Directrius per a l’organització i la gestió dels serveis educatius

Els serveis educatius són agents clau al territori per assolir l’objectiu del Departament d’Educació de desenvolupar un model de transformació del sistema educatiu que integri tots els agents educatius del territori que participen i donen suport als centres educatius que volen iniciar, mantenir o consolidar processos de canvi i transformació que afavoreixin l'aprenentatge i promoguin experiències educatives de qualitat per a tot l’alumnat.

Els serveis territorials i, en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, han de vetllar per concretar les línies prioritàries establertes pel Departament d’Educació i d’acord amb les necessitats del territori, adequar-les per a l’aprovació i seguiment dels plans d’actuació dels serveis educatius.

Sens perjudici del desenvolupament i l'adaptació d’aquests documents d’organització i gestió que corresponen al Consorci d’Educació de Barcelona, les referències expresses als serveis territorials s’entenen que es fan, en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, als òrgans competents del Consorci d’Educació de Barcelona.

En el cas del CESIRE, i sens perjudici del desenvolupament i les adaptacions d’aquestes directrius d’organització i gestió, les referències expresses als serveis territorials s’entenen que es fan a la Subdirecció General d’Innovació i Formació.

El concepte “servei educatiu integrat” comporta un canvi de paradigma amb un nou marc competencial, compartit amb els diferents equips professionals dels serveis educatius.

Aquest equip multidisciplinari actua col·laborativament en els centres educatius, amb diversos graus d’intensitat, a partir de les seves necessitats i demandes.

El Pla de Govern de la XIV Legislatura, de 21 de setembre de 2021, estableix com a actuacions prioritàries el desplegament del Pla d’educació digital de Catalunya, l’enfortiment del model lingüístic del sistema educatiu, el desplegament del currículum d’educació infantil, d’educació bàsica i de batxillerat en clau competencial, l’aprovació del Pla d’avaluació i acreditació de les competències professionals i la contribució al desenvolupament dels ODS.

Les línies prioritàries d’actuació dels serveis educatius es fonamenten en les línies estratègiques que marca el document “Objectius prioritaris del sistema educatiu” dels documents d’organització i gestió de centres.

L’acompanyament emocional a l’alumnat, a les famílies i al professorat i professionals d’atenció educativa pren una rellevància singular juntament amb la facilitació d’accés a tots els recursos disponibles que pal·liïn situacions discriminatòries.

Cal continuar vetllant per la personalització del procés d’aprenentatge en un context d’equitat, de qualitat i d’accessibilitat per a tot l’alumnat i, especialment, per a aquell més vulnerable i amb més necessitats específiques de suport educatiu. També cal acordar mesures organitzatives que generin les condicions necessàries per assegurar la inclusió de l’alumnat i combatre’n la segregació, i eliminar radicalment tota mena de violències en els centres. Aquests objectius han de garantir el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats.

En aquest context cal impulsar, des de la reflexió pedagògica dels equips docents, un model organitzacional i de gestió que afavoreixi l’èxit educatiu per a tot l’alumnat mitjançant processos de transformació i millora. A partir del consens de la comunitat educativa s’ha de promoure el replantejament del propòsit educatiu, les pràctiques educatives, l’avaluació formativa i els entorns d’aprenentatge.

Són professionals docents dels serveis educatius:

• • el personal funcionari docent del cos de mestres, i

  • el personal funcionari docent del cos de professorat d’ensenyament secundari. 

Són professionals de suport a la docència dels serveis educatius:

• els i les fisioterapeutes,

• els treballadors i treballadores socials,

• el personal audioprotètic, i

• el personal de laboratori, en el cas del CESIRE.

És personal d’administració i serveis dels serveis educatius:

• • el personal auxiliar d’administració.

Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament al professorat, professionals d’atenció educativa, alumnat i famílies dels centres educatius sostinguts amb fons públics de nivells educatius no universitaris:

• Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC), són els serveis educatius que intervenen en els centres d’una zona educativa específica, i formen els serveis educatius de zona.

• Els centres de recursos educatius per a alumnes amb discapacitat auditiva i alumnes amb trastorns greus del llenguatge i/o la comunicació (CREDA), el centre de recursos educatius per a alumnes amb ceguesa discapacitat visual greu (CREDV) i el centre de recursos per a l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns greus del desenvolupament i de la conducta (CRETDIC), són serveis educatius específics que donen suport a l’activitat pedagògica dels centres, amb l’objectiu d’adequar l’actuació educativa a l’alumnat amb necessitats més específiques.

• Els camps d’aprenentatge (CdA) i el Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (CESIRE), són serveis educatius de suport curricular que s’encarreguen de donar suport didàctic, eines i recursos a mestres i professorat per a la millora metodològica.

La formació continuada és un recurs que ha de contribuir a millorar els projectes educatius dels centres i a enfortir les competències professionals.

Els i les professionals dels serveis educatius poden participar com a personal formador en les activitats de formació del professorat.

Totes les activitats de formació en què participin professionals dels serveis educatius com a personal formador s’han d’adequar a les línies prioritàries, criteris, instruccions i orientacions de la formació permanent del professorat que estableix el Departament d’Educació per al curs 2023-2024.

La dedicació a la formació ha de comptar amb el vistiplau de la direcció del servei educatiu corresponent, i cal que consti en el pla d’actuació del servei educatiu, en l’horari del servei i en l’horari personal de cada professional que hi participi, sempre que formi part del seu pla de treball. Aquesta dedicació ha d’estar integrada en el pla d’actuació de manera equilibrada en relació amb les altres intervencions i actuacions que han de fer els serveis i els professionals.

L’adreça electrònica de la XTEC dels serveis educatius té el caràcter de correu corporatiu del Departament d’Educació en la comunicació oficial amb els centres i serveis educatius i amb el professorat. Els responsables dels serveis educatius han d’atendre amb regularitat aquesta bústia de correu electrònic.

El servei de correu electrònic de la XTEC és d’ús preferent en l’entorn professional dels docents dels centres i dels i de les professionals dels serveis educatius.

El coordinador o coordinadora, designat per la direcció dels serveis territorials, gestiona l’adreça electrònica XTEC del SEZ en representació del servei educatiu de zona.

Els serveis educatius de zona han d’elaborar, conjuntament, un únic pla d’actuació i una única memòria d’acord amb els models disponibles a l’apartat Memòria i pla d'actuació de la intranet - Portal de centre.

El pla d’actuació dels serveis educatius s’ha d’ajustar, d’acord amb les línies prioritàries del Departament d’Educació, als projectes dels centres educatius, a l’avaluació de la detecció de necessitats de la zona que en facin els serveis educatius i a l’assessorament de la Inspecció d’Educació del territori, tenint en compte els recursos materials i humans de què disposen, i els criteris i les instruccions específiques que es desenvolupen en els apartats II, III i IV d’aquest document, en referència a:

• serveis educatius de zona (CRP, EAP, ELIC),

• serveis educatius específics (CREDA, CREDV, CRETDIC), i

• serveis educatius de suport curricular (CdA, CESIRE).

El pla d’actuació del curs 2023-2024 s’ha de lliurar als serveis territorials corresponents abans del 29 de setembre de 2023. Així mateix, abans del 13 d’octubre de 2023, la Inspecció d’Educació ha d’emetre un informe del pla d’actuació i adreçar-lo a l’òrgan corresponent dels serveis territorials.

En cada territori s’ha de constituir una comissió que estudiï els plans d’actuació i elevar-ne una proposta d’aprovació, si escau, al director o directora dels serveis territorials abans del 3 de novembre. Aquesta comissió la integren, com a mínim, I’inspector o inspectora en cap o l’inspector o inspectora en qui delegui, el coordinador o coordinadora de serveis educatius dels serveis territorials i un representant dels serveis centrals del Departament d’Educació.

El director o directora dels serveis territorials ha de notificar, a cadascun dels serveis educatius, l’aprovació o les instruccions de modificació del pla d’actuació anual. L’aprovació de les activitats proposades en el pla d’actuació resta condicionada a les disponibilitats pressupostàries.

La memòria anual s’ha d’elaborar abans del 31 de juliol i se n’ha de lliurar el resum a les unitats dels serveis territorials. Aquesta memòria resta en els serveis educatius a disposició de la Inspecció d’Educació i de les unitats dels serveis territorials i dels serveis centrals que la sol·licitin.

Les instruccions específiques dels plans d’actuació i les memòries per als serveis educatius de zona, serveis educatius específics i serveis educatius curriculars es desenvolupen en els apartats II, III i IV d’aquest document.

L’equip de la direcció tècnica dels serveis educatius ha de vetllar per la coherència general i pel bon funcionament de la gestió econòmica, documental, informàtica, de l’equipament, de la imatge corporativa i de la protecció de les dades.

a)  Gestió econòmica

La gestió econòmica dels serveis educatius es regeix per la disposició addicional quinzena de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per l’Ordre ENS/440/2003, de 29 d’octubre, de modificació de l’Ordre ENS/16/2002, de 16 de gener, per la qual es regula el règim d’autonomia de gestió econòmica dels serveis educatius del Departament d’Educació.

El coordinador o coordinadora del servei educatiu de zona, d’acord amb l’equip de direcció tècnica, el director o directora del CREDA, amb la resta de l’equip directiu, i el director o directora dels camps d’aprenentatge, fan la liquidació del pressupost de l’any 2023, elaboren el pressupost de l’any 2024 i els presenten a la reunió plenària dels serveis educatius, d’acord amb el calendari següent:

• Elaboració i aprovació del pressupost de l’any 2024: el pressupost s’ha de presentar als serveis territorials abans del 31 de gener per tal que, si escau, l’aprovin.

• Modificació del pressupost: el coordinador o coordinadora del servei educatiu de zona presenta a l’equip de la direcció tècnica totes les modificacions del pressupost que siguin necessàries per adaptar-lo a la concreció real d’ingressos i despeses.

