A cada centre hi ha d'haver una farmaciola per a l'ús i la necessitat de qualsevol persona en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, tancada (però no amb clau), no accessible per a l'alumnat i pròxima a un punt d'aigua. La direcció del centre ha d'assignar la supervisió de la farmaciola a la persona responsable de la coordinació de riscos laborals, que periòdicament n'ha de revisar el contingut, subministrar-hi el material i controlar-ne les dates de caducitat.
En el document La farmaciola escolar se'n detalla el contingut i la utilitat.
Seguint les recomanacions del Departament de Salut i de la Societat Catalana de Pediatria, s'ha inclòs el paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya. Per administrar-lo cal tenir l'autorització signada dels pares, mares o tutors legals de l'alumne o l'alumna. El centre educatiu ha de demanar aquesta "Autorització per a l'administració de paracetamol" en el moment de la matrícula de l'alumnat al centre i seguir les recomanacions elaborades per la Societat Catalana de Pediatria i pels departaments d'Educació i de Salut de la Generalitat de Catalunya.
És convenient que el centre mantingui en un únic arxiu les receptes, els informes mèdics i els escrits d'autorització, que han de romandre custodiats a
l'expedient individual de l'alumne o alumna a la secretaria i garantir-ne la protecció de dades.
En aquest sentit, cal assenyalar que els i les professionals del centre educatiu només poden administrar medicaments o fer accions que no requereixin cap titulació sanitària, com aquelles adreçades a cures senzilles (d'erosions i petites ferides) i també quan sigui necessària una primera atenció a qualsevol incident inesperat.
Sempre que sigui imprescindible administrar medicaments a l'alumnat en l'horari lectiu, caldrà prèviament que els pares, mares o tutors legals aportin la documentació següent:
Un informe mèdic on consti el nom de l'alumne o alumna, el nom del medicament que ha de prendre i la pauta d'administració.
Una autorització on se sol·liciti a la direcció del centre educatiu l'administració al fill o filla del medicament prescrit d'acord amb les pautes que constin en l'informe esmentat anteriorment, i se n'autoritzi l'administració als professionals del centre.
En cas d'atencions a l'alumnat amb malalties cròniques i necessitats de salut complexes, cal consultar l'apartat Atenció a l'alumnat amb malalties cròniques i alumnat amb necessitats complexes d'atenció o amb malaltia crònica avançada.
Prop de cada farmaciola i en un lloc visible hi ha d'haver les instruccions bàsiques de com cal actuar davant de qualsevol situació d'emergència. La direcció ha de garantir que tot el personal del centre les conegui.
Davant d'una situació d'emergència cal fer el següent:
1. No deixar sol l'alumne o l'alumna i acompanyar-lo en tot moment.
2. Avisar la família.
3. Trucar al 112 (si és possible amb el CIP de l'alumne o alumna a mà).
La direcció del centre és la interlocutora amb el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que gestiona la intervenció de professionals sanitaris i professionals d'atenció psicològica durant la situació d'emergència, amb el suport dels professionals del Departament d'Educació (EAP i professorat d'orientació educativa).
La direcció del centre ha de vetllar per la realització d'actuacions lligades al control de brots de malalties infeccioses, seguint les recomanacions establertes per la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya i informant-ne el Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC), en coordinació amb l'equip d'atenció primària del CAP de referència sempre que calgui. Finalitzat el període d'emergència, l'equip d'atenció primària del CAP de referència i el o la professional d'orientació educativa han de col·laborar amb la direcció del centre en la normalització de la vida escolar.
En cas que calgui prosseguir alguna intervenció específica amb el personal del centre, la direcció del centre ho ha de sol·licitar al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona.
L'article 21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya preveu que totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i que hi han d'accedir en condicions d'igualtat. Així mateix, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix que tot l'alumnat té dret a ser atès amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.
Tal com regula la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, els centres educatius han d'assumir la responsabilitat d'acollir i educar de manera inclusiva tot l'alumnat com una tasca bàsica i fonamental dels seus projectes educatius.
Tot l'alumnat del sistema educatiu català és destinatari de l'atenció educativa que regula el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, un dels principis fonamentals del qual és la
cohesió social i l'educació inclusiva.
