Mª Carmen Hueso

Mari Carmen Hueso Navarro té el títol d'Enginyera Superior Industrial i està especialitzada en el camp del medi ambient i la natura, encara que també té part d'assignatures cursades de l'especialitat d'Organització Industrial. D'altra banda és doctora en Física Aplicada. Va estudiar a la Universitat Politècnica de València i l'últim any de carrera va realitzar un Erasmus a la Technische Universität de Berlín.

Cal destacar també la parla diversos idiomes, entre ells l'Alemany, l'Anglés i el Valencià, a més de tenir la capacitació en totes aquestes per a poder impartir classes, que és a allò que actualment s'hi dedica.

Des de menuda li han agradat les ciències i tenia ben clar que estudiaria una carrera relacionada amb els camps STEM, però podria haver triat Enginyeria Industrial com qualsevol altra del mateix camp.

Des de sempre li han encantat les matemàtiques, per això una altra carrera que li va interessar fou Ciències Exactes.

El fet que era una alumna que treia bones notes, i que va obtenir matrícula d'honor en COU, va possibilitar que poguera entrar en Enginyeria Industrial, una carrera en auge en aquells dies, amb moltes eixides professionals, i que abasta un camp molt ampli en el qual et pots anar especialitzant.

Va començar treballant en empreses privades, dins del sector de la fabricació i enginyeria, però després va triar canviar i dedicar-se al que sempre li havia agradat, la docència, alguna cosa que l'apassiona i gaudeix, actituds que considera imprescindibles per al treball diari.

Mai ha tingut cap dificultat per a trobar treball, encara que sí que comenta que en els seus anys d'estudi en la Universitat el nombre d'homes enfront de dones era molt superior. En primer de carrera, la classe era d'aproximadament de 100 alumnes, i d'ells, tan sols 7 eren dones. Professores, a l'Escola d'Industrials, sí que hi havia, però només en els cursos inferiors, en assignatures de Càlcul, Àlgebra o Química. Eren professores que no havien estudiat en la Universitat Politècnica, havien estudiat en la Universitat de València carreres com a Ciències Exactes o Química. En els cursos superiors, quan es passava a les assignatures de tercer o quart ja tot eren professors, excepte algunes excepcions.

En desplaçar-se a Alemanya per a fer cinqué de carrera amb una beca ERASMUS (1999-2000), va aconseguir unes pràctiques, en el departament de Medi Ambient, en l'empresa alemanya Adtranz GmbH DaimlerChrysler Rail Systems, on construïen trens. Va ser quan va visitar la cadena de producció per primera vegada, quan va observar la quantitat de dones amb mico de treball que hi havia allí, un gran contrast amb les fàbriques espanyoles en aquells temps, en les quals no hi havia cap dona en aqueixos àmbits de treball.

Després va tornar a Espanya, va treballar en l'empresa alemanya de fabricació d'aerogeneradors FRÍSIA Windkraftanlagen produktion GmbH. Van fer una "joint venture" amb una empresa valenciana molt important que construïa peces d'automoció. L'objectiu era construir un prototip especial per al "Pla eòlic de la Comunitat Valenciana", i instal·lar ací una fàbrica d'aerogeneradors a València. En aqueix moment, ella era recentment titulada i no tenia experiència, però havia d'anar a totes les reunions importants, ja que en parlar alemany la necessitaven per a aclarir qualsevol aspecte tècnic o de negociació. Destaca d'aquells moments, que tot eren homes en les reunions i que al final tot es decidia en un menjar, cosa que no arribava a entendre i contínua sense fer-ho.

Finalment, va decidir arriscar. Va abandonar l'empresa privada i va apostar per la branca de l'educació, alguna cosa que sempre li havia agradat. A Espanya, en el camp de l'educació no es veuen aqueixes diferències entre homes i dones, opina. Ha treballat des de l'any 2002 en aquest sector. Durant molts anys va impartir classes en la Universitat UCH CEU, a l'escola d'Arquitectura, impartint les assignatures de Física I, II i III, i a l'escola de Disseny Industrial, alhora que impartia docència en Secundària i Batxillerat com a funcionària de carrera, dins del departament de Tecnologia. Mai ha tingut problemes ací, ni, com a professional, ni com a dona. Amb el naixement de la seua filla, va decidir prendre's una excedència en la universitat per a poder dedicar-se a la seua cura i educació.

