Embedded Files
Realitzat per: Max Iglesias, Àlex Lezana, Pol Ortega i Dídac Perelló.Introducció:
Introducció:
Per conèixer la història de Gràcia hem de remontar als segles XVI i el XVII on aquests terrenys estaven constituïts per algunes torres Burgeses i camps on es treballava la terra. Gràcia es converteix en municipi 1850, i el 1877 la seva població arribava als 33.000 habitants. Amb el pas del temps el barri de Gràcia va anar evolucionant amb la construcció d’infraestructures subencionades per la burgesia, com el Passeig de Gràcia, fins a convertir-se en el que coneixem avui en dia com el barri de Gràcia.
El barri de Gràcia sempre ha estat un barri republicà de classe mitjana baixa que ha estat molt arrelat sempre a les ideologies republicanes (a vegades radicals) i sempre ha estat molt arrelat al antifeixisme . Al llarg de la dictadura franquista sempre ha estat un barri molt reprimit i es per això no hi ha gaires fets destacables polítics al llarg dels anys fins l’actualitat, que el podríem definir com un barri molt implicat en la política. Gràcia es molt ric en sindicats, associacions, ateneus i llocs de debat polític on bona part del barri hi participa manifestant les seves opinions, organitzant xerrades i mobilitzacions.
Aquesta és una entrevista realitzada amb la finalitat d'introduir-vos el tema dels moviments polítics:
GRÀCIA A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA:
GRÀCIA A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA:
Per situar-nos en el temps, parlarem de la 2a república, que va de l’any 1931 fins el 1936. La República era l’esperança del poble per arreglar sobretot a Gràcia, clarament republicà, els desperfectes de la monarquia però aquesta no ho va aconseguir i va acabar amb la dimissió de Manuel Azaña (primer president de la 2a república) que varen concloure amb unes altres eleccions on guanyaren les esquerres radicals (PSOE), que provocaren més confrontació entre la població separada en republicans i nacionals. El 17 de Juliol de 1936 el general Francisco Franco s’alçà i proclamà un cop d’estat. Seguidament començà la confrontació entre els dos bàndols ideològics (nacionals i republicans) que perdurà tres anys i acabà amb conseqüències irreversibles.
Durant la Guerra Civil, Gràcia donava suport al bàndol republicà però això no nega que hi hagués divisió d’opinió entre la burgesia gracienca i la classe mitjana-baixa, ja que els principis del bàndol nacional beneficiaven en privilegis als adinerats.També van sorgir nombroses entitats relacionades amb l’àmbit nacional català que s’agrupaven en assemblees, reunions o mítings polítics a llocs com l’Orfeó Gracienc.
La població gracienca s’havia radicalitzat en bona part degut al cop d’estat militar liderat per el general Francisco Franco i cada vegada partits republicans radicals com ERC i el PSC tenien més seguidors i foren els partits més destacats en el barri de Gràcia al llarg de la Guerra Civil i el Franquisme.
PSC (PSOE): El partit socialista català fou el partit polític durant la Guerra Civil i la Segona República amb més representació popular a Gràcia conjuntament amb ERC. Aquest partit liderat per Indalecio Prieto, Julián Besteiro i Francisco Largo Caballero s’acostava cada cop més a una ideologia comunista-anarquista, les quals obtaven per la revolució del proletariat. Estaven a favor de la República i la UGT (Unió General de Treballadors) els donà suport.
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya fou un partit nacional català que donà front a la república ja que es veié obligat per institucions anarquistes i comunistes catalanes que el pressionaven, i va assumir el Govern de la Generalitat al llarg de la Guerra Civil. ERC intentà mantenir la unió entre partits i sindicats que els donaven suport excloent altres de catalanistes radicals com la CNT.
Lliga Catalana: Fou un partit polític català hereu de la Lliga Regionalista creat el febrer de 1933. Es van presentar com al contrari de ERC, és a dir donant suport a la república però amb una ideologia de dretes. Van formar una coalició amb la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i un sector més catòlic, Acció Catalana.
EL FRANQUISME AL BARRI DE GRÀCIA:
EL FRANQUISME AL BARRI DE GRÀCIA:
El franquisme va ser un règim polític dictatorial (sistema polític on el poder legislatiu, executiu i judicial es centren en un mateix càrrec), situat a Espanya durant els anys 1939-1975. El franquisme va néixer gracies a la victòria del bàndol nacional a la Guerra Civil Espanyola, liderat per Francisco Franco Bahamonde, que basà aquest règim polític en principis nazis. El nou estat es caracteritzava per ser: antilliberal, anticomunista, totaltari, catòlic i nacionalisindicalista. Per tant reprimia a Espanya brutalment però amb el pas del temps s’anà suavitzant ja que quan un país es tanca no pot desenvolupar-se econòmicament i en algun moment ha de suavitzar-se ja que sinó decaurà econòmicament i també es veu pressionat per altres països; aquest fet es coneix com a “Desarrollismo”.