La direcció del centre ha de vetllar perquè el personal del centre vinculat a l'alumnat a qui han diagnosticat malalties que l'equip sanitari de referència consideri cròniques consulti les actuacions descrites i publicades en protocols específics. El Departament d'Educació i el Departament de Salut han elaborat conjuntament els models d'atenció específics en l'àmbit escolar adreçats a infants amb diabetis i a infants amb al·lèrgies alimentàries i/o al làtex. Es pot consultar tota la informació als apartats Atenció dels infants amb diabetis en l'àmbit escolar i Atenció dels infants amb al·lèrgies alimentàries i/o al làtex en l'àmbit escolar del Portal de centre.
D'altra banda, el Departament d'Educació ofereix en el web de la XTEC altres informacions i recursos sobre malalties cròniques que poden ser d'interès per a l'escolarització plena de l'alumnat amb aquestes malalties.
A l'apartat Atenció a l'alumnat amb necessitats especials de salut, del document “Situacions específiques de l'alumnat” trobareu el detall de l'atenció a l'alumnat amb necessitats especials de salut en centres educatius, l'atenció educativa hospitalària i l'atenció educativa domiciliària.
Així mateix, hi ha la possibilitat que la família, en cas de disponibilitat horària, es faci càrrec de l'administració de la medicació o de les altres actuacions que necessita l'alumne o l'alumna en horari escolar.
Respecte a l'alumne o alumna que rep atenció educativa hospitalària o domiciliària, el tutor o la tutora del centre educatiu ha de vetllar perquè sigui coherent la proposta educativa dels docents que l'atenen en l'aula hospitalària, hospital de dia per a adolescents o atenció educativa domiciliària. També ha de garantir la vinculació de l'alumne o alumna amb el centre educatiu mitjançant un projecte comú i facilitar-ne el retorn al centre.
L'administració de les vacunes que es fa en els centres educatius està regulada pel Decret 155/1993, d'1 de juny, d'actualització del Programa de salut escolar. A l'article 10 s'especifica quines són les vacunes que, en cada cas, s'han d'administrar. Tot I això, el calendari de vacunacions del Departament de Salut és el que regula les vacunes recomanades i s'hi poden consultar segons l'edat d'administració.
Anualment, la Secretaria de Salut Pública també publica la Guia per a la vacunació en centres educatius amb tota la informació relativa a les recomanacions vigents i material per a professionals sanitaris i famílies. Una de les funcions del programa Infància amb Salut i del Programa de salut escolar de Catalunya és dur a terme la vacunació d'infants i adolescents d'acord amb el calendari vacunal vigent en cada moment. Per tant, un dels objectius del desplaçament de professionals sanitaris dels equips d'atenció primària als centres escolars del seu àmbit territorial és mantenir cobertures de vacunació elevades en infants i adolescents per garantir la protecció individual i també la col·lectiva mitjançant immunitat de grup. D'altra banda, la vacunació en centres educatius garanteix la continuïtat assistencial i el seguiment del calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya.
La població preadolescent i adolescent és poc usuària del sistema sanitari, i per aquest motiu moltes vegades es perd l'oportunitat de vacunar als centres sanitaris. Vacunant als centres educatius, es garanteix el correcte compliment del calendari vacunal.
La direcció del centre ha de vetllar per facilitar la vacunació al centre i garantir el traspàs d'informació amb els i les professionals sanitaris, prèvia autorització de la família o el tutor o la tutora legal de l'alumnat atès.
Per tal d'informar les famílies sobre l'assistència o no dels infants al centre educatiu quan pateixen una malaltia transmissible, es poden consultar els Criteris de no assistència de l'alumnat a l'escola o a la llar d'infants durant un període de temps determinat a causa de malalties transmissibles del Departament de Salut.
Les mesures i accions per a la prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol, modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig, i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol.
La Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac, amb les seves modificacions posteriors, va implantar importants mesures en relació amb els productes del tabac, els dispositius susceptibles d'alliberar nicotina (cigarretes electròniques) i els productes a base d'herbes per fumar.
