Les pedres del Catllar

Pocs metres abans d'arribar a l'ermita (avui enderrocada) que corona l'encrespada muntanya del Catllar (muntanya que s'aixeca al nord-oest de Ripoll) hi ha un munt de pedres del qual els vells contenent la següent tradició:

Certa vegada, dues dones amigues complien una promesa que havien fet. Pujar de genolls un ciri a la Verge que es venerava a l'ermita del Catllar. Una va dir, quan vegué que els faltava poc per arribar al temple:

-Aviat hi arribarem, si Déu ho vol!

-Tan si vol com si no vol -contestà l'altra. Però no havia acabat de pronunciar aquestes paraules que, com que Déu l'havia sentida, va dir:

- Sí? Doncs ara no hi arribaràs.

I, efectivament; féu un capgirell com el del conill i va quedar morta.

Aquesta dona, l'enterraren al lloc mateix on va morir; i encara avui dia hi ha persones que, quan pugen a visitar l'enderrocada ermita, que al cim de la muntanya s'aixeca, en passar per allà on hi ha enterrat el cos de la incrèdula aquella que anava a complir la promesa, hi llença una pedra, tal com en tiraven en altres temps tots els qui per allí passaven.