Tot i ser la cinquena religió del món, quant a nombre de practicants, és potser, una de les tradicions religioses menys conegudes.

Aquesta manca de coneixement ha conduït, en alguns llocs del món, a conseqüències greus, incloses les polítiques, discriminatòries, estereotips, intolerància, l'assetjament escolar, relacions socials traumàtiques... per sort això es va corregint.

Aquí presento una llista de nou coses que humilment m'agradaria que conegueres sobre el sikhisme.

1. El sikhisme és una religió independent

Algunes persones pensen, erròniament, que el sikhisme és una branca de l'hinduisme o una secta de l'Islam, o un conglomerat de les dues religions.

El sikhisme és una religió independent, ja que la tradició sikh conté els elements bàsics d'una religió organitzada:

-Té el seu propi fundador/profeta (Guru Nanak Dev Ji).

-Presenta la seva escriptura sagrada (Sri Guru Granth Sahib Ji).

-Du a terme les seves pròpies cerimònies o litúrgies (Rahit).

-Disposa dels seus específics centres comunitaris o temples (Gurudwara Sahib).

És bo saber que el sikhisme no és una secta de l'hinduisme o l'islam, o la síntesi d'aquestes dues religions, ni de cap altra religió. El sikhisme té un cos doctrinal propi i un concepte particular de la vida, el món, la religió i de Déu.

Hi ha al voltant de 25 milions de sikhs repartits per tot el món, que la converteix en la cinquena religió més nombrosa del món.

2. Arrelats a la unitat entre les religions i l'amor, la teologia sikh encoratja a viure espiritualment i religiosa i de servei als altres.

L'amor incondicional a Déu (Waheguru Ji), la unitat de les religions i entre tots els éssers i l'amor a totes les persones sense excepció, són els fonaments de la teologia sikh. Els sikhs tenim com a objectiu reconèixer la divinitat a tots els éssers del món i en tota la creació.

Els sikhs creiem que el Creador impregna tota la creació i que cada individu conté en el seu si el mateix potencial diví. La tradició sikh emfatitza el fet col·lectiu de tota la humanitat i desafia totes les desigualtats socials: de classe, casta, gènere i professió o qualsevol altra condició.

El fet de reconèixer la unitat universal i l'amor, obliga el sikh a buscar l'entesa amb el món que l'envolta. La tradició insta els seus seguidors a viure com un sant sipahi (guerrer sant), que estableix un equilibri entre conrear l'espiritualitat i alhora contribuir socialment a través del servei a la comunitat.

3. El veritable significat de "guru" en el sikhisme.

La paraula "guru" significa literalment "il·luminador", i si bé ha arribat a referir-se a un expert en qualsevol domini (per exemple, el guru de bàsquet, el guru de les finances...) La paraula guru té un significat institucional particular, dins de la tradició Sikh. En el sikhisme, el "guru" es refereix a la línia d'autoritat, a partir d'un conjunt de 10 profetes que van establir i conduir a la comunitat sikh des de la seva fundació. El primer d'ells, Guru Nanak Dev Ji, va néixer a 1469, i el desè en la seva línia, Guru Gobind Singh, va expirar en 1708.

Abans de morir, el Gurú Gobind Singh va passar el lideratge al Sri Guru Granth Sahib Ji (el cànon de les escriptures) i al Guru Khalsa Panth (la comunitat dels sikhs iniciats). Els sikhs venerem aquests dos estaments (el llibre sagrat i la germandat Khalsa) com a ocupants del tron del Guru per a l'eternitat.

4. El Sri Guru Granth Sahib Ji és una escriptura única.

L'autoritat atorgada pels sikhs al Sri Guru Granth Sahib, sens dubte el diferencia d'altres textos bíblics de les principals religions del món. El Sri Guru Granth Sahib també desafia les expectatives comunes de l'escriptura d'altres maneres:

El Guru Granth Sahib va ser escrit i compilat pels mateixos Gurus sikhs. Aquesta col·lecció també inclou les escriptures devocionals d'altres figures religioses, inclosos els sufís musulmans i hindús bhaktas. Això és un signe d'obertura i d'acolliment a totes les tradicions religioses del món i també expressa la universalitat del llibre sagrat sikh. Mai ho hem de veure com una dependèncio o submissió a d'altres religions. 

