Des del curs 2019-2020, en la línia del que són els articles i treballs de recerca en àmbits universitaris, en la presentació escrita del treball, s'introdueix l'obligatorietat d'escriure un resum o abstract. Concretament, ha de ser un text breu (d'unes 250 paraules) que ha de sintetitzar el contingut del treball i fer-ne ressaltar especialment els resultats o les conclusions més importants.

Al web de la XTEC hi ha informació sobre normativa, orientacions i recursos de caràcter general, d'àmbits específics, programes d'assessorament i suport, bibliografia, convocatòries de premis, trobades o fòrums, i exemples de treballs.

Per als centres

El caràcter singular de la matèria de Treball de Recerca permet als centres, en l'exercici de la seva autonomia, disposar de models organitzatius diferents segons el disseny curricular establert en el projecte educatiu. El director o directora del centre, prèvia consulta als departaments didàctics o d'altres òrgans de coordinació que coneguin les disponibilitats i preparació del professorat, ha d'assignar la tutoria de cada treball de recerca als professors que consideri més idonis en cada cas i, si escau, una assignació horària que ha d'anar a càrrec del total de les hores destinades a impartir el currículum del batxillerat. El repartiment d'hores cal fer-lo tenint en compte el nombre de treballs que se'ls assigna.

El Treball de Recerca del batxillerat té una assignació curricular de 70 hores per a l'alumne o alumna. Atesa aquesta assignació, amb caràcter general i a títol orientatiu, a l'hora d'assignar les hores totals dels professors per impartir el batxillerat, el Treball de Recerca es considera com una matèria de dues hores setmanals amb una ràtio de 20 alumnes.

Tot i que el Treball de Recerca s'avalua al segon curs de batxillerat, els centres comencen el procés d'informació i tria de l'objecte de recerca per part de l'alumnat durant el segon semestre del primer curs.

Els Premis Extraordinaris de Batxillerat, regulats per l’Ordre ENS/204/2018, constitueixen el reconeixement oficial dels mèrits dels alumnes que demostren una preparació d’excel·lència en aquesta etapa. Aquest reconeixement, que consta a l'expedient, proporciona l'exempció de les taxes universitàries per al primer curs i permet optar als Premis Nacionals de Batxillerat que convoca el Ministeri d’Educació i Formació Professional; a més, s'ofereix un curs ordinari (de setembre a juny) gratuït en una escola oficial d'idiomes i una estada en un centre de recerca.

Poden optar als Premis els i les alumnes que compleixin els requisits següents:

• a.  Haver cursat i superat els dos cursos de batxillerat.

• b.  Haver finalitzat els ensenyaments de batxillerat a Catalunya en el curs 2023-2024.

• c.  Tenir una qualificació mitjana de tot el batxillerat igual o superior a 8,75.

Els centres han d'informar els i les alumnes que compleixin aquests requisits, perquè puguin decidir, si és el cas, presentar-se a la convocatòria. La sol·licitud d'inscripció l'ha de fer l'alumne o alumna telemàticament. Els premis es convoquen cada curs a través d'una resolució que es publica al DOGC durant el mes de març o

abril. El web del Departament recull les concrecions de la convocatòria per a cada curs.

La Resolució EDU/3741/2010, d'11 de novembre, i la Resolució EDU/1610/2021, de 21 de maig, per la qual es modifica l'annex de la Resolució EDU/3741/2010, d'11 de novembre, per la qual s'aproven les instruccions que estableixen el procediment i els requisits per impartir el currículum mixt relatiu a la doble titulació de batxiller i de baccalauréat, estableixen que els centres, en el marc de l'autonomia, poden determinar en el seu projecte educatiu un currículum mixt que possibiliti a l'alumne o alumna obtenir la doble titulació de batxillerat i baccalauréat.

Des del curs 2021-2022 l'autorització per impartir la doble titulació batxillerat i baccalauréat està condicionada al nombre màxim de centres que actualment ja la imparteixen.

En l'apartat Doble titulació de batxillerat i baccalauréat de la intranet – Portal de centre trobareu més informació sobre:

• Contingut curricular de la doble titulació de batxillerat i baccalauréat.

• Condicions d'accés a aquests estudis.

• Obtenció del títol de baccalauréat.

En alguns centres de Catalunya, s'ofereix la possibilitat de cursar simultàniament el batxillerat ordinari i el batxillerat internacional (BI), i eventualment obtenir la doble titulació. El centre educatiu, per iniciar l'acreditació amb Organització del Batxillerat Internacional, ha de comptar amb l'autorització prèvia del Departament d'Educació.

El Programa del diploma del batxillerat internacional és educatiu i l'administra l'Organització del Batxillerat Internacional (IBO).

En l'apartat Programa del diploma del batxillerat internacional de la intranet – Portal de centre trobareu més informació sobre:

• Contingut curricular del batxillerat internacional.

• Condicions d'accés a aquests estudis en un institut públic.

• Obtenció del títol de batxillerat internacional.

Es tracta d'una doble titulació que consisteix a cursar un cicle formatiu de règim especial i un batxillerat.

Segons el cicle formatiu de règim especial que es cursi hi ha dues titulacions: 

• Batxillerat i ensenyaments esportius

• Batxillerat d'arts i cicle de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny

Es pot ampliar la informació a l'apartat Batxillerat i ensenyaments esportius de la Intranet - Portal de centre i a l'apartat Batxillerat d'arts i cicle de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny. del web Tria educativa.

Els ensenyaments de batxillerat en règim nocturn s'adrecen fonamentalment a persones que, a causa de l'activitat laboral o per altres circumstàncies, troben un millor encaix en un règim presencial amb una oferta horària diferent a la del règim diürn.

Les característiques del règim nocturn (matèries, organització, pas de curs, acció tutorial, permanència i canvi de règim), així com els requisits per accedir-hi, s'estableixen en els articles 34 i següents de l’Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre.

En l'apartat Batxillerat en règim nocturn de la intranet – Portal de centre trobareu més informació sobre:

• Matèries del batxillerat en règim nocturn.

• Organització del batxillerat en règim nocturn.

• Requisits per a la incorporació al batxillerat en règim nocturn.

