El sikhisme és una religió/filosofia/estil de vida, via vers l'alliberament (Gurmuk), basat en el ple desenvolupament de l'amor a Wahegurú.

És una obertura total vers el ser suprem.

És una recerca de l'amor perfecte, que realitza a la vegada el coneixement i la plena saviesa.

L'espiritualitat sikh va néixer de la mà de Gurú Nanak Dev Ji al segle XV a la regió del Punjab, entre altres coses, com una resposta a algunes tendències religioses de l'època a inocular por, preocupació, inquietud, angoixa, s'ensenyava a tenir pànic de Déu als seus acòlits. La qual cosa dona als seus seguidors la sensació de culpabilitat, inferioritat, incompliment, transgressió i al sotmetiment sord i cec a l'autoritat abassegadora d'un Déu implacable i sobretot als seus representants «oficials» aquí al món. És el que es coneix com a religions autoritàries. Deixant als seus seguidors mutilats, en estat infantil, sense esma i dependents de les autoritats. 

Llavors sorgeix en molts cercadors el dubte respecte a la seva pròpia religió i darrere de la qüestió comencen a abandonar les pràctiques religioses i la vida espiritual. Amb la creença de què si totes les religions són iguals, no en practico cap. Molt pitjor seria encara continuar practicant una «religió» deforme, escapçadora i repressiva. (un altre dia parlarem també de l'impacte de les supersiticions)

Guru Nanak Dev Ji veient cap on anaven les religions a la seva època, va voler lluitar contra aquest corrent tan destructiu.  En definitiva, el sikhisme, és una lluita contra la creença d'un Déu autoritari i despòtic. Apostant per una religió humanista basada en el sant criteri, en la unió i l'amor a Wahegurú, a les persones i a la creació.

Arribat a aquest punt convé aclarir que el sikhisme no fa apologia ni pretén conversions. En tot cas acollim aquelles persones que caminen pel desert de la vida sense guia, plànol, ni timó. Des del sikhisme ens adonem que a totes les religions hi ha persones amb un sincer desig d'apropament a Déu, encara que de maneres diferents. Al qual anomenen de diferents maneres: Déu, Allah, Wahegurú, Jehová, Brahma, Adonai… Però que, en definitiva, és el mateix Ésser Suprem per tots venerats.

Els nostres temples o Gurudwares, però, són oberts, a totes les persones, siguin de la religió que segueixen o que no en practiquin cap. Obertes vol dir que poden participar en el Kirtan, a les pregàries, al menjar comunitari, a tot, sense haver de convertir-se, ni demostrar cap talent, ni virtut, qualitat ni sentiment especial. Al capdavall, tots som fills estimats de Wahegurú Ji.

Tornat al tema espiritual, el sikh uneix l'amor a L'Etern amb l'amor a les persones ia la creació en general. Ha d'haver-hi una progressiva obertura i apropament a Déu, però això no ens allunyi de les persones i de les seves caresties materials i espirituals. Si notem que el nostre apropament a Wahegurú ens separa dels altres hem d'intuir que alguna cosa no estem fent bé. El veritable amor als altres no acaba amb voler fomentar el seu benestar físic o material, sinó tot allò que s'apropi per dins i l'ajudi a desenvolupar-se com a ésser integral i afavoreix el seu apropament a Déu.

Quan hem desenvolupat l'amor a Wahegurú tots els afectes s'ordenen i es col·loquen al seu lloc. Totes les coses s'ajunten en una perspectiva central de vida i d'amor a Déu. Totes les coses són en tant que Wahegurú li ha donat la seva existència i el seu ser. En tant ens sentim centrats i unitats al qui és la Veritat, estarem participant en el seu propòsit, objectiu i disseny. No de manera passiva, de resignació ni conformadament, sinó amb la nostra voluntat i capacitat activa.

Amb la gràcia de Wahegurú Ji el treball interior transforma el que eren passions, egoisme i orgull en amor altruista i en capacitat per estimar i donar-se als altres i en pura devoció a Wahegurú.

El diàleg o comunicació amb Wahegurú ha de fer-se amb voluntat de doble direcció. D'una banda, m'adreço a l'Ésser Suprem expressant els meus desitjos, sensacions, aspiracions, pors, alegries... amb tot l'amor del qual tan capaç. Li comunico el meu desig de conèixer-lo millor, d'estimar-lo més. Expressar-li el meu disseny de ser instrument útil de la Seva Voluntat en el món. Posar-me amorosament a la seva disposició.

D'altra banda, restar en silenci per tal d'escoltar la seva resposta que pot donar en l'àmbit afectiu, en el de la ment superior o en el de la voluntat.

Cada sikh o devot pot relacionar-se amb Wahegurú Ji de diverses formes. Uns poden percebre'l com un pare, altres poden relacionar-se amb Ell com si fos el seu fill, també hi ha qui ho pot fer com si és tractat d'un amic íntim. Hi ha qui s'ha enviat bé relacionant-se amb el Guru Ji adoptant el rol de fidel servidor, també com a esports o esposa, o sense cap atribució. Dependrà del temperament o del caràcter del qui s'adreça a Déu.

Durant la meditació o contacte íntim amb Wahegurú es poden passar per diverses etapes o esglaons:

-Atenció (Calmar la ment, trobar la pau).

-Cant de lloança (Donar gràcies per la trobada/comunicació)

-Meditació (Explicar-li allò que et preocupa, allò que li vols explicar)

-Adoració (Al Seu costat tot ho pots)

-Reverència (Donar les gràcies)

-Servei (Intenció de fer tot allò que Ell et demana).

-Amistat/amor (Sentir-te unit a Ell).

-Abandó (Soc tot teu, fes de mi el que Tu vulguis).

L'únic mitjà que té el sikh per apropar-se a Wahegurú és Ell mateix. Déu és l'amor, per tant, és l'amor que nosaltres podem sentir per Ell.

És Wahegurú que a través de nosaltres tendeix cap Ell mateix. Aquesta acció d'Ell en nosaltres és la causa de l'amor i la devoció que podem experimentar.

És el mateix amor que sentim per Ell i que no depèn directament de nosaltres, sinó que és Déu qui el dona.

També, diu el sikhime, que Guru Ji s'expressa a si mateix a través de nosaltres i que de Wahegurú ve tota capacitat de comprensió, compassió, d'amor, d'il·luminació… cal que nosaltres ho abracem i conreem fins que tot el nostre ser quedi atrapat, engolit i fos en amor i adoració a Wahegurú Ji.

Gurdit Singh.