A diferència de les narracions en prosa que conformen la majoria de les escriptures occidentals, el Guru Granth Sahib es compon completament de poesia devocional, la qual està musicada i pensada per a ser cantada. Aquests escrits són creats sobretot de les expressions d'experiències divines i saviesa sobre el cultiu religiós. Aquests escrits han jugat un paper central en la pràctica sikh des dels temps de Guru Nanak. El culte sikh consisteix a cantar aquestes composicions tant en entorns privats com en congregació.

5. Els Gurus sikhs presenten una visió del món plural.

Com ho demostra la inclusió dels escrits de persones d'altres religions en el Sri Guru Granth Sahib Ji, els Gurus Sikh no creien en l'exclusivisme religiós, més aviat, la seva visió del món pluralista postula que un devot podria arribar a la realització personal i religiosa mitjançant les diferents  tradicions religioses. El sikhisme ensenya que els diferents camins místics de les distintes religions poden conduir al diví, sempre  que l'individu els camini i els visqui amb estudi, pràctica, sinceritat i amor. A causa d'aquesta perspectiva pluralista, el sikhisme no practica el proselitisme o la captació d'adeptes.

Alguns poden malinterpretar aquest pluralisme com una promoció de relativisme cultural i religiós, és important tenir en compte que els gurus també ha posat èmfasi en la importància de seguir una religió o tradició segura i el manteniment de la disciplina religiosa sense les quals es fa difícil avançar vers l'alliberament.

El sikhisme no anima a models cada vegada més populars de la "religió a la carta" o "espiritual-però-no-religiós", que pot conduir a l'individu a una situació de caminar en cercle i, per tant, no arribar a enlloc.

6. Els sikhs dempeus per la justícia.

Guru Nanak Dev Ji es va destacar pel compromís social, traduït per la lluita contra les desigualtats, la creació d'institucions que servien i recolzaven als marginats, aquells que ningú acull a casa seva, en la crítica a les males pràctiques polítiques i  realitzar actes alliberadors en contra de l'opressió duta a terme pel poder.

Els gurus posteriors continuaren, conservaren i construïren l'edifici sikh sobre els fonaments posats pel fundador del sikhisme Guru Nanak Dev Ji. Per exemple, el novè guru, Guru Tegh Bahadur, es va oposar a les autoritats estatals Mughal a què convertissin per la força als hindús. Tot i que aquesta opressió era dirigida a una comunitat religiosa (la hinduista), a la qual no pertanyia i les creences de les quals no compartia, Guru Tegh Bahadur es va oposar amb fermesa a què els hinduistes fossin anorreats, obligats a convertir-se a una altra religió i va lluitar amb fermesa pel seu dret a practicar la seva religió lliurement. L'Estat va respondre mitjançant l'execució pública Guru Tegh Bahadur.

La comunitat sikh està cridada, inspirada i guiada per exemples d'aquest tipus i ha demostrat un compromís amb la justícia de diverses maneres i en diferents camps. Els sikhs se'ls ensenya a defensar els indefensos i als febles, històricament hem donat resposta a l'opressió política o de qualsevol mena. El preu ha pagar a estat, ser, en moltes ocasions, blanc d'atacs, de menyspreu i d'intent d'assimilació o anihilació per part l'elit política del país, un cicle que continua actualment a Índia.

7. Els sikhs mantenim una identitat marcada.

Des de la fundació i seguint la tradició, els sikhs hem mantingut una identitat que ens destaca i ens fa visibles, fins i tot en el context de l'Àsia del Sud. Aquesta identitat inclou cinc articles de fe: Kesh (cabell/pèl sense tallar), Kanga (petita pinta de fusta), kara (polsera d'acer), kirpan (article religiós que s'assembla a un ganivet), i kachera (roba interior específica), aquests cinc articles de fe més el turbant (que sense ser article de fe és d'ús obligatori entre els homes sikhs batejats), distingeix algú que s'ha compromès formalment en els valors de la fe sikh dins de la germandat Khalsa o els purs. 