• Acció tutorial en el batxillerat en règim nocturn.

• Permanència en el batxillerat nocturn.

• Canvi del règim de batxillerat.

A més de l'opció tradicional de cursar el batxillerat de forma presencial, l'alumnat més gran de 18 anys pot fer aquests estudis a distància, per via telemàtica, a l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Aquesta opció permet tenir més flexibilitat i l'adaptació a les circumstàncies personals, familiars i laborals de cada alumne o alumna.

Excepcionalment, hi poden accedir també les persones que tinguin 16 o 17 anys complerts (o bé que els compleixin durant l'any natural en què es matriculen) i que es trobin en determinades circumstàncies recollides en el document "Situacions específiques dels alumnes". En aquest darrer cas, cal sol·licitar una autorització de matrícula a la direcció de l'IOC.

L'ús de dispositius mòbils requereix que els centres estableixin pautes clares i factibles. Aquestes pautes han d'estar consensuades amb l'alumnat i han de promoure un ús responsable i inclusiu dels dispositius. La normativa de l'ús dels telèfons s'ha de plantejar tenint present l'ús com a eina didàctica a l'aula (si se'n pot garantir l'ús per part de tot l'alumnat) i el projecte curricular de centre.

Es poden consultar orientacions, exemples i recursos a Ús dels dispositius mòbils del web de la XTEC.

L'orientació educativa de l'alumnat requereix continuïtat i seguiment per part dels equips docents del centre. La responsabilitat de l'orientació educativa i de la tutoria és de tot l'equip docent.

El tutor o tutora té assignada una hora lectiva setmanal. La tutoria ha de contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal, social i acadèmic dels alumnes, per afavorir l'aprenentatge, l'autonomia i la formació integral de l'alumne o alumna.

L'acció tutorial al batxillerat té com a objectius principals l'orientació formativa present i de futur. L'acció tutorial ha de promoure la continuïtat de l'alumnat cap a les diverses opcions acadèmiques i professionals, d'acord amb les seves possibilitats i interessos.

També ha de contribuir al desenvolupament d'una dinàmica positiva en el grup classe i a la vinculació dels alumnes en la dinàmica del centre.

Les actuacions del centre i de la comunitat educativa que promouen l'acompanyament personalitzat de l'alumne o alumna en les diferents etapes, es despleguen en el document L'orientació educativa i l'acció tutorial al batxillerat de la intranet -Portal de centre.

Des del curs 2019-2020 el Departament d'Educació inicia el programa “Coeduca’t”, per ajudar els centres educatius a potenciar i visibilitzar la perspectiva de gènere, la coeducació i l'educació afectiva i sexual.

En el mateix sentit i per lluitar contra les violències a l'escola, al col·legi, a l'institut, al centre educatiu, el curs 2020-2021 el Departament d’Educació inicia el pla Les escoles lliures de violències.

El programa “Coeduca’t”, va acompanyat d'una formació adreçada als centres educatius perquè puguin reflexionar i incorporar al projecte educatiu del centre, a la programació didàctica de totes les etapes i a les unitats didàctiques o projectes dels diferents àmbits, de manera explícita i visible, la perspectiva de gènere, la coeducació i l'educació afectiva i sexual.

L'objectiu és avançar cap a un model de sistema educatiu inclusiu, que incorpori la perspectiva de gènere, la coeducació i l'educació afectiva i sexual perquè contribueixi al desenvolupament integral dels infants i joves i a la millora de la societat, on no tingui cabuda la discriminació per raó de gènere i pugui prevenir la violència masclista.

Des dels centres educatius cal impulsar una educació afectiva i sexual com a eina contra la violència masclista per afavorir el ple desenvolupament de la personalitat; un coneixement sobre el propi cos i les pròpies emocions; una cultura sobre l'afecte, les relacions i la salut sexual preventiva, i una acceptació sobre la sexualitat pròpia i de totes les persones.

D'altra banda, cal reflectir la igualtat de gènere i la coeducació amb l'ús d'un llenguatge inclusiu, en tota la documentació, així com en els materials i recursos didàctics, en els espais d'aprenentatge i en les activitats del centre.

A l'apartat Coeducació i igualtat de gènere del web de la XTEC, s'hi poden trobar recursos i experiències.

El pla Les escoles lliures de violències ha de donar resposta a totes les situacions de violència en l'àmbit educatiu, partint d'aquest canvi de paradigma en el model d'intervenció portat a terme fins ara, de manera que es pugui abordar la violència i la convivència des de plantejaments volgudament diferenciats.

Es parteix del principi que no es poden tractar les violències com un problema de convivència i amb el convenciment que el que donarà més tranquil·litat i confiança als i les menors, les seves famílies i la comunitat educativa no és fer veure que no hi ha violència als centres educatius sinó establir els mecanismes adequats per garantir que l'Administració actuarà de forma clara i contundent davant de qualsevol cas de violència envers els infants i els i les adolescents.

L'objecte d'aquest pla és la prevenció, intervenció i seguiment de les situacions de violència que afecten menors. Aquest pla posa l'alumnat i el seu benestar en la centralitat de les actuacions que se'n desprenen per garantir la protecció i l'interès superior del menor. Inclou una avaluació objectiva de la realitat d'aquestes violències, compartida amb entitats del sector i la comunitat educativa.

Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, regula la possibilitat d'adoptar mesures d'adaptació i autoritzar plans de suport individualitzats (PI) al batxillerat.

També, per als centres educatius sostinguts amb fons públics, és vigent el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

El pla de suport individualitzat és un document que recull les valoracions i la presa de decisions de l'equip docent (amb la participació de la família i de l'alumne o alumna) sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a les necessitats específiques de suport educatiu que presenti un alumne o alumna concret a l'etapa postobligatòria de batxillerat. El PI es valora i s'actualitza cada curs i, en la majoria dels casos, és la continuïtat de les adaptacions que s'han fet a l'ESO.

