D’on surten els símbols del santuari de la Vall de Núria? Quina història s’hi amaga?

Tot és gràcies a l’abat Sant Gil que li van agradar les nostres terres i s’hi va quedar durant una bona temporada fent meditació i convivint amb els pastors. Quatre anys després de la seva arribada, va partir de nou, però abans va enterrar els seus objectes més preuats a la Vall: una creu, la imatge de la Mare de Déu, l’olla de coure amb la qual compartia el menjar amb els pastors i la campana.

La llegenda ens explica que Sant Gil va arribar a Núria l'any 700 per fer-hi pelegrinatge mentre vivia en una cova on passava els dies retirat a l'oració i fabricació de les seves pròpies icones. Entre aquestes icones s'hi troba la creu, la qual ja portava quan va arribar a Núria o les imatges de la Mare de Déu, creades a la Vall. Sant Gil destinava una part del seu temps a conviure amb els pastors que pasturaven el seu bestiar en aquelles muntanyes. Amb ells compartia també part del seu menjar, que consistia en una mica de gra cuinat en una olla de coure. Quan ho tenia enllestit avisava als pastors amb una campana.

Quatre anys després de la seva arribada, va partir de nou, però abans va enterrar els seus objectes més preuats a la Vall. I allà van restar durant més de tres segles.