Teresa Liberia

Teresa Libèria Vayá, té 34 anys i és de Xella, un poble de la Comunitat Valenciana. Treballa com a investigadora postdoctoral en la Universitat de Yale als Estats Units. El seu camp STEM són les ciències.

Va estudiar en la Universitat de València biologia, després va estudiar un màster de biologia molecular, cel·lular i genètica i finalment, es va doctorar en neurociències en la Universitat de València.

Va estudiar biologia perquè sempre li van agradar les ciències, li agradaven les matemàtiques, la química i la biologia. No va tindre molt clar què estudiar fins que, en primer de batxillerat, va conéixer a la professora de biologia. Ella va fer que l'apassionara l'assignatura perquè en les seues classes va entendre la biologia i, sobretot, va aprendre a pensar sobre biologia.

Personalment no ha trobat dificultats a l'hora de trobar treball per ser dona. Quan estava fent la tesi va aconseguir una beca de formació de professorat universitari (FPU) que concedeix el govern d'Espanya i amb aqueixa beca va poder realitzar una estada curta als Estats Units, en el mateix laboratori en el qual treballa ara.

Però sí que coneix a moltes dones que han trobat dificultats, entre elles algunes de les seues amigues, que després de fer la tesi es van quedar embarassades i van haver d'ocultar-ho en les entrevistes de treball per a no perdre l'oportunitat d'aconseguir el treball.

Sí que ha sigut discriminada en els estudis i continua sent-ho. Un cas molt evident és per exemple, en les reunions de treball, més d'una vegada quan dóna una idea o fa una crítica constructiva sobre algun treball o projecte sembla que no se li escolta, igual que a moltes de les seues companyes de laboratori o de departament. A continuació quan algun altre investigador dóna exactament la mateixa opinió, idea o crítica que elles han fet resulta que tothom li aplaudeix.

Quant al sostre de cristall, creu que és una realitat, continua existint. En aquesta societat sembla que la gent pensa que estem en igualtat, però aquesta falsa igualtat a la qual hem arribat és molt perillosa perquè no deixa veure el que realment estan vivint. Un exemple molt clar, quan ella estava fent la tesi en el departament de biologia cel·lular de la Universitat de València, hi havia 7 o 8 investigadors principals, de les quals només 3 eren dones i solament una era finançada per a poder fer la investigació. I el mateix passa als Estats Units, en el seu corredor hi ha 5 laboratoris importants i d'aqueixos 5 solament un està liderat per una dona.

Ha participat en diferents projectes d'investigació, ara mateix està en un laboratori on el principal interés és l'estudi del desenvolupament del sistema nerviós, concretament del sistema olfactori. Treballen en ratolins com a animal model.

L'últim projecte en el qual va treballar se centrava en l'estudi de les neurones sensorials olfactòries, que estan localitzades en l'epiteli olfactori que revist la cavitat nasal. Aquestes neurones sensorials es regeneren durant tota la vida i estenen axons que connecten directament amb una regió molt concreta del cervell, anomenat bulb olfactori.

El seu treball va ser estudiar les propietats neuroquímiques d'aqueixes neurones al llarg el seu procés de maduració fins a convertir-se en neurones madures.

Va rebre el premi extraordinari del doctorat en neurociència concedit per la Universitat de València.

1. Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

• Em diuen Teresa Liberia, tinc 34 anys, soc de Chella de un poble xicotet a l’interior de la Comunitat Valenciana i treballe com a investigadora doctoral a la Universitat de Yale en els Estats Units. El meu camp STEM son les ciències, vaig estudiar a la Universitat de València biologia, vaig estudiar un màster de biologia molecular, cel·lular i genètica i després em vaig doctorar en neurociències a la Universitat de València.

2.Quin és el teu camp estem? Per què vas decidir estudiar-lo?

• Vaig estudiar biologia perquè sempre m’han agradat les ciències, m’agradaven les matemàtiques, m’agradava la química, m’agradava la biologia y no tenia molt clar que fer fins que vaig trobar a una professora en primer de batxillerat, la professora de biologia que em va fer estimar molt la biologia, em va fer entendre-la i va ensenyar-me a pensar.

3.Has trobat alguna dificultat a l’hora de trobar treball pel fet de ser dona?

• Jo personalment no perquè quan estava fent la tesi vaig aconseguir una beca doctoral, una beca de formació de professorat universitari, la FPU, que la concedeix el govern d’España i després amb aquella beca vaig poder fer una estància curta ací als Estats Units al mateix laboratori en el que estic treballant ara. Aquesta va ser la porta per al mercat laboral que jo vaig tindre. Pero sí conec a molta gent, entre elles varies de les meues amigues que després de fer la tesis es van quedar embarassades i van tindre que ocultar l’embaràs en les entrevistes de treball per no perdre l’oportunitat de aconseguir el treball. Això passa continuament en tots els àmbits, en aquest cas eren també científiques, però passa.

4.Has sigut discriminada en els estudis per ser dona?

• Si que he sigut discriminada i continue sent discriminada. Un cas molt evident es que en les reunions que tenim de treball, en les reunions de laboratori, més de una vegada em passa que quan done alguna idea o faig alguna crítica constructiva sobre algun treball o projecte que esta proposant-se, sembla que no soc escoltada i al igual que a mi, a altres companyes de laboratori o de departament. A continuació quan algun altre investigador o algun altre col·lega de laboratori dona exactament la mateixa opinió, idea, crítica que tú has fet resulta que tot el mon l’aplaudeix o l’escolta o li discuteix. Aleshores jo si que diria que hi ha molts moments en els que no ens sentim escoltades.

5.Que opines del sostre de vidre?

• Opine que és una realitat, opine que continua existint i que en aquesta societat pareix que la gent pensa que estem en igualtat, crec que aquesta falsa igualtat a la que em arribat es molt perillosa perquè no deixa vore la realitat que estem vivint. Un exemple molt clar es que jo quan estava fent la tesi en el departament de biologia cel·lular en la Universitat de València eren, no ho recorde bé, però com 7 o 8 investigadors principals dels quals només 3 eren dones, però només una estava finançada per a poder fer investigació. I el mateix passa ací, ací estic en el departament de neurobiologia a la Universitat de Yale i no en el departament, perquè el departament es grandíssim, en el meu corredor hi ha 5 laboratoris importants i de estos cinc només 1 està liderat per una dona, jo crec que és un cas molt evident de que el sostre de vidre és una realitat.

6. Has participat en algun projecte?

• Jo he participat en diferents projectes d’investigació, ara mateix estic a un laboratori on el principal interès es l’estudi del desenvolupament del sistema nerviós, concretament del sistema olfactiu. Treballem en ratolins com a animal model i molt breument. L’últim projecte en el que vaig estar treballant es centrava en l’estudi de les neurones olfactives que estan localitzades en el epiteli olfactiu, aquest epiteli està revestint la cavitat nassal i estes neurones connecten directament amb una regió molt concreta del cervell que es diu el bulb olfactori. Una particularitat d’aquestes neurones es que es regeneren durant tota la vida, això vol dir que inclús durant estats adults aquestes neurones van regenerant-se. Doncs, el meu treball va ser estudiar les propietats o el comportament d’aquestes neurones en estats adults.

7. Has rebut algun premi degut al teu treball?

• Si, vaig rebre el premi extraordinari de doctorat en neurociència concedit per la Universitat de València.