ਵਾਹਿਗੁਰੂ
Les cins pregàries diàries
Japuji Sahib Matí
Jaap Sahib Matí
Ten Sawaiyas Matí
Rehraas Sahib Vespre
Sohila Nit
La base és el record constant de Déu i el servei desinteressat als altres. Sense això no es pot avançar en el camí sikh.
Amb aquesta base apliquem els tres pilars del sikhisme:
-Kirtan Karo (honestedat i puresa de vida)
-Naam Japo (pregària, meditació i lloances a Déu)
-Wand Kay Shako (compartir els béns, ésser generós, ajudar)
A la vegada conreem aquestes qualitats en el nostre cor: (estarem oberts i agermanats als altres)
-Humilitat
-Compassió
-Veritat
-Alegria
-Amor
Tot eliminant de la nostra vida: (ens separa dels altres, de la vida i ens fa estranys a nosaltres mateixos)
-Ego
-Ira
-Luxúria
-Cobdícia
-Intemperància
El record constant de Déu i la Gràcia són qui ens estiren, arrosseguen i guien, per tal d'aconseguir les 5 qualitats i eliminar el 5 vicis ja esmentats.
Amb tot el sikh ha de confiar i demanar la Gràcia de Déu per tal d'aconseguir ser u amb l'Únic.
(Clica per saber més)
Panj Khand significa literalment el següent: Panj = cinc i khands = regions o regnes. Aquests signifiquen en la tradició sikh les cinc etapes del progrés espiritual que condueixen l'home a la Veritat Ultima. El text de suport és un fragment del Japji Sahib de Guru Nanak , Pauris (Estrofs) 35 a 37 inclusivament.
Els cinc regnes descrits al Bani són:
1.Dharam Khand: el regne de l'acció justa
2.Gian Khand: el regne del coneixement
3.Saram Khand: el regne de l'esforç espiritual
4.Karam Khand: el regne de la gràcia
5.Sach Khand: el regne de la Veritat
La primera etapa és el dharam khand ."La terra existeix perquè el dharma es practiqui".La paraula dharam s'ha emprat en el sentit de deure. El deure es realitza generalment des d'un sentit de responsabilitat social o mitjançant la consciència moral. Guru Nanak vincula aquest sentit del deure amb la consciència de l'home de la justícia divina. Aquesta és l'etapa en què es desperta una sensació de curiositat a la ment del devot que ara ja no és un espectador casual del món que l'envolta, però pot percebre el propòsit diví darrere de la creació d'aquest planeta nostre, la terra, que és ambientada en el bressol còsmic del temps i l'espai i està sostinguda pels elements vitals. L'home ha estat col·locat en aquest món per respondre al propòsit del Creador. Al seu tribunal, serà jutjat segons la seva resposta moral.
El següent és gian khand. "En l'àmbit del coneixement, el coneixement s'encén, és a dir, la il·luminació sorgeix". El cercador aquí pren consciència de l'univers i del misteri de l'existència. A través de la creació, adquireix coneixement del Creador de qui emana. El coneixement aquí no és merament intel·lectual o sensual; és la consciència intuïtiva, una consciència espiritual que amplia la visió del cercador. El seu sentit de la meravella neix no només de la seva consciència de les múltiples formes de vida o del moviment ordenat de nombroses esferes celestes, sinó de la seva percepció de Déu que és l'única força darrere de tot. Davant d'aquesta varietat il·limitada de vida còsmica, se sent humil. Aquesta experiència simultània d'expansió de la visió i del sentit d'humilitat condueix a vismaya o vismad (meraviglia).
Saram Khand és l'esfera de l'esforç espiritual. Aquí l'home lluita contra les últimes restes del seu ego que encara l'afligen malgrat que ha experimentat fortes emocions d'humilitat al gian khand . Si la sensació d'admiració i meravella no va acompanyada o seguida de disciplina, l'experiència podria convertir-se en una mera emoció, quelcom recordat amb nostàlgia però sense valor permanent. Per arribar a ser digne de rebre la gràcia divina, cal cisellar la pròpia surati (consciència) que és un fil conductor per a totes les facultats humanes. Aquest cisell de l'intel·lecte i la saviesa esborraria fins i tot les capes més subtils de l'ego de la ment.
