En el Langar compartim l'àpat
Compartim el Langar totes les persones sense fer cap distinció. El teu costat pots trobar asseguts un botiguer, un paleta, un administratiu, un catòlic, un empresari, un aturat, un informàtic, un turista, un sense sostre, un perruquer, un musulmà, un professor... Si un dia tinguessin a bé venir l'alcaldessa de Barcelona o el president de la Generalitat de Catalunya compartirien el mateix Langar amb totes les persones esmentades abans i d'altres que es podrien afegir lliurement.
Company ve de Cum Panis que vol dir aquell amb qui comparteixo el pa.
Guru Nanak Dev Ji va crear la cuina comunitària per eliminar barreres socials, sistema de castes de l'època i desigualtats diverses.
Es tracta de cuina i menjador gratuït.
Els visitants poden dinar i sopar lliurement.
I durant tot el dia és convidat a te i dolços.
El sikh langar és, gairebé segur, la cuina comunitària amb més assistència del món.
Des de la fundació del sikhisme, a totes les Gurudwares del món hi ha servei de langar.
La cuina i el menjador del Guru Ji acull a tot el món!
T'esperem!
Entre totes les Gurudwares del món se serveixen cada dia, humilment, milions d'àpats de manera gratuïta als visitants, sense importar condició, raça, religió…
Els àpats són fets i servits per persones que fan Seva.
Seva és un servei que es fa de manera voluntària, sense esperar recompensa de cap mena.
Langar és igualtat, frantenitat universal, l'amor i vida harmoniosa.
En el Langar a ningú no se li pregunta d'on ve, com és diu, on va néixer, ni quina religió pràctica.
A ningú no se li pregunta tampoc per què ve, si ha vingut abans, o si tornarà a venir. No es fa cap distinció i tothom és benvingut.
El langar és possible gràcies a les donacions
El menú és vegetarià.
Un temple sikh és visitat per persones de diferents països, diferents religions i diverses condicions. El menjar és vegetarià per respectar totes les sensibilitats.
Completament gratuït.
Completament lliure .
Guru Angad Sahib va dir: "no hi ha lloc a [la meva] congregació per a ningú que observi el sistema de les castes" i va exigir que totes les castes fossin tractades com a iguals a la seva cort. Guru Angad Sahib ho va dur a la practica servint langar a tothom a la mateixa plataforma amb el mateix menjar.
El rei i el captaire asseguts a terra un al costat de l'altre, menjant el mateix.
El menjador de tots (langar) no s'ha de confondre ni veure exclusivament com un menjador social, o d'ajut i socors als pobres o desvalguts del barri o de la ciutat, tipus ONG o entitat filantròpica. El langar és un afer de justícia, la seva concepció és per respectar el dret i la igualtat de totes les persones. És el menjador del Guru Ji. No cal tenir «carnet de pobre», ni cap d'altre, per seure al langar. Guru Nanak Dev Ji va lluitar per la justícia, la dignitat i pel dret de totes i tots, no per haver de donar l'almoina.
El Guru Ka Langar no és «caritat» o ajut, és dret.
Cap persona que ens honri amb la seva visita, no es veu assenyalada ni rep un tracte diferent. Rics i pobres mengen barrejats i ningú no sap qui és el ric i qui és el pobre. Aquest darrer conserva el seu honor i la seva dignitat. Només faltaria! Estem a la Gurudwara (casa de Waheguru Ji)
El langar és un menjador obert completament a tothom. L'objectiu és compartir els dons, materials i espirituals, que hem rebut de Waheguru Ji amb els altres. Entre aquests altres hi ha persones de totes les escales socials, de tots els gèneres, de diferents religions, de cultures diverses, de qualsevol país, sense importar color de la pell, sigui quina sigui la condició. Tothom és acollit. A ningú no se li demana res: ni com és diu, ni de quin lloc ve, si segueix cap religió, de què treballa o si està aturat, si ve per necessitat o no. Al langar hi seu tothom. L'única cosa que es demana és que tingui respecte al lloc sagrat on està: La Gurudwara Sahib Ji.
El langar del Guru Ji és el menjador de les persones. Totes assegudes a terra, en la mateixa filera, a la mateixa alçada, menjant el mateix, una al costat de l'altre, obtenint la mateixa categoria, consideració i grandesa davant de l'Únic, que es fa present, gràcies al que està passant: Compartir l'aliment del cos i de l'ànima. Compartir la vida.
Gurdit Singh
La litúrgia, la generositat o l'ofrena
En la consciència dels sikhs, el langar és l'espai on s'escenifiquen les relacions comunitàries (pangat) i on s'opera una relació entre el que es manifesta (temple, menjar, aigua…) i allò no tangible (veritat, justícia, amor... Waheguru Ji), això fa que agafi forma un dels pilars de l'experiència mística, fer-se etern amb l'Etern; el langar és l'àpat, la litúrgia, el despreniment o l'ofrena entre l'èsser humà i Waheguru Ji.
L'experiència espiritual o mística esdevé en el temps transcorregut en el langar. Ens fem eterns, per la unió amb qui és la Veritat eterna, a través dels altres i de compartir l'aliment del cos i de l'ànima.
Només cal obrir el cor!