Aquestes mesures fan referència a la publicitat i la promoció, la venda i subministrament i el consum de tabac i altres productes relacionats, i han contribuït a l'ampliació dels espais sense fum, insistint especialment en el paper modèlic de professionals docents i sanitaris, en la seva tasca educativa de sensibilització, conscienciació i prevenció mitjançant el foment d'estils de vida saludables.
D'acord amb tota la normativa esmentada, es prohibeix la venda i el subministrament de productes derivats del tabac i de dispositius d'alliberació de nicotina, així com el seu consum, en totes les dependències dels centres educatius i altres centres de treball del Departament d'Educació. La prohibició de consumir-los és absoluta i afecta totes les persones que es trobin al l'interior dels centres educatius, inclosos els seus espais a l'aire lliure a no ser que es tracti de centres universitaris o dedicats exclusivament a la formació d'adults. La Llei 20/2005 també prohibeix vendre o proporcionar als menors de 18 anys de productes que imitin productes del tabac i indueixin a fumar, així com de dolços, refrigeris, joguines i altres objectes que tinguin forma de productes del tabac i puguin resultar atractius per als menors, entre els quals s'inclouen les cigarretes electròniques sense nicotina (vapers).
Tampoc no és permesa la venda ni el consum de begudes alcohòliques en els centres educatius. Es recorda que són alcohòliques totes les begudes amb més de 0,5 graus d'alcohol. Per tant, la cervesa es considera beguda alcohòlica.
En el marc de les seves funcions, la direcció del centre públic o la persona titular del centre privat ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la normativa i per crear i mantenir una cultura organitzativa que promogui un ambient saludable lliure de fum. Així mateix, correspon al consell escolar l'avaluació del compliment d'aquestes mesures en el marc de les seves funcions d'avaluació del desenvolupament de l'activitat del centre.
En la mateixa línia preventiva, el Departament de Salut i el Departament d'Educació han elaborat conjuntament el Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres d'educació secundària.
Aquest Protocol ofereix orientacions i recursos adreçats a professorat, alumnat i famílies per a la prevenció universal, així com actuacions de detecció i intervenció en casos de consum i tinença de drogues. Si bé aquest document no pot donar resposta a la totalitat de la casuística en què es poden trobar els centres, sí que ha de permetre donar una resposta eficaç, planificada i coordinada en el marc de la comunitat educativa.
Els centres educatius han d'informar anualment els serveis territorials d'Educació o, si escau, el Consorci d'Educació de Barcelona, dels casos en què s'ha activat el Protocol i de les actuacions fetes, mitjançant la “Fitxa d'informació del centre al o la referent de drogues dels serveis territorials / Consorci” que aporta el mateix Protocol.
Pel que fa al consum i tinença de drogues, en els centres educatius s'aplica la mateixa normativa legal que a la via pública (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, i la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal). L'incompliment de la normativa ha de ser advertit degudament i, si escau, sancionat, d'acord amb l'ordenament.
En els centres exclusivament dedicats a la formació de persones adultes, la prohibició de consumir productes de tabac o dispositius que poden alliberar nicotina no afecta els espais a l'aire lliure, sempre que no es tracti dels accessos immediats als edificis del centre i a les voravies que els envolten.
Tots els materials emprats en els centres educatius han de ser homologats i han de reunir els criteris de qualitat, seguretat i accessibilitat que estableix la normativa vigent. En particular, els recursos lúdics, les joguines i el material d'ús fungible han d'estar identificats amb el marcatge de conformitat CE. S'han de mantenir endreçats en un espai per a l'emmagatzematge i en bon estat de netedat i seguretat per evitar riscos d'infecció, malaltia i contaminació i garantir les condicions higièniques i sanitàries.
Els materials a l'educació infantil i a l'educació primària engloben tot aquell material que els infants tinguin al seu abast, utilitzin o facin servir per portar a terme alguna acció.
Els centres educatius poden utilitzar materials naturals en les activitats programades (per manipular, classificar, experimentar, etc.) i en els espais exteriors per fomentar el joc i afavorir el desenvolupament i l'autonomia dels infants.
Cal mantenir aquests materials en òptimes condicions, en bon estat i nets per facilitar- ne l'ús i fer-los segurs i més atractius.
Tant l'equipament com el mobiliari han de complir els criteris de normalització (UNE, ISO i d'altres) i han d'estar adaptats a les edats i característiques dels infants i evitar cantoneres i materials de risc o que es puguin estellar.