Karam Khand (el regne de la gràcia) és l'esfera on regna la gràcia divina. El procés d'alliberament amb la gràcia iniciat ara s'ha portat a la seva finalització. Tot sentit de dualisme s'acaba. El devot és un amb el Senyor i amb aquells que han assolit aquest estat de felicitat. Un arriba aquí només després d'aconseguir una victòria heroica sobre els mals. No obstant això, no és un devot passiu, sinó un home de coratge desvetllat i grans fets.
L'etapa final de l'ascens espiritual, és a dir, sach khand (el regne de la Veritat), desafia la descripció. "Difícil com l'acer és narrar la història d'aquest estat". Descrit com la residència del Nirankar , l'Informe, el sach khand no és un lloc geogràfic, sinó l'estat final de l'evolució de la consciència humana. Només es pot experimentar, però no descriure-ho, perquè aquí les paraules deixen de tenir cap significat i cap analogia no pot ajudar a descriure l'únic. Aquí, a la Cort Divina, els perfectes s'alegren de la seva presència. És d'aquí que la seva voluntat ( hukam) surt a l'univers, i les ànimes alliberades i plenes de gràcia ho fan amb alegria i sense esforç. El devot es fa un amb Ell i el realitza com una força unificadora que treballa a través de tots els objectes de la seva creació. D'aquesta manera assoleix el sach khand no espacial i l'Habitador en ell, el Nirankar, que no està enlloc fora del seu propi cor.
Font: SikhiWiki
Viure els tres principis primaris:
El decàleg sikh
(clic per saber més)
1. Adorar a un sol Déu. Reconèixer un creador. Agraïment per la seva gràcia ja concedida. No adorar a semideus o ídols.
2. Tracte igual a tots. No va fer distinció entre persones a causa de la seva raça, classe o gènere, religió...
3. Viure els tres principis primaris:
Estigui sempre absort en la meditació, l'oració i el record de Déu.
Guanyar-se la sustentació per mètodes honorables i honestes.
Compartir desinteressadament als guanys amb els altres.
4. Eviti els cinc pecats d'ego. Practiqui l'oració diària i la meditació per requerir els efectes de l'ego i evitar:
-Orgull
-Luxúria
-Cobdícia
-Ira
-Enveja
5. Fes-te bategar. Néixer espiritualment de nou, en participar en la cerimònia de baptisme realitzat pels "Cinc Estimats" Sikhs. Preparar i administrar nèctar d'immortalitat als iniciats.
6. Mantingui el Codi d'honor
Abandoneu llaços mundans.
Complir amb els ensenyaments del guru.
Practiqui culte diari.
7. Utilitza els Cinc Articles de Fe. Empra la roba interior Sikh de la modèstia i la salut. Fes servir una pinta de fusta i al turbant per mantenir el cabell net i desenredat. Fes servir una polsera d'acer com un signe de la fe. Portar el cabell sense tallar, en honor a la intenció del creador. Fes ús una petita daga per simbolitzar la defensa dels drets religiosos de tots els credos.
8. Seguiu els quatre manaments
No deshonrar la intenció del creador, tallant els cabells.
No danyar el cos amb el tabac o altres substàncies embriagadors.
No mengar carn (dur dieta vegetariana).
No cometràs adulteri.
9. Recitar les cinc oracions diàries.
Repetiu les oracions del matí.
Repetir l'oració de la tarda.
Repetir l'oració abans de dormir.
10. Participar en la Comunitat
Adorar junts i cantar lloances a Déu.
Cuinar i menjar junts.
Servir als altres.
Els onze esglaons de l'escala sikh
Un itinerari espiritual
(clica per saber més)
El sikhisme és una religió/filosofia/estil de vida, via vers l'alliberament (Gurmuk), basat en el ple desenvolupament de l'amor a Wahegurú.
És una obertura total vers el ser suprem.
És una recerca de l'amor perfecte, que realitza a la vegada el coneixement i la plena saviesa.
L'espiritualitat sikh va néixer de la mà de Gurú Nanak Dev Ji al segle XV a la regió del Punjab, entre altres coses, com una resposta a algunes tendències religioses de l'època a inocular por, preocupació, inquietud, angoixa, s'ensenyava a tenir pànic de Déu als seus acòlits. La qual cosa dona als seus seguidors la sensació de culpabilitat, inferioritat, incompliment, transgressió i al sotmetiment sord i cec a l'autoritat abassegadora d'un Déu implacable i sobretot als seus representants «oficials» aquí al món. És el que es coneix com a religions autoritàries. Deixant als seus seguidors mutilats, en estat infantil, sense esma i dependents de les autoritats.
