La constant evocació de Waheguru Ji o Naam allunya la ment dels objectes externs i la concentra en allò Diví i sobrenatural. Fa que la ment se centri en si mateixa i que els desitjos i fantacies no aconsegueixin atreure-la i els cants de sirena del món perdin tota la seva atracció màgica. A aquesta pràctica li dona Guru Nanak el nom de SIMRAN.

La comunió o connexió amb el Guru Ji, la Música Eterna, és possible amb una vida de SIMRAN, o constant remembrança del Señor. No significa una qualsevol pregària mecànica murmurada entre dents, la qual cosa queda descartat per Guru Nanak Dev Ji.

Kabir va afirmar:

“Mentre al rosari li dona voltes a les mans i la llengua es mou a la boca, la ment està concentrada en els efectes externs» Això no és «Simran»

També va dir: 

“En una ocasió el rosari va discutir amb mi dient: Per què, oh, home!, em mous donant-me volta i més voltes?. Dóna volta només al rosari de la teva ment i et presentaré al Déu que tot ho penetra”

El Simran és la remembrança del Senyor feta mentalment (amb la llengua del pensament), amb el cor ple de fervent amor És un acte de centrar l'ésser i ocupar la ment amb la idea constant del Déu, rebutjant tota idea del món objectiu. El problema que cal combatre és el tracte constant amb allò que ens envolta, que pren possessió de la ment en tal forma, que no podem, ni per un moment, foragitar els pensaments dels objectes externs.

El Simran predisposa a la persona per rebre i gaudir el dolç nèctar del Sagrat Naam.

Guru Nanak explica això amb tot detall aclarint-ho a l'estrofa XX del Jap Ji:

“Finalment, per mitjà del Simran hom escolta la dolça música de l'interminable Cant de l'Univers (el Verb) i es té experiències inefables”

Es diu que l’hàbit és la segona naturalesa de l’home. Quan es vol fer simran és una mica difícil alliberar la ment dels objectes mundans. Com més es tracta de fer-ho, més s'inquieta i corre a ficar-se en assumptes mundans de la vida. Ha format una forta aliança amb tot allò que és extern; sempre està pensant en tot allò que és estrany i exòtic, i es deixa arrossegar per l'encant i la fascinació del món. Qualsevol hàbit que hàgim format també ho podem desfer amb la nostra voluntat i la Gràcia. Els pensaments del món i de tot allò que és mundà, són font de servitud a les coses externes o d’alienació: esclau de les coses externes o estranyes a un mateix.

La pràctica del Simran comença amb la repetició dels noms objectius del Senyor, de manera lenta, amb la ment serena. Al principi el procés és objectiu, però amb el temps arriba a ser subjectiu i aleshores el pensament constant del Senyor continua sense parar. Guru Nanak es refereix a això quan diu:

“Oh, Nanak, un Gurmukh comença la repetició del Naam només una vegada.

Quan la repetició comença, el record es torna automàtic, contínua i constant i un mai oblida el Senyor.

“Oh, Kabir, hi ha un gran misteri en la repetició del nom del Senyor i un ha de tractar de descobrir-ho: Doncs molts repeteixen aquest nom sense cap fruit. Però altres amb meravellosos resultats”

També diu el Guru Nanak Dev Ji: “Tots repeteixen el nom de Déu, però ningú no pot desentranyar el seu misteri. Només collim el seu fruit si amb el favor d'un Home-Déu queda inculcat a la ment”

Fem una pausa i resumim el que s'ha dit fins ara abans de continuar. 

D'acord amb Guru Nanak Dev Ji, el propòsit de la vida humana és aconseguir una unicitat completa amb el Senyor. Sí, ens hem de reunir amb la font de la qual emanem. Però, com podem assolir aquesta fita? “La unió indiscutible amb el Senyor arriba amb el coneixement de la Seva Voluntat. I La seva Voluntat es revela mitjançant la comunió amb el Sagrat Naam. Això, al seu torn, s'assoleix millor amb una vida de Simran” L'eliminació de l'egoisme o la humilitat és el mètode que serveix per conèixer la seva Voluntat mitjançant el Simran. L'ascens de l'ànima a plans espirituals més alts, només és possible quan s'ha obtingut un retir complet corrents dels desigs, fantasies, autoenganys. Per entendre això i el misteri del mateix ésser i l'Univers, cal una breu explicació.

El Simran proporciona el veritable coneixement, meditacions elevades i intel·lecte infal·lible. Fa que un perdi tot sentit d'individualitat perquè aquesta s'esvaeix en l'Ésser Infinit, creant una mena de trànsit en estat de vigília. Aquest estat de consciència queda totalment fora de les paraules, però és una realitat ferma, que va més enllà de l'àmbit de la mort. El domini de l'ego es dissipa, es retiren els corrents de l'esperit i l'ésser s'enlaira en un halo de llum. El cos sembla que no sigui nostre. La pròpia vida, comparada amb una vida més elevada, pot assemblar-se a una espurna amb relació al sol.