Embedded Files
- Alumnes que canvien de sistema educatiu
1.1 Incorporació a l'educació secundària obligatòria d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
1.1 Incorporació a l'educació secundària obligatòria d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
L'Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, que modifica l'Ordre de 30 d'abril de 1996, estableix que l'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers que s'incorpori a qualsevol dels cursos de l'etapa d'educació secundària obligatòria no ha de fer cap tràmit de convalidació d'estudis.
En la incorporació d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers a qualsevol dels cursos de l'educació obligatòria s'ha de tenir en compte com a referents l'edat, els coneixements i les possibilitats de progrés que el centre observi en el procés d'acollida.
1.2 Accés al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
1.2 Accés al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
L'alumne o alumna procedent de sistemes educatius estrangers que vulgui accedir a qualsevol dels dos cursos del batxillerat cal que, en el moment de la matrícula, tingui homologats o hagi iniciat els tràmits d'homologació o la convalidació dels estudis cursats a l'estranger al Departament d'Educació. L'homologació s'acredita mitjançant la credencial d'homologació corresponent o bé, si encara està en tràmit, presentant el "Full de presentació de documentació" (que actua com a volant per a la inscripció condicional). Aquest full només és vàlid com a volant d’inscripció condicional si s’ha presentat la documentació acadèmica dels estudis estrangers al registre.
En la web Homologació i convalidació de títols hi ha la informació sobre el tràmit d'aquest procés, en què s'especifica la documentació que s'ha de presentar, les guies de països (estudis corresponents a l'ESO i al batxillerat) i els requisits necessaris per sol·licitar l'homologació d'estudis estrangers no universitaris.
La sol·licitud de l'homologació o convalidació s'ha de formalitzar mitjançant el tràmit electrònic del web del Departament d’Educació. En enviar-lo, la persona sol·licitant obté:
el resguard de la sol·licitud, amb el número de registre d'entrada electrònic i la data;
el "Full de presentació de documentació", que conté la llista dels documents que cal presentar. Aquest document serveix de volant d'inscripció condicional, un cop s'ha presentat la documentació acreditativa dels estudis al registre, i és important conservar-lo mentre no s'obté la credencial, perquè serveix per matricular-se a determinats ensenyaments o per poder fer proves d'obtenció de títols;
si escau, la carta de pagament de la taxa amb l'import i el termini d'abonament.
Si en el moment de la matrícula o a l'inici del curs escolar, l'alumne o alumna no ha pogut iniciar l'expedient d'homologació o convalidació corresponent, perquè encara no té la documentació acadèmica dels estudis estrangers, ha de presentar una sol·licitud per escrit dirigida a la direcció del centre, en què expliqui aquesta circumstància i demani poder-s'hi matricular. En aquest cas, el centre pot matricular-lo excepcionalment i condicionalment als estudis que vol cursar, fins al 15 d'octubre de 2023. En aquesta data, l'alumne o alumna ha d'haver acreditat que ha iniciat l'expedient d'homologació o convalidació que correspongui amb el volant de matrícula condicional. Si no ho ha fet, la matrícula s'anul·la i el centre el matricula i l'escolaritza en el nivell educatiu per al qual acrediti tenir requisits: a quart d'ESO, si no pot acreditar que disposa del títol d'ESO, o a primer de batxillerat, si pot acreditar que ha obtingut el títol d'ESO.
La Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa resol aquesta sol·licitud mitjançant l'expedició d'una credencial d'homologació o convalidació, que incorpora la qualificació mitjana reconeguda.
La matrícula condicional és vigent només per al curs acadèmic corresponent. Cal tenir en compte que no es poden incloure a l'acta final d'avaluació els i les alumnes que estiguin pendents d'homologar o convalidar estudis estrangers. Si per problemes no imputables a la persona interessada, l'homologació o la convalidació encara no s'ha resolt, cal que s'adreci a la Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa per sol·licitar la pròrroga de la seva vigència.
En cap cas no s'ha de tramitar el títol de batxillerat d'alumnes que estiguin pendents de convalidar o homologar estudis estrangers a partir dels quals s'hagi fet la matrícula condicional al batxillerat.
Del 15 al 29 d'octubre de 2023, els centres que tenen alumnes de batxillerat matriculats de forma condicional, han de fer arribar la llista de l'alumnat que està en aquesta situació a la Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa i a l'inspector o inspectora del centre, mitjançant un formulari electrònic que es posarà a disposició dels centres; també han de fer el seguiment de la resolució de l'homologació o la convalidació d'aquests alumnes.
La Inspecció d'Educació ha de vetllar perquè estigui regularitzada la matrícula definitiva d'aquests alumnes abans de l'avaluació final del curs acadèmic.