L'educació per a la salut té un paper fonamental en el desenvolupament de la infància i l'adolescència. Els infants i els i les joves necessiten eines per poder afrontar situacions de risc vinculades amb la salut i per desenvolupar conductes saludables.
El nou decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica avança en la millora del model educatiu, es fonamenta en sis vectors clau que estableixen un marc que dona identitat a l'acció educativa. El desenvolupament del PSiE es porta a terme a partir d'aquest currículum, en concret el vector Benestar emocional que té per objectiu contribuir, des del procés d'ensenyament i aprenentatge, al benestar emocional de l'alumnat, i inclòs dins el pla d'acció tutorial.
El Programa Salut i Escola (PSiE), que impulsen conjuntament el Departament de Salut i el d'Educació, té com a objectius millorar la salut dels infants i adolescents mitjançant accions d'educació i promoció de la salut, atendre de manera precoç problemes relacionats amb la salut i prevenir situacions de risc, de manera que es potenciï la col·laboració entre els centres i serveis educatius i els serveis de salut comunitària presents al territori.
El Programa Salut i Escola preveu dues línies bàsiques d'actuació:
Potenciar el desenvolupament d'activitats d'educació i promoció de la salut en els àmbits prioritaris d'intervenció del Programa: salut alimentària, salut emocional, salut afectiva i sexual, consum de drogues, tabac i alcohol.
Facilitar l'accés dels i les joves a la informació i l'assessorament en temes relacionats amb la salut mitjançant la consulta oberta.
Les actuacions que es porten a terme en els centres educatius seguint les línies prioritàries del Programa Salut i Escola són:
Atenció a l'alumnat de manera individual ¿els alumnes poden accedir de manera espontània amb privacitat i confidencialitat per resoldre dubtes¿ i detecció de problemes de salut sense entrar en diagnòstics ni tractaments concrets, realitzar l'escolta activa, detecció de senyals d'alarma i acompanyament en l'orientació d'aquests possibles problemes de salut dins del sistema sanitari.
Accions adreçades als alumnes de manera grupal; com per exemple tallers, seminaris, xerrades, jornades, etc. que es realitzen dins el grup classe, vinculades al Pla d'acció tutorial.
Accions adreçades al centre escolar i a la comunitat educativa en general per tal de canalitzar l'assessorament en temes de salut que necessiti l'escola.
El Departament de Salut assigna a cada centre un o una professional de referència de l'equip d'atenció primària de la zona i facilita la coordinació dels serveis sanitaris especialitzats: centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), Programa d'atenció a la salut sexual i reproductora (PASSIR) i centres d'atenció i seguiment a drogodependències (CAS).
Cal que la direcció de cada centre designi un o una docent com a referent de salut i, per tant, del PSiE.
La coordinació del o la professional d'infermeria amb els referents educatius del centre és molt important per al bon desenvolupament del Programa. Per això, caldrà instaurar circuits i xarxes amb el centre educatiu i la intervenció coordinada dels diferents serveis de salut, serveis i recursos educatius i comunitaris implicats.
La consulta oberta és un espai d'atenció directa i de consulta adreçat als joves. S'ha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de confidencialitat, i cal procurar que interfereixi al mínim en l'horari de les classes.
Aquesta consulta, atesa per un o una professional sanitària, té la finalitat de donar resposta als dubtes i inquietuds dels nois i noies, assessorar-los i informar-los. En el cas que es detecti un problema greu que afecti la seva salut física o mental, cal que ho posi en coneixement de la direcció del centre (prèvia informació a l'adolescent), la qual ha de comunicar a la família la situació de risc de l'alumne o l'alumna i, si escau, aconsellar la derivació als serveis oportuns.
Excepcionalment, es pot valorar no informar la família quan aquest fet pugui posar en risc els drets del o la menor.
En el document “Consulta oberta als centres educatius de secundària” trobareu informació sobre les funcions i el perfil de professional sanitari, la gestió del procediment per a l'accés al servei i les pautes d'actuació en el cas que es detectin situacions de risc en l'alumne o alumna.