• Liquidació del pressupost de l’any 2023: la liquidació del pressupost es presenta als serveis territorials abans del 28 de febrer de l’exercici següent, perquè l’aprovin abans del 31 de març.

Si canvia la responsabilitat de coordinació del servei educatiu de zona, la direcció dels serveis educatius que té vinculada la gestió econòmica ha de donar l’accés a l’aplicació de gestió econòmica Esfer@ a la direcció dels altres serveis educatius, utilitzant el sistema GUAC (gestió d'usuaris d'altres centres).

Tanmateix, la gestió econòmica dels serveis educatius de zona està vinculada al codi de centre i al NIF d’uns serveis educatius concrets, CRP o EAP. Aquesta vinculació queda fixada per donar continuïtat i transparència a la comptabilitat, de manera que els NIF i codis de centre vigents per a l’exercici 2018 es mantindran per als propers exercicis, també per als casos en què hagi canviat la responsabilitat de coordinació.

La direcció del CESIRE ha de lliurar el pressupost de 2024 i la liquidació del pressupost de 2023 a la Subdirecció General d’Innovació i Formació, d’acord amb el calendari que s’estableix per als serveis educatius.

La gestió de l’assignació econòmica per a la contractació de professionals, empreses i entitats per a la realització d’activitats de formació permanent del professorat que comportin expedients econòmics, està regulada pel “Protocol per a la gestió dels contractes menors relatius a les activitats de formació dels plans de formació de zona (PFZ)”.

b)  Gestió informàtica (SEZ)

El servei educatiu de zona (SEZ) ha de disposar d’una estructura informàtica comuna, amb la dotació de l’equipament corresponent, per donar suport a ordinadors i perifèrics.

L’equip de direcció tècnica ha de designar un administrador o administradora de xarxes perquè vetlli perquè es compleixin les mesures de seguretat pertinents: protecció de dades, altes i baixes d’usuaris, còpies de seguretat periòdiques, etc.

c)  Gestió de l’equipament

Els objectius comuns dels serveis educatius orienten els criteris d’ús de l’equipament de reprografia, audiovisual, informàtic, d’aparells especialitzats, etc., de què disposin. L’equip de direcció ha de garantir el seguiment i la valoració d’aquesta gestió.

En els tractaments de dades en suports automatitzats, cal aplicar les mesures de seguretat que s’hagin establert en funció del nivell de sensibilitat de la informació. Especialment, s’han d’incrementar les mesures de seguretat −xifrant la informació sensible− dels suports o dispositius portàtils quan hagin de sortir fora dels locals dels serveis educatius.

d)  Imatge corporativa

Els serveis educatius tenen una única imatge corporativa i un portal web on han de figurar el logotip identificatiu, d’acord amb les orientacions de les Plantilles per a serveis educatius de la intranet - Portal de centre del Departament d’Educació i el logotip del Departament d’Educació, d’acord amb les normes del Programa d’identificació visual (PIV). El servei educatiu de zona té una única imatge corporativa i un portal web únic.

En el cas dels CREDV, les línies mestres del disseny unificat de la imatge corporativa són les que es defineixen en el conveni signat entre el Departament d’Educació i l’ONCE.

e)  Edició i difusió de documents i publicacions

Com a norma general, pel que fa a l’ús dels logotips identificatius, tots els documents que editen o difonen els serveis educatius s'han d'atenir a les normes que marca el Programa d’identificació visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya i el que s’indica a la intranet - Portal de centre del Departament d’Educació. Aquestes normes afecten també les col·laboracions amb altres institucions i entitats.

Pel que fa a altres publicacions en suport de paper (fullets, opuscles, pòsters, programes de jornades, etc.) o en suport electrònic (webs, presentacions, CD, etc.), els serveis educatius han d’utilitzar els logotips identificatius corresponents, d’acord amb les Plantilles per a serveis educatius - Portal de centre del Departament d’Educació), i el logotip del Departament d’Educació, d’acord amb les normes del PIV.

Totes les publicacions han de fer constar clarament la propietat intel·lectual del Departament d’Educació, el nom dels serveis educatius corresponents, la data de publicació i, si escau, el nom dels autors o autores i l’autorització per fer-ne còpies.

Les accions que han rebut el suport i/o finançament de la Unió Europea s’han de difondre amb el logotip de la bandera oficial de la Unió Europea, seguint les instruccions del programa que les subvenciona.

Les publicacions digitals han de tenir en compte la llicència de Creative Commons mínima següent: Reconeixement-No comercial-Compartir igual 3.0 (CC by-nc-sa).

En l’annex d’aquestes directrius s’expliciten:

• els horaris dels serveis educatius,

• la jornada i l’horari de treball del personal docent,

• la jornada i horari de treball dels i de les professionals de suport a la docència i del personal d’administració i serveis, i

• altres aspectes comuns a tot el personal referents a qüestions laborals.

En el document "Prevenció de riscos laborals" s’indiquen els detalls pertinents dels diversos aspectes de la normativa vigent sobre salut i prevenció de riscos laborals, que afecten també els serveis educatius com a centres de treball.

L’equip de direcció tècnica del servei educatiu de zona i el director o directora dels serveis educatius específics han de garantir el compliment de la normativa de protecció de dades personals i el respecte als principis i obligacions que s’estableixen en la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i en el reglament que la desenvolupa, i en el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD).

En el document “Protecció de dades personals” s’indiquen els detalls pertinents dels diversos aspectes de la normativa vigent sobre protecció de dades personals, que afecten també els serveis educatius.

Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC), assessoren, acompanyen i formen el personal docent dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics d’educació obligatòria no universitària d’una zona geogràfica educativa determinada.

Amb aquest propòsit han de dur a terme les tasques següents:

• Elaborar conjuntament un únic pla d’actuació del servei educatiu.

• Prioritzar el suport i l'assessorament a centres i xarxes educatives i socioeducatives.

• Programar un pla d’intervenció comú a cadascun dels centres educatius i a la zona.

• Coordinar-se per optimitzar els recursos que gestionen.

• Dur a terme la gestió econòmica, administrativa, documental i informàtica integrada.

Els serveis educatius tenen assignades funcions comunes derivades de les línies estratègiques del Departament d’Educació (apartat 1) per a tots els professionals i funcions específiques relacionades amb cada perfil professional, i han d’atendre les actuacions que es derivin d’aquestes funcions i donar resposta als nous encàrrecs que el Departament d’Educació pugui prioritzar al llarg del curs.

Els serveis educatius de zona han de fomentar les condicions als centres i a les aules per promoure els valors de la coeducació i els principis de l’escola inclusiva, que han de tenir un caràcter permanent i transversal (Llei 5/2008, Llei 17/2015 i Llei 11/2014).

Des dels serveis educatius de zona s’ha de facilitar i promoure la intervenció, d’acord amb els protocols específics i en coordinació amb els serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, en els casos d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència masclista, com ara violència envers les noies, dones i els seus fills i filles, possible cas de matrimoni forçós, possible cas de mutilació genital femenina, abús sexual a menor, i assetjament i fòbia LGBTI (Llei 5/2008, Llei 17/2015 i Llei 11/2014).

Els àmbits d’intervenció són els següents:

• zona, centres i professorat, i

• alumnes i famílies.

Els serveis educatius ofereixen a la zona, als centres i al professorat els serveis següents:

• Suport, assessorament i orientació en els àmbits següents:

• Detecció de necessitats dels centres en els àmbits de la formació, el desenvolupament professional i l’atenció de l’alumnat en un marc d’escola inclusiva.

• Processos d’ensenyament i aprenentatge, de gestió d’aula i d’aplicació de metodologies flexibles que afavoreixin la participació i l’aprenentatge competencial de tot l'alumnat en un marc d’escola inclusiva.

• Materials didàctics, curriculars i altres recursos educatius, que donen a conèixer, especialment, els recursos publicats pel Departament d’Educació que fomenten i integren el principi de la coeducació, l’equitat educativa, la millora del clima escolar, l’enfocament intercultural, la resolució positiva dels conflictes, la promoció de la perspectiva de gènere i la prevenció de tota mena de violències.

• Suport en la integració i gestió de les tecnologies digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge pel que fa a l’assoliment i millora de la competència digital de l’alumnat, del professorat i dels centres, des d’una perspectiva d’equitat i inclusió educatives i en el marc de l’estratègia digital del centre.

• Suport i formació en didàctica de la llengua (habilitats lingüístiques, ensenyament integrat de llengües i de llengua i continguts); assessorament en estratègies, recursos organitzatius i ús de materials per a l’acollida i la convivència dels alumnes des d’una perspectiva intercultural que afavoreixi la cohesió social, i estratègies d’ensenyament i aprenentatge de segones llengües (immersió, AICLE).

• Orientació en l’acollida de l’alumnat d’origen estranger de nova incorporació i convivència de l’alumnat des d’una perspectiva intercultural que n’afavoreixi la cohesió social.

• Desplegament d’estratègies de suport (organitzatives i metodològiques) en totes les àrees i matèries per tal de facilitar, a l’alumnat, l’accés al currículum i afavorir l’atenció a les necessitats personals i socials de l’alumnat d’origen estranger.

• Avaluació psicopedagògica i atenció educativa a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

• Implementació del servei comunitari i d’altres programes en els centres de secundària.

• Suport en el procés de transició de les diferents etapes educatives.

• Orientacions i suport per promoure la corresponsabilitat entre família i escola; millora de la implicació de les famílies i la seva participació en els centres.

• Promoure la formació específica en la millora de la convivència, la resolució positiva de conflictes, la comunicació no violenta i la implementació de les pràctiques restauratives.

• Promoure la formació específica en matèria de coeducació i de prevenció de les violències masclistes

• Suport per elaborar i posar en marxa el pla de formació de centre, que integri propostes de transformació educativa, participació en programes d’innovació o projectes propis, propostes formatives en el centre i participació en xarxes educatives.