Excepcionalment, si un alumne que està cursant o ha cursat el batxillerat amb un aprofitament satisfactori ha sol·licitat l'homologació d'estudis estrangers equivalents al títol de graduat en educació secundària obligatòria (GESO), però no l'ha obtinguda, la validació de les qualificacions que obtingui en l'etapa de batxillerat i la tramitació del títol de batxillerat, un cop completi el currículum de l'etapa, queda condicionada a l'acreditació del títol de GESO, mitjançant la realització de les proves lliures per a l'obtenció del títol de GESO per a persones més grans de 18 anys, en què poden participar els alumnes que compleixen 18 anys durant l'any de realització de la prova.
Per sol·licitar aquesta regularització, el director o directora del centre ha de trametre una sol·licitud argumentada, amb la documentació necessària per acreditar l'aprofitament satisfactori dels estudis de batxillerat per part de l'alumne i l'obtenció del
títol de GESO, al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educació.
Aquests trameten la sol·licitud de la direcció, acompanyada de l'informe favorable o desfavorable de la Inspecció d'Educació, al director o directora general d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, que s'encarrega de resoldre-la, quan ha valorat el cas i la documentació aportada.
La qualificació final de l'etapa de batxillerat dels i de les alumnes als quals s'hagin convalidat estudis estrangers amb el primer curs de batxillerat és la mitjana aritmètica de la qualificació del primer curs, corresponent als estudis estrangers, i la qualificació final de segon curs, obtinguda a Catalunya. Per obtenir la qualificació final de segon curs cal aplicar la fórmula següent:
● Qualificació final de segon curs = 0,9 · M + 0,1 · QT (on "M" correspon a la mitjana aritmètica de les qualificacions de les matèries cursades per l'alumne o alumna a segon de batxillerat i "QT" és la qualificació final del Treball de Recerca. En el cas que l'alumne o alumna estigui exempt del Treball de Recerca, la qualificació final del segon curs és "M").
L'alumnat que hagi cursat el primer curs de batxillerat i posteriorment hagi superat a l'estranger estudis susceptibles de convalidació amb el segon curs de batxillerat complet, pot sol·licitar l'homologació amb el títol de batxillerat dels estudis completats a l'estranger. La Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa és qui resol la convalidació sol·licitada i determina la qualificació mitjana reconeguda per als estudis convalidats.
L’alumnat procedent de sistemes educatius estrangers que, tot i tenir els estudis homologats o convalidats (o en tràmit) amb tot el batxillerat, vulgui cursar una determinada modalitat de batxillerat, podrà sol·licitar l'autorització de matrícula al segon curs de batxillerat. Amb aquesta finalitat, ha de trametre a la Direcció General d'Innovació, Digitalització i Currículum, la documentació següent:
● Sol·licitud d'incorporació a segon de batxillerat, en la qual cal especificar la modalitat que es vol cursar.
● Còpia de la credencial d'homologació amb el batxillerat o, si encara no té la credencial, còpia del "Full de presentació de documentació" (que actua com a volant per a la inscripció condicional).
● Còpia de les qualificacions obtingudes en els cursos que han permès l'homologació amb el batxillerat (només si a la credencial no hi consta la qualificació mitjana reconeguda).
1.3 Accés als cicles formatius d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
1.3 Accés als cicles formatius d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
Les persones procedents de sistemes educatius estrangers que vulguin accedir als cicles formatius amb l'homologació dels estudis estrangers, han de fer la sol·licitud d'homologació dels estudis cursats a l'estranger. La informació sobre el tràmit és a l'apartat Accés al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers.
La credencial d'homologació corresponent a l'ESO o al batxillerat incorpora la qualificació mitjana; en canvi, no es calcula la qualificació mitjana en el cas d'homologacions amb altres ensenyaments.
Del 15 al 29 d'octubre de 2023, els centres que tenen alumnes de cicles formatius matriculats de forma condicional, han de fer arribar la llista d'alumnes que està en aquesta situació a la Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa i a l'inspector o inspectora del centre, mitjançant un formulari electrònic que es posarà a disposició dels centres; també han de fer el seguiment de la resolució de l'homologació o la convalidació d'aquests alumnes.
La Inspecció d'Educació ha de vetllar perquè estigui regularitzada la matrícula definitiva d'aquests alumnes abans de l'avaluació final del curs acadèmic.
En cap cas no s'ha de tramitar el títol del cicle formatiu d'alumnes que estiguin pendents de convalidar o homologar estudis estrangers, a partir dels quals s'hagi fet la matrícula condicional al cicle.
