Urbanisme i comunicacions
REALITZAT PER: Roger Marqués, Andrei Bihari, Ariadna Parra i Mar Gràcia.Roderic Font
Aquesta és l'entrevista feta a Roderic, la tercera generació de la antiga botiga "Del Be a la Manta" del carrer Gran de Gràcia.
https://delbealamanta.com
ENTREVISTA.mp4ENTREVISTA2.mp4Gràcia com a espai urbà
La Vila de Gràcia és el tercer barri pel que fa a població de Barcelona. Està ben dotat d’equipaments i de serveis, sobre tot culturals. Es troben equipaments educatius, sanitaris, de serveis socials i per a la gent gran.
La superfície del barri ocupa 1,3 km2, amb una trama urbana irregular amb carrers estrets i 16 places públiques, moltes d’elles emblemàtiques.
És un barri ben connectat amb la resta de la ciutat pel transport públic. Els darrers anys els ciutadans han guanyat espai públic amb la pacificació del trànsit de gairebé, ha disminuït el nombre de vehicles i s’ha fomentat l’ús del transport públic i la bicicleta
Dades del districte
Superfície total: 4,19 km2
- Superfície Vila de Gràcia: 1,3 km2
- Superfície Camp d’en Grassot / Gràcia Nova: 0,358 km2
- Superfície El Coll: 0.34 km2
- Superfície La Salut: 0,65 km2
- Superfície Vallcarca i els Penitents: 1,2 km2
Població total: 123.957 habitants
- Població Vila de Gràcia: 52.801 habitants
- Població Camp d’en Grassot / Gràcia Nova: 34.838 habitants
- Població El Coll: 7.299 habitants
- Població La Salut: 13.332 habitants
- Població Vallcarca i els Penitents: 15.687 habitants
Transport públic a Gràcia
Metro
El metro és una xarxa de ferrocarril metropolità soterrat és un dels transports públics més utilitzats a Barcelona.
Al barri de gràcia hi han les parades de metro Fontana, Lesseps, Vallcarca i Penitents (L3) i Joanic (L4).
L’estació de metro de Lesseps va entrar en servei el 30 de desembre de 1924 com a final de trajecte del primer tram del Gran Metro de Barcelona, aquest anava de plaça Catalunya fins Lesseps.
En aquell moment l’estació de Lesseps era l’única que tenia ascensor, amb capacitat per a trenta persones, allotjat en un “templet” situat al final del carrer Gran de Gràcia
Bus
L’autobús va aparèixer per primer cop l’any 1906, però, al cap de dos mesos de servei va desaparèixer durant 16 anys per dues raons, la primera, era la qualitat d’aquests, eren molt defectuosos, s’avariaven constantment i tenien poca potencia; per altra banda, l’empresa encarregada dels tramvies, que controlava la major part del transport públic del moment, va fer pressió a l’Ajuntament de Barcelona per a que els retirés. Finalment l’any 1922, la Compañía General de Autobuses (CGA) els va portar de nou als carrers de la ciutat. L’any 1924 la Companyia de Tramvies va comprar bona part de CGA per tenir gairebé el control absolut dels transports públics de la ciutat.
Desgraciadament durant la postguerra, l’escassetat de recursos era molt gran, i diferents línies d’autobús varen ser eliminades. També es va afegir el troleibús, que funcionava amb energia elèctrica, igual que el tramvia.
L’Ajuntament franquista, al llarg del temps va anar comprant tramvies i autobusos, per mantenir-los. Tot i així, construir un tramvia requeria cable, vies i obres. Com que l’autobús no necessitava tants recursos econòmics i maniobrava millor, es van anar eliminant les línies del tramvia i es van anar substituint per línies de bus.
Actualment a Gràcia hi han molts més autobusos que abans, aquest són alguns dels moltes línes que circulen pels carrers del barri: 27, 87, V17, 22, 39, 24, 22…
Tramvia
El tramvia era un mitjà de transport que es feia servir molt duran l'època.
Els tramvies eren de fusta i metàl·lics, sempre anaven molt plens i fins i tot la gent es penjava pels costats.
Passava per Travessera de Dalt, Gran de Gràcia, pel carril de pujada i baixada, per Nostra Senyora del Coll...
Si un tramvia s'espatllava, es formaven grans embussos, però si no hi havia cap accident, la circulació era fluida.
Carrers més importants a Gràcia
Gran de Gràcia
El carrer Gran de Gràcia durant tot el seu trajecte de vida, fins avui ha estat en constant evolució. La vía ha patit diferents canvis de nom, des de Calle Salmerón, Mayor de Gracia i Gran de Gràcia.
Als inicis del segle XIX el carrer va deixar de ser un camí que unia la ciutat vella de Barcelona i es va començar a urbanitzar amb petits edificis a banda i banda de la carretera.
Travessera de Gràcia
El carrer amb gairebé 3,2km de longitud que comença a l’Avinguda Diagonal i acaba al carrer Cartagena era una antiga via molt important per la comunicació. També era l’eix bàsic en la centuralització del Pla de Barcelona pels Romans. El traçat esta documentat des del 1057. Actualment la part de la via que pertany a la vila de Gràcia és un un gran punt pel comerç del barri, on sovintment es posen les botigues a la calçada.
Via Augusta
El carrer comença a la Avinguda Diagonal i finalitza als túnels de Vallvidrera. però el tram que correspon al districte de gràcia acaba a Príncep d’Astúries.
Té el nom de la carretera romana que unia Roma amb l’estret de Gibraltar des de l’any 1931. Tot i així el nom té res a veure amb el recorregut original de la via romana.
Torrent de l'Olla
El carrer comença a la Travessera de Gràcia i acaba a la plaça de Lesseps. El nom original de Torrente de la Olla (1849) va ser canviat per Menéndez Pelayo al 1922, però l’any 1989 va tornar al inicial, però traduït al català. Durant la seva història ha patit diferents canvis, però sempre ha travessat la Vila de Gràcia de dalt a baix, és a dir, la seva longitud no ha canviat gairebé res.
Avinguda Diagonal
És una via urbana que travessa la ciutat de Barcelona de llevant a ponent. De tots els noms que ha tingut aquest carrer podríem destacar Generalísimo Franco del 1939, Nacionalidad Catalana del 1922 i el seu nom original GranVía Diagonal.
Passeig de Sant Joan
El passeig amb el nom d’un dels Evangelistes i un dels dotze apòstols, comença a la Travessera de Gràcia i acaba al carrer de Rosselló.
Rep aquest nom en record de l’antic passeig de Sant Joan o passeig Nou de 1802 que vorejava els glacis de la Ciutadella i que va desaparèixer quan es va enderrocar la fortalesa.
Espais públics a Gràcia
Espai Jove Fontana
L’Espai Jove La Fontana és un equipament juvenil públic situat a Gran de Gràcia de gestió ciutadana coordinat pel Consell de Joventut de Barcelona. L’objectiu principal de l’espai és acollir les propostes i donar resposta a les inquietuds culturals i de lleure dels i les joves i del seu teixit associatiu implantat al barri, districte i a la ciutat.
Parc Güell
El Parc Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat al carrer d'Olot. Va ser una de les principals obres de Gaudí a Barcelona, dissenyat entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees. El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat.
Bliblioteca Jaume Fuster
La Biblioteca Jaume Fuster és un espai públic que permet compartir recursos i gaudir de serveis per accedir a la informació, la cultura i el coneixement. És la biblioteca central del districte de Gràcia i dóna servei als seus ciutadans juntament amb la Biblioteca Vila de Gràcia i la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot.
