Maite Català

Maria Teresa Català és professora de tecnologia a l'IES Abastos des de fa 4 anys i porta 20 fent classe.

Sempre li han agradat les ciències i a més veia més eixida laboral perquè hi havia poques dones en aquesta branca.

Va estudiar una Enginyeria Industrial i Química.

A més, li agrada molt el medi ambient, però quan estudiava a Espanya no hi havia enginyeria del medi ambient per la qual cosa va obtenir una beca i va decidir anar-se'n a Anglaterra. Va cursar la carrera de medi ambient, la meitat de química industrial a Espanya i l'altra meitat a Anglaterra, una barreja de dues carreres.

Va estudiar a la Politècnica de València, després se’n va anar a Londres a acabar la carrera.

No ha trobat dificultats, a l'hora de trobar feina, per ser dona però en moments concrets el fet de ser-ho ha estat un tema important, tant per a bé com per a mal. A l'hora de provar de dirigir algun projecte ho ha tingut més difícil, però de vegades buscaven dones en concret perquè s'acoblaren millor als projectes.

Però ella es va adonar que ser dona la beneficiava perquè la contractaren. No és una cosa positiva, ja que et donen la feina però saps que no et faran cap.

La situació ha canviat molt, hi ha molt camí per fer, però abans tampoc existia la paraula STEM, és tot recent.

El sostre de vidre continua existint. Ara en la docència, es veu poc perquè hi ha moltes dones, però si mirem la directiva observem que el director és un home, el cap d'estudis és un home...

L'educació és un àmbit una mica diferent. Treballa a la Universitat en recerca i els caps i directius són homes i allà sí que es veu. En la nostra vida quan ens fem grans i pensem en la maternitat, tot canvia. Ningú vol fer-se càrrec d'això, si un dels dos ha de quedar-se amb el fill serà la dona, de manera que l'home pot ascendir i la dona en canvi, es quedarà aturada.

El sostre de vidre és present principalment entre les dones mares i les que no ho són.

Cap, però és un reconeixement molt gratificant veure xiques que s’animen i la prenen com a exemple per estudiar carreres científiques o no abandonar la formació.

Va estar un any a Guatemala per col·laborar amb una ONG, i a part de col·laborar va voler quedar-se com a professora de matemàtiques però va haver de tornar a Espanya.

També es va anar quan era jove a l’Àfrica a impartir classes de Física i Química a una escola de dones. Era un col·legi d'una ONG de monges franciscanes, en la qual es valorava molt que les noies arribaren a la secundària perquè ací eren tots xics.

1. Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

• Em cride Mª Teresa Català, però des de que era xicoteta m’han dit Maite, soc

professora del IES Abastos de tecnologia, sent aquest el quart any que estic a l’institut , encara que duc 20 anys donant classe.

2. On vas estudiar?

• Vaig estudiar una enginyeria industrial en química industrial a la Universitat Politècnica de València, també com m’agrada molt el medi ambient, vaig fer una beca i vaig anar a Anglaterra per a fer medi ambient, ja que en Espanya encara no hi havia carrera. En resum, vaig estudiar química industrial a Espanya i medi ambient a Anglaterra, dos carreres.

3. Per què vas decidir estudiar una carrera relacionada amb els camps STEM?

• Sempre m’han agradat les ciències, veia que havia més eixida laboral, havien poques xiques i sempre treia bones notes a classe, aleshores vaig encarar cap a les ciències. Quan jo comencí a estudiar, si volies fer algo interesant sent dona havies d’estudiar qualsevol d’aquestos camps (STEM), va ser una forma de destacar sent dona, sempre vaig intentar anar cap a aixó.

4. Has trobat alguna dificultat a l ́hora de trobar treball per ser dona?

• No, però es de veres que en moments concrets el fet de ser dona, ha segut un

tema important, per a mal com per a bé, perque a l’hora de intentar dirigir un projecte, fou més difícil. Hi havien vegades que buscaven dones, perquè

s’adaptaven millor als proyectes. Personalment em vaig donar compte que ser dona em beneficiava per a trobar treball. No obstant això, pujar es molt difícil.

5.I què opines del concepte del sostre de vidre?

• Tu saps que no vas a arribar, que es molt difícil pujar sent dona. Jo ara que estic en magisteri, ho veig poc perquè hi han moltes dones, però a la directiva, en el cas del meu institut, el director es un home, els caps d’estudis son homes, el secretari es un home. El que passa es que som moltes dones i es impossible que no pugem, l’educació es un lloc on la situació es un poquet diferent. Jo treballí en la universitat, en investigació i els caps eren homes , en aquella situació si es veu. El que afecta molt es el moment en el que pensem en maternitat, tot canvia, perque ningú vol fer- se càrreg d’aixó. El sostre de crital sobretot està entre dones mares i la resta.

6. Has participat en algún projecte que destacaries o que ha sigut important?

• Vaig estar un any a Guatemala colaborant amb una ONG, també es necesitava gent de ciències i del camp stem a l’escola del meu fill, volien dones i vaig estar ajudant. També vaig anar de joveneta a donar FiQ a l’Àfrica, a una escola de xiques. Era una escola d’una ONG de monges franciscanes, es valorava molt que les xiques pujaren a secundaria, peque allí eren tot xics.

7. ¿Alguna vegada t'han donat algun premi?

• No, ningú. Però es un reconeixement molt xulo vore xiques que van a fer una carrera de ciències o que no anaven a estudiar i de veure’t, s’animen i ho fan.