- Col·laboració i impuls en activitats i dinamització de la zona:

• Formació permanent del professorat en totes les modalitats i continguts previstos, a partir de les necessitats detectades.

• Activitats de dinamització i suport educatiu per a tot l’alumnat.

• Coneixement de l’entorn i aprofitament didàctic dels seus recursos i de les actuacions de formació i orientació.

• Plans i projectes de la Unió Europea per al desenvolupament de les competències dels alumnes i les competències professionals del professorat.

• Organització, dinamització i suport preferentment a les xarxes de transformació educativa i a altres xarxes de millora i socioeducatives de professorat de la zona incorporant objectius de transformació educativa.

- Suport als programes d’innovació del Departament d’Educació:

•  Suport i difusió dels programes d’innovació, projectes d’innovació i pràctiques educatives de referència, facilitant-ne la transferència.

• Treball en xarxa amb altres agents socioeducatius de la zona, serveis educatius, i altres programes, institucions i entitats.

Els serveis educatius han d’oferir a l’alumnat i a les famílies dels centres educatius:

• Col·laboració i coordinació i treball en xarxa entre els diferents agents de la zona per donar una resposta coherent i adequada a les necessitats de l’alumnat i les seves famílies.

• Avaluació psicopedagògica i seguiment al llarg de tota l’escolaritat.

• Seguiment i acompanyament en les transicions educatives de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, per afavorir la continuïtat de les mesures i suports que han tingut èxit en l’etapa següent.

• Informació i assessorament a les famílies sobre recursos que poden afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat, especialment els publicats pel Departament d’Educació (beques, recursos de la zona, currículums de primària i secundària, espai Famílies del web del Departament d’Educació, projecte famílies digitals, etc.).

a)  Priorització i organització d’actuacions dels i de les professionals dels centres de recursos pedagògics (CRP)

En el marc de les funcions específiques dels CRP, que es concreten en els àmbits de formació, dinamització i recursos, per al curs 2023-2024, es prioritza el següent:

• El disseny, la planificació i la implementació de la pràctica assessora al centre, per acompanyar-lo en els processos de transformació i millora educativa. La direcció del CRP ha de vetllar perquè es compleixi aquesta priorització. Així mateix, s’ha de preveure una franja horària específica i reservada de treball pedagògic en equip.

• La detecció, el recull i la difusió de pràctiques educatives de referència del professorat de la zona, així com projectes innovadors de centres.

• El suport i l'acompanyament al professorat i als centres en l’ús educatiu de les tecnologies digitals, amb l’objectiu de garantir l’aprenentatge en línia de l’alumnat en coordinació amb els mentors i mentores digitals.

• La dinamització i el suport a les xarxes educatives de la zona, vetllant per l'equitat i la inclusió.

• L’elaboració de la proposta formativa del PFZ a partir de la detecció de necessitats dels centres i del professorat.

b)  Priorització d’actuacions dels psicopedagogs i psicopedagogues dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP)

• D’acord amb les línies estratègiques, i dins el marc de les funcions específiques dels EAPs, en l’atenció a les necessitats dels centres públics d’educació infantil i primària per al curs 2022-2023, es prioritza:

• L’assessorament en la concreció de mesures de detecció i atenció a les necessitats de l’alumnat, i en l’avaluació de la idoneïtat de les mesures i suports per a l’organització del centre.

• L’avaluació psicopedagògica i el seguiment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu un cop detectades les dificultats de l’alumne o alumna i a proposta de la comissió d’atenció educativa inclusiva del centre (CAIEI).

• L’elaboració de l’informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu per a la previsió de suports i proposta d’escolarització per a alumnes amb necessitats educatives especials.

• L’assessorament en l’elaboració del pla de suport individualitzat (PI) de l’alumnat amb informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.

• La col·laboració i l’acompanyament en els processos de transició entre etapes (i en el pas de curs dins de la mateixa etapa de l’alumnat amb necessitats educatives especials) i en l’orientació per a la continuïtat formativa i/o l’accés al món laboral en els centres de secundària.

• La dedicació als centres s’ha d’organitzar tenint en compte les seves demandes, vehiculades a través del director o directora o de la comissió d’atenció educativa inclusiva i acordades en el pla d’actuació. A més, la participació de l’EAP en els centres de secundària s’ha de fer en coordinació amb el departament d’orientació del centre.

• Els centres concertats són atesos a partir de les demandes del centre i/o de la Inspecció d’Educació, tenint en compte la planificació de l’orientació educativa del centre i d’acord amb les prioritats que estableixen els centres públics.

c)  Priorització d’actuacions dels assessors o assessores de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC)

D’acord amb les línies estratègiques, l’atenció a les necessitats dels centres públics d’educació infantil, primària, secundària i adults es concreten en els aspectes següents:

• • • Col·laboració en el desplegament del Pla d’impuls a la llengua catalana i, concretament, en les accions formatives de sensibilització, promoció, consolidació i ús de la llengua catalana.

    • Formació i assessorament del professorat que participa en programes per a la millora de la competència lingüística de l’alumnat, especialment dels que s’adrecen a millorar l’expressió oral de l’alumnat (“Tenim la paraula”) i a promoure un ensenyament coherent i coordinat de les llengües curriculars (“Avancem”) i un aprenentatge integrat de llengua i continguts (TILC).

    • Suport en l’acollida de l’alumnat nouvingut, especialment del refugiat, en l’organització de les aules d’acollida, en la implementació d’estratègies de suport lingüístic i social, i en l’elaboració de plans de suport individual.

    • Acompanyament del professorat visitant que imparteix formació en llengües i cultures addicionals o vinculades als orígens familiars de l’alumnat, i col·laboració per a la seva integració en l’activitat docent del centre.

    • Suport als centres educatius en la gestió de la diversitat lingüística de l'alumnat, i en la promoció d’una educació intercultural que afavoreixi la cohesió social i capaciti l’alumnat per interactuar en un context global.

    • Assessorament per a l’elaboració o actualització del projecte lingüístic de centre, dels plans d’acollida i dels projectes de convivència i d’intervenció en processos de radicalització (PREV).

    • Suport als centres educatius en l’assessorament dels programes de gestió positiva dels conflictes, benestar emocional i millora del clima escolar (programa ERG i programa #aquiproubullying).

    • Dinamització dels plans educatius d’entorn, promovent la connexió entre els àmbits d’aprenentatge formals i no formals, i facilitant la interacció entre tots els membres de la comunitat educativa.

    • Col·laboració en el Projecte de promoció escolar del poble gitano (per tal de reduir l’absentisme de l’alumnat gitano i promoure’n l’èxit educatiu) i d’acompanyament dels promotors del projecte.

L’acompanyament als centres des de la vinculació a la zona ha de promoure espais de trobada, intercanvi i treball en xarxa dels seus professionals i entre centres. Per això, cada centre educatiu ha de disposar d’un únic pla d’actuació dels i de les professionals dels serveis educatius de zona i dels serveis educatius específics que escaigui, en què es concretin les actuacions i els recursos que s’hagin acordat amb els serveis educatius per al curs escolar.

Aquest pla d’actuació dels serveis educatius de zona forma part de la programació general anual del centre i s’incorpora com a annex en la seva programació general anual.

Correspon als directors i directores dels serveis educatius, d’acord amb l’equip de direcció tècnica dels serveis educatius de zona, distribuir els centres educatius entre els professionals dels serveis educatius i atendre cadascun dels centres.

S’ha de vetllar perquè el nombre de professionals que actuïn en un mateix centre sigui com més reduït millor i també assegurar uns mateixos professionals per atendre els centres per vetllar per la continuïtat de la intervenció.

Per facilitar el contacte amb el director o directora del centre educatiu, en els centres on actuïn diferents professionals se’n pot assignar un com a referent de les actuacions del servei educatiu de zona.

Quan alguns serveis educatius de zona tinguin un àmbit d’actuació diferent del municipal, la distribució de centres ha de ser compatible amb una planificació racional que minimitzi els desplaçaments.

Quan escaigui, un assessor o assessora LIC, tot i estar vinculat a un servei educatiu concret, pot fer assessorament o formació a altres zones dins dels mateixos serveis territorials. Aquestes actuacions concretes també formen part del pla d’actuació del servei educatiu on estigui ubicat el centre atès i consten en l’horari de l’assessor o assessora. De la mateixa manera, també cal deixar constància en el pla d’actuació del servei educatiu on està vinculat l’assessor o assessora LIC.

La periodicitat i l’horari d’atenció als centres educatius s’han de proposar d’acord amb les necessitats de la zona, la planificació general dels serveis educatius de zona i les actuacions acordades en el pla d’actuació de cada centre.

S’ha de constituir un equip de direcció tècnica i, si es considera oportú, altres grups de coordinació. Es prioritza l’organització d’equips de coordinació que tinguin com a objectiu l’acompanyament i suport als centres de la zona i a les xarxes educatives de professorat.

L’equip de direcció tècnica està format per:

• el director o directora del CRP;

• el director o directora de l’EAP;

• un o una representant de l’ELIC, designat pel director o directora dels serveis territorials a proposta del director o directora de l’ELIC.

El director o directora del CRP o el director o directora de l’EAP actua com a coordinador o coordinadora del servei educatiu de zona (SEZ) en els termes que s’estableixen més endavant.

Es recomana, en funció dels temes que s’hagin de tractar, que participin en les reunions de l’equip de direcció tècnica una persona representant dels serveis educatius específics (SEE) i dels serveis educatius curriculars (CdA) que atenen la zona.

Les funcions de l’equip de direcció tècnica dels serveis educatius són les següents:

• Establir els objectius i identificar les necessitats d’actuació interna i els indicadors d’avaluació del servei.

• Vetllar per un treball integrat dels equips del servei educatiu tant a la zona com als centres.

• Vetllar pel desenvolupament en el territori de programes d’innovació, de formació, xarxes educatives, que afavoreixin el treball integrat dels serveis educatius.