El document Orientacions per a l'elaboració del pla de suport individualitzat  proporciona elements per elaborar-lo i, paral·lelament, facilita el coneixement de la normativa i dels marcs conceptuals que orienten les línies de treball del Departament d'Educació, amb relació a l'atenció educativa en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

A l'etapa del batxillerat, el PI s'ha d'elaborar en els casos següents:

• Alumnes amb necessitats educatives especials (NEE)

• Alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) derivades de trastorns d'aprenentatge (dislèxia i TDA/TDAH)

• Alumnes amb altes capacitats

• Alumnes amb modificació de la durada del batxillerat (batxillerat en tres anys)

• Alumnes nouvinguts o de procedència estrangera

• Alumnes que presenten altres circumstàncies singulars:

  • • ❍ Alumnes que fan estades a l'estranger durant més d'un mes

    • ❍ Alumnes que repeteixen batxillerat amb tres o quatre matèries suspeses

    • ❍ Alumnes amb escolarització compartida entre el centre presencial i l'IOC

    • ❍ Alumnes amb impossibilitat d'assistència presencial temporal

    • ❍ Altres supòsits que ha de valorar el centre.

• Simultaneïtat d'estudis de batxillerat i de música o de dansa

• Simultaneïtat d'estudis de batxillerat i la pràctica intensiva de l'esport

• Simultaneïtat d'estudis de batxillerat i de Segona Llengua Estrangera en una EOI.

Trobareu la informació completa relativa a cada cas: requisits de l'alumne o alumna per poder tenir un PI i implicacions en el seu currículum (exempcions i convalidacions i altres aspectes) en l'apartat Plans de suport individualitzats de la intranet – Portal de centre.

En les transicions entre etapes i centres educatius, així com en el pas de curs, els centres han d'assegurar els mecanismes de coordinació i traspàs d'informació que facilitin i assegurin la coherència educativa i la continuïtat formativa.

En aquest sentit, el Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, estableix que en la transició entre l'educació secundària obligatòria i el batxillerat, d'acord amb un plantejament de coherència pedagògica entre etapes, el consell orientador és el mecanisme de comunicació amb els centres d'origen de l'alumnat. Això no exclou altres mecanismes de comunicació entre els centres.

En el cas d'alumnat amb necessitats educatives especials és oportuna la comunicació entre els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica i/o l'especialista d'orientació educativa del centre en què l’alumne o alumna cursarà el batxillerat.

Abans d'iniciar el període lectiu, l'equip directiu del centre ha de preveure accions de coordinació encaminades a comunicar-se amb els centres de procedència per completar les dades d’aprenentatge de l'alumnat. Així mateix, ha de fer arribar la informació pertinent de l'alumnat als equips docents i, al tutor o tutora de cada grup de primer de batxillerat, l'historial acadèmic, l'informe individual de les proves de competències bàsiques de l'alumnat que ha fet quart d'ESO i el consell orientador.

Els centres educatius també han de preveure mecanismes de coordinació i de traspàs d'informació de l'alumnat en cas de canvi de centre durant l'etapa de batxillerat.

Aquests mecanismes són especialment rellevants en el cas de l'alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

El conjunt d'aquestes actuacions de coordinació ha de formar part de la programació general anual del centre (PGA) i del projecte educatiu de centre (PEC). El coordinador o coordinadora de batxillerat o els tutors de cada grup, o les persones en què delegui el director o directora del centre, han d'assumir les tasques de coordinació.

Per facilitar el traspàs d'informació de l'alumnat entre cursos de l'etapa del batxillerat, el centre ha de disposar de fulls de seguiment intern, en què ha de registrar les observacions, decisions i mesures respecte del procés d'aprenentatge de cadascun dels alumnes.

El full de seguiment intern ha de registrar les observacions, decisions i mesures respecte del procés d'aprenentatge de l'alumne o alumna. Cal recollir-hi els compromisos adquirits entre alumne, la família i el centre educatiu. Aquest document s'ha de conservar al centre fins que l'alumne o alumna finalitzi l'etapa. Els tutors i tutores s'encarreguen de formalitzar els documents i, en acabar el curs, de dipositar-los a la secretaria del centre, que els ha de guardar i tenir a disposició de l'equip docent.

Els i les alumnes, o els pares, mares o tutors legals en cas que siguin menors d'edat, tenen dret a sol·licitar aclariments als professors i professores respecte de les qualificacions d'activitats parcials o finals de curs, així com a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d'avaluació, s'adoptin al final d'un curs o del batxillerat, d'acord amb els punts d i e de l'article 21.2 de la Llei 12/2009, d'educació, i el Decret 279/2006, de 4 de juliol.

Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg d'un curs del batxillerat

Si les normes d'organització i funcionament del centre no ho disposen altrament, les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen directament entre el professor o professora i l'alumne o alumna afectats, s'han de presentar al tutor o tutora, que les ha de traslladar al departament, seminari o òrgan equivalent que correspongui perquè s'estudiïn.

En tot cas, la resolució definitiva correspon al professor o professora. L'existència de la reclamació i la resolució adoptada s'han de fer constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o registre documental de funció equivalent, i comunicar-les a l'equip docent del grup corresponent.

Reclamacions per qualificacions finals del batxillerat

Per a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat el centre ha d'establir un dia, posterior a les avaluacions finals ordinària i extraordinària, en què els professors han d'estudiar i resoldre les possibles reclamacions. Si l'alumne o alumna no està d'acord amb la resolució, pot reiterar la reclamació en un escrit adreçat al director o directora, que s'ha de presentar el mateix dia de la resolució o l'endemà. La tramitació que cal seguir és a l'apartat Reclamacions per qualificacions finals del batxillerat de la intranet – Portal de centre.

A fi que les tramitacions de reclamacions siguin factibles, cal que el professorat mantingui un registre de tots els elements que ha utilitzat per qualificar i cal que conservi en el centre, fins al 30 de setembre de 2024, tots els elements escrits que hagin contribuït a l'avaluació continuada (i de les proves extraordinàries, si escau). Així mateix, l'alumnat ha de conservar fins a final de curs els elements que el professorat els hagi retornat.

Un cop transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitació d'expedients de reclamació de qualificacions, es pot destruir o retornar a l'alumnat, si així ho havia demanat prèviament.