Llavors sorgeix en molts cercadors el dubte respecte a la seva pròpia religió i darrere de la qüestió comencen a abandonar les pràctiques religioses i la vida espiritual. Amb la creença de què si totes les religions són iguals, no en practico cap. Molt pitjor seria encara continuar practicant una «religió» deforme, escapçadora i repressiva. (un altre dia parlarem també de l'impacte de les supersiticions)
Guru Nanak Dev Ji veient cap on anaven les religions a la seva època, va voler lluitar contra aquest corrent tan destructiu. En definitiva, el sikhisme, és una lluita contra la creença d'un Déu autoritari i despòtic. Apostant per una religió humanista basada en el sant criteri, en la unió i l'amor a Wahegurú, a les persones i a la creació.
Arribat a aquest punt convé aclarir que el sikhisme no fa apologia ni pretén conversions. En tot cas acollim aquelles persones que caminen pel desert de la vida sense guia, plànol, ni timó. Des del sikhisme ens adonem que a totes les religions hi ha persones amb un sincer desig d'apropament a Déu, encara que de maneres diferents. Al qual anomenen de diferents maneres: Déu, Allah, Wahegurú, Jehová, Brahma, Adonai… Però que, en definitiva, és el mateix Ésser Suprem per tots venerats.
Els nostres temples o Gurudwares, però, són oberts, a totes les persones, siguin de la religió que segueixen o que no en practiquin cap. Obertes vol dir que poden participar en el Kirtan, a les pregàries, al menjar comunitari, a tot, sense haver de convertir-se, ni demostrar cap talent, ni virtut, qualitat ni sentiment especial. Al capdavall, tots som fills estimats de Wahegurú Ji.
Tornat al tema espiritual, el sikh uneix l'amor a L'Etern amb l'amor a les persones ia la creació en general. Ha d'haver-hi una progressiva obertura i apropament a Déu, però això no ens allunyi de les persones i de les seves caresties materials i espirituals. Si notem que el nostre apropament a Wahegurú ens separa dels altres hem d'intuir que alguna cosa no estem fent bé. El veritable amor als altres no acaba amb voler fomentar el seu benestar físic o material, sinó tot allò que s'apropi per dins i l'ajudi a desenvolupar-se com a ésser integral i afavoreix el seu apropament a Déu.
Quan hem desenvolupat l'amor a Wahegurú tots els afectes s'ordenen i es col·loquen al seu lloc. Totes les coses s'ajunten en una perspectiva central de vida i d'amor a Déu. Totes les coses són en tant que Wahegurú li ha donat la seva existència i el seu ser. En tant ens sentim centrats i unitats al qui és la Veritat, estarem participant en el seu propòsit, objectiu i disseny. No de manera passiva, de resignació ni conformadament, sinó amb la nostra voluntat i capacitat activa.
Amb la gràcia de Wahegurú Ji el treball interior transforma el que eren passions, egoisme i orgull en amor altruista i en capacitat per estimar i donar-se als altres i en pura devoció a Wahegurú.
El diàleg o comunicació amb Wahegurú ha de fer-se amb voluntat de doble direcció. D'una banda, m'adreço a l'Ésser Suprem expressant els meus desitjos, sensacions, aspiracions, pors, alegries... amb tot l'amor del qual tan capaç. Li comunico el meu desig de conèixer-lo millor, d'estimar-lo més. Expressar-li el meu disseny de ser instrument útil de la Seva Voluntat en el món. Posar-me amorosament a la seva disposició.
D'altra banda, restar en silenci per tal d'escoltar la seva resposta que pot donar en l'àmbit afectiu, en el de la ment superior o en el de la voluntat.
Cada sikh o devot pot relacionar-se amb Wahegurú Ji de diverses formes. Uns poden percebre'l com un pare, altres poden relacionar-se amb Ell com si fos el seu fill, també hi ha qui ho pot fer com si és tractat d'un amic íntim. Hi ha qui s'ha enviat bé relacionant-se amb el Guru Ji adoptant el rol de fidel servidor, també com a esports o esposa, o sense cap atribució. Dependrà del temperament o del caràcter del qui s'adreça a Déu.
Durant la meditació o contacte íntim amb Wahegurú es poden passar per diverses etapes o esglaons:
-Atenció (Calmar la ment, trobar la pau).
-Cant de lloança (Donar gràcies per la trobada/comunicació)
-Meditació (Explicar-li allò que et preocupa, allò que li vols explicar)
-Adoració (Al Seu costat tot ho pots)
-Reverència (Donar les gràcies)
-Servei (Intenció de fer tot allò que Ell et demana).