• Prioritzar les actuacions que impliquen suport i assessorament als centres de la zona i a les xarxes educatives.

• Identificar les necessitats dels centres educatius, del professorat, de l'alumnat, de les famílies i de la zona.

• Elaborar i difondre una relació dels serveis que s’ofereixen per a informació dels mestres i professorat dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics.

• Coordinar les actuacions dels professionals dels diferents serveis i vetllar per l’eficàcia de la intervenció en els centres preferentment de forma integrada.

• Elaborar la proposta de pla d’actuació, indicadors d’avaluació i propostes de millora.

• Fer el seguiment dels objectius del pla i del desenvolupament de les activitats que se’n deriven.

• Elaborar el pressupost i la liquidació corresponent.

• Organitzar i dissenyar el contingut de les reunions plenàries conjuntament amb el coordinador o coordinadora del servei educatiu.

L’equip de direcció tècnica s’ha de reunir, com a mínim, un cop al mes.

Hores per a la coordinació dels serveis educatius de zona

Per coordinar els serveis educatius de zona (coordinador o coordinadora, equip de direcció tècnica i encàrrecs específics) es disposa, de manera global, del nombre d’hores setmanals següent, com a màxim:

• Fins a 15 professionals: fins a 8 hores setmanals.

• De 16 a 23 professionals: fins a 12 hores setmanals.

• De 24 a 30 professionals: fins a 15 hores setmanals.

• Més de 30 professionals: fins a 17 hores setmanals.

Hores per a la direcció de cadascun dels serveis educatius

Per a la direcció de cada servei (EAP i CRP) es disposa del nombre d’hores setmanals següent, com a màxim:

• Fins a 3 professionals: fins a 3 hores setmanals.

• De 4 a 6 professionals: fins a 5 hores setmanals.

• De 7 a 10 professionals: fins a 7 hores setmanals.

• D’11 a 15 professionals: fins a 10 hores setmanals.

• De 16 a 20 professionals: fins a 12 hores setmanals.

• Més de 20 professionals: fins a 15 hores setmanals.

Les assignacions horàries per a la coordinació i la direcció han de constar en el pla d’actuació.

A l’inici de curs, el director o directora dels serveis territorials o la gerència del Consorci d’Educació de Barcelona encarrega, mitjançant un escrit, al director o directora del CRP o de l’EAP coordinar els serveis educatius de zona, a proposta de l’inspector o inspectora dels serveis, prèvia consulta a l’equip de direcció tècnica.

Les funcions del coordinador o coordinadora són les següents:

• Representar els serveis educatius de la zona.

• Vetllar per un servei educatiu integrat, comptant amb els serveis educatius específics.

• Fer el seguiment dels acords presos en l’equip de direcció tècnica.

• D’acord amb el director o directora de cada un dels serveis que coordina, establir les línies generals d’actuació entre els serveis educatius de zona i els serveis educatius específics.

• Coordinar els diferents àmbits d’organització interna. Aquests han de preveure propostes d’espais de treball conjunt entre els diferents equips del servei que permetin compartir objectius i accions integrades als centres i a la zona.

• Presentar el pla d’actuació, el pressupost anual i la liquidació corresponent als serveis territorials.

• Convocar, presidir i coordinar l’equip de direcció tècnica i la reunió plenària.

La persona proposada, si accepta la proposta, ha de signar un escrit d’acceptació i trametre’l a la direcció dels serveis territorials o gerència del Consorci d’Educació de Barcelona.

La reunió plenària és l’espai de consulta i participació de tots els i les professionals dels serveis educatius. La integren tots els professionals que hi presten serveis i la presideix el coordinador o coordinadora dels serveis educatius de zona.

Les finalitats són les següents:

• Participar en l’elaboració del pla d’actuació i de la memòria.

• Informar l’equip de direcció tècnica sobre l’organització dels recursos humans i materials i la programació general, i aportar-li propostes.

• Promoure iniciatives en l’àmbit de la innovació, la transformació educativa i la formació dels professionals dels serveis educatius i dels centres de la zona.

• Potenciar iniciatives que prevegin el treball integrat dels equips del servei educatiu en l’acompanyament i l'assessorament als centres i en projectes al territori.

• Compartir informacions, metodologies, eines i instruments de les funcions específiques dels equips del servei educatiu.

• Fer propostes de millora com a servei educatiu integrat.

Es prescriu una reunió plenària, una vegada per trimestre i sempre que la convoqui el coordinador o coordinadora o la sol·liciti un terç, com a mínim, dels seus membres.

L’assistència a la reunió plenària és obligatòria per a tots els membres.

En les reunions plenàries han de participar els i les professionals dels serveis educatius específics i dels camps d’aprenentatge que presten atenció a la zona. També hi poden participar els diferents agents d’iniciatives, projectes i programes del Departament d’Educació que actuen en el territori: coordinadors i coordinadores de llengües estrangeres, mentors i mentores digitals, unitats d’acompanyament i orientació (UAO), ambaixadors i ambaixadores STEAM, referents de les escoles lliures de violència, etc.

El pla d’actuació s’organitza atenent als apartats següents i ha d’incloure dues parts diferenciades:

a)  Una primera part (de 20 fulls màxim), que ha d’incloure:

-     Les línies prioritàries que s’estableixen per al curs 2023-2024, els objectius generals del servei educatiu, així com els indicadors d’assoliment dels objectius i d’execució de les actuacions i instruments de recollida d’evidències, tenint en compte les propostes de millora com a punt de partida.

-     Les principals actuacions, destacant les que impliquen un treball integrat entre els equips del servei educatiu als centres i a la zona.

- Estructura i organització:

• Unitats i professionals que l’integren.

• Òrgans de gestió (composició, dedicació horària, etc.).

-     Actuacions de coordinació i formació dels equips. Cal prioritzar espais de reflexió i coordinació pedagògica i espais de coordinació dels equips a cada centre i en projectes concrets.

b)  Una segona part, amb annexos, que ha d’incloure:

-     Actuacions de continuïtat:

• Horari personal de cada professional, on s’especifiqui l’àmbit d’intervenció, el centre o centres educatius que atén, l’activitat de zona que preveu desenvolupar i, si escau, els encàrrecs específics, tenint en compte les actuacions prioritàries de cada equip.

• Avaluació dels centres de la zona de l’actuació dels plans d’actuació dels serveis educatius.

• Altres documents que consideri necessaris la direcció tècnica.

-     En els annexos cal afegir un document o graella que reculli informació dels centres de la zona respecte:

• Participació en programes d'innovació, xarxes educatives, projectes singulars, propostes formatives i altres programes i/o projectes relacionats amb altres entitats externes.

• La priorització en l’atenció i acompanyament als centres de la zona s’ha de fer a partir d’una anàlisi conjunta, tenint en compte criteris com: resultats acadèmics, sol·licitud de preinscripció o processos de transformació.

• Grau d'intensitat en l'acompanyament:

Modalitat A: objectius i disseny de l'assessorament conjunt; realització conjunta; seguiment, valoració i previsions de continuïtat conjunts.

Modalitat B: objectius i disseny de l'assessorament conjunt; realització per part d'un únic professional o equip; seguiment, valoració i previsions de continuïtat conjunts.

Modalitat C: objectius i disseny de l'assessorament per part d'un únic professional o equip; realització per part d'un únic professional o equip; seguiment, valoració i previsions de continuïtat conjunts.

• Concreció de com es fa la coordinació amb els diferents agents que intervenen als centres a partir de projectes i programes del Departament d’Educació.

Els serveis educatius específics són equips de suport a l’activitat pedagògica dels centres amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa a l’alumnat amb necessitats de suport més específiques. Aquests serveis són:

• el CREDA, per a l’alumnat amb sordesa i greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació;

• el CREDV, per a l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu, segons marca el conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l'ONCE, i

• el CRETDIC, per a l’alumnat amb trastorns del desenvolupament i trastorns de la conducta, que proporciona suport psicopedagògic als EAP i als docents dels centres per col·laborar en una resposta educativa més adequada.

Els serveis educatius específics del CREDV i CRETDIC s’adrecen a un conjunt ampli de la població escolaritzada, que no coincideix necessàriament amb una única zona o territori. El CREDA i el CREDV fan atenció directa, seguiment i orientació a l’alumnat, acompanyament a les seves famílies, i assessorament i formació al personal docent.

La intervenció dels serveis educatius específics s’inicia a partir d’una demanda de l’EAP (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica); en el cas de l’alumnat sord, per petició de l’hospital, o com a projecte de col·laboració que es concreta en els plans de treball dels serveis implicats. En aquesta col·laboració és important crear relacions que optin per la complementarietat i evitin possibles encavalcaments o duplicitats.

Per sol·licitar la intervenció d’aquests serveis, l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica fa arribar la demanda d’intervenció als serveis educatius específics mitjançant un full de demanda protocol·litzat, que recull totes les dades pertinents per valorar la idoneïtat i les característiques de la intervenció que se sol·licita.

Els serveis educatius específics, un cop recollides i analitzades les demandes d’intervenció, han de retornar a l’EAP que ha fet la sol·licitud les possibles respostes educatives i d’atenció, i també la viabilitat, i acordar una primera entrevista entre els professionals implicats per concretar el tipus d’atenció i la proposta de calendari de seguiment, en col·laboració amb el centre educatiu on estigui escolaritzat l’alumne o alumna.

Els serveis educatius específics són equips multiprofessionals. Cadascun d’aquests serveis està format per diferents perfils professionals segons la definició dels serveis i la finalitat de l’actuació.

El CREDA i el CREDV comparteixen l’organització de l’equip en tres unitats de funcionament: la unitat de valoració i orientació, la unitat de suport i seguiment escolar, i la unitat de tecnologia, gestió de recursos i formació.