1.4 Incorporació de persones adultes als ensenyaments d'educació secundària obligatòria procedents de sistemes educatius estrangers
1.4 Incorporació de persones adultes als ensenyaments d'educació secundària obligatòria procedents de sistemes educatius estrangers
La incorporació de persones adultes als ensenyaments d'educació secundària obligatòria no requereix cap convalidació prèvia d'estudis estrangers ni cap reconeixement d'equivalència d'estudis inferiors al GESO, i s'ha d'actuar d'acord amb l'avaluació inicial que el centre ha de fer d'acord amb l'article 12 del Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes, i l'article 5 de l'Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes.
1.5 Orientacions per legalitzar la documentació acadèmica d'alumnes que es traslladen a l'estranger
1.5 Orientacions per legalitzar la documentació acadèmica d'alumnes que es traslladen a l'estranger
Per legalitzar la documentació acadèmica (certificats acadèmics o títols expedits pel Departament d’Educació) en cas de trasllat a un altre país, l'alumne o alumna o, en cas que sigui menor d'edat, el pare, mare o tutor legal ha de seguir el procediment següent:
Sol·licitar un certificat acadèmic oficial al centre educatiu, si escau bilingüe, amb la signatura del director o directora del centre, amb indicació del càrrec i nom complet.
Presentar aquest certificat o el títol als serveis territorials del Departament d'Educació o al Consorci d'Educació de Barcelona perquè es validi la signatura del director o directora del centre educatiu.
Enviar la documentació, amb la signatura validada, per correu certificat amb acusament de recepció al Ministeri de Justícia (per als països que han signat el Conveni de la Haia) o al Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació (per als països que no han signat el Conveni de la Haia).
Al web del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació es pot consultar la llista de països que han signat el Conveni de la Haia. En tot cas, als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona s'informa, segons cada cas, de quin procediment correspon i també de les adreces on cal enviar la documentació.
També és aconsellable que l'alumne o alumna o, en cas que sigui menor d'edat, el pare, mare o tutor legal es posi en contacte amb l'ambaixada o el consolat del país de destinació per recollir informació sobre els requisits per incorporar-se al seu sistema educatiu.
1.6 Alumnes d'ensenyaments obligatoris i postobligatoris amb estada temporal en altres països per cursar parts del currículum oficial
1.6 Alumnes d'ensenyaments obligatoris i postobligatoris amb estada temporal en altres països per cursar parts del currículum oficial
El centre escolar del sistema educatiu de Catalunya que participi durant el curs en alguna acció internacional degudament reconeguda pel consell escolar, ha de vetllar per l'escolarització de l'alumnat i tenir l'encàrrec de planificar les accions necessàries per facilitar-ne l'avaluació, el seguiment i la tutorització a distància, segons estableixi el programa en què participa. Abans del 15 de gener, ha de fer constar als serveis territorials corresponents o al Consorci d'Educació de Barcelona el tipus d'activitat, la seva vinculació amb el currículum, el lloc de l'estada, la durada i el nombre d'alumnes. Així mateix, ha d'informar del professorat implicat, tot indicant-ne el nom i els cognoms i el càrrec.
Si el centre acull alumnat estranger en reciprocitat per participar en un programa o projecte internacional, sempre que l'estada d'aquests alumnes comporti l'assistència regular a les classes ordinàries més enllà d'un mes, els ha de matricular temporalment en el centre educatiu, amb el coneixement de l'inspector o inspectora del centre, i n'ha d'informar els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona.
En cap cas aquesta situació suposa l’ocupació d’una plaça escolar ni pot donar lloc a l’expedició d’un títol.
2. Alumnes tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA)
2. Alumnes tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA)
Els i les alumnes que estan tutelats per la DGAIA, a conseqüència de la inadequació o l'absència d'un context familiar segur, han de rebre suport tutorial addicional amb l'objectiu de detectar i acompanyar les eventuals alteracions emocionals i socials que poden esdevenir, vinculades a les experiències negatives que han viscut.
D'altra banda, si aquests alumnes han de canviar de centre escolar a causa de la mesura de protecció, cal preveure un acompanyament especial per facilitar-ne el procés d'escolarització i planificar procediments d'acollida i de suport que n'afavoreixin l'aprenentatge, el benestar emocional i social. Cal vetllar perquè aquest canvi de centre es faci al més aviat possible i que l’infant o jove no deixi d’estar escolaritzat.
Els fills i filles en situació de violència masclista en l'àmbit familiar que estiguin vivint en una casa d'acollida amb la seva mare, o acompanyats d'una altra manera pel departament en matèria d'afers socials i famílies, han de ser acollits al sistema educatiu amb el suport necessari per afavorir-ne l’aprenentatge i el benestar emocional i social. Així mateix, en tots els casos que sigui necessari, cal anonimitzar o codificar la matrícula de l’alumne o alumna.
