La Guerra civil

Anècdotes i entrevistes

Carmen:

Un dia estàvem i jugant en una esplanada amb la meva cosina i de repent es va acostar una patrulla de soldats nacionals i ens vam preguntar que què fèiem allà, llavors nosaltres els hi vam contestar que només estaven jugant amb les pedres i que no estaven fent res dolent. Després un soldat ens va dir voleu un regal i també ens va dir que per aconseguir-lo havíem d’alçar el braç i cantar el cara al sol. Jo i la meva cosina el vam cantar i ens van regalar a dues medalletes dorades. Aquesta l'he portat jo durant tota la meva vida la meva filla i ara la porta a la meva neta.

Carmen Blanco:

Un dia estàvem a classe i la professora ens va demanar si podíem escriure alguna carta algun familiar que estigués a la guerra. I jo no tenia cap familiar llavors era molt petita i vaig començar a pensar. Llavors vaig pensar de fer-ho a un soldat que no tingués correspondència de ningú. I doncs li vaig escriure. Passaven dies i dies... Però un dia vam començar a venir camions amb toldos de l'exercit i la meva mare es va espantar i un cop van arribar a la porta, el capità del batalló 110 preguntà per la Carmen Blanco autora d'aquella carta. Doncs resulta que li va agradar tant que em va dominar capitana del batalló 110. Partir d'aquell dia l'exercit ens va tenir més protegits i un dia fins i tot ens va donar la notícia que havien de un noi perquè s'havia intentat canviar de bàndol però jo vaig dir que no feia falta sol perquè si hagués volgut canviar de bàndol. Van fer cas que no et mata i el noi va venir davant meu em va fer un petó als peus i em va dir que moltíssimes gràcies i en aquell moment vaig esclatar de plorar. I el van deixar lliure i això recordaré tota la vida i encara el veig en somnis.

Context històric

Primer de tot un factor que sempre havia condicionat, era que Espanya mai havia arribat a ser una país liberal, demòcrata, sempre hi havien hagut dictadures, corrupcions, monarquies, desigualtats... En canvi altres països com França ja feia temps que eran una República. La Revolució liberal a Espanya va ser molt innocent.

També un factor impulsador a la Guerra Civil, va ser l’exèrcit espanyol. Espanya en aquell moment, tenia un exèrcit conservador, amb la intenció de no canviar res. Tenien una mentalitat feixista. Era un exèrcit que intervenia molt en la política. En anteriors ocasions, havien provocat alguns cops d’estat per a canviar els governs.

El 17 de juliol, el general Yagüe (cap de la Legió), va començar el cop d’Estat contra la República a Melilla. Aquest es va estendre per tot el front marroquí i Franco es va unir des de les Canàries. A partir d’aquest moment, la majoria de casernes es van anar unint al cop d’Estat, però aquest va ser un fracàs i aleshores van començar les lluites. Catalunya era territori republicà, igual que Madrid, part de Castella i casi tota Andalusia (és a dir, les grans ciutats). Els dos bàndols eren els nacionals (militars, classes altes, Església… ) i els republicans (les classes populars, intel·lectuals…).

La guerra va tenir molta repercussió a nivell internacional, i els fronts van rebre ajuda de diversos països.

Els nacionals van ser ajudats per:

• El règim feixista italià
• El règim nazi alemany
• La dictadura portuguesa
• El catolicisme més tradicional i la Santa Seu (Roma)

En canvi, els republicans van rebre ajuda de:

• L’opinió democràtica i progressista
• Les organitzacions obreres d’arreu del món
• La URSS
• Les brigades internacionals

Tant França com Anglaterra van firmar un pacte de no-intervenció.

El primer bombardeig sobre Barcelona va ser el 13 de febrer del 1937, des d’un creuer italià. El seu principal objectiu era la Casa Elizalde, factoria especialitzada en material bèl·lic. Aquesta estava situada a la part alta de la dreta de l’Eixample i per tant, Gràcia va ser un dels barris més afectats pel bombardeig, encara que la fàbrica no va patir gaires danys perquè els edificis del davant li van servir d’escut. Aquell vespre de febrer, els barcelonins, que mai havien patit cap atac com aquest i sense avis previ, van sentir com les alarmes començaven a sonar i les llums s’apagaven. Aleshores, van caure les primeres bombes sobre Barcelona.

Del novembre del 1937 al juny del 1938, Catalunya va quedar separada de la resta de la península. Durant aquest temps, la gent vivia en un clima tens. A part dels bombardejos, els aliments escassejaven, hi havia familiars que fugien i registres constants. Molts homes van decidir amagar-se o fugir cap a altres llocs per no anar al front. Finalment, Catalunya va ser ocupada el febrer de 1939.

La Guerra Civil va acabar l’1 d’abril de 1939, amb unes conseqüències desastroses: més de 500.000 morts, 400.000 exiliats (alguns dels quals van acabar en camps de concentració després de lluitar contra el feixisme a Europa) penalitats econòmiques i repressió ideològica.