EVOLUCIÓ DEL PARER DE LA DONA

2ª República

Aquestes etapes van produir diverses reformes polítiques i socials que van aportar una modernització a la societat la qual va beneficiar a les dones.

Les principals reivindicacions que van fer, van ser les següents:

• El dret a votar
• La denúncia de la situació conjugal i sexual
• La desigualtat cultural i política
• L’alta natalitat i mortalitat infantil
• La tolerància davant l’adulteri dels seus marits
• El divorci

La constitució republicana va ser un gran avanç per les aspiracions femenines, ja que reconeixia una sèrie de drets per a elles. Aquestes van ser la sèrie de reformes que van afavorir a les dones:

• Es va regular l’accés de les dones a càrrecs públics.
• Tenien dret a votar i a ser elegides com a Diputades.
• Es van millorar els drets en la família i el matrimoni. És a dir, es va legalitzar el matrimoni civil, es va suprimir el delicte d’adulteri que només s’aplicava a les dones i es va legalitzar el divorci per acord mutu.
• Es va regular el treball femení i la protecció de la maternitat. O sigui, es van eliminar les clàusules d’acomiadament per matrimoni o maternitat i es va igualar els salaris amb els homes.
• Tenien dret a l’educació. Es van fer escoles mixtes i escoles nocturnes per les dones treballadores.
• A Catalunya es van dispensar anticonceptius, es va despenalitzar l’avort i es va abolir la prostitució.

Dones importants durant la República

TERESA CLARAMUNT

Teresa Claramunt era una treballadora del ram tèxtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell. Va néixer el 4 de juny de 1862 a Sabadell i va morir l’11 d’Abril de 1931 a Barcelona.

MARÍA CAMBRILS

María Cambrils, va ser una escriptora i feminista socialista valenciana. Va néixer el 1878 a El Poble Nou de la Mar, i va morir el 22 de desembre de 1939 a Pego.

SOLEDAD GUSTAVO

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo fou una escriptora i periodista catalana. Va ser esposa de Joan Montseny (Federico Urales) i mare de Federica Montseny, ambdós reconeguts anarquistes també. Va néixer el 29 de novembre de 1856 a Vilanova i la Geltrú, Garraf, i va morir a Perpinyà el 5 de febrer de 1939.

EMILIA PARDO BAZÁN

Emilia Pardo Bazán, va ser una novel·lista, assagista i feminista gallega. Amb la seva obra i vida va posar de manifest la capacitat de la dona per ocupar a la societat els mateixos llocs que els homes, sense haver de renunciar als aspectes purament femenins.

Va néixer el 16 de setembre de 1851 a La Coruña i va morir el 12 de maig de 1921 a Madrid.

CARMEN DE BURGOS “COLOMBINE”

Carmen de Burgos y Seguí, també coneguda pel pseudònim de Colombine, va ser una periodista, escriptora, traductora i activista dels drets de la dona espanyola. Se la considera la primera periodista professional a Espanya i en llengua espanyola per la seva condició de redactora del madrileny Diario Universal el 1906, diari que dirigia Augusto Figueroa. Va signar també amb pseudònims com a Gabriel Luna, Perico el de los Palotes, Raquel, Honorine o Marianela. Va néixer el 10 de desembre de 1867 a Almeria i va morir a Madrid el 9 d’octubre de 1932.

CARME KARR I ALFONSETTI

Carme Karr i Alfonsetti va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX, com Dolors Monserdà, amb qui col·laborà. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professió com per a la igualtat de drets, va quedar àmpliament exposat a Feminal -suplement de La Il·lustració Catalana-, revista que dirigí des de 1907 fins al 1917 i on també signava amb el pseudònim Joana Romeu. Va néixer el 16 de març de 1865 a Barcelona i va morir el 29 de desembre de 1943.

DOLORS MONSERDÀ

Dolors Monserdà fou una impulsora d'obres de caràcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures. Destaquen d'aquesta època els articles sobre la participació femenina a la Setmana Tràgica.

Franquisme

En acabar la guerra civil, la dona va perdre tots aquells drets que havia aconseguit durant la II República. Va tornar a ser considerada inferior a l’home i va perdre la seva autonomia.

• La dona va assolir el paper de mestressa de casa. Havia de potenciar la natalitat i servir fidelment al seu marit.
• Durant els anys 40 i 50, van començar a reconèixer a la dona en el món laboral tot i que només en llocs poc importants.

Dones importants durant el Franquisme

VICTORIA KENT

Victoria Kent Siano fou la primera advocada a exercir a Espanya, i la primera dona al món que va intervenir davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina. Va néixer el 6 de març de 1891 a Màlaga i vamorir a Nova York el 25 de setembre de 1987.

MARÍA ZAMBRANO

María Zambrano Alarcón fou una professora, filòsofa i assagista espanyola. La filosofia de María Zambrano es caracteritza per un molt poètic i suggeridor llenguatge i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu "mètode". Va néixer a Màlaga al 1904 i va morir a Madrid al 1991.

MARGARITA NELKEN

Margarita Nelken Mansberger fou una escriptora i política espanyola, una de les representants de l'incipient moviment feminista a Espanya durant la dècada de 1930. Va néixer el 5 de juliol de 1894 a Madrid i va morir a Ciutat de Mèxic el 8 de març de 1968.

DOLORES IBÁRRURI

Dolores Ibárruri Gómez, coneguda com a la Pasionaria, que seria la Passionera en català, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

La Pasionaria va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. Històrica dirigent del Partit Comunista d'Espanya, a la seva lluita política va unir la lluita pels drets de les dones per demostrar que les dones, fossin de la condició que fossin, eren éssers lliures per escollir el seu destí. Va néixer el 9 de desembre de 1895 al País Basc i va morir el 12 de novembre de 1989 a Madrid.

Democràcia

Tot i que la democràcia va arribar a Espanya, L’Església i el nacionalisme havien imposat una sèrie d’idees en què es barrejaven tabús i pràctiques repressives per la dona. Encara que podem observar una gran evolució des del Franquisme, les dones seguixen lluitant per la igualtat de gènere.

Reformes jurídiques

• La llei de 13 de maig de 1981 sobre “filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni” va atorgar la igualtat legal a les dones respecte a l’administració i disposició de béns de guanys.
• Llei de 30/1981, que es va dur a terme el 7 de juliol, va modificar la regulació del matrimoni en el Codi Civil, aquest determinava el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci.
• Llei 22/78 de 26 de maig suposava la despenalització dels delictes d’adulteri i amistançament.
• Llei 45/1978 de 7 d’octubre despenalitzava la venda, divulgació i propaganda de mitjans, instruments i procediments anticonceptius, conductes fins llavors sancionades amb penes de presó major i multes de diversa quantia.
• Llei 8/ 1980 de l’11 de març estableix el principi d’igualtat de tracte laboral entre dones i homes.

Per arribar a conseguir aquestes reformes legals les dones organitzaven manifestacions, a més començava també la reinvindicació pública del dret al propi cos, la qual abarcava una gran diversitat d’àmbits socials com ara la sexualitat, la salut, el dret, la maternitat, la violència, l’autonomia personal, etc.