Per transparència i per no generar indefensió de l'alumne o alumna, els centres educatius han d'establir, en les normes d'organització i funcionament, el procediment pel qual els alumnes (o en cas de ser menor d'edat, el pare, mare o tutor legal) poden accedir al material que ha contribuït a atorgar les qualificacions, independentment dels supòsits de reclamació de les notes finals de curs o d'etapa regulats en la normativa vigent, tenint en compte l'article 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en què s'estableix el dret a accedir i obtenir còpia dels documents continguts en un procediment administratiu.

Pas de curs

El pas de curs és automàtic quan l'alumne o alumna obtingui una avaluació positiva en la totalitat de les matèries o tingui un màxim de dues matèries amb avaluació negativa.

Quan l'alumne o alumna passa de curs amb una o dues matèries pendents, l'equip docent ha de proporcionar orientació i suports específics que li permetin adquirir els aprenentatges tant de les matèries pendents com de les de segon curs. En tot cas, s'ha de matricular a segon curs de les matèries pendents de primer; el centre educatiu ha d'organitzar activitats específiques de recuperació dins el primer trimestre del segon curs.

Si un alumne o alumna, després de superar el primer curs, decideix canviar de modalitat en el segon curs, el centre pot modificar-ne el currículum, tot assegurant-se que, en acabar el batxillerat, l'alumne o alumna hagi superat un mínim de tres matèries d'aquesta nova modalitat, que ha d'incloure la matèria de modalitat obligatòria. El termini per sol·licitar aquest canvi finalitza al cap d'un mes d'haver iniciat les classes.

La superació de les matèries comunes i de modalitat de segon curs que impliquen continuïtat està condicionada a la superació de les matèries corresponents de primer curs.

Els alumnes que al final del segon curs tinguin una avaluació negativa en algunes matèries se'n podran matricular sense necessitat de cursar de nou les matèries superades o podran optar per repetir el curs complet.

Permanència d'un any més en el mateix curs

L'alumne o alumna que roman dos anys en el mateix curs no pot tornar a cursar les matèries Treball de Recerca i Estada a l'Empresa si les té superades.

Els i les alumnes poden romandre al batxillerat en règim ordinari un màxim de quatre anys, consecutius o no.

Permanència d'un any més al primer curs

L'alumne o alumna que en finalitzar el primer curs de batxillerat en règim diürn tingui avaluació negativa en cinc o més matèries, ha de romandre un any més en el primer curs, i ha de cursar la totalitat de les matèries de primer curs.

Quan un alumne o alumna, després de la sessió d'avaluació extraordinària de primer curs, rebi una avaluació negativa en tres o quatre matèries, podrà optar per repetir tot el curs o per matricular-se de les matèries de primer que no hagi superat i ampliar aquesta matrícula de primer curs amb dues o tres matèries de segon. En aquest cas, cal elaborar un pla de suport individualitzat que programi la superació del batxillerat en tres cursos, d'acord amb els criteris d'organització que tingui establert el centre educatiu. L'alumne o alumna menor d'edat ha de tenir l'autorització del pare, mare o tutor legal per a aquest règim singular de matriculació. En tot cas, cal que es matriculi a segon curs de les matèries pendents de primer.

L'alumne o alumna que tingui una avaluació negativa en tres o quatre matèries de primer pot optar per tornar-se a matricular íntegrament del primer curs de batxillerat, renunciant a totes les qualificacions obtingudes. Per exercir aquesta opció, l'alumne o alumna o, si és menor d'edat, els pares, mares o tutors legals, han de signar un document en què expliciti la seva renúncia expressa a les qualificacions positives que havia obtingut, document que el director o directora del centre ha de visar i incorporar a l'expedient.

En qualsevol dels casos anteriors, tant si cursa totes les matèries com si només cursa les tres o quatre amb avaluació negativa, no ha de tornar a repetir la matèria específica d'Estada a l'Empresa si l'ha cursada i l'ha aprovada.

Si l'alumne o alumna amb avaluació negativa en tres o quatre matèries vol canviar de modalitat al primer curs pot fer-ho tenint en compte les condicions previstes a l'apartat Canvi de modalitat.

En la taula següent s'indiquen les situacions que poden ocórrer en finalitzar l'avaluació extraordinària de primer de batxillerat:

Nombre de matèries no superades = Conseqüències de l'avaluació

0, 1, 2 = S'accedeix a segon curs.

3, 4 = Hi ha tres possibilitats:

• Es pot romandre al mateix curs cursant només les matèries que no s'han superat.

• Es pot romandre al mateix curs cursant les matèries que no s'han superat i dues o tres matèries de segon de batxillerat. En aquesta situació, cal elaborar un PI.

• Es pot renunciar a totes les matèries aprovades i cursar de nou primer de batxillerat. La sol·licitud de renúncia s'ha de formalitzar en el centre i la resol el director o directora del centre.

A partir de 5 = S'ha de cursar de nou tot primer de batxillerat.

Permanència d'un any més a segon curs

L'alumne o alumna que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluació negativa en algunes matèries, se'n pot matricular el curs següent sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades.

Atès que els alumnes que romandran un any més a segon curs van iniciar el batxillerat amb el Decret 142/2008, de 15 de juliol, i que el curs 2023-2024 tot l'alumnat, tant de primer curs com de segon, es regeix pel Decret 171/2022, caldrà concretar l'itinerari d'aquest alumnat. Per fer-ho cal consultar la Taula d'equivalències de matèries de segon de batxillerat de la intranet - Portal de centre.

Repetició de totes les matèries del segon curs

L'alumne o alumna que cursi segon de batxillerat en règim diürn i obtingui una avaluació negativa en algunes matèries al final del segon curs, pot optar també per repetir el segon curs de batxillerat, si així ho sol·licita i renuncia a les qualificacions obtingudes en totes les matèries aprovades. En aquest cas, el centre també ha de garantir que, en acabar segon de batxillerat, l'alumne o alumna hagi cursat la matèria comuna d'opció de segon curs. No s'hi podrá acollir l'alumne o alumna que procedeixi del règim diürn i opti per cursar el segon curs de batxillerat en règim nocturn o a distància.

Si l'alumne renuncia a les qualificacions obtingudes en el segon curs, queden totes anul·lades, excepte les qualificacions de les següents matèries:

• Treball de Recerca

• Estada a l'Empresa

• Les matèries pendents de primer curs que l'alumne o alumna hagi superat en cursar el segon curs.