3. Atenció a l'alumnat amb necessitats especials de salut
3. Atenció a l'alumnat amb necessitats especials de salut
3.1 Atenció a l'alumnat amb necessitats especials de salut en centres educatius
3.1 Atenció a l'alumnat amb necessitats especials de salut en centres educatius
L'article 5 del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa de l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, estableix que correspon a l'Administració educativa vetllar perquè en els centres quedin cobertes les necessitats d'assistència sanitària i parasanitària dels alumnes que ho requereixin, especialment els qui tenen estats de salut clínicament complexos.
El suport a l'alumnat amb necessitats especials de salut als centres educatius s'atén i es tracta segons les pautes de l'Acord marc entre els departaments d'Educació i Salut. En aquest sentit, el Departament d'Educació i el Departament de Salut col·laboren en el desenvolupament de les intervencions vinculades a la salut de l'alumnat, amb la finalitat de garantir que aquest rebi el suport sanitari i educatiu adaptat de manera personalitzada a les seves necessitats per assolir el màxim d'autonomia i d'atenció a la seva salut física i/o mental en centres educatius ordinaris i en centres d'educació especial, i també de l'alumnat que rep temporalment atenció educativa en el domicili, en aules hospitalàries o hospitals de dia per a adolescents.
Quan es parla d'alumnes amb necessitats especials de salut es fa referència a infants o joves amb malalties cròniques i necessitats de salut complexes, com són l'alta morbiditat, l'epilèpsia incontrolada, la necessitat de dispensació d'epinefrina, la necessitat d'administració d'insulina (inclòs bomba), la dependència de dispositius o el requeriment d'atencions específiques per traqueostomia.
Amb la finalitat de garantir l'escolarització plena de l'alumnat amb malalties cròniques i necessitats de salut complexes, la direcció del centre educatiu, com a responsable del seu funcionament i com a cap de tot el personal, ha d'elaborar un pla personalitzat d'atenció a l'alumne o alumna per atendre'n les necessitats.
Per dur a terme les actuacions establertes als informes mèdics i al pla personalitzat d'atenció a l'alumne o l'alumna, la direcció del centre educatiu, a través de la infermera del programa Salut i Escola o, si és el cas, la infermera de referència del centre educatiu s'ha de coordinar, sempre que sigui possible, amb el centre d'atenció primària (CAP) de referència, perquè el CAP:
valori la necessitat i el grau de suport que requereixen els alumnes afectats per situacions complexes de salut, i
faciliti la formació, la capacitació, l'assessorament, entre altres mesures que puguin considerar-se oportunes, que han d'incloure informació sobre el procediment adequat per minimitzar el risc d'accident per exposició a material biològic.
faciliti i gestioni el material sanitari utilitzat.
Amb la mateixa finalitat, els centres d'educació especial s'han de coordinar amb l'hospital de referència.
Els centres educatius han de tenir l'Autorització per atendre l'alumnat amb necessitats especials de salut als centres educatius signada per la família, perquè un alumne o alumna pugui ser atès en relació amb les seves necessitats, en l'horari escolar i al centre educatiu. La signatura d'aquesta autorització també permet el tractament de les dades de salut que resultin imprescindibles perquè els professionals sanitaris puguin atendre i donar suport més adequat en cada moment.
La col·laboració que s'estableix entre el Departament d'Educació i el Departament de Salut preveu que les i els professionals sanitaris de l'equip d'atenció primària de referència puguin fer, dins del centre educatiu, activitats de formació i capacitació adreçades als monitors i monitores de suport i a altres professionals del centre, per acompanyar, en determinats casos, l'alumnat amb necessitats especials de l'àmbit de la salut, detectar situacions d'alerta i activar, si escau, recursos addicionals.
3.2 Atenció educativa hospitalària
3.2 Atenció educativa hospitalària
L'atenció educativa de l'alumnat que es troba temporalment atès en aules hospitalàries o en hospitals de dia per a adolescents té la finalitat de donar continuïtat al seu procés d'aprenentatge, contribuir al seu benestar i facilitar-ne el retorn al centre educatiu un cop hagi rebut l'alta mèdica.
El tutor o la tutora de l'infant o jove que rep atenció educativa hospitalària, cal que vetlli perquè mantingui el vincle amb el centre educatiu i perquè la proposta educativa
dels docents que l'atenen en l'aula hospitalària o hospital de dia per a adolescents sigui coherent i li faciliti la incorporació al centre educatiu. Si es preveu que l’estada serà llarga, l’equip docent del centre educatiu ha d’elaborar el pla de suport individualitzat amb la coordinació del tutor o tutora.
L'actuació del personal docent de les aules hospitalàries i dels hospitals de dia per a adolescents es regula segons el seu marc d'actuació corresponent.