A començament del curs, el centre d'educatiu ha d'informar tot l'alumnat, el professorat i les famílies sobre el PSiE. També ha de presentar el professional d'infermeria a l'alumnat, que serà la persona referent de salut del PSiE. La informació sobre aquest procediment i documents es pot consultar a la intranet - Portal de centre.
Al web de la XTEC es poden trobar recursos didàctics i experiències de centres educatius, i també enllaços d'interès d'institucions que treballen en aquest àmbit.
Per tant, la persona referent del PSiE presenta a la direcció del centre el Pla de treball on es recullen els objectius prioritaris, les actuacions i la temporalització per desenvolupar-les en el context singular de cada centre educatiu. La valoració que se'n faci a final de curs en la memòria anual del centre ha de referir-se, com a mínim, al desenvolupament de les activitats de promoció de la salut i al funcionament, si escau, de la consulta oberta.
Perquè el creixement i el desenvolupament tant físic com intel·lectual es produeixin d'una manera adequada, és imprescindible garantir una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa de la vida. Per aquest motiu, l'Agència de Salut Pública de Catalunya té publicada una Guia per a famílies i escoles sobre l'alimentació saludable en l'etapa escolar.
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat al món. Diversos estudis posen de manifest que els principals factors de risc d'aquestes patologies són l'obesitat i els factors que hi estan associats (la diabetis i la hipertensió arterial), fruit d'una alimentació incorrecta i de la manca d'activitat física.
Tenint en compte que els hàbits apresos durant la infància es mantenen en l'edat adulta, el Departament i la Fundació SHE, liderada pel Dr. Valentí Fuster, impulsen el Programa SI! Salut Integral.
Amb el Programa SI! Salut Integral el Departament d'Educació pretén aconseguir, mitjançant l'adquisició de coneixements, un canvi d'actituds que finalment es tradueixi en l'adopció d'hàbits saludables que perdurin en el temps. Per això, el Programa i la seva avaluació es desenvolupen al voltant dels coneixements, actituds i hàbits.
El Programa SI! Salut Integral desenvolupa metodologies globalitzadores i integra quatre components bàsics interrelacionats: l'adquisició d'hàbits d'alimentació saludable, el desenvolupament de l'activitat física, el coneixement del cos i la gestió emocional com a factor de protecció envers les addiccions, amb l'objectiu que els centres promoguin hàbits saludables.
Així mateix, promou la transformació tant metodològica com d'aspectes d'ambient escolar relacionats amb els hàbits saludables, l'intercanvi de bones pràctiques amb altres centres, i el compromís col·lectiu entre els professors, els alumnes i les famílies.
És essencial controlar la manipulació dels aliments i estris, tant en la recepció, com en la cuina o el servei de l'àpat, per evitar el risc de contaminació encreuada.
La guia Els al·lèrgens alimentaris en la restauració col·lectiva és un manual de bones pràctiques de manipulació, necessàries per preparar àpats per a col·lectius de persones amb al·lèrgies.
Una eina per promocionar l'activitat física als centres educatius és el Programa 15 minuts en moviment – La Milla Diària (The Daily Mile).
El Programa, amb origen al Regne Unit, té per objectiu que l'alumnat corri o camini de pressa durant quinze minuts al dia a l'aire lliure durant l'horari escolar en el moment escollit per l'escola. És una activitat física que promou l'estat de forma i el benestar social, emocional i mental. Per participar-hi, l'alumnat només necessita un calçat adient i no cal cap material ni formació especial del professorat. Té un impacte positiu en el comportament i nivells de concentració dels infants, i això repercuteix en els seus resultats acadèmics. És un programa d'implantació gratuïta, senzill i efectiu, i permet que l'alumnat, incloent-hi els que tenen necessitats especials, realitzi activitat física diàriament, i sumi 15 minuts que l'ajudin a aconseguir el repte dels 60 minuts al dia d'activitat física que recomana l'OMS.
Des de l'any 2022 l'Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut i el Departament d'Educació, volem donar impuls a la implantació del programa de La Milla Diària a les escoles de Catalunya.
L'article 40 de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, estableix que a les escoles infantils i als centres escolars no es permet la venda d'aliments i begudes amb un alt contingut d'àcids grassos saturats, àcids grassos trans, sal i sucres.