Alguns han tractat d'atribuir raons funcionals o materials per a cadascun d'aquests cinc articles de fe. En realitat aquests cinc testimonis de fe tenen en un valor, podríem dir simbòlic. Potser la millor analogia és la d'un anell de noces: no es pot reduir el significat d'un anell de noces al seu valor instrumental. En el fons, un anell és el regal d'amor ofert per la parella. Una vegada regalats els anells i posats en els respectius dits simbolitza amor etern entre els dos membres de la parella.

De la mateixa manera, els sikhs apreciem els articles de fe, sobretot, perquè els veiem com un regal del nostre estimat guru, cada un dels quals té el seu significat simbòlic o metafòric i que en un altre estudi sobre el sikhisme desenvoluparem.

Potser l'aspecte més visible de la identitat sikh és el turbant, que pot ser fet servir per homes i dones per igual. El turbant va ser usat històricament per la reialesa al sud d'Àsia, i els gurus va adoptar aquesta pràctica com una forma d'afirmar la sobirania i la igualtat de totes les persones. Per a un sikh, que porta un turbant, afirma el compromís públic de mantenir els valors i l'ètica de la tradició, incloent-hi el servei, la compassió i l'honestedat.

8. El sikhisme creu en la igualtat absoluta.

El sikhisme fou fundat en el concepte de l'amor i la justícia, per la qual cosa els gurus van rebutjar categòricament totes les desigualtats i abusos socials. Per exemple mentre que les dones continuen sent subjugades a la moderna Àsia del Sud, els gurus sikh van iniciar, ja fa segles, pràctiques no discriminatòries vers les dones (per exemple, el sati i el purdah 1) i de pas mirar de col·locar-les en posicions de lideratge i de relleu.

Els gurus van establir noves pràctiques que desafiaven les normes socials, com el sistema de castes de l'Índia, que perpetua les desigualtats socials. Per exemple, el desè guru va demanar a tots els sikhs d'abandonar els seus cognoms (que normalment identifiquen una casta) i els va demanar a tots d'assumir un cognom col·lectiu reservat per a les famílies reals. Això significava i subratllava la igualtat inherent de totes les persones i també la noblesa de cada individu: Kaur (princesa), per a les dones i Singh (lleó), pels homes.

De la mateixa manera, els gurus va establir la institució del langar, menjar gratis proporcionat a la Gurudwara Sahib (temple sikh), que és ofert absolutament a tothom. Durant aquest menjar, tothom s'asseu un al costat de l'altre, a terra, independentment de la casta, condició social, sexe o creences religioses.

1.

-El sati: Es fa cremar a la vídua amb el seu difunt espòs.

-El purdah: És segregació sexual. Ocultació de la dona mitjançant la roba, cortines, cambres separades. Amagar, no fer visible la dona.

9. Darbar Sahib (temple daurat), d'Amritstar és l'epicentre de l'ànima sikh.

A occident es coneix com a Temple d'Or o daurat. Es troba a la ciutat d'Amritsar, a la regió del Punjab, al nord d'Índia. És el punt central, per a la comunitat sikh, des de la seva fundació, fa més de quatre segles. El teòleg sikh Kapur Singh va qualificar el Temple Daurat com "la capital teològica-política dels sikhs" Aquesta frase reflecteix el paper d'aquest lloc, tant com un centre espiritual on la comunitat es reuneix per adorar, així com un tron polític on es prenen decisions col·lectives a manera de Parlament.

És inexacte referir-se a Darbar Sahib com "un espai sagrat" o com "el lloc més sagrat del sikhisme" La teologia sikh reconeix que la divinitat impregna tot el món per igual i, per tant, no reconeix cap espai particular com a més sagrat o més sant. Al mateix temps, el Temple d'Or ocupa un lloc especial en la religiositat o espiritualitat col·lectiva sikh. El lloc ha estat testimoni d'una sèrie d'esdeveniments històrics importants, des del retorn del sisè Guru després d'un temps a la presó (bandi Chhorh), la primera entronització pública de l'Escriptura Sikh durant el segle XVII, la massacre de milers de civils i la crema d'artefactes històrics i relíquies per l'exèrcit de l'Índia el 1984.