Menjar plegats crea vincles humans.
Amb el fet de compartir el langar Waheguru es fa present en el pangat (acte de menjar junts).
Menjar junts allarga la vida. El temps que estem asseguts compartint el langar és temps que no compta.
Menjar plegats és sempre una celebració.
L'ésser humà porta de sèrie la soledat més radical. Compartir l'àpat és deixar enrere, per un temps determinat, la colpidora solitud i convertir l'experiència en una festa, en la que Waheguru Ji es fa present entre els participants.
Quan anem a la Gurudwara Sahib Ji no donem les gràcies ni agraïm res a les persones que fan la seva. Encara més, ni tan sols ens preocupa qui ha preparat els àpats, qui és el que recollirà les safates per netejar-les, qui ha netejat els lavabos, o qui fa el servei de posada a punt o de neteja general. És com que no ens interessa les persones que fan els serveis essencials. Llavors, sempre hi ha algú que retreu als altres al fet d'ignorar als sevadars i marxar de la casa del Guru Ji sense donar-los les gràcies.
El dia que vagis a la Gurudwara Sahib Ji mai no has de donar les gràcies. El sevadar fa el servei sense esperar res, ni agraïment, ni reconeixement. Fa un servei sincerament altruista, feina regalada als altres. Si dones les gràcies estàs alimentant l'ego del sevadar i estàs anant a la contra de l'esperit místic del servei: Fer seva , per als sikhs, és una manera d'expressar amor. El servei als altres és una acció de pregària. El servei és un culte manifest. Servint als altres el sevadar està servint a Waheguru Ji.
També es tracta d'eliminar el sentit d'un mateix. Això és el que volem dir els sikhs quan descrivim seva com un servei desinteressat. Lliga directament a la idea de realitzar la unitat divina esborrant l'ego humà. Servir realment amb amor és no veure una distinció entre el jo i l'altre.
D'altra banda, cal tenir en compte que cada persona, qualsevol de nosaltres, fem seva de la manera que les nostres circumstàncies ens ho permeten o segons la vocació rebuda: portant menjar, ajudant econòmicament, netejant les sabates dipositades a l'entrada, donant informació, escombrant, preparant l'àpat, servint-lo en el langar, actualitzant una web, fent companyia a un malalt… No cal donar-se les gràcies els uns als altres.
Ben mirat és que Waheguru Ji, Ell mateix, és qui ens serveix generosament a tots, a través de les germanes i germans. Al capdavall, a qui has de donar gràcies és a Waheguru Ji, ja que per Ell tu ho reps tot.
Gurdit Singh.
Els menjadors socials i langar
Quan un sikh arriba a Europa, EUA, Canadà, Regne Unit, i veu els menjadors socials que hi ha en aquests països el deixa, primer de tot, estupefacte, i després trist. Més tard, quan hi pensa detingudament, l'afligeix, li fa pena. Recorda el Langar de les Gurudwares del Punjab i no pot deixar de contraposar, i la comparació el deixa colpit. Entén, però, que som diferents cultures i maneres diferents de fer i, com és normal, ho ha de respectar.
Els menjadors socials, en els països esmentats abans, estan adreçats, normalment, a captaires, pidolaires, indigents, sense sostre i en general per a persones que estan passant per una mala època; aturats temporals, jubilats que cobren una pensió minsa, gent gran solitària. Estan pensats per aquestes persones únicament i exclusivament. Això crea un estigma. La persona queda assenyalada. Rep un «carnet de mendicant». L'autovaloració d'aquestes persones queda per terra, la seva dignitat queda tocada en veure's en un lloc on no haurien pensat mai que acabarien; captant menjar per a poder sobreviure. Vergonya, infàmia i escàndol pel món.
El nostre menjador (langar) no s'ha de confondre o veure exclusivament com una sala de menjar social, d'ajut o socors als pobres o desvalguts del barri o de la ciutat, tipus ONG o entitat filantròpica. No cal tenir «carnet de pobre» per venir al langar.
Cap persona que ens honri amb la seva visita, no es veu assenyalada ni rep un tracte diferent. Rics i pobres mengen barrejats i ningú no sap qui és el ric i qui és el pobre. Aquest darrer conserva el seu honor, la seva noblesa i la seva dignitat. Només faltaria! Estem a la Gurudwara (casa de Waheguru Ji)
El langar és un menjador obert completament a tothom. L'objectiu és compartir, per justícia, els dons que hem rebut de Waheguru Ji amb els altres. Entre aquests altres hi ha persones de totes les escales socials, de tots els gèneres, de diferents religions, de països diferents, sense importar color de la pell, ni qualsevol condició. Tothom és acollit. A ningú no se li demanda res: ni com es diu, ni de quin país ve, si segueix o no cap religió, de què treballa o si està aturat, si ve per necessitat o no. L'única cosa que es demana és que tingui respecte al lloc sagrat on està: La Gurudwara Sahib Ji.
És el menjador de les persones. Totes assegudes a terra, en la mateixa filera i a la mateixa alçada, mengen una al costat de l'altra, menjant el mateix, obtenint la mateixa categoria i grandesa davant de Déu que fa present gràcies al que està passant: Compartir el pa.
Gurdit Singh