María Saez

María Sáez García, 27 anys, va nàixer a Almenara, Castelló. Allí va estudiar batxillerat en una escola pública i després es va traslladar a València, on va fer la carrera i el màster. En 2017 es va anar a viure a Sant Joan d'Alacant, on actualment desenvolupa la tesi doctoral en l'institut de neurociències.

Des que era xicoteta ja sabia que la seua vocació eren les ciències. Les assignatures de la carrera de la biologia només estudiaven els fonaments d'aquesta. Llavors va descobrir la carrera de biotecnologia, en la qual a més podies entendre les aplicacions diàries de la biologia, i va decidir estudiar-la.

Maria Sáez assegura no haver-se sentit discriminada pel seu gènere. No obstant destaca comentaris de diversos professors que l'animaven a dedicar-se a una altra branca diferent de la científica, perquè recalcaven que aquesta li resultaria més difícil.

"Crec que s'ha avançat molt respecte al que són les dones en la ciència, hui en dia n'hi ha moltíssimes. De fet, en el centre on jo investigue hi ha més investigadores principals que homes investigadors. Ara el problema ja no és ser home o dona sinó aquelles obligacions, imposades culturalment, que tens per ser dona. La primera a destacar és la maternitat, una dona per ser mare ha de sacrificar la seua carrera mentre que un home no ha de fer-ho. I això en la ciència sí que pot arribar a derivar en una mena de discriminació".

Durant la tesi va rebre un premi al millor pòster, ja que les comunicacions orals les fan mitjançant pòsters. L'any passat, en el Congrés Nacional de Neurociència, li van atorgar el premi a la millor ponència i fa un mes el de talent jove, de Bankia i el diari Levante-EMV, que és el més destacable de tots.

Al llarg de la seua tesi doctoral va participar en diferents projectes. El projecte en el qual es centra la seua tesi doctoral està interessat a entendre com es processa la informació sensorial, com la informació tàctil o la informació visual, en un nucli que s'anomena estriat, el qual es troba al cervell.

I per què l'estriat? "Bé, perquè en pacients que tenen malalties com per exemple Parkinson, el que ocorre a l'estriat és que hi ha una disminució d'un neurotransmissor anomenat dopamina, apareixent diversos problemes motors. Utilitzant teràpies s'ha demostrat que els pacients poden reprendre la marxa més fàcilment, pel que pensem, que aquesta informació sensorial ha de ser important".

Maria Saez es va decantar per especialitzar-se en l'estudi del cervell, per la curiositat que aquest despertava en ella "La veritat és que sempre m'ha cridat l'atenció perquè el cervell és un nucli molt important, perquè controla moltíssimes coses, controla tot el teu cos. També hi passen molts processos, com la creació de la consciència, que encara segueix sent un misteri per a la humanitat".

Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

Sóc Maria Saez García ara mateixa tinc vint-i-set anys i vaig nàixer en un poble molt menudet de la província de Castelló que s'anomena Almenara. Vaig estudiar el batxillerat en una escola pública i després vaig fer la carrera i el màster a València. Des de fa quatre anys (2017), vaig vindre a Sant Joan d'Alacant que és on està l'institut de neurociències que és on faig la tesi doctoral.

Quin és el teu camp S.T.E.M.?

Ciència, perquè vaig estudiar biotecnologia i estic estudiant neurociència.

¿Per què vas decidir a estudiar una carrera relacionada amb els camps S.T.E.M.?

Des que jo era menuda sempre m'imaginava treballant mirant coses per un microscopi i quan vaig començar l'institut, que ja vas cerca un poc més la rama que vols fer, la meua assignatura preferida era la biologia. Quan vaig veure les assignatures de la carrera de la biologia quan, en acabar el batxillerat em donava la sensació que es quedava un poc curta perquè només estudia els fonaments de la biologia. Vaig veure la carrera de biotecnologia en la qual a més d'entendre els fonaments també podies entendre les aplicacions que tenia la biologia en el dia a dia, aleshores vaig decidir estudiar biotecnologia.

Has sigut discriminada en els estudis per ser dona?

En els estudis no considere que haja sigut discriminada, però sí que és veritat que jo quan estava en el batxillerat científic, a mi la biologia se'm donava molt bé, treia molt bones notes. Però en la rama científica també hi havia altres assignatures com matemàtiques o física que no se'm donaven tan bé, havia d'esforçar-me moltíssim per traure bones notes. Altres assignatures d'humanitats tipus Valencià, Castellà o Anglés se'm donaven molt bé també i havia de dedicar menys temps. Aleshores vaig tindre professors i professores, que em deien "Per a què vas a fer una carrera científica si et costarà molta faena? Estudia una carrera d'humanitats que serà més fàcil, hauràs d'esforçar-te menys", però vaig fer el que de veritat m'agradava. Aleshores considere que aquests tipus de comentaris no haurien de fer-se als alumnes, el que s'hauria de fer és motivar-los. No pense tampoc que m'ho hagueren dit a males.