3.3 Atenció educativa domiciliària
3.3 Atenció educativa domiciliària
Segons la Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment perquè l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part del professorat del Departament d'Educació, l'alumnat que cursa ensenyaments obligatoris en centres sostinguts amb fons públics i pateixen malalties prolongades que els impedeix assistir a classe durant un període superior a 30 dies, o el pare, mare o tutor legal, poden sol·licitar rebre atenció educativa al domicili familiar. En aquest supòsit, el centre educatiu on l'infant o jove està matriculat ha de fer el seguiment de la seva evolució acadèmica i els professionals responsables del centre han d'elaborar el pla de suport individualitzat (PI).
Les famílies poden tramitar aquesta demanda a través de l'apartat Atenció educativa domiciliària per malaltia prolongada del web de Tràmits de la Generalitat de Catalunya, on hi ha les indicacions i els documents necessaris que han de lliurar al centre educatiu on estigui matriculat l'infant o jove. Si l'alumne o alumna necessités un ordinador portàtil durant el període d'atenció educativa domiciliària, s'ha de demanar en el moment d'emplenar la sol·licitud. Els centres educatius han de fer arribar aquesta documentació lliurada per la família als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona.
El tutor o la tutora de l'alumne o alumna que rep atenció educativa domiciliària, cal que vetlli perquè mantingui el vincle amb el seu centre educatiu i perquè la proposta educativa del o de la docent d'atenció educativa domiciliària sigui coherent i faciliti la incorporació al centre educatiu.
Els centres educatius trobaran més informació a l'espai Atenció educativa domiciliària de la intranet - Portal de centre.
4. Atenció a l'alumnat en situacions d'especial dificultat per garantir l'alimentació
4. Atenció a l'alumnat en situacions d'especial dificultat per garantir l'alimentació
Com a situacions d'especial dificultat en l'alimentació s'entenen aquelles situacions en les quals les necessitats bàsiques d'alimentació dels infants i adolescents no són ateses suficientment de manera regular i permanent pels membres del grup familiar amb qui conviuen, o bé pel suport que aquests grups familiars reben amb aquesta finalitat.
El 15 de juliol de 2013 el Departament d'Ensenyament i el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, i la Federació de Municipis de Catalunya van signar el Protocol per a la detecció i seguiment de situacions de dificultat en l'alimentació d'infants i adolescents.
Aquest Protocol es desenvolupa en un document que estableix el paper dels diferents agents (socials, educatius i sanitaris) en la detecció de situacions de dificultat en l'alimentació; marca els circuits de detecció, valoració i intervenció, i n'explicita els mecanismes d'intervenció.
Finalment, l'actuació del centre educatiu en tot l'horari escolar de permanència en el centre queda recollit en un document de concreció del Protocol per a la detecció i seguiment de situacions de dificultat en l'alimentació d'infants i adolescents.
5. Atenció educativa a alumnes amb mesures judicials o de protecció
5. Atenció educativa a alumnes amb mesures judicials o de protecció
Els infants o joves que, a causa d'una mesura judicial o bé d'una mesura de protecció d'acolliment en un centre d'educació intensiva, no puguin seguir temporalment els estudis al centre educatiu, han de rebre l'atenció educativa que s'imparteix a les unitats docents dels centres de justícia juvenil o dels centres de la DGAIA. Amb caràcter general, han de continuar matriculats al centre educatiu on estaven escolaritzats abans d'adoptar-se la mesura judicial o la mesura de protecció. En el cas d'alumnes que no estiguin matriculats en cap centre o que procedeixin d'altres països o comunitats autònomes, les unitats docents han de fer la sol·licitud d'admissió als instituts o centres educatius de la zona d'adscripció del centre on resideixen en el termini més breu possible, seguint el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics.
Les unitats docents d'aquests centres tenen per objectiu donar suport educatiu a l'alumne o alumna per afavorir la continuïtat del seu procés d'aprenentatge i la seva vinculació amb el centre educatiu d'origen.
El professorat de les unitats docents, que s'ha de coordinar amb el tutor o tutora de l'alumne o alumna a l'institut, centre o aula de formació d'adults en què està matriculat, ha de col·laborar en la planificació de les sessions de treball, les reunions d'intercanvi d'informació, el traspàs de l'avaluació i la tutorització de l'alumne o alumna per a la reincorporació al centre educatiu.
Pel que fa a la normativa, la Resolució de 19 de juny de 2015 aprova les instruccions per al funcionament de les unitats docents dels centres educatius de justícia juvenil del Departament de Justícia, Drets i Memòria i dels centres residencials d'educació intensiva del Departament de Drets Socials.
L'actuació dels i de les docents de les unitats docents es regula en els documents següents:
Marc d’actuació de les unitats docents dels centres de la DGAIA
Marc d’actuació de les unitats docents dels centres de justícia juvenil
6. Incorporació d'alumnes menors de 18 anys als estudis a distància
6. Incorporació d'alumnes menors de 18 anys als estudis a distància
6.1 Incorporació d'alumnes menors de 16 anys
6.1 Incorporació d'alumnes menors de 16 anys
Per a l'alumnat menor de 16 anys, l'oferta d'educació a distància a l'IOC o al centre equivalent en àmbit estatal dels estudis per obtenir el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria (GESO), està restringida a situacions excepcionals en què no hi hagi possibilitat d'escolarització presencial normalitzada.