Unitat de valoració i orientació

Aquesta unitat està formada per professionals especialitzats, segons la finalitat dels serveis educatius específics, amb la funció de valorar les competències i necessitats educatives i d’accessibilitat de l'alumnat i orientar els professionals dels mateixos serveis i del centre educatiu.

Aquesta unitat pot requerir, si escau, per les necessitats personals de l’alumnat, el treball col·laboratiu de professionals especialitzats d’altres serveis educatius específics.

Unitat de suport i seguiment escolar

Aquesta unitat està formada per professionals especialitzats i té les funcions de donar suport als centres educatius i fer atenció directa i orientació a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i a les seves famílies.

Unitat de tecnologia, gestió de recursos i formació

Aquesta unitat està formada per professionals especialitzats segons la finalitat dels serveis educatius específics i té les funcions següents:

• Gestionar i mantenir actualitzades les tecnologies per a l’aprenentatge i la competència digital aplicades a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

• Gestionar i mantenir el fons documental i/o material, així com l’actualització, dels temes relacionats amb la finalitat dels serveis educatius específics.

• Gestionar i coordinar la formació interna dels i de les professionals dels serveis educatius específics i la formació i/o assessorament en centres i al professorat d’alumnes amb necessitats educatives especials. La formació s’inclou en l’oferta del pla de formació de zona (PFZ).

Cada servei educatiu específic (CREDA, CREDV i CRETDIC) ha d’elaborar un únic pla d’actuació i una única memòria.

Pla d’actuació

a)  CREDA i CREDV

El pla d’actuació del curs 2023-2024 ha d’incloure els apartats següents:

• Resum de la memòria anual del curs 2022-2023 i propostes de millora. En el resum ha de quedar recollit, de manera quantitativa i qualitativa, les actuacions a centres educatius, l’atenció a l’alumnat i les famílies, així com les accions que han quedat pendents.

•  Objectius generals i objectius específics, a partir dels quals s’establiran els indicadors i les actuacions en referència a les línies següents:

ž  Atenció a l’alumnat amb discapacitat auditiva/visual de 0 a 3 anys, i a les famílies.

ž  Atenció i seguiment de l’alumnat amb trastorns greus d’audició, comunicació i/o llenguatge i de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu, les famílies i els centres educatius, pel que fa al CREDA i al CREDV, respectivament.

ž  Suport a la docència per adequar la pràctica educativa a les necessitats de l’alumnat amb dificultats d’audició, llenguatge i comunicació, i visual.

ž  Línies de col·laboració amb els serveis educatius de zona i els serveis educatius específics.

ž  Altres línies d’actuació que els serveis educatius específics considerin convenient destacar.

ž  Dades d’estructura i organització.

ž  Unitats i professionals que l’integren.

ž  Òrgans de gestió (composició, dedicació horària, etc.).

b)  CRETDIC

El pla d’actuació del curs 2023-2024 ha d’incloure els apartats següents:

• Resum de la memòria anual del curs 2022-2023 i propostes de millora, en què cal incloure la valoració, basada en evidències i indicadors, dels projectes fets amb els EAP, els centres i a la zona.

• Objectius comuns i, si escau, específics dels serveis territorials, a partir dels quals s’han d’establir les actuacions i/o activitats de zona i per als centres, amb els indicadors quantitatius i valoratius d’avaluació corresponents. L’avaluació s’ha de basar en indicadors d’assoliment dels objectius, que poden ser tant quantitatius com qualitatius.

• Dades d’estructura i organització:

ž  Professionals que l’integren.

ž  Òrgans de gestió (composició, dedicació horària, etc.).

ž  Horari personal de cada professional, on s’especifiqui l’àmbit d’intervenció, l’activitat de zona que preveu que desenvoluparà i, si escau, els encàrrecs específics d’assessorament i formació.

Memòria anual (CREDA, CREDV i CRETDIC)

La memòria anual ha de tenir els apartats següents:

• Dades identificatives i de composició del CREDA, CREDV o CRETDIC.

• Valoració qualitativa i quantitativa a partir dels indicadors d’avaluació de les actuacions efectuades, en què cal incloure, de manera expressa, tant les efectuades pels serveis educatius com pels centres on presten serveis.

• Valoració del servei educatiu en l’atenció interna i externa.

• Propostes de millora.

Els professionals han de lliurar, al director o directora del CREDA o CRETDIC o al coordinador o coordinadora del CREDV, les memòries corresponents a les actuacions fetes amb l'alumnat durant el curs 2022-2023, que han de ser recollides pel director o directora dels serveis i han de restar a disposició de la Inspecció d’Educació, dels serveis territorials i la unitat corresponent dels serveis centrals.

Els CREDA són serveis educatius específics de suport a l’alumnat amb sordesa i dificultats de llenguatge o comunicació, i a les seves famílies, i també d’assessorament a la tasca docent del professorat, amb la finalitat d’afavorir l’èxit escolar, la inclusió educativa i l’equitat d’aquest alumnat (el seu desenvolupament personal, social i acadèmic).

En el web de la XTEC, a la secció Serveis educatius, es pot consultar el document Marc d’actuació dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció (1999), actualment en revisió, que facilita orientacions i pautes per a la intervenció educativa.

Les funcions dels CREDA es concreten en els àmbits següents:

Alumnes i famílies

• Valoració i seguiment de les necessitats psicolingüístiques i educatives de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació, en col·laboració amb el psicopedagog o psicopedagoga referent dels serveis educatius de zona.

• Atenció a l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que requereixin atenció logopèdica específica complementària a les mesures que es proporcionin a partir dels recursos dels mateixos centres.

• Suport a la tasca docent per tal d’optimitzar la resposta educativa a l’alumnat amb dificultats en l’audició, la comunicació o el llenguatge.

• Orientació i assessorament a les famílies d’alumnes amb greus dificultats d’audició, comunicació i/o llenguatge.

En relació amb l’alumnat amb sordesa, el CREDA ha de proporcionar:

• Atenció als infants amb sordesa de 0-3 anys dins el marc de col·laboració establert amb els serveis d’atenció primerenca i l’hospital.

• Atenció a l’alumnat amb sordesa al llarg de l’escolaritat i en funció de les necessitats lingüístiques, comunicatives i educatives de cada alumne o alumna, i als que cursin estudis corresponents al batxillerat o als cicles formatius, que comprèn, si és el cas, la valoració i seguiment de la necessitat del suport del servei d’intèrprets en llengua de signes catalana.

• Orientació a les famílies.

• Suport a la tasca docent del professorat i capacitació dels docents per treballar la comunicació i el llenguatge amb l’alumnat.

En relació amb l’alumnat amb trastorns greus del llenguatge, correspon al director o directora del CREDA decidir sobre l’atenció de cada alumne o alumna prenent com a referència els seus comportaments lingüístics. Aquesta decisió es fonamenta en les avaluacions del psicopedagog o psicopedagoga de l’EAP i dels CREDA i l’anàlisi feta conjuntament amb els i les mestres especialistes corresponents.

Zona, centres i professorat

• Suport a la tasca docent del professorat d’alumnes amb sordesa i dificultats d’audició, llenguatge i comunicació que reben atenció logopèdica, per a l’adequació de la seva activitat, en col·laboració amb el psicopedagog o psicopedagoga referent dels serveis educatius de zona. Aquest suport s’ha de concretar en assessorament i formació, sempre que sigui necessari.

• Orientació al professorat dels centres amb suport intensiu a l’audició i el llenguatge (SIAL) per facilitar l’adequació a les necessitats educatives específiques de suport educatiu de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació. Aquesta orientació s’ha de concretar en assessorament, sempre que sigui necessari.

• Orientació al professorat especialitzat (mestres d’audició i llenguatge [MALL] i mestres d’educació especial [MEE]) dels centres educatius i centres amb suport intensiu a l’audició i el llenguatge (SIAL) per facilitar el desenvolupament de programes d’adequació a les necessitats educatives específiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació. Aquesta orientació s’ha de concretar en assessorament, sempre que sigui necessari.

• Col·laboració amb els serveis educatius de zona en les funcions comunes de formació permanent del professorat sobre processos d’ensenyament i aprenentatge i estratègies que facilitin l’adequació a les necessitats específiques de suport educatiu per a l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

L’equip directiu d’un CREDA el formen el director o directora i els professionals adjunts al director o directora. El nombre d’adjunts varia segons el nombre de professionals del servei. Els CREDA de fins a 25 professionals tenen un professional adjunt al director o directora.

Els CREDA amb més de 25 professionals tenen dos professionals adjunts al director o directora.

L’equip directiu del CREDA disposa d’un cert nombre d’hores setmanals per desenvolupar les tasques que té encomanades:

• Fins a 25 professionals: poden disposar d’un màxim de 30 hores setmanals.

• Entre 26 i 40 professionals: poden disposar d’un màxim de 45 hores setmanals.

• Entre 41 i 55 professionals: poden disposar d’un màxim de 60 hores setmanals.

• Més de 55 professionals: poden disposar d’un màxim de 72 hores setmanals.

Els còmputs horaris per a tasques directives s’han de distribuir entre els components de l’equip directiu, director o directora i professionals adjunts al director o directora.

L’organització de la distribució de les hores de direcció, entre el director o directora i cadascun dels professionals adjunts, correspon al director o directora dels serveis, i ha de constar en el pla d’actuació.

El director o directora i els professionals adjunts, un cop descomptades les hores dedicades a la direcció dels serveis, han de dedicar la resta de l’horari personal a les tasques corresponents al seu lloc de treball (mestres amb titulació o diploma d’especialista en Audició i Llenguatge reconeguts oficialment, psicopedagog o psicopedagoga o audioprotètics).

Els professionals adjunts al director o directora són proposats pel mateix director o directora del CREDA al director o directora dels serveis territorials. Aquesta designació es fa per a tot el curs escolar, i ha de constar explícitament en el pla d’actuació: l’horari s’ha de distribuir atenent a les tasques específiques que desenvolupi cada membre de l’equip directiu.

