Cara V

Vivim en un món saturat d'estímuls, especialment en les pantalles individuals que portem a la butxaca però també a les antigues pantalles grans. La infoxicació és una saturació quantitativa que només amb criteri actiu de recerca i selecció es pot superar. Eixe és el concepte de dieta mediàtica que defenem a Educomunicació: cadascú ha de triar i seleccionar què és el que vol vore i què és el que no li interessa. A més, això cal sumar que no solament som consumidors de productes audiovisuals sinó que també som productors. Produïm a diari vídeos, audios, fotografies fins a un punt insostenible per al planeta.

Probablement aquells que més han de conviure amb més intensitat amb una quantitat enorme d'impactes de vídeo són els adolescents i joves. Produixen i consumeixen però no ho fan a parts iguals. Hi ha molta gent que té criteri i jerarquia. Hi ha molta gent que sap el que vol mirar i el que vol contar. Tanmateix el paradigma dominant és la frivolitat, el narcicisme i la superficialitat.

No és cap novetat. Tots els mitjans de comunicació en fer-se populars han adoptat criteris d'audiència quantitativa i qualsevol estudi d'interesos o de capacitat intel·lectual podrà donar testimoni del fet que aquelles persones que tenen inquietuds creatives, curiositat o passió per alguna cosa són una minoria. La societat ho sap des de fa temps i presta especial atenció a la cultura i les seues personalitats creatives. Ho fa perquè qualitativament són molt rellevants per a la humanitat. Històricament eixe menut grup de persones fan que el món siga un poc menys caòtic i més amable.

Això també està passant entre els nostres joves actuals. Simplement ho tenen més dificil per a ser agulla perquè cada vegada hi ha més palla. No ho tenen fàcil per a ser visibles però ahí estan. Són fàcils de trobar si es fa un mínim esforç. De vegades arriben a ser tendència. Unes altres vegades s'amaguen molt per por a l'avaluació d'un públic de la seua generació poc acostumat al consum de valor. Alguns estan aprenent, d'altres no en volen aprendre i altres no aprendran mai. Com totes les generacions. Com els adults de cada dia. Com tota la història de la humanitat.

El cas de Mireia Rabal és un altre gran exemple del que parlem. Mireia comparteix en les seues xarxes socials les seues creacions però ho planteja d'una manera original.

Fins fa poc el segon Tiktoker espanyol amb més seguidors era un jove que feia el mateix que Mireia: compartir processos creatius fotogràfics o en vídeo incloent els retocs i efectes especials. D'aquesta manera veus com l'obra creativa és creada i no solament la interpretes acabada. Mirar i admirar el procés creatiu és una font de plaer per aquells que amen la bellesa i l'art. Com seria si ara puguerem escoltar als grans genis explicar el seu procés creatiu i poder mirar-lo a 100x o a 5 x segons el nostre criteri? Mireia fa autèntiques obres d'art visuals mentre se situa com a autora en un segon plà. La seua obra té tot el protagonisme en una època on el protagonisme personal sembla impossible d'esquivar.

El cas de Mar Murillo és ja un cas de més maduresa audiovisual. Com a estudiant de comunicació ja té una base teòrica però no és freqüent que eixa capacitat siga barrejada amb el compromís social. Mar posa al servei de causes com la sostenibilitat la seua capactitat per a contar històries. És el cas del vídeo on intenta traduir al llenguatge audiovisuals els sentiments i les sensacions d'una experiència tan traumàtica com el confinament de març de 2020. Mar ja adverteix en la seua peça com la qüestió dels afectes i la sociabilitat anava a afectar molt més a la gent més jove.

Lamentablement una part que no és fàcil trobar a Internet són tutorials en valencià-català. Respecte al software només hi ha un parell (audacitiy i poca cosa més). Per això trobar un tutorial sobre un joc de taula és trobar un tresor. Els tutorials són una forma narrativa que intenta explicar el funcionament d'alguna cosa i que van impulsar amb força els inicis de Youtube. Les llengües minoritàries que també dominen altres llengües s'adequen a la resolució de problemes en altres llengües perquè la funcionalitat narrativa és l'element central dels tutorials.

Per molt increÏble que semble aquest vídeo està fet per un jove de 20 anys amb els seus propis mitjans i només la seua veu. Tota la composició-adaptació musical està feta per ell, la subtitulació i -molt especialment- el doblatge cantant. Tot està fet amb temps i domini per una persona jove que volia reivindicar l'existència de versions en valencià de productes audiovisuals per a la infància i la joventut.

mireia Rabal

xavi rico

Lola jay