Aquestes situacions excepcionals no inclouen les pràctiques esportives, que poden fer- se, amb les adaptacions necessàries, en un horari compatible amb l'horari escolar habitual, tal com es recullen en el document per a l'organització i gestió de centre “Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació bàsica: educació secundària obligatòria”.
Amb caràcter extraordinari, es pot valorar que l'alumnat que cursi tercer o quart d'ESO amb dedicació significativa a l'esport s'incorporin als ensenyaments a distància, sempre que s'acrediti que l'alumne o alumna:
és esportista que figura en el programa de tecnificació ARC de la federació catalana corresponent, i
no pot seguir l'horari escolar habitual.
També es valorarà la possibilitat d'incorporar als ensenyaments a distància l'alumnat que cursa simultàniament estudis de música o dansa i que estan escolaritzats a tercer o quart d'ESO que compleixin els requisits que s'indiquen en aquest apartat.
Per reconèixer aquestes situacions, se segueix el procediment següent:
El pare, mare o tutor o tutora legal de l'alumne o alumna presenta una sol·licitud motivada i signada al director o directora del centre en què l'alumne o alumna estigui cursant ensenyaments presencials, abans de finalitzar el mes de juny, juntament amb la documentació justificativa de les circumstàncies excepcionals al·legades.
El director o directora del centre tramet al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, la sol·licitud amb la documentació següent:
Còpia del DNI del pare, mare o tutor o tutora legal.
Còpia d'un document acreditatiu de la data de naixement de l'alumne o alumna.
Escrit de compromís educatiu signat per la família, en què es compromet a matricular el fill o filla a l'IOC o centre equivalent d'àmbit estatal, a donar-li tot el suport necessari perquè dugui a terme els ensenyaments de secundària i a col·laborar amb el centre a distància en la formació del fill o filla.
Còpia de les qualificacions obtingudes per l'alumne o alumna en l'últim curs acadèmic completat i, si la sol·licitud es presenta un cop iniciat el curs, còpia de les qualificacions parcials que hagi obtingut.
Informe favorable i argumentat de la direcció del centre, en què valori la incorporació de l'alumne o alumna als ensenyaments a distància.
Informe de l'EAP, si escau.
En el cas d'alumnes de música o dansa escolaritzats a tercer o quart d'ESO, cal un informe positiu i argumentat de l'escola de música i dansa autoritzada pel Departament d'Educació, que inclogui les referències de les capacitats de l'alumne o alumna i els horaris, la justificació adient d'acord amb les altes capacitats i la situació singular.
En el cas d'alumnes que al·leguin formar part del programa de tecnificació (ARC) de la federació catalana corresponent, cal aportar el certificat del Consell Català de l'Esport que ho acrediti. Així mateix, es necessita presentar un certificat acreditatiu del pla d'entrenament i competicions, emès pel club esportiu o pel centre de tecnificació on s'entrena i competeix, on ha de constar el nivell i/o categoria competitiva, el calendari i l'horari del pla d'entrenament i competicions, i la previsió anual de concentracions o d'altres circumstàncies que es considerin rellevants.
Qualsevol altra documentació que, per iniciativa del director o directora del centre o a petició del pare, mare o tutor o tutora legal de l'alumne, es consideri pertinent adjuntar.
● El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el o la gerent del Consorci d'Educació, tramet l'informe que ha elaborat la Inspecció d'Educació amb relació al cas, juntament amb la documentació esmentada abans, a la Direcció General d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, perquè en faci la resolució.
La formalització de la matrícula de l'alumnat de menys de 16 anys a l'IOC, un cop es disposi de la resolució d'autorització del Departament d'Educació, s'ha de fer a la seu central de l'IOC (av. Paral·lel, 71-73, 08004, Barcelona), i comporta l'obligatorietat d'assistència a una reunió tutorial presencial amb la persona responsable de l'orientació educativa a l'IOC.
6.2 Incorporació d'alumnes de 16 a 18 anys
6.2 Incorporació d'alumnes de 16 a 18 anys
Per accedir a l'educació a distància a l'Institut Obert de Catalunya (IOC) cal tenir almenys 18 anys, complerts l'any en què comenci el curs. Excepcionalment hi poden accedir també les persones que tinguin 16 o 17 anys complerts o bé que els compleixin durant l'any natural en què es matriculen, i que es trobin en determinades circumstàncies, sempre que disposin de l'autorització del director o directora de l'IOC.
