Maria de la Rosa, té 36 anys, és Enginyera de Telecomunicacions, treballa actualment a Vodafone, dins d'un departament que fa innovació i està casada.
Dins dels camps STEM s’acosta més a l’àmbit de la Tecnologia.
Va estudiar a Madrid, va fer un any d’Erasmus a Àustria, i va anar-se’n a Alemanya, sense parlar-hi l’alemany.
Va decidir estudiar una carrera relacionada amb els camps STEM, perquè des de menuda era bona amb les matemàtiques, l'ordinador, després ja més endavant la física, tot i que les lletres també se li donaven bé, perquè, en general tenia aptituds una mica versàtils.
A la fi es va inclinar més per això per dos motius principals, el primer perquè era realment el que més li agradava i segon perquè li semblava que també com a dona era molt interessant tenir representació en aquest sector. Ja que quan va fer batxillerat tecnològic va ser l'única xica, a quart d'ESO eren com quatre noies en els grups d’uns 30 estudiants.
En el seu treball actual creu que almenys de manera conscient no, pensa que és veritat que ha canviat bastant el sector, és una mica més obert, hi ha moltes polítiques d'igualtat, d'inclusió, etc.
En els estudis, sí que ha hagut d'escoltar comentaris paternalistes, o ha hagut de necessitar una explicació extra de conceptes, a un ximple "tu no vals".
Pel que fa a la feina no s'ha trobat dificultats per trobar feina però si s'ha trobat amb què per ser dona cal demostrar moltíssima més vàlua i més capacitats, és com que no es pot eixir del test ni una mica perquè la dona està permanentment sent observada i com es comporta.
Llavors sí que l'ha viscut, no d'una manera molt directa i molt negativa però sí amb aquest micromasclisme subtil del paternalisme i de vegades comentaris com "així no pots anar amb aquesta actitud, cal ser més agressiva" i sembla que de certa manera es convida a la dona a imitar aquest rol més "masculí".
Referent al sostre de vidre pensa que encara és força jove com per haver trobat el sostre de vidre. Comenta que sobretot hi ha a les grans empreses.
Ve de treballar en 3 o 4 empreses menudes i aquesta és la primera vegada que treballa en una empresa gran, a Vodafone, on fa un any i mig. Ella creu que a les empreses menudes es veu menys el sostre de vidre.
Però sobretot pensa que per ser dona s'ha de demostrar tot el temps i justificar el seu espai, la seua vàlua i que altres no et capfiquen el colze. Pensa que si existeix el sostre de vidre, però que no l'ha viscut.
En una empresa gran encara no té clar si existeixen els micromasclismes o situacions en què puga haver-hi bretxa salarial, pensa que és només un tema polític i d'imatge de marca, però sí que en les empreses grans tenen almenys de cara a la galeria, polítiques d'igualtat, de no bretxa salarial, etc.
Després una altra cosa és el que es troba dins perquè a la fi depén de qui tingues per sobre i com es tracten aquests temes.
Però almenys sí que hi ha una política clara, que a més és avaluable i en les empreses menudes això comença a canviar una mica, s'estan adonant que és molt important el fet de tenir equips diversos, que la diversitat és bona, que cal tenir un altre tipus de política, però costa molt més dur-lo a la pràctica. En altres empreses és més complicat perquè no hi ha una política que reculla certes situacions.
Ha liderat diversos projectes, com per exemple un on es treballava amb drons.
A Vodafone estan molt ficats en tot el que són drons connectats, que porten un mòdem amb una SIM i a través d'aquesta tenen connectivitat amb la xarxa mòbil, ara mateix 4G.
Es poden fer moltes coses amb els drons, des de comandar ordres per aterrar com a tasques de localització.
"Vaig estar portant un projecte en un consorci que es va muntar a Espanya amb diferents empreses i subsidiàries que cadascuna tenia una part dins d'un projecte molt gran i Vodafone portava la connectivitat i l'àrea de localització."
Sobretot la seua part en el projecte és la localització de dispositius usuaris utilitzant només les dades mòbils sense necessitat de GPS amb algoritmes de màxima learning i al final és bastant potent, el seu objectiu final no és utilitzar això amb finalitat per vendre dades dels usuaris que després es puguen utilitzar per a altres finalitats.
Més des del punt de vista de la seguretat, des de la violència de gènere, per a persones amb Alzheimer, accidents, persones desaparegudes. Actualment això ja s'utilitza, en tècniques de localització de persones utilitzant la xarxa mòbil però el logaritme que ha dissenyat és molt més potent, més precís i més ràpid.
De moment no ha rebut premis, ja que quan estava a l'empresa anterior no en convocaven, però és veritat que estava molt ben considerada, era una treballadora més o menys visible i amb reconeixement. I ara a Vodafone és molt difícil tenir reconeixement, no per ser dona, perquè hi ha molta competitivitat, el nivell està molt alt i destacar és difícil.
2. ¿Por qué decidiste estudiar una carrera relacionada com los campos STEM?
3. ¿Has encontrado alguna dificultad a la hora de encontrar trabajo por ser mujer?
4. ¿Y relacionado con los estudios sí que has sentido algún tipo de discriminación por ser mujer?
5. ¿Qué opinas sobre el techo de cristal?
6. ¿Has participado en algún proyecto?
7.¿Debido a tu trabajo has recibido algún reconocimiento?
8. Has comentado que has trabajado en varias empresas pequeñas y que ahora estás en una grande, ¿en el día a día, como mujer, crees que sí que se nota al estar en un ambiente más grande de cara a encontrarte micromachismos o situaciones en las que pueda haber, por ejemplo, brecha salarial?
9.¿Y alguna anécdota que nos quieras contar ?