D'una banda, quan investigues i treballes en temes aliens a la teua activitat docent diària, suposa un gran esforç, a més d'un temps que has de trobar i compatibilitzar

amb les teues obligacions familiars. Arribar a publicar en revistes de prestigi internacional, dins del teu sector, suposa ja un premi, i fa que valga la pena. D'altra banda, fer classes i ajudar al fet que els meus alumnes aconseguisquen les seues màximes capacitats i habilitats i puguen triar carreres que els ajuden a aconseguir els seus objectius professionals i personals suposa el vertader premi per a una docent.

Sempre ha estat treballant, no ha deixat mai la seua relació amb la Universitat

Politècnica de València, cooperant amb el departament de Física Aplicada. Arran de la seua tesi doctoral ha continuat treballant en articles i publicant ("Measurement techniques of noise level in various urban scenarios"), això sí, "sempre són amb homes", puntualitza, "encara que no ha suposat cap mena de problema". Sobre el tema "mesuraments de soroll de trànsit urbà", que és sobre el que investiga i publica, destaca que a escala mundial només són 3 o 4 dones les que treballen sobre aquests temes.

D'altra banda, ha estat treballant durant quatre anys com a coordinadora i professora-tutora en un projecte que va sorgir a l'escola d'Industrials, anomenada Praktikum UPV FUNCAE, i que es va estendre després a totes les escoles de la Universitat Politècnica. Aquest projecte consisteix a seleccionar alumnes de batxillerat de l'IES Abastos i enviar-los a fer pràctiques en departaments, en alguna de les escoles del Politècnic, per treballar després amb ells en l'institut i realitzant sessions de tutorització. Llavors va sorgir la possibilitat de publicar diversos articles en revistes científiques, amb alguns professors de la universitat: "Exemple pràctic sobre control de processos i automatització basat en autòmats programables (PLCs): control de classificació de peces", dins del llibre "Experiències docents per a secundària, batxillerat i cicles formatius a partir del programa Praktikum-UPV", o "Experiència Praktikum Enginyeria Industrial 2010: Projecte sobre control d'un tub levitador", dins de la revista MSEL. Que l'assignatura de Tecnologia Industrial no comptabilitze en les proves PAU des d'uns anys, i en les EBAU, actuals, creu que és alguna cosa que no ajudarà al fet que l'alumnat, i per tant les dones, puguen accedisquen en major mesura a carreres de l'àmbit de les enginyeries, que és el que està demandant els moviments socials en l'actualitat.

Ha participat, també com a col·laboradora, en els llibres sobre el patrimoni cultural, natural i sostenibilitat de la Comunitat Valenciana: "Visitant el Camp de Túria" i "Paisatges del Camp de Túria".

Finalment, també ha estat involucrada en els projectes Erasmus+, de l'IES Abastos des de l'any 2018. En primer lloc, en el KA202 VITAE, amb mobilitats a Alemanya, República Txeca i Bèlgica, i orientat a millorar les habilitats transversals d'alumnat de formació professional. També en un KA1, per a formació del professorat a República Txeca. I actualment, és coordinadora i professora en el KA229, Magúncia and València, projecte vigent en l'actualitat orientat a l'alumnat de 4 d'ESO i 1 de Batxillerat.

MªCarmen Hueso Navarro

¿Te importaría hacernos una pequeña presentación sobre ti?(Nombre, edad, procedencia, trabajo).

• Me llamo Mª Carmen Hueso Navarro, soy Ingeniera Superior Industrial en la especialidad de Medio Ambiente, aunque también tengo parte de asignaturas cursadas de la especialidad de Organización Industrial. Soy también Doctora en Física Aplicada.

¿Cuál es tu campo STEM?

• La ingeniería.

¿Dónde estudiaste?

• Estudié aquí, en la Universidad Politécnica de Valencia. El último año de carrera lo hice de Erasmus, en la Technische Universität de Berlín. A nivel de idiomas, hablo alemán, inglés y valenciano, y tengo la capacitación en lenguas extranjeras y en valenciano para poder impartir clases, ya que me dedico a la docencia.

¿Por qué decidiste estudiar una carrera relacionada con los campo STEM?