L'anul·lació de les qualificacions per renúncia té caràcter definitiu i irrevocable. L'any acadèmic cursat del qual es presenta la sol·licitud de renúncia computa a l'efecte d'anys de permanència en el batxillerat en règim ordinari diürn. El centre ha d'informar l'alumne o alumna sol·licitant, o els pares, mares o tutors legals en cas que sigui menor, per escrit, de les condicions de la renúncia.

Per sol·licitar la renúncia a les qualificacions de les matèries aprovades en el segon curs, l'alumne o alumna, o els pares, mares o tutors legals si és menor, ha de presentar al centre on està matriculat de segon una sol·licitud signada abans de finalitzar el primer trimestre del curs, amb constància explícita que coneix el caràcter irrevocable de la seva renúncia.

A diferència de la renúncia de qualificacions a primer curs de batxillerat, en el cas de renúncia de qualificacions de segon de batxillerat, la resolució no la fa la direcció del centre, sinó la Direcció General d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües.

El centre ha de trametre la sol·licitud de l'alumne o alumna, juntament amb els documents que s'especifiquen a l'apartat Procediment i documents per a la repetició de totes les matèries del segon curs de la intranet – Portal de centre, a la Direcció General d'Innovació, Digitalització i Currículum, abans de finalitzar el primer trimestre del curs. Les sol·licituds que trametin els centres després de finalitzar el primer trimestre del curs es desestimaran.

En la taula següent s'indiquen les situacions que poden ocórrer en finalitzar l'avaluació de segon de batxillerat:

Nombre de matèries no superades = Conseqüències de l'avaluació

0 = Obtenció del títol de batxillerat.

1 = Excepcionalment, a l'avaluació extraordinària, l'equip docent pot decidir que un alumne o alumna que ha superat totes les matèries excepte una, obté el títol de batxillerat, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

• L'equip docent considera que ha assolit els objectius i les competències vinculats a aquest títol.

• No s'ha produït una inassistència continuada i no justificada de l'alumne o alumna a la matèria.

• L'alumne o alumna s'ha presentat a les proves i ha fet les activitats necessàries per a l'avaluació, incloses les de la convocatòria extraordinària.

• La mitjana aritmètica de les qualificacions que ha obtingut en totes les matèries de l'etapa és igual o superior a 5. En aquest cas, a l'efecte de calcular la qualificació final de l'etapa, es considera la qualificació numèrica obtinguda en la matèria no superada.

A partir d'una matèria = Hi ha dues possibilitats. L'alumne o alumna pot:

• Romandre al mateix curs matriculant-se només de les matèries que no ha superat, o bé

• Renunciar a totes les matèries aprovades i cursar de nou tot segon de batxillerat. La sol·licitud de renúncia s'ha de formalitzar en el centre, el qual l'ha de tramitar a la Direcció General d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, perquè la resolgui.

Títol de batxillerat

Els alumnes que superen totes les matèries de batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxillerat. Aquest títol acredita l'assoliment dels objectius establerts per a l'etapa i l'adquisició de les competències corresponents.

Per obtenir el títol de batxillerat cal l'avaluació positiva de totes les matèries dels dos cursos de batxillerat.

Excepcionalment, a l'avaluació extraordinària, l'equip docent pot decidir que un alumne o alumna que ha superat totes les matèries excepte una, obté el títol de batxillerat, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

• L'equip docent considera que ha assolit els objectius i les competències vinculats a aquest títol.

• No s’ha produït una inassistència continuada i no justificada de l'alumne o alumna a la matèria.

• L’alumne o alumna s’ha presentat a les proves i ha fet les activitats necessàries per a l’avaluació, incloses les de la convocatòria extraordinària.

• La mitjana aritmètica de les qualificacions que ha obtingut en totes les matèries de l'etapa és igual o superior a 5. En aquest cas, a l'efecte de calcular la qualificació final de l'etapa, es considera la qualificació numèrica obtinguda en la matèria no superada.

El títol de batxillerat és únic i s'expedeix amb la modalitat que s'ha cursat i la qualificació mitjana que s'ha obtingut.

Per obtenir la qualificació mitjana de batxillerat s'ha de calcular una mitjana ponderada entre totes les matèries cursades (“M”), inclosa la matèria de Religió, si és el cas, i el Treball de Recerca (QT). La “M” és la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries cursades, exceptuant el Treball de Recerca, que representa el 10 % del total de la qualificació del batxillerat.

Si "QT" és la qualificació del Treball de Recerca, la qualificació mitjana del batxillerat es calcula de la manera següent: Qualificació mitjana del batxillerat = 0,9 · M + 0,1 · QT. Aquesta qualificació s'ha de consignar amb dues xifres decimals, arrodonida a la centèsima.

Per garantir el principi d'igualtat i la lliure concurrència, les qualificacions que s'hagin obtingut en l'avaluació dels ensenyaments de Religió no computen per obtenir la qualificació mitjana per a l'accés a la universitat ni per a les convocatòries de beques ni ajuts per a l'estudi en què hagin d'entrar en concurrència els expedients acadèmics (d’acord amb la disposició addicional primera del Decret 171/2022, de 20 de setembre).

Obtenció del títol de batxillerat des d'altres ensenyaments

L'alumne o alumna que tingui el títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superior en formació professional, pot obtenir el títol de batxillerat en la modalitat general mitjançant la superació de les matèries comunes.

Així mateix, l'alumne o alumna que tingui el títol de tècnic o tècnica en arts plàstiques i disseny pot obtenir el títol de batxillerat en la modalitat d'arts, mitjançant la superació de les matèries comunes.

També poden obtenir el títol de batxillerat en la modalitat d'arts els alumnes que hagin superat els ensenyaments professionals de música o de dansa, i les matèries comunes de batxillerat.

Si el centre educatiu on es matricula l'alumne o alumna de batxillerat no imparteix la modalitat requerida (general o d'arts), cal que ho comuniqui a la Direcció General de Centres Públics, abans del 15 d'octubre, adjuntant la documentació que li permetrà accedir al batxillerat reduït en algun dels tres supòsits anteriors, per tal que s'habiliti un centre adscrit dipositari de l'expedient de l'alumne o alumna a l'efecte de tramitar posteriorment el seu títol de batxillerat de la modalitat general o de la modalitat d'arts.