Què opines del sostre de vidre?

Crec que existeix encara, per descomptat, crec que s'ha avançat molt quant al que són les dones en la ciència, hui en dia hi ha moltíssimes, de fet en el centre on jo investigue n'hi ha més investigadores principals que homes investigadors. S'ha avançat molt, però inevitablement en ser dona científica és una cosa que toca encara que siga de passat. Bàsicament perquè ara el problema ja no és ser home o dona sinó les "obligacions" biològiques que per ser dona tens i l'exemple que em ve a la ment és la maternitat. Una dona per ser mare ha de sacrificar la seua carrera mentre que un home no ha de fer-ho. En la ciència sí que pot arribar a discriminar perquè en ciència es mira molt que has estat fent i n'hi ha períodes de temps que no has estat fent res, per a la gent que t'avalua és com si no hagueres fet res. Encara que hagués tingut un fill no compta com que hagués fet res, mentre que un home pot ser pare i perfectament pot combinar-lo amb la seua vida professional. Aleshores jo crec que eixe llast encara no s'ha llevat del tot i cal seguir intentant-ho.

Has participat en algun projecte?

Al llarg de la meua tesi doctoral he participat en diferents projectes, el projecte en el que se centra la meua tesi doctoral està interessat a entendre com es processa la informació sensorial, per exemple la informació tàctil o la informació visual en un nucli que s'anomena estriat, que està en el cervell. Per què l'estriat? Bé, perquè en pacients que tenen malalties com per exemple la malaltia de Parkinson, a l'estriat el que passa és que hi ha una disminució d'un neurotransmissor anomenat dopamina i quan ocorre la falta de dopamina, apareixen els problemes motors, però en aquests pacients s'ha vist que quan s'utilitzen teràpies amb so rítmic o amb línies en el sòl poden reprendre la marxa més fàcil, aleshores pensem que aquesta informació sensorial ha de ser important. Doncs, el que he vist en la meua tesi doctoral és que la dopamina sincronitza la informació sensorial que aplega al cervell, aquest és al que l'hi he dedicat més temps. Després, per exemple, també desenvoluparem un dispositiu molt xicotet perquè la tècnica que jo faig al laboratori, que es fa en molt pocs laboratoris del món, consisteix a registrarm l'activitat d'una sola neurona mentre l'animal està viu, està anestesiat, aquests registres són molt sensibles perquè a no ser que l'animal es menege una miqueta o qualsevol cosa la cèl·lula se te'n va i ja no la pots registrar, aleshores se'ns feia difícil manipular l'activitat perquè també vols veure el que passa a la cèl·lula quan alliberes dopamina, no es podia fer perquè en haver d'alliberar una substància és molt fàcil que se te'n vaja també el registre. Aleshores dissenyarem un dispositiu molt xicotet que ajuda a poder alliberar diferents substàncies de manera local sense afectar el registre.

Pel que veig en l'àrea de la biotecnologia, decidires anar cap a l'àrea del cervell. Per què decidires aquesta àrea?

La veritat és que sempre m'ha cridat l'atenció perquè és com que el cervell és un nucli molt important perquè controla moltíssimes coses, controla tot el teu cos i també passen molts processos, per exemple en el cervell es crea la consciència. Pense que hi ha molt terreny per descobrir i a banda, sempre m'ha agradat. Des que 2015, quan vaig estar fent el màster vaig estar en un laboratori que estudiava sobretot un seny. Estava implicat en trastorns psiquiàtrics i des d'aleshores em va agradar encara més i vaig decidir fer la tesi doctoral en neurociència.7

Trobes alguna cosa a faltar per dir?

No he tingut cap problema per ser dona, també crec que ha de veure molt els treballs als quals jo he intentat optar o que he intentat aconseguir han sigut sempre públics. Aleshores el procés és molt transparent i no m'ha passat res així estrany. Però no, no he tingut cap problema i després a les preguntes es mencionava alguna cosa relacionada amb els premis. Tampoc he guanyat tants com per a enumerar-los. Durant la tesi em donaren un premi al millor pòster, perquè nosaltres les comunicacions orals les fem per pòsters i després l'any passat en el congrés nacional de neurociència em donaren el premi a la millor ponència i fa un mes em donaren el de talent jove que és com el més important que puc dir de Bankia i el Levante i ja no tinc més.

Ens podries dir una frase que et defineix?

Que si t'agrada una cosa, per molt difícil que siga o molt esforç que coste vés darrere ella perquè l'aconseguiràs, almenys des del meu punt de vista i des de la meua experiència és així.

Linkedin

ORCID

Twitter