Correspon al director o directora del CREDA dirigir l’activitat i coordinar la gestió dels serveis educatius específics, a més de les funcions que s’estableixen a l’article 19 del Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius.

Als professionals adjunts al director o directora, els correspon col·laborar amb el director o directora en els aspectes següents:

• Coordinació dels i de les professionals, de les unitats i de les activitats dels serveis.

• Elaboració i revisió del pla d’actuació.

• Anàlisi i introducció de modificacions en les programacions corresponents als alumnes atesos, conjuntament amb els i les professionals que fan l’atenció directa d’aquest alumnat.

• Establiment de criteris per a l’alta i baixa d’usuaris del servei, així com per a la priorització de l’atenció.

• Tasques de representació del director o directora, exclusivament quan els delegui aquesta representació.

A més dels còmputs horaris per a tasques directives, els i les professionals dels CREDA disposen d’un cert nombre d’hores setmanals per dur a terme altres tasques que tenen encomanades, com és la coordinació de grups de treball, o altres iniciatives adreçades a millorar el coneixement i les pràctiques dels professionals del CREDA, o altres d’adreçades a l’assessorament i a la formació:

• Fins a 25 professionals: poden disposar d’un màxim de 20 hores setmanals.

• Entre 26 i 40 professionals: poden disposar d’un màxim de 25 hores setmanals.

• Entre 41 i 55 professionals: poden disposar d’un màxim de 30 hores setmanals.

• Més de 55 professionals: poden disposar d’un màxim de 30 hores setmanals.

Correspon al director o directora del CREDA distribuir aquestes hores entre els professionals que consideri més adients per desenvolupar les tasques encomanades, i ha de fer constar aquesta distribució en el pla d’actuació. També correspon al director o directora la creació, si escau, d’un o més grups de treball en relació amb les funcions de la unitat de gestió de recursos i formació.

Els CREDA són equips multiprofessionals formats per mestres amb titulació de Logopèdia o altre reconeixement oficial de l’especialitat en audició i llenguatge, psicopedagogs i audioprotètics, organitzats en tres unitats: unitat de valoració i orientació, unitat de seguiment escolar, i unitat de tecnologia, gestió de recursos i formació.

Unitat de valoració i orientació

És la unitat formada per psicopedagogs, especialistes en audició, llenguatge i comunicació, audioprotètics i mestres amb titulació de Logopèdia o altre reconeixement oficial de l’especialitat en audició i llenguatge, amb les funcions següents:

• Avaluació i orientació psicolingüística i educativa de l’alumnat amb pèrdua auditiva i greus dificultats de llenguatge i/o comunicació atesos pel CREDA, i també dels infants sords menors de 3 anys amb diagnòstic de pèrdua auditiva.

• Valoració i seguiment audiològic i audioprotètic d’infants i alumnes amb sordesa dels 0 als 18 anys.

• Orientació i seguiment de les pròtesis auditives de l’alumnat i també d‘infants sords menors de 3 anys amb diagnòstic de pèrdua auditiva.

• Informació i assessorament a les famílies de l’alumnat amb pèrdua auditiva i dificultats de llenguatge i/o comunicació, i també dels infants sords menors de 3 anys.

• Col·laboració amb tots els i les professionals que participen en el procés educatiu de l’infant, així com amb els serveis i especialistes externs al centre educatiu.

• Col·laboració amb els serveis educatius de zona en l’orientació, l’assessorament i la formació de docents per a l’atenció de l’alumnat amb trastorns específics del llenguatge.

El personal psicopedagog i audioprotètic participen en reunions de treball que convoca el Servei d’Atenció Educativa Inclusiva i Orientació, atesa l’especificitat de les seves funcions i per contribuir a l’aplicació de criteris comuns en cadascun dels CREDA.

Unitat de seguiment escolar

Està formada per mestres amb titulació de Logopèdia o altre reconeixement oficial d’especialitat en audició i llenguatge, i té les funcions següents:

• • • Atenció a l’alumnat amb sordesa i/o greus trastorns del llenguatge que requereixin atenció logopèdica específica complementària a les mesures del centre, i orientació a les seves famílies.

    • Orientació, assessorament i formació al professorat i centres d’escolarització dels alumnes amb sordesa o amb trastorns greus del llenguatge per facilitar-ne l’adequació a les necessitats educatives específiques, dins el marc de col·laboració establert amb el psicopedagog o psicopedagoga referent dels serveis educatius de zona.

    • Orientació, assessorament i formació al professorat especialitzat (MALL i/o MEE) dels centres educatius per desenvolupar programes d’adequació a les necessitats específiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audició i llenguatge.

    • Valoració sistemàtica del procés evolutiu de l’alumnat amb discapacitat auditiva durant la seva escolaritat, com a mínim a I5, a segon de primària, a sisè de primària i a segon d’ESO.

    • Col·laboració amb els serveis educatius de zona en l’orientació, l’assessorament i la formació de docents per desenvolupar programes d’optimació del desenvolupament del llenguatge oral i escrit com a principal sistema d’accés als aprenentatges.

Unitat de tecnologia, gestió de recursos i formació

Està formada per mestres amb titulació de Logopèdia o altre reconeixement oficial d’especialitat en audició i llenguatge. Les funcions d’aquesta unitat són les següents:

• Gestionar i mantenir l’actualització de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) aplicades a l’atenció a l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

• Gestionar i mantenir el fons documental i l’actualització, pel que fa als temes relacionats amb l’atenció logopèdica i educativa a l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

• Gestionar i coordinar la formació d’acollida, la formació permanent interna dels professionals del CREDA i els assessoraments a centres i al professorat especialitzat d’alumnes amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

El CREDV és un servei educatiu específic que, en col·laboració amb l’ONCE, dona suport a la tasca docent del professorat d’alumnes amb ceguesa i discapacitat visual greu i que proporciona atenció directa a aquests alumnes i orientació a les famílies.

El sisè conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’ONCE regula els aspectes de funcionament i l’àmbit d’actuació dels i de les professionals d’aquest servei.

L’actuació del CREDV té la finalitat d’afavorir l’autonomia personal, l’èxit escolar i l’equitat a l’alumnat amb discapacitat visual.

Ha de concretar la seva intervenció en els àmbits que s’especifiquen a continuació:

-     Alumnes i famílies

• Valoració i seguiment de les necessitats educatives i d’accessibilitat de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu, en col·laboració amb el psicopedagog o psicopedagoga referent dels serveis educatius de zona.

• Atenció a l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu que requereixi atenció de mestres de suport itinerants del CREDV, complementària a les mesures que es proporcionin a partir dels recursos dels centres.

• Orientació i assessorament a les famílies d’alumnes amb ceguesa i discapacitat visual greu.

-     Zona, centres i professorat

• Suport a la tasca docent del professorat d’alumnes amb ceguesa i discapacitat visual greu i que reben atenció del CREDV, per adequar-ne l’activitat, en col·laboració amb el psicopedagog o psicopedagoga referent dels serveis educatius de zona.

• Orientació al professorat dels centres d’escolarització d’alumnes amb ceguesa i discapacitat visual greu per facilitar l’adequació a les necessitats educatives específiques d’aquests alumnes.

• Suport al professorat d’orientació educativa i a les tutories en la tasca d’informació i orientació acadèmica i professional.

• Col·laboració amb el servei educatiu de zona en les funcions comunes de formació permanent del professorat sobre processos d’ensenyament i aprenentatge i estratègies que facilitin l’adequació a les necessitats educatives específiques per a l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu.

El coordinador o coordinadora del CREDV, d’acord amb la Inspecció d’Educació i un cop coneguda la proposta dels i de les mestres de suport itinerants i de l’equip psicopedagògic per a l’atenció a l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu, ha de constituir els equips i l’organització de la coordinació interna dels professionals per a un període de dos cursos escolars. Si es considera oportú, també pot constituir altres grups de coordinació del servei (equips específics, comissions, grups de treball, àrees, etc.), els quals han de constar en el pla d’actuació.

Distribució de tasques

El coordinador o coordinadora del CREDV ha de fer la proposta d’adjudicació dels i de les professionals per a cada zona, que elabora en funció de les necessitats detectades, garantint una planificació racional de les actuacions previstes d’acord amb els criteris següents:

• Sectorització geogràfica de la intervenció de cada mestre o mestra de suport itinerants.

• Període de temps d’atenció d’un professional a un mateix alumne o alumna.

• Especialització dels i de les professionals.

El coordinador o coordinadora del CREDV ha de fixar, per a cada professional i en funció dels alumnes assignats a cada mestre o mestra de suport itinerants, una seu funcional per a la itinerància.

Correspon al coordinador o coordinadora del CREDV elevar aquesta proposta a la comissió tècnica, la qual l’ha de presentar a la junta rectora perquè l’aprovi.

Correspon al coordinador o coordinadora dirigir l’activitat del CREDV i coordinar-ne la gestió, a més de les funcions que s’estableixin en l’article 19 del Decret 155/1994, pel qual es regulen els serveis educatius.

Els professionals del CREDV col·laboren amb el coordinador o coordinadora en els aspectes següents:

• Elaboració i revisió del pla d’actuació.

• Anàlisi i introducció de modificacions en les programacions corresponents a l’alumnat atès, conjuntament amb els professionals que l'atén.

• Tasques de representació, exclusivament quan el coordinador o coordinadora els delegui aquesta representació.

El CREDV és un equip multiprofessional format per psicopedagogs i psicopedagogues, mestres i tècnics especialistes, que s’organitzen en tres unitats: unitat de valoració i orientació, unitat de seguiment escolar, i unitat de tecnologia, gestió de recursos i formació.

Unitat de valoració i orientació de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu

Està formada per psicopedagogs i psicopedagogues i mestres de suport, i actua en un àmbit territorial que pot comprendre un o més serveis territorials. Aquesta unitat té les funcions següents:

• Identificació, diagnòstic i orientació de l’atenció a l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu de nova detecció.

