COMPETÈNCIA DIGITAL
VECTORS COMPETÈNCIES CLAU I TRANSVERSALS
Només cal posar el nom del vector
Competència digital (CD): Comprendre el funcionament bàsic i els elements d'un entorn virtual.
Competència en comunicació lingüística (CCL): Expressar idees sobre el videojoc, descriure elements i narrar accions, escoltar les aportacions dels companys.
Competència en matemàtica i enginyeria (STEM): (Molts jocs incorporen elements de lògica, espai, patrons, que es poden observar).
Competència personal, social i aprendre a aprendre (CPSAA): Treballar en equip, reflexionar sobre la relació amb els videojocs, respectar les normes.
Competència ciutadana (CCi): Comprendre les "normes" implícites o explícites en un entorn virtual i la importància del respecte.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CRITERIS D'AVALUACIÓ INDICADORS D'AVALUACIÓ
De la Competència Digital (CD):
CE CD1: Seleccionar, organitzar i interpretar dades, informació i continguts digitals. (Identificar elements clau del videojoc: personatges, objectes, entorns, regles).
CE CD3: Expressar i difondre idees, informació i continguts digitals. (Dissenyar i presentar la seva "porció de ciutat invisible" o personatge).
De la Competència en Comunicació Lingüística (CCL):
CE CCL2: Interpretar i comprendre el sentit de missatges orals i escrits per satisfer necessitats comunicatives. (Comprendre les explicacions del funcionament del joc).
CE CCL3: Produir missatges orals i escrits per comunicar, crear i interactuar. (Descriure el seu disseny i explicar les seves decisions).
De la Competència Personal, Social i Aprendre a Aprendre (CPSAA):
CE CPSAA4: Reflexionar sobre els propis processos de presa de decisions, valorant les implicacions i acceptant la responsabilitat. (Decisions en el disseny, comprendre conseqüències en el joc).
Criteri d'Avaluació 1: L'alumne/a identifica i descriu elements clau d'un videojoc (personatges, escenaris, objectius) i les relaciona amb la idea de "ciutat invisible".
Criteri d'Avaluació 2: L'alumne/a dissenya una "porció de ciutat invisible" o un personatge, incorporant almenys dos elements característics del món dels videojocs.
Indicador 1.1: Nomena almenys tres elements distintius del món del videojoc observat (ex: "Hi ha un personatge que salta", "hi ha monedes per recollir", "hi ha un túnel per passar").
Indicador 1.2: Explica amb les seves paraules alguna norma o objectiu senzill del videojoc.
Indicador 2.1: El seu disseny inclou elements com un personatge, un objecte per interactuar o una part d'un escenari amb una lògica de videojoc (ex: una plataforma, un ítem, un portal).
Indicador 2.2: Presenta oralment el seu disseny, explicant breument què ha creat i per a què serveix.
OBJECTIUS D'APRENENTATGE SABERS
Analitzar i identificar els components i les dinàmiques d'un entorn digital (un videojoc), i crear una representació bàsica d'una "ciutat invisible" o un personatge, comprenent que es regeix per normes i codis.
Coneixements:
Concepte de món virtual (videojoc) com a "ciutat invisible".
Elements bàsics d'un videojoc: personatges (avatar), escenaris (nivells), objectius, regles, objectes.
Diferència entre el món real i el món virtual.
Habilitats:
Observació atenta i anàlisi d'un entorn digital.
Identificació de patrons i regles.
Creativitat i disseny.
Expressió oral i representació gràfica d'idees.
Col·laboració en tasques de grup.
Actituds:
Curiositat i obertura cap als mons virtuals.
Pensament crític inicial sobre el contingut dels videojocs.
Respecte per les regles del joc i les idees dels companys.
Valoració de la creativitat en l'àmbit digital.
ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ: 5 sessions
a) Exploració / Activació (Moment 1: Endinsant-nos en el món invisible)
Activitat: "Què hi ha darrere de la pantalla?" Iniciar la sessió amb la pregunta "Podem viure en una ciutat invisible?". Mostrar un curt fragment d'un videojoc senzill (tipus plataforma, aventura gràfica simple, o construcció tipus Minecraft sense entrar en complexitats) projectat a la PDI. Sense so inicialment, demanar què veuen.
