Educació Digital

El terme Educomunicació ni és nou ni és una veu en desús. Apareix en la literatura sobre la matèria fa diverses dècades i hui està present en qualsevol cerca que es realitze en Internet.

La paraula Educomunicació s'ha utilitzat i es continua utilitzant com a simplificació de diversos conceptes, cadascun amb els seus propis matisos: educació en matèria de comunicació, educació per a la comunicació, educació per la comunicació, educació en comunicació, etc.

En 1979, la UNESCO conclou que l'Educomunicació (educació en matèria de comunicació) inclou "totes les maneres d'estudiar, aprendre i ensenyar, a tots els nivells i en tota circumstància, la història, la creació, la utilització i l'avaluació dels mitjans de comunicació com a arts pràctiques i tècniques, així com el lloc que ocupen els mitjans de comunicació en la societat, la seua repercussió social, les conseqüències de la comunicació mediatitzada, la participació, la modificació que produeixen en la manera de percebre, el paper del treball creador i l'accés als mitjans de comunicació".

Actualment la terminologia més emprada és Alfabetització o Educació Mediàtica. Així apareix, per exemple, en l'abundant normativa de la Unió Europea que promou entre els seus estats membres el desenvolupament d'aquesta matèria tant en el nivell d'escola formal com en altres àmbits informals. És important recordar que l'Alfabetització Mediàtica està recollida en la Directiva sobre “Serveis audiovisuals sense Fronteres”, legislació comunitària vigent per al sector audiovisual. I des d'ací ha passat a formar part de la nostra legislació audiovisual a través de la Llei General de Comunicació Audiovisual (2010).

Per damunt d'unes nomenclatures o unes altres, entenem l'Educomunicación com un espai teoricopràctic format per les interrelacions entre dos camps moltes vegades separats: l'educació i la comunicació (amb especial recalcament en el seu vessant mediàtic). Un espai de treball amb una fi molt clara: extraure tot el potencial de la unió d'aquestes disciplines al servei del desenvolupament social i individual de l'ésser humà, amb la vista posada en la consecució d'un món més habitable per a tots. Considerem l'Educomunicacin com una eina idònia per a l'autoconeixement i desenvolupament de les persones i des d'ací, per al desenvolupament de les societats.

A aquest efecte, desenvolupem l'Educomunicació en diverses direccions: educació sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat en general i en les nostres vides en particular, desenvolupament de les capacitats comunicatives de les persones per a la creació dels seus propis missatges alternatius, creació de productes mediàtics per a l'educació, desenvolupament de la capacitat educativa de l'ús dels mitjans en processos d'aprenentatge, educació a través dels mitjans de comunicació, etc.

Partint que tot acte humà és una forma de comunicació, que els mitjans de comunicació ocupen un lloc central en la nostra societat i en les nostres vides i que la vertadera educació ha de continuar sent el procés transformador d'homes i dones, des d'aquestes línies de treball aspirem a col·locar l'Educomunicació en el lloc que creem hauria de tindre, com una eina imprescindible perquè aquestes realitats projecten tot el seu potencial en benefici de l'ésser humà.