• Avaluació psicopedagògica de l’alumnat amb necessitats educatives derivades de ceguesa i discapacitat visual greu que s’ha de lliurar als serveis educatius de zona i al coordinador o coordinadora del CREDV.

• Seguiment de l’alumne o alumna amb ceguesa i discapacitat visual greu, que la comissió de detecció determini, i que s’ha de recollir en un informe que s’ha de lliurar a l’EAP de la zona i al director o directora del CREDV.

• Valoració sistemàtica del procés evolutiu de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu durant la seva escolaritat, com a mínim a I5, a segon de primària, a sisè de primària i a segon d’ESO. 

• Col·laboració amb els serveis educatius de zona en l’elaboració dels informes de reconeixement de NESE i en l’orientació educativa de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu.

• Col·laboració amb mestres de suport itinerants i els serveis educatius de zona en l’orientació educativa i en la planificació i aplicació de les mesures i suports que necessita cadascun de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu.

• Prescripció del material específic que pugui requerir l’alumne o alumna amb discapacitat visual.

• Col·laboració amb tots els i les professionals que participen en el procés educatiu de l’alumnat, així com amb els altres serveis educatius específics i amb altres serveis i especialistes externs al centre educatiu.

• Orientació i assessorament a les famílies per a la presa de decisions relacionades amb els fills i filles.

Unitat de seguiment escolar

• Està formada per mestres i professorat de suport que es desplacen pels centres de les localitats assignades i que estan especialitzats en l’atenció d’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu. Aquesta unitat té les funcions següents:

• Atenció a l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu escolaritzat en centres ordinaris o en centres d’educació especial.

• Elaboració de materials educatius adaptats a les necessitats de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu.

• Orientació i assessorament al centre educatiu per garantir que les mesures i suports previstos pel centre s’adeqüen a les necessitats educatives específiques de l’alumnat amb ceguesa i discapacitat visual greu.

• Col·laboració en l’elaboració i la revisió del pla de suport individualitzat de l’alumne o alumna.

Unitat de tecnologia, gestió de recursos i formació

Està formada per mestres i tècnics i tècniques especialistes. Aquesta unitat té els objectius següents:

• Donar suport tècnic i especialitzat a la tasca que desenvolupen les altres dues unitats que formen el CREDV.

• Gestionar i mantenir l’actualització de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) aplicades a l’atenció a alumnes amb greus discapacitats visuals.

• Gestionar i mantenir el fons documental i material, així com l’actualització, pel que fa als temes relacionats amb l’atenció a alumnes amb greus discapacitats visuals.

• Gestionar i coordinar la formació d’acollida, la formació permanent interna dels professionals del CREDV i els assessoraments a centres i professorat d’alumnes amb greus discapacitats visuals.

El CRETDIC és un servei d’assessorament i de suport tècnic a la tasca docent i a la tasca dels serveis educatius, que té com a finalitat d’afavorir la inclusió, la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb trastorns del desenvolupament i de la conducta, amb l’apoderament dels equips docents i dels centres perquè donin una resposta a les necessitats educatives de l’alumnat.

El seu àmbit d’actuació és tot Catalunya i s’organitza en equips a cadascun dels serveis territorials.

El CRETDIC té assignades les funcions següents:

• Col·laboració amb els equips d'assessorament i orientació psicopedagògics en la identificació i l'avaluació de les necessitats de l’alumnat amb trastorns del desenvolupament i de la conducta, i en l'orientació a les seves famílies.

• Assessorament i formació als centres, als equips docents i als serveis educatius sobre criteris organitzatius i metodològics que facilitin l'atenció de les necessitats de l’alumnat amb trastorns del desenvolupament i de la conducta.

• Aportació de suport i de criteris tècnics a altres òrgans del Departament d’Educació.

• Altres funcions que els atribueixi el Departament d’Educació.

• Les funcions del CRETDIC es concreten en els àmbits següents:

-     Centres i professorat, conjuntament amb l’EAP

• Analitzar la situació escolar de l’alumnat que presenta dificultats greus de regulació del comportament i d’adaptació al context escolar, considerant els factors contextuals i personals en cadascun dels casos.

• Assessorar els equips docents en els processos d’intervenció educativa que millorin l’adaptació de l’alumne o alumna i les possibilitats d’aprenentatge.

• Informar dels factors de vulnerabilitat i de risc que acompanyin la situació escolar de l’alumne o alumna.

• Proposar estratègies organitzatives i metodològiques que millorin l’atenció a l’alumnat.

• Cooperar en l’atenció i l’assessorament a les famílies.

-     Serveis educatius i zona

• Col·laborar amb els EAP per fomentar les condicions als centres i a les aules per promoure la inclusió d’alumnes amb trastorns del desenvolupament i de la conducta.

• Cooperar amb els EAP, centres i docents en l’atenció i l’assessorament a les famílies.

• Col·laborar amb l’EAP i altres serveis educatius en la formació de docents per promoure la inclusió d'alumnes amb trastorns del desenvolupament i de la conducta.

• Col·laborar amb l’EAP i els serveis del Departament de Salut i del Departament de Drets Socials per implementar accions conjuntes i integrades en el marc del Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions.

El CRETDIC té un director o directora i dos adjunts a la direcció, que formen l’equip directiu.

Per facilitar l’organització i la funcionalitat del CRETDIC, cada equip territorial disposa d’un coordinador o coordinadora que participa, en representació del director o la directora del CRETDIC, en les reunions que convoquin els serveis territorials.

Els coordinadors i les coordinadores de territori i l’equip directiu formen el consell directiu del CRETDIC. D’entre aquest grup de coordinadors i coordinadores de territori, el director o directora del CRETDIC en proposa dos com a adjunts a la direcció. Aquesta designació es fa per a tot el curs escolar i ha de constar explícitament en el pla d’actuació.

El plenari és l’òrgan de participació de tots els i les professionals del CRETDIC. L’integren tots els professionals que hi presten serveis i el presideix el director o directora. El plenari es reuneix una vegada per trimestre, i també sempre que el convoqui el director o directora o el sol·liciti com a mínim un terç dels seus membres. L’assistència al plenari és obligatòria.

El director o directora del CRETDIC pot determinar l’organització de grups de treball per encomanar tasques concretes relacionades amb els àmbits d’actuació. Aquests grups i les tasques encomanades han de constar en el pla anual i s’han de valorar a la memòria anual.

Correspon al director o directora del CRETDIC dirigir l’activitat i coordinar la gestió dels serveis educatius específics, a més de les funcions que s’estableixen en l’article 19 del Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius.

Correspon a les persones adjuntes a la direcció col·laborar amb el director o directora en els aspectes següents:

• Coordinació dels i de les professionals.

• Elaboració i revisió del pla d’actuació.

• Tasques de representació del director o directora, exclusivament quan aquest els delegui aquesta representació.

Correspon als coordinadors i coordinadores col·laborar amb el director o directora en els aspectes següents:

• Representar el servei al seu àmbit territorial.

• Coordinar les reunions de treball intern de cada equip.

• Elaborar els plans d’actuació i les memòries de l’equip.

• Vetllar per la col·laboració amb els altres serveis educatius del seu àmbit territorial. Correspon al plenari:

• Participar en l’elaboració del pla d’actuació i de la memòria.

• Informar i aportar propostes a l’equip directiu sobre l’organització dels recursos humans i materials i la programació general.

• Promoure iniciatives en l’àmbit de la innovació i de la formació dels professionals dels serveis educatius i dels centres de la zona.

El CRETDIC pot constituir grups de treball amb tasques encomanades com les següents:

• L’elaboració d’activitats i materials de formació.

• L’elaboració de documents i eines de suport a la tasca dels professionals de l’EAP.

• Altres iniciatives adreçades a millorar el coneixement i les pràctiques dels professionals del CRETDIC.

Els camps d’aprenentatge (CdA) són serveis educatius de suport curricular i de caràcter interterritorial que treballen conjuntament amb els centres educatius. L’objectiu dels CdA és promoure l’aprenentatge competencial de l’alumnat a partir d’activitats d’aprenentatge en entorns naturals, socials i culturals singulars de Catalunya.

Les línies de treball dels CdA es concreten a partir de la planificació de les visites, de les estades i dels projectes compartits. Aquesta darrera proposta de projectes compartits neix de la necessitat que el treball que es fa en els camps d’aprenentatge sigui continuat, profund i vinculat al projecte educatiu i a les actuacions concretes de la programació anual del centre.

La participació dels centres educatius a les activitats requereix tres moments:

• Moment 1: comunicació amb els centres

• Moment 2: implementació de l’estada al Camp d’aprenentatge

• Moment 3: avaluació de l’impacte i propostes de millora

Els i les professionals dels CdA imparteixen docència a alumnes d'educació infantil, educació bàsica, cicles formatius, batxillerat i primers cursos universitaris dels centres educatius de Catalunya. En cas excepcional, i condicionat per les activitats col·laboratives concretes i segons la disponibilitat dels CdA, es poden atendre centres educatius públics de fora de Catalunya.

D’altra banda, la metodologia de treball i la ubicació al territori permeten que en els camps i entorns d’aprenentatge es duguin a terme propostes educatives en context sobre sostenibilitat. Així, els i les professionals dels camps d’aprenentatge (CdA) i entorns d’aprenentatge (EdA) poden traslladar la seva sensibilitat i interès mitjançant diverses accions a tot l’alumnat de Catalunya, per tal de minorar l’impacte sobre el canvi climàtic i la necessitat de treballar per un desenvolupament sostenible, la qual cosa posa en valor cada cop més propostes didàctiques relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Els CdA i EdA són centres formadors d’alumnes universitaris, i l’equip de professionals que hi treballa imparteixen formació tant als i a les professionals de l'educació com docència a l’alumnat dels centres educatius.

