el ter i el freser

Diu la llegenda que, fa molts i molts anys, a la part més alta del Ripollès, van néixer dos rius, molt a prop, sota el Pic de Bastiments.

El Ter era seriós, responsable i treballador i tenia molt clar que la seva missió era córrer cingles avall i fer camí cap al mar, on havia de portar la seva aigua. En canvi el Freser era un riu juganer que li agradava encantar-se en el paisatge i fer curses i apostes.

Un dia, el Freser li va dir al Ter:

- Tu sempre tan responsable i avorrit, juguem una mica!

Però el Ter li va contestar que no, que havia de portar aigua fins al mar. Llavors el Freser li va dir:

- Per què no fem una cursa?

- I jo què hi guanyo? - Li va dir el Ter.

- Mira, baixem corrent fins a Ripoll, allà ajuntem les nostres aigües fins al mar. El primer que arribi es quedarà amb el nom del riu.

- Fet! - va dir el Ter

Van comptar... Una, dues i... tres! i van començar la cursa.

El Ter va baixar tan ràpid com va poder, saltant marges i pedres. El Freser es va anar encantant, mirant ocells, papallones, arbres i flors i quan va arribar a Ripoll el Ter ja feia estona que hi era.

El Freser es va posar molt trist, però com que ho havia promès, va donar les seves aigües al Ter i van baixar sempre més junts fins al mar.

Per això, de Ripoll en avall, hi ha un sol riu i es diu Ter.