la serpent de ribes

la serpent de ribes

Una vegada un home de Ribes va parar a la moreria. Els moros el varen acompanyar al palau del Gran Turc i aquest, sabent que era de Ribes, li encarregà que entregués una carta a una filla seva que feia temps que estava encantada dintre de les coves de Ribes.

Et sortirà -li digué- en figura de serpent, més no tinguis por: posa la lletra al cap d'una canya esqueixada i deixa-li caure a la boca, i en un moment aquell monstre es convertirà en una gentil donzella. Mes, ai d'ella i ai de mi, si la carta cau al terra: ni ella es desencantarà ni jo la podré veure mai més.

No cal dir-te que si em desancantes la filla i me l'acompanyes ací, et donaré allò que voldràs baldament em demanis la meitat del meu reialme.

De tornade a Ribes, l'home volgué complir l'encàrrec pero no poder desencantar-la, perquè la carta li va caure al terra.