Per sol·licitar aquesta autorització, els i les alumnes entre 16 i 18 anys que vulguin matricular-se a l'IOC han de presentar la documentació següent:
Sol·licitud signada per l'alumne o alumna i pel pare, mare o tutor o tutora legal.
Còpia del DNI de l'alumne o alumna, pare, mare o tutor o tutora legal.
Escrit de compromís educatiu signat pel pare, mare o tutor o tutora legal.
Còpia de les qualificacions obtingudes per l'alumne o alumna en l'últim curs acadèmic completat.
Documentació acreditativa de les causes que motiven la petició, i que es troben especificades a l'article 32.2 del Decret 57/2020, de 19 de maig, de l'Institut Obert de Catalunya.
La tramitació de la sol·licitud d'autorització pot estar subjecta a l'obligatorietat d'assistència a una reunió tutorial presencial amb la persona responsable de l'orientació educativa a l'IOC, si la direcció ho considera oportú.
Correspon al director o directora de l'IOC resoldre motivadament les sol·licituds que es presenten.
Al web de l'IOC es pot consultar informació complementària sobre terminis, documentació i procediment de matrícula dels estudis a distància en aquest centre. En qualsevol cas, a l'IOC no es poden cursar els ensenyaments d'educació secundària a distància de forma simultània amb els ensenyaments de sistemes educatius estrangers equivalents al batxillerat.
7. Les unitats d'acompanyament i orientació personal i familiar de l'alumnat vulnerable (UAO)
7. Les unitats d'acompanyament i orientació personal i familiar de l'alumnat vulnerable (UAO)
Les unitats d'acompanyament i orientació personal i familiar de l'alumnat educativament vulnerable estan formades per especialistes de la psicopedagogia, psicologia o pedagogia que exerceixen funcions educatives al centre. El seu acompanyament educatiu es basa en el plantejament de propostes i estratègies pedagògiques per a la cerca del benestar emocional de l'alumnat, amb l'objectiu final de facilitar-li la disponibilitat i accés als aprenentatges i l'èxit acadèmic.
Funcions generals de les UAO
Acompanyar l'alumnat en el seu procés de regulació emocional per facilitar-li l'accés als aprenentatges.
Detectar l'alumnat amb necessitats de salut mental al centre educatiu. Orientar les famílies i altres agents que actuïn entorn de l'alumne o alumna. Portar a terme plans i projectes d'habilitats emocionals i de salut mental.
Proporcionar pautes i eines que permetin l'acompanyament de l'alumnat i les seves famílies.
Proposar actuacions i/o plans tutorials per a l'educació emocional i la salut mental en coordinació amb els tutors i tutores de les aules.
Crear materials que fomentin l'educació emocional i la salut mental.
Primer contacte de les UAO amb el centre educatiu
Una vegada que es confirma el grup d'alumnes en què ha d'intervenir el o la professional de la UAO, el o la coordinadora de la UAO comunica a la direcció del centre la intervenció d'aquest professional.
Seguidament o de manera simultània, en el marc de la coordinació entre el psicopedagog o psicopedagoga i/o el treballador o treballadora social de l'EAP i el professional de la UAO, es porta a terme el traspàs d'informació i s'estableixen els termes de la col·laboració entre els equips externs que ja intervenen al centre educatiu.
El professional de la UAO que té l'alumna o alumne assignat, concerta i manté una primera entrevista amb la direcció del centre per especificar quines són les seves funcions i concretar l'agenda d'entrevistes i d'intervencions amb la resta de professionals del centre (tutor o tutora, orientador o orientadora, TIS, etc.) que atenen l'infant o jove.
La primera intervenció de les UAO s'adreça a detectar factors de protecció i barreres pròpies del context de l'alumnat assignat. En aquest sentit, és clau conèixer en quin entorn es mou l'alumnat per poder dur a terme una bona tasca orientada al seu benestar, a la vinculació al centre i al seu èxit acadèmic.
Conformitat de la família i demanda d'intervenció de la UAO
La direcció del centre, o bé el tutor o tutora de l'alumne o aquell professional amb qui la família té un vincle establert, s'entrevisten amb l'alumne i la família per explicar-los els termes de la intervenció de la UAO. En l'entrevista, és convenient que hi sigui present el o la professional de la UAO.
En aquesta entrevista, cal demanar també la signatura de la família del Consentiment d'intervenció individual de la UAO, que es proporciona en paper. Cal recollir la voluntat de la família (positiva o negativa). Quan el document estigui signat, cal revisar les dades del document i escanejar-lo.
A continuació, el director o directora del centre educatiu ha d'emplenar la Sol·licitud d'intervenció de la UAO i signar-la electrònicament. Aquest document recull si ha hagut la conformitat prèvia de la família o no.
