Estela Selma

Estela Selma Soriano 30 anys, de Pobla Tornesa (Castelló). Va estudiar en una CRA , un col·legi rural agrupat on el nombre d'estudiants era molt reduït. Després va estudiar en una secció d'un institut i també a la zona interior de Castelló.

Era molt menuda i la seua aspiració era poder eixir del poble, pel que va pensar que li caldria tenir estudis avançats per poder anar-se'n a viure a la ciutat. Per aquesta raó, va decidir cursar el batxillerat científic, ja que volia dedicar-se a la medicina.

Després, va decidir estudiar llicenciatura en Biologia a la Universitat de València, a més de fer un màster de dos anys en Biomedicina i Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i després va fer el doctorat en biomedicina a INCLIVA, especialitzat en malalties renals humanes. En aquest moment, està fent un màster a la UV per ser professora d'educació secundària.

Va triar Biologia per la curiositat d’investigar i va descartar medicina ja que entenia que era més un diagnòstic, el que ella volia saber no era el que passava sinó el perquè.

No s'ha sentit discriminada en els estudis. Sempre s'ha sentit integrada, no ha sentit cap tipus de discriminació. A més, en la seua carrera la quantitat d'homes i dones és la mateixa, de manera que aquest problema no l'ha patit.

Creu que el sostre de vidre sí que existeix, les dades i estadístiques ho mostren. Com a directores hi ha molt poques dones.

“Per exemple en el meu departament, de directors que duen a terme projectes hi ha moltíssims més homes, pel simple fet que, quan una dona és mare, ha de parar de treballar per riscos laborals i perquè són normalment les que s'encarreguen d'estar en casa i les que s'encarreguen dels fills. Això provoca que la teua producció científica disminuïsca. Quan fas una aturada per temes familiars, el teu número d'articles baixa, de manera que un home sempre tindrà més probabilitats de tenir més articles que una dona. Cosa per la qual, els projectes són concedits als homes.”

Ha participat en projectes tant espanyols com europeus.

El que ha utilitzat en les seues investigacions com a model és la drosophila, coneguda com la mosca de la fruita o del vinagre.

“El que fem és estudiar les malalties genètiques renals que afecten els humans. Agafem aquesta mutació genètica o l'alteració genètica i l'expressem en les mosques, finalment, estudiem les conseqüències en el desenvolupament del ronyó.

En les mosques que utilitzem, podem testejar fàrmacs. El que fan és comprar tots els fàrmacs i els principis actius que hi ha actualment comercialitzats al món (3.000 o 4.000) i els provem en les mosques que estan malaltes, en el meu cas la fallida renal i observem si aquestes mosques se’n recuperen. En el cas que es recuperen, aquests fàrmacs passaran a la següent fase, una fase de validació on finalment podríem arribar a humans.

Un altre projecte que va dur a terme va ser el de la distròfia muscular, la qual és una malaltia rara que pateixen 1 de cada 8.000 persones.

El que fan és expressar el gen que està alterat en els humans, ho expressen en el múscul de la drosophila , observen com afecta al seu múscul i busquen teràpies alternatives per intentar desenvolupar una teràpia que puga ser efectiva.

Ara per exemple, estan estudiant la diabetis, però també han estudiat l'atròfia muscular espinal i la neurodegeneració, ja que les mosques també presenten memòria i aprenentatge.

Ara un dels projectes que els han proposat és fer mosques Avatar, és a dir agafar una malaltia o mutacions específiques d'una persona i expressar-les totes en una mosca, de manera que aquesta mosca desenvoluparà totes aquestes malalties. Podrien elaborar un fàrmac especialitzat per cada persona malalta.

Com a premi, considerem les seues publicacions sobre investigació que generen un impacte en l’àmbit de la salut mundial.

Té 4 publicacions i a banda té un premi com a emprenedora, va fer un model de negoci quan era estudiant del màster de biomedicina i li van donar el premi com a millor model de negoci de l'any 2015 a la Comunitat Valenciana.

1. Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

Sóc Estela Soriano, vaig néixer en la Pobla Tornesa, que és un poble molt menut de Castelló i vaig estudiar en un C.R.A, que és un col·legi rural agrupat on el nombre d’estudiants és molt reduït. Després vaig estudiar en una secció d’un institut i també en Castelló interior. La meua aspiració era poder eixir del poble, i per tant vaig pensar que em feia falta tindre estudis avançats per poder anar a viure a una ciutat i per açò mateix vaig decidir fer un Batxillerat científic. M’agradaven els dos batxillerats, però vaig decidir fer el científic perquè volia dedicar-me a la medicina i vaig cursar llicenciatura en biologia. També vaig fer un màster de dos anys de biomedicina i biotecnologia, i després vaig fer el doctorat en biomedicina, especialitat en malalties renals humanes. Actualment tinc 30 anys i estic fent ara el màster per a ser professora d’educació secundària.

2. On vas estudiar?

Vaig estudiar la carrera en la Universitat de València, el màster de biomedicina en la Universitat Politècnica de València, el doctorat en Incliva i ara estic fent el màster d’educació en la Universitat de València.

3. Per què vas decidir estudiar una carrera relacionada amb els camps STEM?

Al principi no tenia molt clar si volia dedicar-me a la rama d'humanitats, ja que m’encanta llegir i m’encanta escriure, de fet escric llibres també. Finalment com m'agradava tant la investigació, vaig decidir fer biologia.