Es pot ampliar la informació a Matriculació d'alumnes des d'altres ensenyaments de la intranet – Portal de centre.

Aquest alumnat està exempt de cursar el Treball de Recerca.

En els casos exposats, la qualificació que apareixerà en el títol de batxillerat s'obté a partir de la ponderació següent:

• El 60 % de la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries comunes.

• El 40 % de la qualificació mitjana obtinguda en els ensenyaments a través dels quals s'accedeix a l'obtenció del títol, calculada d'acord amb el que s'estableix en els reials decrets d'ordenació d'aquests ensenyaments.

Com que aquests alumnes només cursen les matèries comunes i no cursen la matèria obligatòria de modalitat (de la qual sí que s'hauran d'examinar en la prova d'accés a la universitat), en començar el batxillerat el centre ha d'informar l'alumnat que vol fer les PAU que té diverses opcions:

• Opció A: preparar la matèria obligatòria de la modalitat corresponent de manera autònoma.

• Opció B: cursar, a més de les matèries comunes, una matèria obligatòria de la modalitat d'arts o de la modalitat general, segons el cas. Aquesta matèria no comptabilitza per a la qualificació del títol de batxillerat, d'acord amb l'article 36.4 del Decret 171/2022, mitjançant el qual s'estableix el càlcul de la qualificació mitjana per a l'alumnat que accedeix al batxillerat amb aquestes titulacions.

• Opció C: cursar un batxillerat de qualsevol modalitat sense acollir-se al que preveu l'article 36.4 del Decret 171/2022. En aquest cas, el currículum d'aquests alumnes conté les matèries comunes i les de modalitat, que inclou la matèria obligatòria de la modalitat triada. Pel que fa al Treball de Recerca i a les matèries optatives, poden sol·licitar-ne les convalidacions posibles, si escau. (més informació als apartats Convalidacions i Simultaneïtat de la intranet - Portal de centre).

Altres titulacions que també donen opció a convalidacions

Els alumnes que s'incorporin al batxillerat amb el títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superior de formació professional específica, d'arts plàstiques i disseny o d'ensenyaments esportius, han de cursar les matèries comunes, la matèria obligatòria i dues matèries de la modalitat triada a cada curs. Poden sol·licitar la convalidació de les matèries optatives del batxillerat i del Treball de Recerca. Si escau, també poden sol·licitar la convalidació de matèries de modalitat, en funció de les convalidacions que determina cada cicle formatiu.

Es pot ampliar la informació a l'apartat Incorporació d'alumnes al batxillerat de la intranet - Portal de centre.

Qualificació final d'etapa en el cas d'haver cursat i homologat el primer curs de batxillerat a l'estranger

La qualificació final de l'etapa de batxillerat d'alumnes als quals s'hagin convalidat estudis estrangers amb el primer curs de batxillerat, és la mitjana aritmètica de la qualificació del primer curs, corresponent als estudis estrangers, i la qualificació final del segon curs, obtinguda a Catalunya.

Per obtenir la qualificació final del segon curs cal aplicar la fórmula següent: Qualificació final de segon curs = 0,9 · M + 0,1 · QT (on "M" correspon a la mitjana aritmètica de les qualificacions de les matèries cursades per l'alumne o alumna a segon de batxillerat i "QT" és la qualificació final del Treball de Recerca; si l'alumne o alumna està exempt del Treball de Recerca, la qualificació final del segon curs és "M", tal com s'estableix al document "Situacions específiques dels alumnes").

El procés de tramitació de títols acadèmics no universitaris consta detallat en l'apartat Gestió d'alumnes de la intranet - Portal de centre del Departament.

Amb caràcter general, però no exclusiu, pot accedir al batxillerat i cursar primer curs l'alumne o alumna que tingui el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

Amb caràcter general, però tampoc exclusiu, pot accedir a cursar el segon curs de batxillerat qui, d'acord amb la casuística de l'avaluació de primer curs, estigui en un dels supòsits que autoritzen a passar de curs (d’acord amb el Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat), i sens perjudici del que es determina en l'apartat Pas de curs i permanència d'un any més en el mateix curs de batxillerat.

Es poden consultar els supòsits d'accés a un o altre curs de batxillerat a l'apartat Incorporació d'alumnes al batxillerat de la intranet – Portal de centre.

Durant el primer mes de classe, en qualsevol dels cursos de batxillerat, l'alumnat pot sol·licitar el canvi d'alguna de les matèries que hagi triat, sempre que això sigui compatible amb l'organització horària del centre. En cas que el director o directora del centre n'aprovi el canvi, s'ha de considerar, a tots els efectes, que l'alumne o alumna ha cursat des del principi les noves matèries.

Matèries de la modalitat que cursa

En el cas de les matèries de modalitat que tenen continuïtat en els dos cursos, el fet d'haver cursat la part del primer curs de la matèria de modalitat no implica necessàriament que l'alumne o alumna hagi de continuar-la al segon curs.

Si un alumne o alumna ha cursat la part del primer curs d'una matèria de modalitat i decideix no cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no l'eximeix d'haver de recuperar la part cursada d'aquesta matèria, en cas que no l'hagi superada, tot i que també pot canviar-la per una altra matèria del primer curs. Si l'alumne o alumna canvia alguna matèria pendent, en la matrícula s'ha de fer constar la renúncia a aquesta matèria i la incorporació de la nova matèria pendent. Aquesta consideració inclou el canvi de matèria obligatòria en el batxillerat d'humanitats i ciències socials; per exemple un alumne o alumna podria acabar el batxillerat d'humanitats i ciències socials havent cursat Matemàtiques per a les Ciències Socials I Llengua i Cultura Llatines II o a l'inrevés.

Excepcionalment, l'alumne o alumna pot cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursades a primer.

En aquests casos, el centre ha d'orientar l'alumne o alumna per tal que pugui adquirir els coneixements més essencials no cursats a primer i que pot necessitar per seguir el segon curs.

