*La farina simbolitza el pas de l'ésser humà de l'estat salvatge (caçador, recol·lector, nòmada), a la de controlar el medi (sedentari, ramader, agricultor…) Simbolitza el fet de passar de Manmukh a Gurmukh . 

*El sucre és símbol de dolçor, pau, harmonia i amor.

*La mantega és la ment, el cor i sobretot l'ànima. En algunes llegendes hindús apareixen els deus que viatgen a la terra per a robar la mantega (la ment, el cor i l'ànima), als humans i dur aquesta mantega al paradís. 

*L'aigua simbolitza l'origen, el principi, l'absolut, Déu, tot.

Espiritualment parlant, tot ésser humà, en un principi, viu en estat “salvatge” a poc a poc, si ell ho vol, pot passar a la de control del medi (la farina). Es va fent persona i es va apropant a Déu i als altres éssers. La nostra ment, cor i ànima (la mantega) es fon lentament i es fa u amb Déu. Tot això passa en la dolçor, l'harmonia i l'amor (el sucre). Sense violència, només hi ha pau. La farina, el sucre i la mantega; el material i l'espiritual es fonen en una sola cosa. Amb calma, quietud, amor. Aquest procés no seria possible si no hagués intervingut l'aigua (l'origen, Déu), sense el qual els productes s'hagueren cremat o no haurien arribat a fer el púding de manera correcta. Hi ha persones que, sense gaire dificultat, reconeixen els ingredients. Ràpidament, els descriuen: "sucre, farina, mantega". Ningú no esmenta l'aigua. Aquesta és la gran absent. Igual passa en l'itinerari espiritual de qualsevol persona, aquesta pot descriure, anomenar, classificar, assenyalar molts aspectes del seu itinerari místic, però hi ha Un que és el gran desconegut, aparentment absent, malgrat ser el protagonista principal; WAHEGURÚ JI (Déu). En aquest camí es pot avançar, amb la gràcia de Wahegurú (l'aigua), el treball honest (la purificació), la pregària i el record constant de Wahegurú (pregàries, meditació). Quan a la Gurudwara ens regalen el khara prasad ens recorden que, si volem, la via està a punt. 

Rebre el Kharna Prasad és rebre la Gràcia de Waheguru Ji.