La direcció del centre educatiu en què hi hagi servei de bar o cantina ha de vetllar perquè els aliments i begudes autoritzats per contracte atenguin al que disposa la Llei esmentada.
Els centres educatius que tinguin contractat el servei de màquines expenedores d'aliments i begudes en les seves dependències també han d'atendre al que disposa l'article 40, apartat sisè, de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició.
Fins que no s'aprovi el reglament que desplegui la Llei, cal seguir les Recomanacions sobre màquines expenedores d'aliments i begudes (MEAB) en els espais per a infants i joves de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, en les quals es recomana prioritzar els productes que contribueixin a una alimentació saludable, en lloc dels que tinguin un contingut elevat de sal, sucres i greixos.
Tota la informació sobre la seguretat alimentària en l'àmbit escolar, amb les recomanacions, les guies i els consells per a una alimentació segura i saludable, es pot consultar al web de la XTEC Salut a l'escola.
Les campanyes de promoció alimentària, educació nutricional o promoció de l'esport o activitat física en els centres educatius que tinguin per objectiu promoure hàbits nutricionals i esportius saludables i prevenir l'obesitat han de ser autoritzades prèviament pel Departament d'Educació, d'acord amb els criteris establerts per les autoritats sanitàries, tal com regula l'article 40.7 de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició.
El Departament ha elaborat el procediment perquè les empreses o promotors sol·licitin l'autorització corresponent de la campanya per desenvolupar en els centres educatius, d'acord amb els criteris que estableix l'Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut.
L'empresa o promotor ha de tramitar l'autorització de la campanya perquè l'aprovi una de les autoritats educatives següents, en funció de l'àmbit d'implementació:
Centre educatiu: si la campanya s'adreça a un sol centre educatiu, l'empresa o promotor ha de presentar, al director o directora del centre, la sol·licitud d'autorització. La direcció autoritzarà, si escau, la campanya d'acord amb els criteris que estableix el Departament de Salut i el mateix projecte educatiu.
Serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona: si la campanya ha de tenir efecte en més d'un centre del mateix àmbit territorial, l'empresa o promotor ha de presentar la sol·licitud d'autorització a la direcció dels serveis territorials o, en el cas de la ciutat de Barcelona, a la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona, que és qui autoritza, si escau, la campanya d'acord amb els criteris que estableix el Departament de Salut.
Serveis centrals del Departament: si la campanya té una implementació que abasta més d'un dels serveis territorials, l'empresa o promotor ha de presentar als serveis centrals del Departament la sol·licitud per autoritzar la campanya. El Departament d'Educació autoritzarà, si escau, la campanya d'acord amb els criteris que estableix el Departament de Salut.
En el web del Departament d'Educació es poden consultar les campanyes que han estat degudament autoritzades pel Departament.
Tot i que la campanya hagi estat autoritzada pel Departament o pels serveis territorials, és cada centre educatiu, d'acord amb la seva autonomia, qui ha de valorar si el programa pedagògic, les unitats didàctiques i les accions que cal desenvolupar s'adapten al seu projecte de centre i, per tant, si porta la campanya a terme.
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010)
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, article 142.9 (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)
Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477, de 19.10.2017)
Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dona publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, article 21 (DOGC núm. 4680, de 20.7.2006)
Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part del professorat del Departament d'Educació (DOGC núm. 5029, de 14.12.2007)
Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana (BOE núm. 77, de 31.3.2015)
Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència (DOGC núm. 572, de 7.8.1985)
Llei 10/1991, de 10 de maig, de modificació de la Llei 20/1985, del 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència (DOGC núm. 1445, de 22.5.1991)
Llei 8/1998, de 10 de juliol, de segona modificació de la Llei 20/1985, del 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència (DOGC núm. 2686, de 22.7.1998)
Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (BOE núm. 309, de 27.12.2005)
Llei 42/2010, de 30 de desembre, per la qual es modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (BOE núm.
318, de 31.12.2010)
Llei 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre (BOE núm. 76, de 28.3.2014)
Decret 155/1993, d'1 de juny, d'actualització del Programa de salut escolar (DOGC núm. 1758, de 16.6.1993)
Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010)
Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, article 40.7 (BOE núm.160, de 6.7.2011)