El paper dona

Context històric

Situem l'inici a la II República Espanyola, quan l'any 1931 abdica el rei Alfons XIII i en conseqüència, es fa una nova constitució, una nova bandera i es crea un nou himne. La proclamació de la II República va suposar canvis tant a nivell legislatiu com en el sistema de govern, ja que vam passar d’un regim monàrquic a un sistema republicà. L’arribada de la II República va generar grans esperances i avenços per a les dones.

Drets de les dones durant la II República:

• 1931: La constitució republicana reconeix el sufragi universal, és a dir, admetia el dret de vot per a les dones i per als homes.
• 1932: se’ls va aprovar la llei del matrimoni civil i també la llei del divorci. A més, a les dones se’ls reconeixia el dret de tenir la pàtria protestat dels seus fills.
• 1936: El Govern de la Generalitat, a Catalunya, va legalitzar l’avortament. Però, encara es prohibia contractar dones en treballs que poguessin afectar a la seva maternitat.

Aquesta va finalitzar l’any 1936 amb un cop d’Estat i es va declarar la Guerra Civil Espanyola (1936-39). La postguerra va suposar per la dona un gran retrocés per la seva formació i qualsevol intent d’independència, destruint tota esperança d’igualtat jurídica en un futur.

El 1938, en plena guerra, les lleis que durant la Segona República milloraven la situació de la dona van quedar abolides i es van canviar per un seguit de decrets que retrocedien l’evolució que prèviament s’havia produït. Per aquest motiu, la majoria de grups feministes sempre han donat suport a la república.

Uns dels decrets que es van aplicar, són els següents:

• Una dona al contraure matrimoni perdia la seva nacionalitat pròpia i els seus cognoms. El marit tenia autoritat de representació sobre la dona, i si aquesta estava soltera era el pare el que la tenia, i sinó el germà.
• La dona va perdre el dret d’exercir càrrecs públics com: advocat d'Estat, agent de canvi i borsa, metge del cos facultatiu de presons, tècnic de duanes, inspector tècnic de treball, fiscal, jutge, magistrat, diplomàtics, registradors de propietat i notaris, etc.
• Es va prohibir l’ús dels mètodes anticonceptius i van perdre el dret d’avortar.
• L'home era el que tenia la pàtria protestat del seus fills/es.Les dones menors de 25 anys no podien abandonar la llar sense permís dels seus pares a no ser que fos per casar-se.
• No tenien dret al vot.
• L’adulteri era un delicte només aplicat a les dones.
• Derogació de la llei de divorci.
• Escoles separades per sexe. Abolició llei del divorci
• Assignatures domèstiques i religioses per a les dones.

RELIGIÓ

La religió catòlica ha influït des de l’inici dels temps en el paper de la dona. De fet, la submissió d’aquesta ja apareix en escenes sagrades, que després servien per parlar de la dona com la pecadora, posant d’exemple a Eva i a Maria, com a esposa submisa i sacrificada.

Algunes de les normes que se li aplicaven era assistir a missa cada diumenge i educar les nenes en aquesta religió. És a dir, que l’educació que s’impartia i el catolicisme estaven íntimament lligats. Les escoles estaven separades per sexes i se’ls ensenyaven assignatures diferents, perquè es considerava que existien diferències en les capacitats. Per exemple, les noies feien Ciencias del Hogar i Educación Física, on se’ls ensenyava a ser bones mestresses de casa, que ho havien de fer tot per l’home, que havien de tenir fills i mantenir la família, etc. Les educaven en la culpa i la submissió. A més, la religió no estava favor de que exercitessin el seu cos i el “masculinitzessin”, fossin competitives i portessin roba d’esport perquè era provocativa.

La religió tampoc permetia que gaudissin del sexe, només podien practicar-lo amb finalitats reproductives. A més. les dones havien de ser fidels al seu marit, però en canvi, si ell resultava infidel, la culpa no era de l’home, sinó també de la dona perquè ella l’havia provocat i insinuat. Per això, hi havia una normativa en la vestimenta de la dona: les faldilles havien de ser fins sota del genoll, havien de cobrir-se el cap a l'església, les mànigues dels vestits i camises havien de ser fins el colze o fins el canell i els vestits de bany havien de cobrir tot el seu cos fins el genoll.

En resum, la Secció Femenina educava les dones en la submissió respecte l’home, en ser bones esposes i mares i no entrometre’s mai en la vida del seu marit. La culpa mai era de l’home, fins al punt en que elles s’havien de sentir pecadores i males dones si incomplien la norma.

LA DONA DESPRÉS DEL FRANQUISME

L'any 1975, el general Francisco Franco va morir al seu llit, el que va provocar la fi del Franquisme i l’inici del que anomenem un període de transició i democràcia.

Després de la mort de Franco, l’any 1976, més de quatre mil dones arribades de la ciutats, pobles… es van reunir a la Universitat de Barcelona per celebrar la Jornades Catalanes de la Dona, una celebració que tenia com a objectiu l’ampliació dels drets i la creació de serveis col·lectius i gratuïts (guarderies, menjadors públics, bugaderies…) que permetessin compaginar el treball remunerat amb el domèstic. A més, volien implantar una sèrie de mecanismes per tal que la dona accedís a la vida ciutadana i ocupés els mateixos càrrecs que un home.

L’inici d’un període de transició va ser el moment en què les dones van exigir els drets civils més bàsics com: la Llei de divorci, l’accés a l’anticoncepció i l’avortament, la creació de serveis de tipus comunitari… També, es va reclamar la igualtat en l’accés laboral sense discriminació per estat civil, ni per tenir fills, ni per fet d’ésser dones.

Les dones sempre s’han mobilitzat al llarg dels anys per lluitar pels seus drets, ja que les diferències encara són presents actualment i tot i que en alguns àmbits les condicions han millorat, segueixen havent-hi un gran nombre d’injustícies i diferències. Avui en dia, encara existeix una escletxa salarial, els homes cobren més pel simple fet de ser homes, i es justifica dient que les dones seran mares i això implicara un part i mesos de baixa, per tant, elles han de demostrar el triple que ells el que valen i són capaces de fer. Per altra banda, el sexisme a la televisió també és molt present. Els anuncis, els programes, etc. estan plens d’estereotips sexistes, on la dona és la que neteja i cuida els fills, la dona és la que es preocupa, la que plora, la que necessita un home per ser salvada, la romàntica, és una dona objecte.

En conclusió, que les condicions millorin dependran de molts factors, però sobretot de l’educació. És necessari que aquesta canviï, per tal de que hi hagi una igualtat real entre homes i dones. La societat on vivim no és tant lliure com ens fan creure i ha avançat tant com ens pensem. És important que no només s’eduqui a la dona en la llibertat i la valoració de sí mateixa, també cal que l’home entengui que no té el dret de cridar-la pel carrer, de dir-li qualsevol cosa que ells considerin “bonica”, no té el dret de tocar-la ni de violar-la, ni de mirar-la com si no fos res més que un objecte. No té el dret de pensar-se que la dona és una possessió ni creure que ell, per ser home, és millor i més fort. En conclusió, cal que les dones i els homes segueixin lluitant contra el model patriarcal i que la societat comenci a canviar i deixi de ser masclista, per tal d’aconseguir la igualtat, sense perdre de vista que tots som diferents i és la meravella de la humanitat.