En cas que no hagi estat possible l'autorització de la família, i davant de la necessitat de protegir un interès superior de l'infant o jove, recollit a l'article 5 de la Llei 14/2020, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, el director o directora del centre educatiu sol·licita la intervenció individualitzada de la UAO i en cedeix les dades d'acord amb l'article 42.2 de la Llei esmentada.
Tot seguit, el centre educatiu fa arribar a la UAO, mitjançant eValisa, els documents següents:
Conformitat d'intervenció individual de la UAO, signat en paper per la família i escanejat.
Sol·licitud d'intervenció individual de la UAO, signat electrònicament pel director o directora del centre educatiu.
En aquest cas, la data d'alta del servei de la UAO és la que consta en el document de sol·licitud del director o directora del centre, en què demana la intervenció individualitzada d'aquests professionals.
Pla d'intervenció personalitzat
Les UAO han d'elaborar (segons el model disponible a la intranet - Portal de centre) un pla d'intervenció personalitzat per a cada alumna o alumne assignat, en què ha de quedar constància del següent:
1. Dades bàsiques de l'alumne o alumna i del seu entorn.
2. Programació de la intervenció:
Objectius proposats per a l'alumne o alumna. Els criteris d'avaluació i els indicadors.
Les actuacions que s'adrecen directament a l'alumne o alumna i al context familiar i escolar, per tal de minimitzar les barreres externes existents.
L'avaluació.
3. Autoavaluació del o de la professional de la UAO i valoració del servei de la UAO prestat al centre i a l'alumne o alumna.
Cada objectiu s'emmarca en:
una fase d'intervenció (inicial, de seguiment o de tancament);
un àmbit curricular segons l'etapa educativa (àmbit d'aprendre a aprendre; educació en valors; autonomia, iniciativa personal i emprenedoria, o bé, àmbit personal i social; cultura i valors);
dins d'uns camps temàtics o per criteris (comunicació, actitudinal, participació, autoconeixement, emocional, orientació educativa i professional i habilitats del pensament).
La programació de la intervenció la proposa la UAO i és consensuada amb els altres professionals que intervenen al centre (tutor o tutora, orientador o orientadora, EAP, etc.).
La UAO proporciona a la direcció del centre educatiu i al psicopedagog o psicopedagoga de l'EAP una còpia de la programació de la intervenció (objectius, criteris i indicadors), que cal desar als expedients corresponents.
Si l'alumne o alumna té un pla de suport individualitzat (PI), el tutor o tutora hi ha de fer constar la intervenció de la UAO com a mesura addicional a l'apartat de mesures i recursos del PI.
Es pot ampliar la informació sobre la intervenció de les unitats d'acompanyament i orientació a l'apartat Unitats d'acompanyament i orientació de la intranet - Portal de centre.
8. Normativa aplicable (situacions específiques dels alumnes)
8. Normativa aplicable (situacions específiques dels alumnes)
Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 340, de 30.12.2020)
Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010)
Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista (DOGC núm. 5123, de 2.5.2008), modificada per la Llei 17/2020, de 22 de desembre (DOGC núm. 8303, de 24.12.2020)
Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers no universitaris (BOE núm. 41, de 17.2.1988)
Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica (DOGC núm. 8762, de 29.9.2022)
Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477, de 19.10.2017).
Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes (DOGC núm. 5496, de 2.11.2009)
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat (DOGC núm. 5183, de 29.7.2008)
Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria (DOGC núm. 7659, de 9.7.2018)
Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes (DOGC núm. 5922, de 18.7.2011)
Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, per la qual es modifiquen les de 14 de març de 1988 i de 30 d'abril de 1996, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE núm. 311, de 28.12.2008)
Ordre de 30 d'abril de 1996, per la qual s'adeqüen a la nova ordenació educativa determinats criteris en matèria d'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers de nivells no universitaris i s'estableix el règim d'equivalències amb els corresponents espanyols (BOE núm. 112, de 8.5.1996)
Ordre de 14 de març de 1988, d'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers no universitaris (BOE núm. 66, de 17.3.1988)
Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual s’estableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar a les credencials de convalidació per primer de batxillerat, i d’homologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i al de batxiller espanyol (BOE núm. 80, de 2.4.2018)
Resolució de 19 de juny de 2015, per la qual s’aproven les instruccions per al funcionament de les unitats docents dels centres educatius de Justícia Juvenil del Departament de Justícia i dels centres residencials d’educació intensiva del Departament de Benestar Social i Família.
Resolució EDU/1261/2021, de 28 d'abril, del procediment de preinscripció i matrícula a l'Institut Obert de Catalunya per al curs 2021-2022 (DOGC núm. 8401, de 4.5.2021)
Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de professorat del Departament d'Educació (DOGC núm. 5029, de 14.12.2007)
Page updated
Report abuse