Encarna Tronchoni

Encarna Tronchoni García té el títol d’Enginyeria Tècnica Industrial de la Universitat Politècnica de València amb l'adaptació al grau d’Enginyeria Elèctrica per la Universitat de Alfonso X el Sabio.

Quan era xicoteta li agradaven molt les matemàtiques i desmuntar coses i veure com funcionaven, per aquella època el seu pare treballava en Ford i quan ella tenia uns deu anys l'empresa feia visites per als familiars dels empleats, i en veure als robots treballar va decidir que ella volia estudiar per a saber fer-los o saber com funcionaven.

Quan va haver de decidir estudis universitaris no tenia clar si elegir exactes o enginyeria, al final es va decantar per la segona en envoltar les dues coses que a ella més li agradaven.

En eixir de la universitat va estar treballant en una empresa que es dedicava a fer un estudi per a la priorització de la instal·lació de cables de comunicació, després va estar treballant en Ford ajudant a implementar el sistema de producció FPS i des de fa ja tretze anys es dedica a l'educació secundària sent professora de matemàtiques i tecnologia.

No ha sigut mai discriminada als estudis. Quan ella estava estudiant eren molt poques dones a la universitat, especialment a la tècnica d'industrials, on la majoria que entraven era per FP i ja treballaven. Per altra banda, cal destacar que la gran majoria eren homes, de fet només hi havia 6 o 7 dones.

A l'hora de trobar treball en l'àrea de l'educació no ha tingut problema, de fet en aquesta àrea hi ha més dones que homes. Però quan va estar treballant en altres llocs com a enginyera sí que va trobar més dificultats, en alguna entrevista li preguntaren si volia tindre fills, o en una altra quan ja tenia un fill li van preguntar si anava a ser capaç d'anar a treballar si el seu fill estava malalt.

Segons ella el sostre de vidre encara està vigent, sobretot en feines tècniques que no siguen relacionades amb coses acadèmiques, i creu que no tota la societat està preparada per a assumir que les dones puguen tindre càrrecs, ser mares; sobretot si es parla del sector tecnològic encara més on hi ha molts estereotips amb la tecnologia i les dones.

Des de fa set anys participa en la First Lego League un concurs STEM en què participa amb l'alumnat de tercer i quart d'ESO en el que han de dissenyar i programar un robot perquè passe unes certes proves que canvien cada any. També s'ha de fer una investigació científica amb la finalitat de millorar la societat i en què la temàtica varia cada any i tot això ho fa afavorint la cooperació i el treball en equip.

Al principi açò ho feia en hores extraescolars perquè s’apuntara qui estiguera interessat i quedaven 2 o 3 hores a la setmana però després ho comença a implementar en la classe de tecnologia a la qual li dedica el primer trimestre on tots els alumnes coneixen robòtica, programació, el procés d’investigació científica.

Segons les seues paraules: “És molt interessant i s’ho passen molt bé”

En el curs 2017/2018 li van entregar el premi d’innovació educativa de la Caixa Rural de Torrent pel projecte anomenat “Robótica y Ciencia unidas en el aula de Tecnología”.

1. Podries fer-nos una petita presentació sobre tu? (Nom, edat, procedència, treball).

Soc Encarna Tronchoni Garcia, sóc de Picassent (València), tinc 48 anys, i treballe com a professora de tecnologia i matemàtiques.

Des de fa 13 anys que treballe com a professora de secundària i abans vaig estar treballant a Ford, implantant el sistema FPS (un sistema de producció) i a una empresa que es dedicava a fer un estudi per a la priorització de la instal·lació de cables de comunicació.

2. Quin és el teu camp STEM?

Matemàtiques i tecnología.

3. On vas estudiar?

Vaig estudiar Enginyeria tècnica industrial ací a València a la Universitat Politècnica i després vaig fer una adaptació al Grau d'Enginyeria Elèctrica a Madrid, a la Universitat Alfonso X el Sabio.

4. Per què vas decidir estudiar una carrera relacionada amb els camps STEM?

A mi des de sempre m’ha agradat molt les matemàtiques, i també m’ha agradat desmuntar coses i vore com funcionen. El meu pare treballava a Ford i quan jo tenia al voltant de 10 anys, la empresa organitzava visites per als familiars dels empleats, va ser en eixe moment quan al veure els robots treballant, vaig decidir que volia estudiar per a saber fer eixes màquines o saber com funcionaven. Quan vaig haver de triar carrera, estiguí dubtant entre fer exactes o fer enginyeria però a la fi em vaig decidir per la enginyeria que contenia les dues coses que més m’agradaven.

5. Has trobat alguna dificultat a l ́hora de trobar treball per ser dona?

A l’educació no he trobat cap problema, de fet hi han més dones que homes treballant a educació. Però quan vaig estar fent entrevistes de treball per a altres llocs, com a enginyera, si que vaig trobar més dificultats, en alguna entrevista em preguntaren si volia tindre fills, o en una altra, en la que jo ja tenia un fill, em van preguntar si anava a ser capaç d’anar a treballar si el meu fill estava malalt.

6. Relacionat amb els estudis o l’àmbit laboral, has sentit algú tipus de discriminació ?

No, mai he sigut discriminada als estudis, si que es de veres que quan era a la Universitat, érem molt poques xiques estudiant, sobretot a la tècnica d’industrials on hi havia molta gent que ja estava treballant i que venia de FP i sobretot eren homes, nosaltres seriem unes 6 o 7 xiques.

7. I que opines del concepte del sostre de vidre?

Jo crec que si que hi ha un sostre de cristall, sobretot en feines tècniques que no siguen relacionades amb coses acadèmiques, no tota la societat està preparada per a assumir que les dones puguin tenir càrrecs i siguin mares, i si ad més parlem del sector tecnològic encara més, hi ha molts estereotips amb la tecnologia i les dones.

8. Has participat en algún projecte que destacaries o que ha sigut important?

Des de fa 7 anys que participe a un concurs de STEM amb l’alumnat de tercer i quart de la ESO. El concurs s'anomena 'First Lego League' i consisteix en una competició de robòtica, en la que han de dissenyar un robot que supere unes determinades proves, una investigació científica que té com a finalitat millorar la societat i que cada any és diferent i tot això potenciant el treball en equip i la cooperació. Els dos primers anys ho feia a horari extraescolar, els alumnes interessats es quedaven dues o tres hores a la setmana després de classe per a preparar el concurs, però ara ho he implantat com assignatura optativa de tercer i quart de la ESO de tecnologia dintre del primer trimestre, d’aquesta manera faig que tots els alumnes participen i així poden conèixer la robòtica, la programació, el procés d’investigació científica,etc. És molt interessant i ho passen molt bé.

9.Has rebut qualsevol reconeixement debut al teu treball?

Al curs 2017/2018 em van concedir el premi d’Innovació educativa de la Caixa Rural de Torrent pel projecte anomenat “Robótica y Ciencia unidas en el aula de Tecnología”, en el que vaig presentar el projecte que faig a tercer i quart que he comentat abans.

Twiter: @etronchoni

Instagram: @etronchoni