L'alumne o alumna que fa batxillerat pot optar per afegir alguna matèria al seu currículum, de manera que estigui format per un nombre de matèries superior al que s'estableix amb caràcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible amb l'organització del centre educatiu. El director o directora del centre decideix si aquesta petició és viable i l'acceptarà si no hi ha incompatibilitats. A l'efecte d'avaluació i de notes, aquestes matèries addicionals reben el mateix tracte que la resta del currículum de l'alumne o alumna. Si un cop avançat el curs l'alumne o alumna decideix renunciar a alguna d'aquestes matèries addicionals, ho ha de comunicar abans del darrer dia lectiu del mes d'abril.

L'alumne o alumna que ja hagi superat el batxillerat no pot formalitzar una nova matrícula per afegir matèries suplementàries al seu expedient, excepte en el supòsit que es preveu en l'apartat Reconeixement d'una altra modalitat.

Canvi d’idioma

El canvi de matèries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitat de sol·licitar, durant el primer mes de classes, el canvi d'idioma, tant dins la matèria comuna de Llengua Estrangera com dins la matèria específica de Segona Llengua Estrangera. L'autorització corresponent és competència del director o directora del centre, que ha de tenir en compte tant els efectes organitzatius d'aquest canvi com els coneixements previs de l'alumne o alumna per incorporar-se al nou idioma. En tots els documents obligatoris d'avaluació cal que consti una referència a l'autorització corresponent.

Si l'alumne o alumna ha superat a primer curs l'idioma que ara vol deixar, només ha de cursar la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si l'alumne o alumna té pendent l'idioma de primer curs, pot canviar-lo pel nou idioma, per al qual serà avaluat tant de la part del primer curs com de la del segon curs.

Durant el primer mes de classes els i les alumnes de primer curs poden sol·licitar adscriure's a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, d'entre les que ofereix el centre. Si el director o directora del centre n'aprova el canvi, es considera que l'alumne o alumna ha cursat des del principi la nova modalitat a tots els efectes.

Si un alumne o alumna d'una promoció, que ha superat el primer curs, decideix canviar de modalitat el curs següent (segon curs), el centre pot modificar-ne el currículum, tot assegurant-se que, en acabar el batxillerat, l'alumne o alumna hagi cursat el nombre de matèries que s'estableix de manera general i hagi superat un mínim de tres matèries de 2n curs d'aquesta nova modalitat (incloent-hi la matèria obligatòria de segon curs). El termini per sol·licitar aquest canvi finalitza al cap d'un mes d'haver iniciat les classes.

En aquesta situació de canvi de modalitat en el pas de primer curs a segon, és molt important que aquest canvi quedi degudament reflectit en la matrícula i en l'historial de l'alumne perquè la modalitat s'informa en el títol de batxillerat i en el traspàs de modalitat i qualificació final a l’Oficina d’Accés a la Universitat quan l'alumne o alumna s'inscriu a les PAU.

En el cas de matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos, el centre ha de vetllar perquè l'alumne o alumna pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha cursat.

Si un alumne o alumna no ha superat alguna matèria de primer curs de la modalitat que ha deixat de cursar, el centre ha de vetllar perquè la superi durant el segon curs.

L'alumne o alumna pot optar per canviar alguna de les matèries que no ha superat del primer curs per matèries de la nova modalitat, fins i tot si és la matèria comuna d'opció, i en la matrícula s'ha de fer constar la renúncia a la matèria canviada i la incorporació de la nova matèria pendent. En qualsevol cas, l'alumne o alumna ha d'haver superat una matèria comuna d'opció de primer curs i una de segon en acabar el batxillerat.

L'alumne o alumna matriculat de matèries soltes a primer de batxillerat pot canviar de modalitat sense haver de repetir el curs sencer sempre que cursi:

• les matèries comunes no superades;

• les matèries imprescindibles de primer curs de la nova modalitat, és a dir, la matèria obligatòria/comuna d'opció i dues matèries de la modalitat.

En aquestes condicions, el nombre total de matèries no ha d'excedir de quatre. Altrament, l'alumne o alumna ha de repetir el curs sencer.

Les matèries de Matemàtiques i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials es consideren equivalents als efectes de canvis de modalitat.

L'alumne o alumna matriculat de matèries soltes a segon de batxillerat no pot canviar de modalitat a segon curs. Atès que el canvi de modalitat només es pot fer a primer o en el pas de primer a segon, només pot canviar de modalitat repetint tot el segon sencer i renunciant a les qualificacions de totes les matèries de segon que ja té aprovades.

En aquest supòsit, cal tenir ben present el següent:

• El nombre total de matèries que ha de cursar un alumne o alumna en l'etapa, així com la càrrega horària, ha de ser el que s'estableix amb caràcter general per al règim en què estigui inscrit. Si ha fet el primer curs en una altra comunitat autònoma, en el segon curs ha de fer les matèries que el centre tingui establertes per a l'itinerari que hagi triat l'alumne.

• En cap cas l'alumne o alumna no pot tornar a cursar una matèria que ja tingui aprovada, llevat que hagi de repetir curs.

• En acabar el batxillerat, l'alumne o alumna ha d'haver cursat totes les matèries comunes i sis matèries de modalitat (entre les quals la matèria obligatòria de primer curs i la de segon). També ha d'haver fet el Treball de Recerca, excepte si són alumnes que procedeixen d'una altra comunitat autònoma o d'un altre país que s'incorporen a partir del segon trimestre del segon curs, els quals poden sol·licitar, al director o directora del centre, l'exempció del Treball de Recerca.

• Si l'alumne o alumna es trasllada a un altre centre un cop iniciat el curs, tant a primer com a segon, s'ha d'incorporar a un dels itineraris que ofereix el nou centre i, a efectes de currículum i avaluació, es considera que ha cursat des de l'inici del curs el currículum que hi ha establert al nou centre.

• Si un alumne o alumna de la modalitat d'arts que té aprovades totes les matèries de la modalitat de primer i segon curs opta per no cursar les matèries comunes que li falten superar en el mateix centre, només pot fer-ho en un altre centre que també imparteixi la modalitat d'arts. Això és així perquè només poden sol·licitar un títol de batxillerat de la modalitat d'arts els centres que imparteixen aquesta modalitat.

