La plaça com a eix de trobada

Realitzat per: Daniel Cañizares, Enric Brotons, Aina Velasco, Berta Redon i Martina Cumellas

Introducció:

La plaça és un espai públic sense edificar, que trenca amb els carrers i els edificis. Un espai de calma i amistat. Les places han estat i seran sempre un factor molt important pel barri.

Entrevista:

  • Maria Lluisa 85 anys. És la mare dels actuals propietaris de la pastisseria Ideal al costat de l’escola. Ella vivia a Sant Antoni i va venir a viure a Gràcia quan es va casar. De petita va viure en un ambient de pobresa, i les places on jugava no eren tan lúdiques com ara.

"Abans les places eren espais buits de terra i amb alguna font”


  • Josep 62 anys. De petit vivia a un poble, quan es va casar va venir a viure al barri, té una botiga de roba d’home “Arc Iris” a la plaça Trilla. També viu a la plaça. Abans coneixia a tot el veïnat.


“Abans hi havia un ambient mes poper, ara és mes un lloc de pas”


  • Josep 43 anys. Ha viscut al barri des de tota la seva vida, té una botiga de menjar preparat a prop de la plaça de les Dones, des de que era petit les places han canviat arquitectònicament dues o tres vegades.


“El de sempre bon ambient, les places sempre han estat perquè la gent gaudeixi de l’espai públic”


Josep Llegums (online-audio-converter.com).mp4
Pau Merceria (online-audio-converter.com).mp4

Context històric:

LA PLAÇA DEL DIAMANAT

La plaça del Diamant és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona, que es va fer famosa a raó de la novel·la “La plaça del Diamant” de l'escriptora Mercè Rodoreda. Aquesta s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de trenta idiomes.

En homenatge a aquesta novel·la la plaça té una estàtua de Xavier Medina Campeny que representa la protagonista i els seus coloms, motiu pel qual el nom de l'estàtua és «La Colometa».

El nom de la plaça es deu al fet que el terreny va ser comprat el 1860 pel regidor de la vila Josep Rossell, que era joier. En honor seu es va donar el nom de diferents elements de joieria a les seves propietats.

Unes obres del 1992 van descobrir un refugi antiaeri amb capacitat per a unes 200 persones realitzat per a la Guerra Civil Espanyola que va aconseguir 5.000 signatures a favor de la seva preservació.

LA PLAÇA REVOLUCIÓ

La plaça de la revolució de setembre de 1868 des de mitjants del segle XIX portava el nom de la reina d’Espanya, Isabel II. Durant alguns anys es va dir la plaça del Mercat, per que estava situada a prop de l’Albaceria

Des de mitjans dels anys 80 ha recuperat el seu nom "de la Revolució" afegint-hi un "de setembre de 1868". La Revolució de 1868, també coneguda com La septembrina, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 i va suposar el destronament de la reina Isabel II.

Més tard, s'hi va construïr un aparcament subterrani i es va cobrir la superfície de la plaça amb lloses rogenques.

Les obres de remodelació de la plaça van deixar al descobert un altre refugi anti-aeri construït durant la guerra civil. Actualment se'n conserva una petita part del que va ser l'infermeria. Actualment només una petita porteta sense candau en guarda l'entrada, tot i que es pot obrir sense cap tipus de problema.

PLAÇA VIRREINA

Al s. XVIII quan Gràcia eren quatre masies amb camps de conreu, destacava la finca del virrei del Perú. A finals de segle, el virrei va tornar a Barcelona amb 80 anys, i compra un terreny que serà el futur Palau de la Virreina

Es casa per poders amb una jove de 19 anys. El rei li va concedir tornar a Barcelona, però mor abans d'arribar, per això es coneix com Palau de la Virreina i no del Virrei.

Al s. XIX van anar desapareixent els conreus i es van anar fent els terrenys per construir edificis. Els propietaris posen la condició que s'aixequés una església, però no van aportar els diners per construir-la. Per tant, aquesta església de Sant Joan és una construcció molt senzilla sense elements decoratius. La única imatge artística és el gravat de la façana. Dos incendis van empitjorat encara mes la seva estètica. A l'interior, sí que hi ha la capella del Santíssim,

d'estil modernista i que es va salvar de la crema. Actualment ha perdut el protagonisme que tenia durant el s. XX a les processons de Corpus.

Ara és una zona per a vianants, amb terrasses i gran espai per jugar, sense cotxes només pel carrer de l’Or hi circulen. És un espai on es respira calma i tranquilitat.


PLAÇA DEL SOL

Sota les festes, concerts, bars i reunions, a tres metres i mig de profunditat trobem un tros de la història de la Ciutat Comtal. Sota el sòl de la plaça del Sol es va construir un important refugi antiaeri durant la guerra civil. Aquest va donar refugi a un gran nombre de civils durant els bombardejos a la ciutat. Així i tot en l'actualitat s'ha remodelat i ara és un aparcament públic.