El franquisme al barri de Gràcia marcà en immensa part la seva activitat política. El barri es trobava ocupat per la policia nacional comandada per el general Franco,, anomenats popularment com els “grisos”, que controlaven milimètricament l’activitat al barri. Orfeons, sindicats i llocs de tertúlia es tancaren i es passaren a dur clandestinament, com per exemple: . Els principis republicans es van oprimir i la gent ja no podia expressar la seva opinió política. A més a més es van prohibir partits polítics republicans com el PSC i ERC que sempre havien tingut una influència molt important a Gràcia. L’únic partit polític vigent fou la Falange Espanyola (partit franquista) i JONS que posteriorment es juntaren.
Falange Española: És un partit polític de ideologies feixistes fundat el 29 d’octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador de Miguel Primo de Rivera. Adoptaren el emblema del jou i les fletxes dels Reis Catòlics a més de la bandera vermella i negra, la camisa blava i vestimenta paramilitar. Actualment La Falange i Jons s’han ajuntat formant un partit polític.
TRANSICIÓ DEL FRANQUISME I CAMÍ A LA DEMOCRÀCIA (1975 - 86):
TRANSICIÓ DEL FRANQUISME I CAMÍ A LA DEMOCRÀCIA (1975 - 86):
El govern d’Arias Navarro (1973-1975): Carlos Arias Navarro va ser un polític espanyol que va governar a Espanya durant la dictadura franquista i la transició. Encara que quan va entrar a governar es va intentar caviar la seva ideologia a moderat però durant la transició de República a Dictadura va signar la mort de milers de condemnats a mort, degut això va ser anomenat popularment com al “Carnicero de Màlaga”.
La reorganitzacio al acabar el franquisme: Al acabar el franquisme partits polítics comunistes com el PSUC
Crisi de petroli (1973-1975): Aquesta crisi va ser provocada ja que els països de la OPEP mes, Egipte, Tunísia, Síria, i Iran, negant-se a exportar petroli al països que recolzaven a Israel es a dir estats units i Europa occidental
La mort del dictador: Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Aquell dia va ser festiu ja que va ser un dia molt important perquè va morir el governador del país.
El primer govern de Suàrez (camí a la democràcia): El 1976 el recent rei Joan Carles I decideix crear un nou govern amb ministres no franquistes (només hi havia un). Adolfo Suàrez Gonzàlez fou el president d’aquest nou govern el qual tenia la finalitat de portar Espanya a la república a través d’una monarquia parlamentària. El poble no confiava gaire en aquesta transició però el govern de Suàrez ho va aconseguir. El 1977 es firmà una llei que acceptava el sufragi universal i es celebraren les primeres eleccions posteriors a la dictadura. La UCD (Unió Centro Democràtica), partit de Suàrez, guanyà les eleccions i inicià el camí cap a l’Espanya que coneixem actualment amb la creació de la constitució Espanyola (1978).
La difícil consolidació de la Democràcia (1978 - 1982): La democràcia va tardar molts anys degut a la crisis del petroli en la que també espanya va estar involucrada, va costar molt que la política evolucionés, a pesar de que Franco moris l’exercit encara tenia molta força al país degut això hi havia molta gent de ultra dreta que encara creia en la dictadura, però també hi havia gent d’esquerres que com per exemple (ETA) que feia atemptats buscant la independència del País Basc, i tot aquest cúmul de coses van provocar el cop d’estat del 23 de febrer on van entrar un grup de militars armats al parlament.
Els governs de la Democràcia (1982 - 1986):
Amb les eleccions del 1982 podem donar per finalitzada l’etapa de transició a la democràcia, per tant esdevindria l’actual Espanya demòcrata que tots coneixem. Adolfo Suàrez es posà malalt d’Alzheimer i Calvo Sotelo substituí el seu càrrec fins que convocà eleccions l’octubre de 1982 on el PSOE guanyà i començà un conjunt de reformes econòmiques, laborals i polítiques. També cal destacar que el 1985 Espanya entrà a la CEE (actual UE).
IDEOLOGIA POLÍTICA PREDOMINANT ACTUAL:
IDEOLOGIA POLÍTICA PREDOMINANT ACTUAL:
Gràcia és el districte més independentista de la ciutat. En les últimes eleccions el 58% dels vots van ser independentistes, un 2% menys que a les eleccions del 2015, per tant a caigut lleugerament tot i que hi ha hagut un augment de la participació de 4 punts així situant-se en un 83,7% de participació. El barri de gràcia és un barri d’esquerres ja que el 53,8 % del electorat a votat per opcions més progressistes.