-Amistat/amor (Sentir-te unit a Ell).
-Abandó (Soc tot teu, fes de mi el que Tu vulguis).
L'únic mitjà que té el sikh per apropar-se a Wahegurú és Ell mateix. Déu és l'amor, per tant, és l'amor que nosaltres podem sentir per Ell.
És Wahegurú que a través de nosaltres tendeix cap Ell mateix. Aquesta acció d'Ell en nosaltres és la causa de l'amor i la devoció que podem experimentar.
És el mateix amor que sentim per Ell i que no depèn directament de nosaltres, sinó que és Déu qui el dona.
També, diu el sikhime, que Guru Ji s'expressa a si mateix a través de nosaltres i que de Wahegurú ve tota capacitat de comprensió, compassió, d'amor, d'il·luminació… cal que nosaltres ho abracem i conreem fins que tot el nostre ser quedi atrapat, engolit i fos en amor i adoració a Wahegurú Ji.
Gurdit Singh.
El sikhisme té una profunda dimensió espiritual i mística que es reflecteix en els seus ensenyaments, pràctiques i vida quotidiana. Aquí hi ha alguns aspectes clau de l'espiritualitat i la mística del sikhisme:
Èmfasi en la Devoció i la Meditació:
Naam Simran: La repetició i meditació en el nom de Déu (Naam) és una pràctica central al sikhisme. Aquesta pràctica de meditació és coneguda com Naam Simran i es considera una manera de mantenir una connexió constant amb el diví.
Japji Sahib: És una oració matutina composta per Guru Nanak que es recita diàriament. És una meditació sobre la naturalesa de Déu i l'espiritualitat.
La Unitat de Déu:
Ik Onkar: Aquest és el primer vers del Gurú Granth Sahib i significa "Déu és un". Els sikhs creuen en un Déu omnipresent, omniscient i omnipotent que és la veritat última.
Déu Immanent i Transcendent: En el sikhisme, Déu és tant immanent (present en tota la creació) com transcendent (més enllà de la comprensió humana).
La Vida del Gurú Nanak i Altres Gurús:
Els Gurús sikhs són vistos com a éssers il·luminats que van aconseguir la unió amb el diví. Les seves vides i ensenyaments serveixen com a guies per assolir l'espiritualitat i la realització de Déu.
Saviesa dels Gurús: Els escrits dels Gurús, especialment al Gurú Granth Sahib, estan plens de poesia mística i ensenyaments espirituals.
La Importància de la Comunitat (Sangat):
Sangat i Pangat: La comunitat de creients és essencial per al creixement espiritual. La pràctica del Langar, la cuina comunitària, fomenta la igualtat i la humilitat.
La Sangat (congregació) proporciona un entorn on els sikhs poden meditar, aprendre i créixer plegats espiritualment.
La Puresa Interna i Externa:
Khalsa i els Cinc K's: La iniciació a la Khalsa implica un compromís amb una vida de puresa, tant interna com externa. Els Cinc K's són símbols externs que reflecteixen un estat intern de devoció i disciplina.
El Concepte de Mukti (Alliberament):
Al sikhisme, l'objectiu últim és l'alliberament del cicle de naixement i mort (reencarnació). Això s'aconsegueix a través de la devoció a Déu, la meditació al Naam, i una vida de rectitud.
Seva (Servei Desinteressat): El servei als altres és considerat un camí cap a l'alliberament. En ajudar els altres, els sikhs busquen transcendir el seu ego i acostar-se més a allò diví.
La Igualtat i Justícia Social:
Vand Chakna: Compartir amb els altres és un ensenyament fonamental. Els sikhs són encoratjats a viure una vida d'honestedat i justícia, lluitant contra l'opressió i les desigualtats.
La creença en la igualtat de tots els éssers humans és una manifestació de l'espiritualitat sikh, que veu tothom com a iguals davant els ulls de Déu.
La Música i el Kirtan:
Kirtan: La música devocional i el cant d'himnes sagrats són formes importants de meditació i devoció al sikhisme. El Kirtan es duu a terme regularment als Gurdwaras i és una experiència profundament espiritual.
L'espiritualitat en el sikhisme és integral i pràctica, involucrant no sols la meditació i la pregària, sinó també la vida diària de servei, honestedat i justícia. La meta és viure en harmonia amb la voluntat divina, experimentar la presència de Déu en tots els aspectes de la vida i assolir la unió amb allò diví.