• Desde pequeña me han gustado las ciencias, lo tenía claro, pero podría haber elegido Ingeniería Industrial como cualquier otra carrera técnica. Me encantaban las matemáticas, por ejemplo. Sacaba buenas notas, y tenía matrícula de honor en COU, y ese año, la carrera de industriales era de las más demandadas. Tiene muchísimas salidas profesionales, porque abarca muchos campos. Además, cuando vas subiendo de cursos puedes ir viendo los que más te gustan y especializarte en esas materias. Con lo cual, era una buena opción por las salidas profesionales que me ofrecía y por mis gustos, así que acabé estudiando allí, en la Escuela de Industriales de la UPV.

¿Has encontrado alguna dificultad a la hora de encontrar trabajo por ser mujer?¿Cuáles?

• Nunca he encontrado ninguna dificultad para encontrar trabajo. Es verdad que cuando estudié en la universidad el número de mujeres frente al de hombres era mucho más bajo. Éramos solo 7 chicas en una clase de más de 100 alumnos. Profesoras sí que tuve, pero en los cursos más bajos de la carrera, eran profesoras de asignaturas como Cálculo, Álgebra o Química, pero que no habían estudiado una ingeniería. Al desplazarme a Alemania y hacer quinto de carrera allí, realicé unas prácticas en el departamento de medio ambiente, en una empresa de fabricación de trenes. Cuando visité la cadena de producción me quedé sorprendida por el gran número de mujeres que trabajaban allí, con sus monos de trabajo en igualdad de condiciones que los hombres. En España, en aquellos tiempos, eso era impensable. Luego trabajé en una empresa alemana, de fabricación de aerogeneradores. Tenían en España una filial y querían hacer un “joint venture” con una empresa valenciana muy importante de construcción de piezas para automoción. El objetivo era construir un prototipo especial de aerogenerador eólico e instalar aquí una fábrica para su producción. Todos los ingenieros y las personas que ocupaban los cargos en las negociaciones eran hombres, y cuando iba a las reuniones yo era la única mujer. Nunca supuso un problema, pero sí es algo que llame la atención. Era recién titulada y tenía poca experiencia, pero sabía alemán y era necesario para aclarar cualquier aspecto técnico o de negociación. Después, decidí dar el cambio y dedicarme a la docencia, siempre me había gustado. He trabajado muchos años dando clase en la Universidad Cardenal Herrera CEU, en Arquitectura y Diseño Industrial, compaginándolo con mi actividad docente como profesora de Secundaria, en el departamento de Tecnología. En el ámbito de la educación nunca he tenido problemas, ni como profesional ni como mujer.

¿Has participado en algún proyecto?¿Cuáles?¿Podrías hacernos un breve resumen de ellos?

• Siempre he estado colaborando y no he dejado mi relación con la universidad, dentro del departamento de Física Aplicada, en la Universidad Politécnica de Valencia. A raíz de mi tesis doctoral he podido publicar artículos, dentro del campo de la acústica, que es mi especialidad. Hay muy pocas mujeres que investiguen y publiquen sobre ello. Hay una chica italiana y otra chica en Cataluña, ambas forman parte de un departamento que investiga y publica sobre estos temas, pero no son ellas las que lo dirigen. He estado muchos años trabajando también con un proyecto que surgió en la escuela de Industriales, que se llamaba Praktikum, he tutorizado y enviado alumnos de bachillerato del instituto Abastos a hacer unas prácticas en algún departamento de la escuela. Luego este proyecto se amplió a todo el Politécnico y se convirtió en el proyecto Praktikum UPV FUNCAE, posibilitando a los alumnos a acceder a otras carreras técnicas. El trabajar en estos proyectos me ha posibilitado publicar otros artículos en revistas científicas, colaborando en proyectos con profesores de la universidad. También he estado involucrada en los proyectos Erasmus+ del IES Abastos, anteriormente en el KA202 VITAE, y ahora en el KA202 Mainz and Valencia. También en un KA1, para formación del profesorado.

¿Has recibido algún premio debido a tu trabajo?¿Cuales?

• Llegar a publicar en revistas científicas de prestigio internacional, dentro de tu sector, supone ya un premio, y hace que valga la pena. Aunque, cuando investigas y trabajas en temas ajenos a tu actividad docente diaria, si te llaman de Universidades extranjeras para dar alguna ponencia, es casi imposible encontrar tiempo y poder compatibilizarlo además con las obligaciones familiares. Por otro lado, dar clases y ayudar a que mis alumnos alcancen sus máximas capacidades y habilidades y puedan elegir carreras que les ayuden a conseguir sus objetivos profesionales y personales supone el verdadero premio para una docente.