COMPARACIÓ ENTRE LES VOTACIONS AUTONÒMIQUES DE 2017 i 2015
COMPARACIÓ ENTRE LES VOTACIONS AUTONÒMIQUES DE 2017 i 2015
La participació és molt superior a les votacions de 2017, amb un 83,7% de participació, que supera per un 3,91% a la de 2015, d’un 79,79%. El bloc independentista ha augmentat els seus vots també: un 49,8% dels vots el 2017, i un 46,04% el 2015. per altra banda, Ciutadans ha aconseguit més pes, amb un 3,86% més vots que al 2015. El partit popular ha perdut gairebé la meitat dels seus vots: al 2015 tenia un 6,20% i al 2017 només n’ha tingut un 3,4%. El PSC ha pujat un 2,5% en vots respecte el 2015 i la cup ha sofert una caiguda sobtada de vots: un 6,34% menys de vots que al 2015, tot i que segueixen tenint molt de pes. En definitiva, el 2017 els vots s’han concentrat molt més en JxCat i Ciutadans, sobre tot per el gran moviment polític independentista abans de les eleccions durant l’1-O i les mobilitzacions posteriors que han sensibilitzat a gran part de la població.
ELECCIONS LOCALS DE BARCELONA RESULTAT VILA DE GRÀCIA:
(24 maig de 2015): A les eleccions locals de Barcelona a la vila de gràcia a guanyat el partit de Catalunya en comú podem, la expresidenta de la PAH. Analitzant aquestes eleccions també podem observar que aquest barri és més progressista i de esquerres ja que 14035 votants han votat partits de esquerres. És pot veure que la Cup, un partit anticapitalista té forces votants. Per altra banda el partit conservador de CIU també ha aconseguit un alt nombre de vots.
ESDEVENIMENTS POLÍTICS I LLOCS ON ES PRACTICA LA POLÍTICA:
ESDEVENIMENTS POLÍTICS I LLOCS ON ES PRACTICA LA POLÍTICA:
Gràcia és un barri on es fan nombroses manifestacions de caràcter social i on hi han moltes associacions implicades. Una de les associacions més importants en els moviments polítics i socials és la plataforma veïnal “Gràcia cap a on vas?”. Aquesta organització va sortir per la necessitat d’uns veïns que volien un model diferent al dels últims anys, ja que consideren que la especulació al barri de gràcia fa que molts veïns del barri hagin de marxar a altres barris perquè no es poden permetre els preus dels lloguers. Per tant la funció d’aquest col·lectiu és reivindicar un barri on la vida del veïnat sigui més important que els interessos econòmics. “Gràcia cap a on vas?” també lluita contra la massificació del turisme al nostre barri. Aquesta plataforma diuen que per causa del turisme a Barcelona molt indrets emblemàtics de la ciutat han estat perduts per als habitants de tota la vida, sacrificat al turisme. La organització manifesta que des de fa uns anys l’oci nocturn, concentració de bars i terrasses i milers de visitants fa que gràcia pugin els preus, fa que hi hagi més soroll i fa que hi hagi més brutícia. Aquesta plataforma és oberta hi s’organitzen mitjantçant assemblees i fan moltes mobilitzacions i organitzen molts actes. Aquesta organització és reuneix al casal popular de gràcia Violeta, que és un lloc on es fan nombroses assemblees i debats i moltes activitats culturals i és la seu dels Geganters de Gràcia, els Trabucaires de Gràcia, el Drac de Gràcia, els Bastoners de Gràcia, els Bastoners de Barcelona, La Vella de Gràcia, La Diabòlica de Gràcia, l’Associació de Veïns Vila de Gràcia, els Amics i amigues de La Violeta.
Un altre espai on es realitzen assemblees i mobilitzacions és casal tres lliris. És un espai construït des de i per el jovent, vinculat a l’organització arran. A part de ser una eina d’arrelament i difusió per als moviments socials de la vila, sobretot, de ideologies anticapitalistes, també és un punt de trobada i d’oci alternatiu ja que és realitzen nombroses activitats.
Una altre espai vinculat a col·lectius de l’esquerra independentista i el conjunt del veïnat crític de la Vila és l’ateneu de la Barraqueta. Aquest espai també és un lloc de reunions on es realitzen activitats i es fa difusió de la cultura popular.
