Silvia Rueda

Va nàixer a València i es va criar a Benimàmet, estudiant a Paterna. Procedeix d'una família humil, el seu avi treballava al port de València i els altres treballaven al mercat, tenien una botiga a Benimàmet.

Sempre li ha agradat estudiar i treia bones notes.

El primer any d'institut va anar a Campanar. Després es va canviar a l'IES Barri del Carme, on va fer amigues que avui en dia manté.

Li agradaven les matemàtiques i la física però quan va acabar els estudis no sabia quin camí prendre. Per aquells temps, la gent deia que qui treia bones notes havia d'estudiar Teleco, era el que estava de moda, però ella amb prou feines sabia de què tractava la carrera.

Va pensar fer matemàtiques o física, però es va decantar més cap a informàtica i com li agradava resoldre problemes i ho volia posar en pràctica, ho va tenir en compte com a opció.

De primera opció va posar Teleco i després Informàtica a la Universitat de València i finalment Informàtica de la UPV. No va entrar a Teleco i va anar a la Universitat de València. Va decidir estudiar informàtica i confirma que va ser la seua millor decisió.

Va començar fent treballs en camps de realitat virtual, fent simuladors de conducció, de tren i fins grues de port.

Va tornar al lloc de treball del seu avi i poc després va començar a fer classes d'Enginyeria de Programa.

Després va tenir un fill i això li va canviar molt la vida, hi va haver una Silvia "pre-fill" i una Silvia "post-fill", el plantejament de les coses va canviar totalment a millor, li va fer aprendre molt i no considera que, si s'escau, la maternitat haja estat un obstacle, sinó una oportunitat per aprendre, per canviar i per superar-se.

El 2015 va començar a ser directora de Departament d'Informàtica de la UV, en el qual ja hi ha 100 persones de què 70 són homes, i no arriba al 21% de dones. Això ha estat la "norma" des que va entrar en l'Enginyeria.

Una part del seu treball és que vol transmetre aquesta experiència a les xiques per donar-los una visió que la informàtica és una eina per a moltes coses diferents.

A la fi cal tecnologia a tot arreu, i és quan va començar a fer activitats per promoure la igualtat de les dones en STEM.

No s'ha trobat amb cap dificultat en els estudis ni la feina per ser dona. Va estudiar a la primera promoció de la Universitat de València i quan van acabar ja hi havia companys que estaven treballant abans d'acabar la carrera.

Va decidir quedar-se a la Universitat, i ja tenia feina abans d'eixir per la qual cosa no va ser complicat. En començar la carrera, eren 20 xiques però van anar disminuint i en l'acte oficial de finalització del primer any acabaren sent només 3.

No ha estat discriminada, però sí que amb el temps, la seua visió de la realitat ha abat canviant. Pel que recapacita, hi va haver situacions en què segurament sí que va ser discriminada però en aquest moment no li va semblar molest.

Ella va decidir deixar de banda la seua trajectòria com a investigadora per estar amb el seu fill i va ser una sort, ja que ella va poder decidir-ho i hi ha moltes altres dones que no poden.

Va poder continuar donant classes però va deixar la part d'investigació. Si hagués dedicat més temps a la investigació, tindria més publicacions però no li hauria dedicat aquest temps al seu fill, cosa que sí que passa a moltes mares.

No ha rebut cap premi com a tal però pel projecte de l'ETSE sí que van rebre el guardó d'igualtat.

Després van rebre un altre de l'escola de Telecomunicacions.

Quan va acabar la carrera i va entrar a treballar van fer molts projectes en empreses i institucions.

Per exemple, la de les grues en Sevasa, on van fer un conjunt de simuladors.

Ella feia la part dels gràfics. D'aquest tipus han fet molts, per exemple, per als tramvies de la Generalitat de València, per al País Basc també van treballar.

Després va fer projectes d'innovació en el seu centre i ja des de fa un temps participen en diferents tipus de projectes per fomentar la igualtat de la dona en els camps STEM.

Ara per exemple, participa al "Genis" que organitzen a xiques que estudien a l'ETSE perquè acudisquen a centres de primària, majoritàriament amb xiquets i xiquetes en risc d'exclusió social i els ensenyen a programar amb Scratch.

Van començar a estudiar quina era la causa del problema i van trobar que el problema apareix des dels 6 anys, tot el que viuen a casa, la televisió, etc... els afecta i els fa pensar que no són prou intel·ligents, que els més intel·ligents són els xics.

Per eliminar aquesta tendència, calen fer projectes que vagen adreçats a xiquets i xiquetes perquè cal que les xiques se n'adonen que poden fer tot el que s'estimen, igual que els xics.

Així és com va començar l'actual projecte de 'Girls 4 STEM'.

1. Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

• Vaig naixer a València i vivia a Banimamet. Vaig estudiar a Paterna, vinc d’una família molt humil, el meu iaio treballava al port de València, els altres eixien als mercats, tenien una tenda a Benimamet. Sempre m’ha agradat molt estudiar i treia bones notes pero m’agradava molt parlar, m’aburria una miqueta en clase. Aleshores totes les notes eren sempre igual “trau molt bones notes pero parla massa en clase” i per eixe comportament no em veien a mi en classe com a una xiqueta de molt bones notes. De fet quan estava a la EGB, estaba en setè, vaig fer una sentada al meu col·legi perque eixe any no ens deixaven participar al festival. Quan vaig anar a l’institut vaig anar el primer any a Campanar pero era tot el dia i em costava molt anar i tornar en el metro, aleshores em vaig anar al que ara és el IES Barri del Carme, ahí vaig passar-ho molt bé, vaig fer molt bones amigues que encara hui en día les tinc. La veritat és que no sabia que estudiar, m’agradaven les mates, la física i quan vaig terminar no tenia ni idea de que estudiar, en aquella época la gent deia que les persones que treien bones notes tenien que estudiar teleco, això és el que estava de moda pero jo no tenia ni idea de que era teleco ni res i no ho veia clar. Aleshores vaig pensar de fer mates, de fer física, … i va arribar un amic de la família i em va dir “I per què no estudies informàtica?” i jo com que el que m’agradava era resoldre problemes i volia posar en pràctica vaig dir “ Estaria bé” i de fet, vaig demanar com a primera opció teleco perquè era el que la gent deia i després vaig posar informàtica en la Universitat de València i després informàtica de la UPV. No vaig entrar en teleco, vaig anar al politècnic i a mi alló em va semblar molt gran i no me imaginava allí i vaig decidir estudiar informàtica i va ser la meva millor decisió perquè em vaig adonar de que a mi lo de teleco no me n’anava i estudiar informàtica a mi m’ha donat la possibilitat de fer moltíssimes coses i de com que reinventar la meva trajectòria i a lo que m’estava dedicant i la veritat es que resoldre problemes he tingut que resoldre molts. Vaig començar fent treballant en temes de realitat virtual, fent simuladors de conducció, de tren, fins i tot de grues del port. Així que vaig tornar al lloc de treball del meu iaio i després ja vaig començar a donar classes de ingeniería del programa i la veritat és que em va agradar moltissim el de ficar ordre, posar les coses, intentar trobar la millor solució em va fascinar. Vaig intentar apropar el meu treball a la meua investigació i la meua docència i ahí vaig continuar molt de temps. Després també vaig tindre un fill, això va canviar-me la vida moltíssim perquè hi ha una Silvia “prefill” i una Silvia “postfill”, el meu plantejament de les coses va canviar totalment per a millor, el meu fill em va permetre aprendre moltíssim i no considere que la maternitat en el meu cas haja sigut un obstacle. Ha sigut una oportunitat per a aprendre, per a canviar i per a superar-me com a persona. De fet, vaig aprendre coses de educació, el meu fill va a un col·legi Montessori perquè m’agrada moltíssim i tot això ho he pogut també incorporar al meu treball día a día. En el 2015 vaig començar a ser la directora del departament d'informàtica, que es un departament que ara som ja vora 100 persones i som com 70 homes i no arriba a un 21% de dones. Això es algo que ha sigut la norma desde que vaig entrar en la ingeniería, pero la veritat és que m’agrada molt el meu treball i la darrera part en la que em dedique és que jo volia tota aquesta experiència transmitir-la a les xiquetes i donar-lis una visió de que la informàtica és una ferramenta per fer moltíssimes coses diferents, pot fer un simulador, pot fer tot el que te done la gana perquè al final hi ha tecnologia darrere de totes les coses i és quan vaig començar fent activitats per promoure la igualtat de les dones en les STEM.

2.Has trobat alguna dificultat a l’hora de trobar treball per ser dona?

• La veritat és que no, és a dir, jo vaig estudiar en la primera promoció de la Universitat de València, quan vam acabar de fet ja havia companys que estaven treballant abans de terminar la carrera. Aleshores vaig decidir quedarme en la Universitat, en van oferir quedar-me, clar jo tenia feia abans d'eixir aleshores no va ser complicat. Sí que sé, no sé si era perquè era dona el tracte era diferent, jo al ser el tercer expedient de la meua promoció, sí que és de veres que els que estaven treballant abans de jo eren homes.

3. Quantes ereu en clase?

• Jo crec que varem començar amb vint chiques pero vam anar sent poques i al acte oficial, quan vam acabar el primer any vam ser tres xiques, damunt encara eixe día les altres xiques no van poder anar, aleshores era jo amb tota la resta de xics.

4.Has sigut discriminada en els estudis per ser dona?

