La cobdícia burlada de Setcases

LA COBDÍCIA BURLADA DE SETCASES

Un pastor de Setcases guardava el ramat al cim del Gra de Fajol quan, un capvespre veié venir un home amb un farcell a l’esquena poc a poquet, s’anava acostant mirant tots els racons. Era un gavatx de l’Auvèrnia. Dempres de saludar el pastor, li preguntà si sabia una pedra grossa, estranya, on hi havia una espècie d’A o de triangle. Com que era al capvespre el pastor contestà que tancaria el ramat a les cledes, i que li semblava haver vist una pedrassa, que deuria ésser la que el gavatx buscava, i li ajudaria a cercar-la.

Efectivament, dempres de cercar una estoneta, trobaren la famosa pedra. Ja era fosc, el francès es tragué un llibre de l’infern del gec encengué un llum de ganxo, de tres becs, que feia una resplandor verdosa; llegí quelcom, que el pastor no entengué, i de sobte s’oí una fressa com d’esllavissada. S’obrí la pedra pel mig, i deixà pas a una obertura, que conduïa en una balma. Tot examinant la cova, trobaren, arraconat, un pilot de pèsols i el francès digué al pastor: «fica-te’n alguns grapats al sarró, que en tindràs per al manyac», i el pastor ho féu.

Dempres, trobaren una altra pedra al capdavall de la balma, el francès tornà a llegir el llibre, i la pedra s’obrí pel mig i deixà veure una altra balma, on trobaren un piló de fesols, com de dues a tres quarteres. El gavatx també digué al pastor: «fica-te’n un grapadàs al sarró i guarda’ls per al manyac». I el pastor ho féu.

Continuaren examinant les parets de la balma, trobaren una altra pedra, repetí el francès l’operació de llegir el llibre, s’esbadellà la roca, i trobaren una espècie de sala, on hi havia un pilot de faves. El francès, que portava les calces molt amples, se les lligà al capdavall de les cames amb cordills, se n’omplí les calces i les butxaques, fins se’n posà dins la caputxa, i digué al pastor, que, si volia, ja podia agafar-ne, i aquest també se’n ficà un grapat al sarró.

A poc a poquet se’n tornaren de les coves i, en ésser a fora, el gavatx féu un senyal, i la roca tornà a afegir-se, el pastor se’n tornà cap al seu jac, i el francès cap a Franca; aquell cobra un duro pel treball, i s’acomiadaren amigablement, sense esperar que fos de dia.

L’endemà, en despenjar el pastor el sarró per a donar al manyac pèsols, fesols i faves, tingué una sorpresa inexplicable: els pèsols s’havien tomat diners, els fesols plata, i les faves doblers de cinc duros. Admirat a la vista de semblant espectacle, se n’anà vers el lloc de la famosa roca, i en veure que no podia remoure-la tot sol, cridà altres pastors i tampoc no els fou possible. Per a tombar aquella pedra tirant curt, calien vint homes de gran força.

Llavors, un d’ells baixà a Setcases, explica el fet i en pujaren una colla, entre ells el mestre i el secretari del poble. El pobre mestre prou que la buscava una bona sort, puig era sec com un llumí, i, de farts de gana, cada setmana en patia.

Allà al cim del Gra de Fajol, feren el pacte que es repartirien les granes com a bons germans; però quant a les faves, les contarien totes una per una, i si resultava un

escaig desigual, aquest seria per al pastor, autor del meravellós descobriment. Començaren a alçapremar la roca amb parpals i manuelles i no podien aconseguir altra cosa que fer-la remoure una mica. Redoblaren els esforços, i posant-se ben ordenats, començaren a cridar... au vaja! Au... vaja! I poquet a poquet, amb grans treballs, aconseguiren alçar-la d’un costat, però no tombar-la encara, ni veure el forat que conduïa a les coves del gra. Esllanegats com estaven, hi tomaren una vegada més, i fent un suprem esforc, l’últim la tombaren del costat que volien. No trobaren ni cap porta ni cap forat, com es pensaven; hi veieren una altra pedra, vint vegades més grossa que la que havien arrancat; però el secretari de Setcases, albirà un rètol a la roca arrancada i a la part de sota començaren a fregar-lo i treure la terra i deia així:

«Gràcies a Déu que m’han tombat tant de temps que estava d’aquest costat».

La llegenda, com podeu veure, ha viatjat una mica, de la Fossa del Gegant al Gra de Fajol, però el protagonistes continuen essent els de Setcases.