Els CdA han de mantenir actualitzats els seus NODES amb la proposta educativa i amb propostes didàctiques de qualitat transferibles a tots els centres de Catalunya.

En el pla d’actuació de cada CdA hi ha de constar l’organització del treball i la distribució de tasques per tal de donar l’atenció adequada a l’alumnat en les visites i estades.

La distribució de tasques ha de permetre els i les professionals la realització de projectes compartits amb centres, la participació en altres projectes específics, les aliances amb altres entitats i institucions del territori i la participació com a formadors en activitats formatives relacionades amb l’àmbit temàtic dels camps.

També s’ha de preveure una franja horària específica i reservada de treball pedagògic en equip.

Ràtios alumne/docent dels camps d’aprenentatge

La ràtio òptima per a les activitats al CdA ha de ser de 15 alumnes per docent. Aquesta ràtio cal adequar-la a la tipologia de les activitats, tenint en compte en tot moment la col·laboració activa dels docents del centre educatiu.

El pla d’actuació ha de ser fruit de les aportacions i propostes de tot l’equip del CdA, però és responsabilitat del director o directora del CdA redactar-lo i presentar-lo.

El pla d’actuació per al curs 2023-2024 ha de contenir els apartats següents:

1.  Valoració del curs 2022-2023 i propostes de millora

1.1.  Objectius anuals i actuacions satisfactòries

1.2.  Estades i sortides: resum de les dades

1.3.  Valoracions de la percepció immediata del professorat i de l'alumnat

1.4.  Valoració de l’impacte: contribució de l’estada a la millora de resultats de l’alumnat

1.5.  Actuacions de formació, activitats rellevants, publicacions, si s’escau, i propostes didàctiques noves

1.6.  Propostes de millora i altres aspectes que cal considerar

2.  Planificació de l’actuació del curs 2023-2024

2.1.  Línies estratègiques a partir de les quals es concretaran els objectius generals

2.2.  Objectius generals, objectius específics, actuacions i/o activitats i indicadors d’avaluació L’avaluació s’ha de basar en indicadors d’assoliment dels objectius que poden ser tant de caire quantitatiu com qualitatiu

• Actuacions de comunicació amb els centres: moment 1 (abans de l’estada) i moment 3 (després de l’estada)

• Previsió d’estades i sortides i projectes compartits amb els centres

• Activitats de formació previstes

• Participació en grups de treball, xarxes i altres

• Participació com a formadors i formadores en activitats de formació de zona

2.3.  Dades d’estructura i organització

• Professionals del servei i distribució de tasques

• Horari del servei i dels professionals del CdA

• Calendari de coordinació de l’equip

• Calendari de dies lectius, dies d’actuacions amb alumnes i dies de treball intern

3.  Models de qüestionaris de valoració de la percepció immediata (alumnes i professorat) i dels resultats dels alumnes a final de curs.

La memòria del curs ha de contenir els apartats següents:

• Dades identificatives i composició del servei.

• Valoració qualitativa i quantitativa de les actuacions fetes (estades, nombre d’alumnes i docents, dates d’assignacions, denegacions, etc.), incloent-hi, de manera expressa, tant les valoracions mateix camp o entorn d’aprenentatge com les dels centres als quals han prestat serveis (percepció immediata, resultats dels alumnes al final de curs).

• Resum avaluatiu amb propostes de millora.

• Actuacions de comunicació amb els centres, formació, activitats rellevants, materials, publicacions, etc.

Tota la informació relacionada amb la gestió d’estades i activitats ha d’estar actualitzada a l’aplicació informàtica Camps.

Els CdA que s’hagin acollit a un pla pluriennal cal que segueixin el mateix guió que per al pla d’actuació anual definit anteriorment, incloent-hi la seqüenciació anual d’actuacions que cal tenir present per assolir els objectius i els indicadors d’avaluació de cadascuna de les parts del procés.

El director o directora, o la persona en qui delegui, ha de mantenir actualitzada l’aplicació de gestió de la inscripció i participació dels centres educatius als CdA (Camps). 

El CESIRE és el centre de recursos pedagògics específics de suport a la innovació i la recerca educativa. El propòsit del CESIRE és contribuir a la transformació del model educatiu a través de la innovació pedagògica fonamentada en la recerca, per aconseguir l’adquisició de les competències necessàries per al desenvolupament i per a la realització personal i social dels i de les alumnes, perquè esdevinguin persones que aprenen al llarg de la vida, compromeses amb l’entorn, arrelades a la comunitat i constructores d’estils de vida més lliures, justes i saludables.

Les finalitats principals del CESIRE són:

• Impulsar la innovació pedagògica en els centres educatius i donar suport a les diverses modalitats d’innovació que s’estableixen a l’Ordre ENS/303/2015.

• Col·laborar en el desplegament de les línies d’innovació i recerca que promou el Departament d’Educació.

• Dissenyar, desenvolupar i avaluar projectes per a la innovació pedagògica, en funció de les necessitats dels centres educatius.

• Proporcionar un ampli ventall de recursos pedagògics de darrera generació, com a motor per a la transformació educativa dels centres.

El CESIRE té assignades funcions comunes a tots els i les professionals i funcions específiques relacionades amb cada perfil professional, així com projectes estratègics que desenvolupa per encàrrec de la Subdirecció General d’Innovació i Formació.

Les funcions del CESIRE són:

• Dinamitzar i oferir suport a mestres i professorat, centres educatius i serveis educatius de zona en relació amb la innovació metodològica per a la creació d’entorns inclusius d’aprenentatge amb sentit per incrementar l’èxit educatiu de l’alumnat.

• Actuar com a punt d’enllaç entre la formació, la innovació i la recerca amb la finalitat de potenciar la reflexió i la transferència metodològica a l’aula amb un enfocament integral, multifuncional i transferible de coneixements, destreses i actituds necessàries per al desenvolupament i la realització personal i social de tot l’alumnat.

• Dissenyar i avaluar experiències d’aprenentatge diverses, que contribueixin al desenvolupament personalitzat de les competències professionals docents del segle XXI i que esdevinguin motor d’innovació pedagògica per a la creació de nous entorns inclusius d’aprenentatge amb sentit.

• Dissenyar recursos pedagògics diversos que esdevinguin eines de suport per a la innovació metodològica, la pràctica reflexiva i la recerca a l’aula.

• Promoure accions que contribueixin a desenvolupar la cultura de la innovació i la consolidació de la línia pedagògica dels centres educatius com a mitjà per a la transformació i millora del projecte educatiu del centre, en el marc de la seva autonomia.

• Dissenyar, dinamitzar i avaluar accions per a la formació de formadors amb perfils docents diversos que contribueixin a la creació d’una xarxa d’aprenents experts que esdevingui motor d’innovació fonamentada en la recerca a l’aula.

• Difondre pràctiques docents innovadores de referència, a través de diferents mitjans, especialment de la xarxa telemàtica educativa del Departament d’Educació.

• Participar en la formació permanent del professorat.

• D’altres que puguin ser encomanades pel Departament d’Educació i vehiculades a través de la Subdirecció General d’Innovació i Formació.

Durant el curs 2023-2024, a més de les prioritats comunes per a tots els serveis educatius, els docents que treballen en el CESIRE han d’atendre les prioritats específiques per promoure:

• els canvis profunds i continuats de les pràctiques d’aprenentatge, a través dels programes d’innovació estratègics de la Direcció General d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, i

• el desenvolupament professional docent a través de la millora de la qualitat de la formació permanent, i així contribuir a l’èxit acadèmic, personal i social de tot l’alumnat i a la millora del perfil competencial docent.

L’organització del treball s’estructura en funció de les línies d’actuació prioritàries, vinculades al disseny, desenvolupament i avaluació de programes i projectes d’innovació pedagògica, així com el disseny, desenvolupament i avaluació d’activitats de formació permanent del professorat.

El CESIRE ha d’elaborar un pla d’actuació i una memòria. La memòria inclou un resum d’avaluació diagnòstic, que també cal incorporar com a apartat específic en el pla d’actuació del curs 2023-2024.

El pla d’actuació s’ha d’establir d’acord amb les línies estratègiques del Departament d’Educació i ha d’incorporar els encàrrecs específics de la Subdirecció General d’Innovació i Formació. Ha de ser fruit de les aportacions i propostes de tot l’equip del CESIRE, tot i que és responsabilitat del director o directora redactar i presentar el pla.

El CESIRE ha de lliurar el pla d’actuació del curs 2023-2024 a la Subdirecció General d’Innovació i Formació abans del 29 de setembre de 2023.

La Subdirecció General d’Innovació i Formació i la Inspecció d’Educació estudien el pla d’actuació del CESIRE i n’eleven una proposta d’aprovació.

La Subdirecció General d’Innovació i Formació notifica al CESIRE I’aprovació o les instruccions de modificació del pla d’actuació anual. L’aprovació de les activitats proposades en el pla d’actuació resta condicionada a les disponibilitats pressupostàries.

El pla d’actuació s’organitza atenent als apartats següents:

1.  Objectius generals, objectius específics, actuacions i/o activitats i indicadors d’avaluació per al curs 2023-2024.

L’avaluació s’ha de basar en indicadors d’assoliment dels objectius que poden ser tant quantitatius com qualitatius.

2.  Actuacions de coordinació i formació d’equip.

3.  Dades d’estructura i organització:

• Professionals que la integren.

• Lideratge distribuït i equips de treball (composició, dedicació horària, etc.).

• Pla de treball de cada professional. La memòria ha d’incloure el següent:

1.  Dades identificatives i de composició del CESIRE.

2.  Avaluació de l’assoliment dels objectius, a través dels indicadors d’avaluació previstos al pla d’actuació anual.

3.  Propostes de millora.

La memòria anual del CESIRE resta en els serveis educatius, a disposició de la subdirecció general d’Innovació i Formació i de la Inspecció d’Educació.