L'educació

REALITZAT PER: Veronica Navarrete, Avo Buchaca, Laia Batet, Alba Luaces

Què és l’educació?

L’educació ha anat canviant molt amb el pas dels anys. Fins fa pocs anys només podien estudiar els que tenien poder econòmic, sinó l’alternativa era treballar des de molt petit per poder portar diners a casa.

L’educació d’abans es basava en un model de transmissió i reproducció, els professors eren els únics intermediaris entre els alumnes i el coneixement i la teoria importava més que la practica o entendre-ho i el propòsit principal era arribar a la universitat.


ENTREVISTES:

L’educació dins el franquisme (1936-1975):

  • 1931: Es proclama la II República Espanyola
  • 1936: Aixecament militar del General Franco, començant la Guerra Civil Espanyola.
  • 1939: Acaba la guerra Civil amb el triomf de les tropes franquistes.


L’EDUCACIÓ DURANT LA II REPÚBLICA ESPANYOLA:

A Catalunya va avançar molt en el àmbit de l’educació a principis dels anys 30.

Les principals lleis que van concretar van ser…

  • L'ensenyament era per a tots els espanyols.
  • L'escola havia de ser unificada, comú per a tots dos sexes.
  • L'educació publica devia de ser gratuïta.


L’EDUCACIÓ DURANT LA GUERRA CIVIL:

El règim polític que s'imposa a Espanya a partir de la guerra civil no es preocupa de dissenyar un sistema escolar diferent del preexistent. En els primers anys, l'educació només interessa al Govern com a vehicle transmissor d'ideologia, sense importar-li en excés la seva organització i estructura interna. Així, incrementen decrets i ordres amb una sola idea: l'educació ha de ser catòlica i patriòtica. Hi ha, per tant, un rebuig frontal a la política educativa de la República.


L’EDUCACIÓ DURANT LA DICTADURA DEL GENERAL FRANCO(1936-1975):

El règim franquista trenca amb el model d’educació del que es partia amb la II República i canvia per complet el sistema. A partir d’aquest moment, el model d’educació republicà basat en la transmissió de valors i creativitat del nen per que obrir la ment queda enterrat i només es centren en donar una ensenyança catòlica i patriòtica com van començar a fer durant la guerra civil però ja en la dictadura amb més força.


Tipus d’escola durant l’història: (transició a l’actualitat)

Quines escoles hi havia per gràcia que ara no estan:

  • Sant Vicenç de Fàbula
  • Santa Teresa del niño Jesús


Escoles mixtes (nois i noies):

L’any 1939 es va reprendre amb més força un camí que mai s’havia esborrat del tot; justificar la separació de sexes, i així ho anunciaven :“Una razón contra la coeducación. No es sólo cuestión moral o cuestión de interés lo que repugna a la coeducación; es que la naturaleza del educando, hombre o mujer, exige distinta educación. La organización cerebral de la mujer es distinta fisiológicamente de la del hombre siendo también distinta la corriente nerviosa. Las condiciones del organismo son distintas en número y constitución de células. “ Y como hay tendencia a especializar y a adaptar individualmente, no siendo igual la organización como hemos dicho, nada autoriza a la coeducación. Esto no quiere decir que a la mujer se le niegue la cultura… ”


Tipus d’escoles:

  1. Privades religioses: Les escoles privades religioses eren en general,escoles,amb educació diferenciada: nens i nenes per separats. Eren escoles d’alt nivell hi molt estrictes, pel fet religiós.
  2. Públiques: Les escoles publiques durant els anys seixanta i setanta tenien una visió negativa. Sobretot fins la mort de Franco, ja que desprès dins de les escoles públiques hi trobem escoles progressistes i catalanes: escoles del CEPEC ( Col·lectiu Escoles per a l’escola publica catalana)
  3. Acadèmies: No totes eren iguals, cada una es caracteritzava per un caràcter diferent. Algunes buscaven unes línies més progressistes, d’altres seguien el paper del regim. Destacaven per tenir un nivell d’exigència i disciplina molt alts.
  4. Internats: Els internats era perquè els pares no podien estar a casa amb els nens, perquè treien males notes i a l’internat només acabar les classes era seguir estudiant o perquè volien que aprenguessin més.


Evolució de l’educació:

L’educació ha anat canviant molt amb al pas dels anys i cada vegada tenim més recursos per a poder obtenir una millor educació. No obstant, el que està clar és que coses que abans funcionaven ara ja no funcionen i models i valors que abans tenien un sentit ara ja no en tenen.

Un clar exemple era que els alumnes havien de tenir un total respecte al professor i havia de tenir una actitud d’escolta i admiració al professor. Els alumnes no podien qüestionar als professors i havien d’aprendre de memòria les lliçons que els hi donava encara que no ho entenguessin.

Uns quants anys enrere, en la post guerra civil, en la societat hi havia tres figures admirades i respectades que eren: l’escola on els mestres (generalment eren homes), l’església i els metges. Sobre aquest pensament hi ha hagut un gran canvi sobretot en els pares o tutors dels alumnes, que mai es qüestionaven les lliçons del professor i els feien cas en tot el que deien, no obstant actualment a vegades el pares culpen els professors de les males notes del seu fill.


EDUCACIÓ EN LA PREHISTÒRIA:

Si remuntem a la prehistòria, el model educatiu depenia principalment de la figura materna. Les dones s’encarregaven de casi tota l’ensenyança mentre que la figura paterna es centrava en conceptes mes concrets i sempre lligats amb la subsistència com la caça.


Inicis de l’EDUCACIÓ (GRÈCIA I ROMA):

El primer gran canvi en l’educació es va esdevenir a Sumeria, Mesopotamia en el 2000 abans de crist. Va aparèixer el primer concepte d’escola, es va centrar l’ensenyament de l’escriptura i la lectura. En aquest temps només podien anar les persones de classe privilegiada.

Més tard a Grècia i Roma es va trencar el concepte de les escoles lligades a l’institució religiosa per a donar pas a un concepte més global. Buscaven que els alumnes tinguessin una educació completa mitjançant la instrucció de tots els coneixements necessaris per a poder integrar-se completament a la societat. En aquell moment van ensenyar diferents assignatures com aritmètica, musica i educació física.

A Grècia sobretot ja existien les escoles privades en les quals podia accedir tothom.


CANVI SEGLE XVIII:

El segle XVIII es va promoure el codi escolar, en el que trauria el clergat el poder de la educació per a donar-los al ministre de educació. En aquell moment es va posar un codi on obligava a tots els nens i nenes que fessin l’escola primària amb l’objectiu d’oferir una educació bàsica per a tots els nens, sense deixar de costat un sistema d’exclusió, per a aquells alumnes que tenien una mala conducta.