4. Has trobat alguna dificultat a l ́hora de trobar treball per ser dona?

En el meu cas no, perquè el que han mirat en el meu cas ha sigut la nota d’expedient. Aleshores en la nota saps si entres, si et donen una beca o no te la donen i ja està.

5. Relacionat amb els estudis o l’àmbit laboral, has sentit algun tipus de discriminació ?

Crec que no, però tampoc ho tinc segur. Sempre m'he sentit integrada, no he sentit discriminació, en la meua carrera de fet la quantitat d'homes com de dones és la mateixa, aleshores eixe problema jo no l'he patit.

6. I què opines del concepte del sostre de vidre?

Crec que existeix. Les dades Hi són per a tots per a tots i les estadístiques ho diuen. Com a directores hi ha molt poques dones. De fet en el meu departament, de directors que porten projectes hi ha moltíssima més quantitat d'homes que de dones i pel que fa a les publicacions científiques, tenen més publicacions els homes, pel fet de que les dones quan són mares han de parar de treballar al laboratori per riscos laborals i per què són normalment, les que s’encarreguen d'estar a casa i les que s’encarreguen de la cura dels fills. Això fa que la teua producció científica disminuisca i en la meua àrea un projecte es concedeix quan més publicacions científiques hi tens. Aleshores quan tu fas un paró perquè has tingut una família, el teu nombre d'articles és baix pero la qual cosa un home sempre tindrà o té més probabilitat de tindre més articles que la dona. Aleshores, els projectes es concedeixen més a homes.

7. Has participat en algún projecte que destacaries o que ha sigut important?

Si, he participat en varios projectes tant espanyols com europeus.

Jo he estudiat malalties rares, de baixa freqüència, però també he estudiat malalties molt comunes, com per exemple el dany renal. El que he utilitzat en totes les meues investigacions és com a model biomèdic la drosophila, què és coneguda com la mosca de la fruita o la mosca del vinagre. El 75% dels gens de drosophila són comuns als humans, per tant tenim una alta similitud dels gens, això ens permet estudiar malalties genètiques en aquest organisme. Entre altres coses, unes cèl·lules que són molt paregudes als ronyons. El que fem és estudiar malalties genètiques renals, que afecten els humans, agafem aquesta mutació genètica o aquesta alteració genètica, l'expressem en les mosques i estudiem les conseqüències en el desenvolupament del ronyó. Les mosques que utilitzem podem testar fàrmacs, el que fem és comprar tots els fàrmacs i els principis actius que hi ha actualment comercialitzats en el món, Podem comprar 3.000 o 4.000 fàrmacs i els provem en les mosques que estan malaltes d’una condició determinada, en el meu cas la fallada renal, i mirem si aquestes mosques es recuperen. Si és així, aquests medicaments passen a una altra fase, una fase de validació on podriem finalment arribar a humans.

També he treballat en altres projectes com el de la distròfia muscular, que és una malaltia rara, normalment la pateix 1 de cada 8.000. La distròfia miotònica és una alteració muscular. Les mosques també presenten músculs, aleshores el que fem és expressar eixe gen que està alterat en els humans en el múscul de la drosophila i vegem com afecta el seu múscul per buscar teràpies alternatives, ja que aquestes malalties encara no tenen cura i hem de desenvolupar una teràpia que puga ser efectiva.

Estem estudiant ara per exemple diabetis,hem estudiat atròfia muscular espinal, hem estudiat neurodegeneració, ja que les mosques també presenten memòria i aprenentatge, tenen alzheimer, tenen Parkinson i són biomodel per a múltiples malalties humanes. Aquestes mosques són com un home molt primitiu que podem manipular molt fàcilment, a més, cultivar drosophila és molt econòmic, és fàcil manipular-la i com comparteix gran quantitat de gens en humans podem estudiar gran quantitat de malalties a més que les ferramentes que tenim disponibles en el mercat.

Ara un dels projectes que ens han plantejat, és fer mosques avatars, significa agafar una malaltia o unes mutacions específiques d'una persona i expressar-les totes en una mosca, de manera que desenvolupi totes aquelles malalties d’eixa persona en concret per a elaborar un fàrmac específic només per a eixa persona.

8. ¿I quant temps de vida tenen aquestes mosques?

Una mosca sana, en condicions normals, dura uns 60 dies i el seu cicle de vida són 10, des de que és embrió fins que naix passen 10 dies. Aleshores la generació és molt ràpida perquè en 10 dies tens una nova.

9. ¿I què feu, les cultiveu?

Sí, tenim càmeres enormes amb molta quantitat de botelles i cada botella té una malaltia. Cada botella és com si diguérem una cepa que expressa una determinada malaltia, és un model biomèdic.

10. ¿Alguna vegada t'han donat algun premi?

Com a premi puc dir que tinc les publicacions de quan investigues alguna cosa d'interès mundial i per a la salut . Tinc 4 publicacions i a banda tinc un premi com a emprenedora, perquè vaig fer un model de negoci quan era estudiant del màster de biomedicina sobre un model de negoci com a objectiu en la biomedicina i em van donar el premi com a finalista al millor model de negoci de l’any 2015, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

11. Una frase que et definisca?

«La investigació és necessària, la ciència és necessària». No obstant en Espanya, en el meu camp, lamentablement no inverteixen en investigació i per això probablement deixe d'investigar i em dedique a ser professora de secundària que és el que estic fent ara.

Twiter: @SelmaSoriano

Web