• Jo no vaig trobar que estiguera discriminada, pero sí que és veritat que és algo que jo he après amb el temps, és a dir, la meua visió de realitat no és la mateixa ara. Quan jo estava estudiant, si recapacite en situacions que vaig viure doncs igual sí, però en aquell moment jo no les vaig viure com dolentes. Sí que és de veres que a mi m’ha costat molt portar-me bé amb les xiques que no sé perquè em portava millor amb els xics. Jo he tingut sempre una personalitat de tirar endavant, de preguntar molt, encara que tinguera vergonya em la guardava, si tinc un dubte, tinc que preguntar i això en una xica no s’entenia massa. Erem més les xiques les que de alguna manera es burlaven de mi quan parlava a clase perquè quan preguntava sempre hi havia un murmull i eren més les xiques que els xics. Després vam tindre una situació problemàtica quan estava a tercer, sempre he estat a l'associació de representants i uns dels professors que tenia em va pillar entre els dos edificis que tenen física i me'n va agafar del braç i em va dir “tu mai arribaràs a cap lloc en aquesta universitat” bé, jo crec que ja he demostrat que no tenia raó. Això em va passar per ser dona? Jo crec que a un xic no li haguera dit això, almenys d’aquesta manera. De fet he viscut més situacions d’aquest tipus sent directora del departament que abans perquè jo no m'ho esperava de companys que em digueren “es que si tu sigueres el director del departament de fa molts anys quan jo estava estudiant a ell sí que li haguessin fet cas, pero no perquè sigues dona sinó perquè eres molt jove” a vore, si aquell era més jove que jo.

5. Que opines del sostre de vidre?

• Sí, jo vaig decidir deixar a banda la meua trajectòria com a investigadora per estar amb el meu fill, va ser una sort, perquè jo vaig poder decidir-ho, hi han moltes dones que no poden. Jo vaig poder continuar treballant donant classe pero clar jo vaig deixar de banda tota la part de la investigació. Això significa que ara estic acreditada com a professora titular pero encara no ho sóc, si jo haguera dedicat més temps a la recerca tindria més publicacions pero no li haguera dedicat aquest temps al meu fill, i és el que ens passa a moltíssimes dones. De moment la realitat és que a la societat actual les cures tant dels xiquets com dels majors les tenim les dones i crec que mentre que no es canvie la percepció que tenim no canviarem res, és a dir, els nostres fills i les nostres filles el que necessites és a la seva família a prop.

6. Has participat en algun projecte?

• Sí, quan jo vaig acabar la carrera i vaig entrar a treballar vam fer molts projectes en empreses i en institucions, per exemple el que vos deia de les grues del port era en Sevasa la institució de les grues del port de València que li vam fer un conjunt de simuladors. Jo feia la part del gràfics, de eixe tipus de projecte hem fet moltíssims, hem fet per als tramvies de la Generalitat Valenciana, per al País Basc també vam treballar. Vam tenir uns autobusos, de eixos tipus de projectes en empreses he treballat en molts. Després he fet projectes d'innovació en el meu centre i ja desde fa uns anys participe en distints tipus de projectes per fomentar la igualtat de la xiqueta i la dona en totes les STEM. Participem en l’11 de febrer i fem polítiques dins de l'escola tècnica superior d'enginyeria per afavorir la entrada de mes xiques. Ara per exemple que vinc d’Alacant, això és un altre projecte en el que participe que és el “Genios” que el que organitzem és a les xiquetes que estudien a la ETSE per a que vagen a centres de primaria, majoritàriament amb xiquets i xiquetes en risc d’exclusió social. Els ensenyen a programar amb scratch, perquè vam veure que arribavem tard quan anavem a les xerrades de secundaria ja veiem que si anaven als més menuts sí, pero si anavem als més majors ja no hi havien xiques perquè ja havien triat i ja havien desaparegut. Vam començar a estudiar de veres quina era la causa del problema i vam trobar que el problema apareix a partir del sis anys, hi ha diferents estudis que demostren que des dels sis anys tot el que viuen en la seva casa, en la televisió, els afecta i els fa sentir que no son prou intel·ligents, que els molt intel·ligents son els xics i clar com es pensa que per a estudiar tecnología son carreres molt difícils. Si elles no son inteligentes no tendrán que triarles i els estudis diuen que es per aixo. Aleshores, vam decidir anar a les xiquetes i als xiquets, perquè fa falta que les xiquetes s’adonen que poden fer tot el que vulguen i els xiquets també. És molt fàcil viure la vida des del punt de vista de que ja te ho donen, és a dir, si és difícil posar-se les ulleres morades sent una xica, sent un xic jo crec que és encara més difícil perquè tu estàs acostumat a que et donen les coses i plantejar-te que el que tu tens son privilegis i no drets és complicat. Aleshores pensem que és necessari fer projectes que vagin dirigits a xics i a xiques, a banda de que fa moltíssima falta gent que es dedique a les tecnologies perquè hi ha tecnología darrere de tot el que es fa. Aleshores així és com vam començar el projecte de Girls 4 STEM.

7. Has rebut algun premi pel teu treball?

• Jo com a Silvia no, tot el que vam fer a la etse si que ens van donar el premi equit@t i després fa uns dies ens van donar per al projecte pero a tot el que fa l’universitat també un premi del col·legi de telecos.

8. Una frase que et definisca.

• Jo soc molt inconformista perquè no m’agraden les coses perquè sí i crec que tenim que intentar canviar les coses, a mi m’agradaria deixar-le al meu fill un món una miqueta millor.

Twiter: @sruedapascual

Instagram: @sruedapascual

LinkedIn

Web

Correu