Si per evitar desplaçaments l'alumne opta per no desplaçar-se a cursar les matèries comunes del batxillerat en el centre on havia iniciat el batxillerat de la modalitat d'arts, pot fer-ho de les maneres següents:

• Matricular-se en el mateix centre, però cursar les matèries a través de l'IOC com a alumne visitant, en les condicions que s'expliciten en l’apartat Matèries que es poden cursar a l'IOC.

• Matricular-se a l'IOC i demanar trasllat de tot el seu expedient a l'IOC. És l'alumne o alumna que ha de sol·licitar matrícula a l'IOC en els terminis establerts i ha de complir les condicions per ser alumne de l'IOC, tal com s'explicita en l'apartat Batxillerat a distància.

• Matricular en un altre centre que també imparteix el batxillerat d'arts.

Si l'alumne o alumna, un cop iniciat el curs, fa un canvi del règim diürn al règim nocturn (dins el mateix centre o amb trasllat a un altre centre) o passa a cursar els estudis a distància, se li ha d'aplicar el currículum del nou règim en què s'ha inscrit. En tot cas, les condicions de matrícula han de ser les mateixes amb què va iniciar el curs en el règim diürn, tant pel que fa al curs en què s'inscriu com al nombre de matèries que ha superat o que té pendents de superar.

L'alumne o alumna que ha superat el batxillerat en una determinada modalitat i vol adscriure's a una altra modalitat amb la finalitat d'obtenir prioritat en l'accés a determinats cicles formatius de grau superior, es pot matricular de les matèries de modalitat que li calguin per poder-ne comptabilitzar quatre de la nova modalitat, entre les quals cal cursar forçosament la matèria comuna d'opció de segon curs.

Si l'alumne o alumna supera aquestes matèries, el centre ha d'expedir el “Certificat de reconeixement d'una altra modalitat de batxillerat, a efectes d'accedir a determinats cicles”, on consti:

• les qualificacions de totes les matèries de batxillerat que ha superat l'alumne o alumna,

• les modalitats de batxillerat que té reconegudes (tant la superada originalment com la nova),

• la nova qualificació mitjana de batxillerat. Per obtenir aquesta qualificació cal aplicar la fórmula següent:

(20 · QMB + Q1 + Q2 + … + Qk) / (20 + k),

on QMB és la qualificació mitjana de batxillerat original, "k" és el nombre de noves matèries que ha cursat l'alumne o alumna i "Q1,…, Qk" són les qualificacions obtingudes en aquestes matèries. Aquest reconeixement d'una altra modalitat i la nova qualificació mitjana del batxillerat, només té efectes per accedir a determinats cicles formatius de grau superior i no comporta l'expedició d'un nou títol de batxillerat.

A partir del curs 2024-2025, l'obtenció de noves modalitats de batxillerat està recollida en el Decret 171/2022, de 20 de setembre, a la disposició addicional quarta:

“Obtenció de noves modalitats de batxillerat

• 1.  Qui hagi obtingut el títol de batxillerat pot obtenir qualsevol de les altres modalitats, mitjançant la superació d'aquelles matèries de modalitat que, segons el que preveu aquest Decret, es requereixen per a la modalitat escollida.

• 2.  Aquesta mesura és aplicable a l'alumnat que hagi obtingut el títol de batxillerat a l'empara d'aquest Decret.”

Queda pendent de la Resolució del Ministeri d'Educació i Formació Professional establir com es calcula la qualificació del batxillerat amb la segona modalitat, situació que encara no es pot donar el curs 2023-2024, a l'empara del Decret 171/2022.

El centre educatiu ha d'informar l'alumnat i les famílies de la possibilitat d'anul·lar la matrícula o bé de sol·licitar una matrícula extraordinària un cop exhaurides les convocatòries.

Per poder tenir dret a l'anul·lació de matrícula o a una matrícula extraordinària, l'alumne o alumna ha d'acreditar documentalment que es troba en alguna de les circumstàncies següents:

• malaltia prolongada o accident de l'alumne o alumna o d'un familiar;

• incorporació a un lloc de treball;

• maternitat, o

• qualsevol altra circumstància de caràcter excepcional que, a parer del director o directora del centre, justifiqui la concessió de l'anul·lació de matrícula.

L'anul·lació de matrícula l'ha de sol·licitar l'alumne o alumna, amb el consentiment dels pares, mares o tutors legals en cas que sigui menor d'edat, al director o directora del centre abans de finalitzar el mes d'abril del curs acadèmic corresponent.

La matrícula extraordinària, és a dir quan es tracta d'una cinquena inscripció en el batxillerat diürn o d'una setena en el nocturn, s'ha de sol·licitar dins el termini de matrícula establert per al curs corresponent.

La resolució del director o directora del centre, pel que fa a l'anul·lació de matrícula o a la matrícula extraordinària, s'ha de comunicar per escrit a l'alumne o alumna, o als pares, mares o tutors legals en el cas d'alumnes menors d'edat, en els 15 dies següents a la presentació de la sol·licitud corresponent. En cas de resolució negativa, es pot presentar, per mitjà del centre, un recurs al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, que ho resol definitivament en via administrativa.

L'anul·lació de matrícula comporta la nul·litat de totes les actuacions acadèmiques dutes a terme en el curs, incloent-hi les qualificacions de matèries que ja havien rebut qualificació final (p. ex. el Treball de Recerca o les recuperacions de matèries pendents), i l'alumne o alumna no ha de tenir cap qualificació a les actes finals d'avaluació.

L'absència injustificada, sistemàtica i reiterada de l'alumne o alumna de batxillerat durant 15 dies hàbils, pot comportar l'anul·lació de la matrícula, sens perjudici del que disposa l'article 37.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació en matèria de faltes d'assistència i de puntualitat injustificades de l'alumne o alumna. En el moment que s'arribi a acumular aquest període d'absència, aquesta circumstància cal notificar-la a l'alumne o alumna absentista, i als pares, mares o tutors legals en el cas d'alumnes menors d'edat. Si en el termini d'una setmana no justifica la seva absència, el director o directora del centre pot anul·lar la matrícula de l'alumne o alumna per absentisme continuat no justificat i la seva vacant la pot ocupar una altra persona.