Activitat: "Jo sóc un explorador de la ciutat invisible": Guiar una observació del videojoc: "Què fan els personatges?", "Quins objectes hi ha?", "Hi ha regles? Quines?", "Com et mouries per aquesta ciutat invisible?". Animar els alumnes a descriure el que veuen i imaginen.
Repte: "Avui explorarem aquesta ciutat invisible del videojoc per entendre com funciona i després en crearem un tros!"
b) Conceptualització / Desenvolupament (Moment 2: Descobrint els secrets de la ciutat)
Activitat: "Mapa de la nostra ciutat invisible": En grups, els alumnes elaboren un esquema senzill o una pluja d'idees visuals amb els elements que han identificat del videojoc (personatges, escenaris, objectes, missions). Es pot proporcionar una plantilla amb espais per dibuixar o enganxar icones.
Activitat: "Les normes de la ciutat invisible": Debatre les "normes" del joc: "Si faig això, què passa?", "Puc anar on vulgui?", "Què he de fer per guanyar/avançar?". Connectar amb la idea que els mons digitals tenen les seves pròpies regles.
Activitat: "Dissenyo la meva porció de ciutat o el meu personatge": Els alumnes, individualment o en parelles, dissenyen una petita part de la seva "ciutat invisible" (un edifici, un paisatge, un obstacle amb una funció) o un personatge amb alguna habilitat especial. Poden dibuixar-ho en paper, utilitzar apps de dibuix senzilles (ex: Google Canvas, Jamboard) o fins i tot blocs de construcció.
c) Aplicació / Sistematització (Moment 3: Presentem les nostres creacions)
Activitat: "La nostra galeria de la ciutat invisible": Muntar una petita exposició amb els dissenys.
Activitat: "Visites guiades per la ciutat": Cada alumne/a o grup presenta el seu disseny, explicant què és, què fa el personatge o com s'utilitzaria la seva porció de ciutat al videojoc. Fomentar les preguntes entre companys.
Activitat: "Ciutat visible vs. Ciutat invisible": Reflexió final: "Quines coses són iguals a la nostra ciutat real i a la ciutat invisible del videojoc?", "Què és diferent?", "Què hem après de les ciutats invisibles?".
MESURES I SUPORTS UNIVERSALS
Les mesures i els suports universals són els que s’adrecen a tots els alumnes. Han de permetre flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alumnes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn, i garantir la convivència i el compromís de tota la comunitat educativa.
MESURES I SUPORTS ADDICIONALS O INTENSIUS
Les mesures i els suports addicionals s’adrecen a alguns alumnes. Permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar.
Les mesures i els suports intensius són específics per als alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència regular i, normalment, sense límit temporal.
Vídeos i imatges variades: Mostrar diferents tipus de videojocs (amb temàtiques diverses, des d'aventures a construcció, evitant els més complexos o violents) per il·lustrar la diversitat dels "mons invisibles".
Guies visuals per al disseny: Proporcionar plantilles o quadrícules per dibuixar escenaris o figures de personatges, i llistes de comprovació amb icones (Ex: "He dibuixat un personatge?", "Hi ha un camí?").
Vocabulari amb suports: Crear un mural amb el vocabulari clau (avatar, nivell, missió, etc.) amb la paraula i la seva imatge.
Narració i modelatge: El mestre/a pot anar narrant el que passa al videojoc mentre el mostren, i modelar com s'ha de pensar per dissenyar un element o un personatge.
Espais de treball diversos: Permetre treballar a terra, en taules grans o individualment, segons la preferència i necessitat de cada alumne.
Feedback positiu i constructiu: Centrar el feedback en els esforços i els èxits, i guiar amb preguntes obertes per a la millora.
Atenció individualitzada: Un mestre/a de suport o educador/a pot asseure's amb l'alumne, fent preguntes més directes i repetint conceptes clau.
Objectes manipulables: Si és possible, tenir "accessoris" de joc (un comandament de consola, un joystick de joguina) perquè puguin manipular-los mentre es parla.
Control del so: Ajustar el volum del videojoc projectat o fins i tot desactivar-lo si és distractor.
Zones tranquil·les: Oferir la possibilitat de treballar en un racó més tranquil de l'aula si l'ambient general és massa estimulant.