Amb l'aparició de qualsevol tecnologia han aparegut noves professions i n'han desaparegut antigues. Qualsevol disrupció tecnològica genera destrucció creativa. Per a les persones més joves és un moment per a intentar determinar com poden combinar allò que més els agrada amb la monetització (guanyar diners) per a poder fer una vida plena i obtindre benestar. Només algunes persones estan receptives al canvi i obtenen informació i mantenen iniciativa per a aconseguir-ho. Estar atents a les coses que queden fora del ràdar adult i tindre imaginació són els dos ingredients bàsics per a estar on reparteixen la sort.
A títol d'exemple i sense ser exhaustius ja existeix certa demanda de determinats perfils.
Actualment la cultura digital s'ha inclós en els nous plans d'estudi però el professorat no està preparat per a saber usar les ferramentes tecnològiques amb pensament digital. Tardarà uns quants anys en adquirir-se la competència i el know-how per a saber preparar una classe pensada digitalment i no analògicament. En això, la major contribució pot vindre de les activitats extraescolars. La robòtica ja comença a ser popular, en canvi les competències audiovisuals encara ningú no sembla incorporar-les de manera clara. Ja va passar amb l'educomunicació. Les dificultats d'incorporar educació digital poden vindre del fet que els propis adults desconsideren les normes i hàbits bàsics per a tindre una bona dieta digital diària.
Coordina la comunicació amb les families i la publicitat. Així per exemple, tots els campaments necessiten un Community Manager que puga relacionar-se amb els pares (preocupats sempre) i que puguen coordinar també les normes de comportament digital durant les activitats.
De la mateixa manera serà necessari trobar perfils específics per a gestionar comunitats de perfils empresarials. El cas de Desatranques Jaen o el cas de la Resistencia són dos bons exemples. Aprendre a gestionar comunitats i entendre la psicologia col·lectiva serà una professió amb futur.
Actualment les persones més joves desconsideren el seu rastre digital perquè no fan càlculs d'itinerari vital. Si bé és cert que quan una cosa és tan comuna (la gestió de la intimitat per exemple) esdevé un paradigma dominant no és menys cert que una gestió activa del rastre digital (fins i tot amb coaching de rastre digital) pot ser una professió de futuro.
En el món del branding la gestió de mètriques és ja una professió de molt de futur. Saber com usar totes les dades que es generen al voltant dels perfils empresarials o personals requerirà de professionals que entenguen del tema.
Els eSports són un fenomen emergent i la casterització de continguts.
Fer vídeos en directe respecte a un tema on et consideres expert pot donar alguns ingressos extra.
La creació de continguts a Youtube està ja en la seua fase de maduresa i alguns canals van més enllà del voluntarisme i el carisme de les persones que parlen per endinsar-se en una creació de contingut de més recorregut i més qualitat acostant-se al perfil de periodisme d'autor on una persona pot -amb les disponibilitats tecnològiques actuals- oferir continguts amb qualitat semblant a qualsevol mitjà de comunicació.
El sorgiment del metavers farà que siga necessària l'existència d'algun tipus de vigilància virtual. El monopoli de la seguretat que tenen els propietaris dels espais virtuals (videojocs per exemple) haurà de deixar pas a una vigilància comunitària. I algú haurà de gestionar això.