EVOLUCIÓ DE LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES AL BARRI DE GRÀCIA:
EVOLUCIÓ DE LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES AL BARRI DE GRÀCIA:
2017:
2015:
2012:
2010:
Anàlisi: En les últimes 4 eleccions al parlament de Catalunya, al barri de gràcia hem vist nombrosos canvis polítics. Podem veure que el partit que sempre ha estat pel cap davant ha estat parit conservador CiU, tot i que a les eleccions de 2015 es va presentar amb coalició amb esquerra republicana i a les eleccions de 2017 van canviar-se el nom per Junts per Catalunya. Un altre partit que aconseguia una alta representació a gràcia era el PSC, tot i que en ha anat evolucionant negativament al pas del temps. A les eleccions del 2010, el PSC van quedar en segon lloc. Però a les eleccions 2012 i 2015 van patir un notable descens quedant en 5é lloc, però a les últimes eleccions a pogut millorar i quedar en 4t lloc. Un altre partit que a patit una gran evolució ha sigut la esquerra republicana. Aquest partit a passat de ser el cinquè partit més votat a les eleccions de 2010 a ser la segona força política en las eleccions de 2012, i a guanyar les eleccions amb coalició amb CiU amb el partit JxS al 2015 i a quedar segona força a gràcia en les últimes eleccions. Un altre partit que ha patit molts canvis en aquest període a sigut la CUP. En las eleccions de 2010 no van obtenir representació en les de 2012 van quedar en sisé lloc electoral. Hi ha les eleccions de 2015 van quedar en segon lloc al barri de gràcia. I a les últimes de 2017 amb la divisió de junts pel sí van quedar en sisé lloc un altre cop. La pujada d’esquerra, la Cup i las victòries de CIU o PDCAT pot anar relacionada amb la pujada del independentisme en aquest barri.
També podem veure que el partit C’s ha crescut considerablement en aquest barri, a passat de ser una opció minoritària a quedar en tercer lloc en las eleccions de 2015 i de 2017. La pujada de C’s pot anar relacionat amb el descens del PP i altres formacions constitucionalistes.
AJUNTAMENT BARRI DE GRÀCIA:
AJUNTAMENT BARRI DE GRÀCIA:
Barcelona està dividida en 10 districtes. El districte de Gràcia engloba el Coll, Vallcarca i els penitents, la Salut, el Camp d’en Grassot i Gràcia nova i la Vila de Gràcia. Aquest territori està gestionat per la Seu del Districte, o l’ajuntament de Gràcia. La Seu està situada a la plaça de la Vila de Gràcia. Aquesta delegació de l’ajuntament realitza, entre moltes, la funció d’oficina ciutadana, on s’estudien i es retornen propostes per a la política del barri, s’hi realitzen tràmits tributaris i d’ajuts i es fan consultes per a obres al districte.
El Consell Plenari de cada Districte nomena l’alcalde que posteriorment presidirà la Seu.
A Gràcia hi ha diferents punts d’actuació impulsats per la delegació de l’ajuntament al Districte:
- El foment del comerç i l’activitat econòmica local
El Districte de Gràcia conté una gran concentració de comerç de proximitat i de barri.
- l’educació al Districte
A Gràcia es treballa per a garantitzar l’oferta educativa a la ciutadania i es contribueix al reforç i la millora del sistema educatiu al districte.
- La gent gran
S’actua per al seu reconeixement com a part de la societat important i es destina atenció a projectes d’esport i participació en la vida social per a la gent gran.
- L’adolescència i la joventut
Es destinen recursos informatius, administratius i de promoció per ajudar als jover del districte en la seva integració i el desenvolupament dels joves a la ciutat.
- La infància
El Districte dòna suport al Pla d’infància, que comprèn diferents serveis locals, ajudes, promocions, foment de l’esport, etc… Per a millorar l’ambit socioeducatiu dels infants de Gràcia.
- Les persones amb discapacitat
S’impulsen projectes per a millorar el transport, l’accessibilitat, l’inclusió en l’educació, el treball, la formació, la cultura, el lleure i els esports per als ciutadans amb discapacitat.
- L’hàbitat urbà al territori de Gràcia
Es treballa per a garantir la qualitat en el disseny, la funcionalitat i la productivitat en l’àmbit urbà del Districte.
- La solidaritat i els projectes socials i d’ajudes
Es dòna suport a tot tipus d’ajuts socials i solidaris a Gràcia. Es fan accions col·lectives per a la millora del teixit social.
RESULTAT DE LES ENQUESTES POPULARS SOBRE LA IDEOLOGIA POLÍTICA I ELECTORAT AL BARRI DE GRÀCIA:
RESULTAT DE LES ENQUESTES POPULARS SOBRE LA IDEOLOGIA POLÍTICA I ELECTORAT AL BARRI DE GRÀCIA:
Report abuse