Immigració

REALITZAT PER: Sara Drapkin,  Alejandra Gamero, Ferran Almoguera i Marc Rastrojo

Què és la immigració?

La immigració és el moviment migratori vist des del punt de vista dels residents del lloc d’arribada de l’immigrant.

La immigració sol ser donada per la manca de recursos del lloc de l’habitatge. Els immigrants acostumen a migrar del seu país per raons comunes que pateixen molts països, com per exemple la pobresa globalitzada, situacions polítiques, i en alguns casos també situacions climàtiques.


La immigració no ha sigut sempre la mateixa, sinó que ha tingut diferents etapes:

  • A Catalunya hi ha hagut onades migratòries molt importants, tant que si fent un anàlisis de les dades de la població catalana podem veure que un 13,60% d’aquesta l’any 2016 no era nascuda aquí.
  • La primera va del 1920 al 1930 quan aproximadament 500.000 persones van arribar a Catalunya, procedents d’Aragó, València i Múrcia.

Això va fer que la població augmentés molt ràpidament, passant de ser poc més de dos milions a quasi tres. Les persones que van arribar sobretot es van veure atrets per la important demanada de mà d’obra.

  • La segona va del 1950 al 1975, amb la qual van arribar poc més de 1.500.000 persones, la gran majoria procedents d’Andalusia, Extremadura i Galícia. Aquests es van sentir atrets per la possibilitat de trobar feina i el dinamisme industrial general de Catalunya.

Aquesta immigració espanyola es va concentrar al voltant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

  • La tercera onada va del 1998 al 2010, anys en els que Catalunya va arribar als 7.500.000 habitants, gràcies als immigrants que procedien de diferent part del món, és a dir, que no provenien d’Espanya, sinó del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est.
  • Tot i això, a part del 2010 a causa de la crisi financera del 2007 molts immigrants van retornar als seus països d’origen o es van traslladar a altres països.

A Catalunya actualment hi resideixen persones de 170 nacionalitats diferents, representant un 13,60% del total.



Aquest procés migratori ha provocat que el país pateixi certes conseqüències:

  • Les conseqüències positives de la immigració ha sigut l’augment de la població i l’augment del seu poder econòmic.
  • Les conseqüències negatives han sigut la necessitat de crear infraestructures i serveis nous, com per exemple, l’educació i la sanitat. També s’ha hagut d’elaborar protocols per l’acolliment dels immigrants de manera convenient i per evitar la segregació social.


Aquest procés migratori ha provocat que el país pateixi certes conseqüències:

→ Les conseqüències positives de la immigració ha sigut l’augment de la població i l’augment del seu poder econòmic.

→ Les conseqüències negatives han sigut la necessitat de crear infraestructures i serveis nous, com per exemple, l’educació i la sanitat. També s’ha hagut d’elaborar protocols per l’acolliment dels immigrants de manera convenient i per evitar la segregació social.


La procedència dels immigrants que arriben a Catalunya:

Segons un estudi, la procedència dels immigrants que arriben a Catalunya és la següent:

  • 27,27% d’Àfrica (283.268)
  • 26,38% procedien de la resta de la UE (274.010)
  • 17,38% d’Amèrica del Sud (180.580)
  • 14,79% d’Àsia i Oceania (153.661)
  • 7,42% d’Amèrica Nord i Central (77.153)
  • 6,71% de la resta d’Europa (69.783


La Generalitat de Catalunya no té informes de l’entrada d’immigrants dels últims dos anys i mig. Els últims documents que tenim sobre aquest tema són de l’any 2015, en els quals ens dona una serie de dades i estadístiques sobre aquell any. Una exemple seria la densitat d’habitants immigrants per Km2, s’estima que hi ha més de 38.000 persones per km2. Encara que tampoc ens en podem fiar del tot perquè hi ha molta immigració que arriba de forma il·legal i que no està registrada en l’ajuntament de Barcelona.



Les principals causes per les que els immigrants marxen dels seus països:

· La majoria d’immigrants que arriben provenen d’Àfrica perquè allà hi ha més pobresa que en altres països i busquen una vida millor per ells. Aquestes persones són futurs treballadors amb poca qualificació a causa de la diferència econòmica que tenen entre les persones que provenen de països més densenvolupats.

· En la Unió Europea, hi ha força gent que ve per trobar feina, una vida millor o per estudiar. Alguns dels procedents d’aquest territori són jubilats que volen residir al nostre país per motius econòmics i per les condicions de vida.

· Una quantitat reduïda d’immigrants són d’Amèrica del Sud perquè allà, encara que hi hagi pobresa, te’n pots sortir més fàcilment trobant una feina encara que estigui mal pagada.

· A més a més, arriben immigrants d’altres països però de manera més minoritària, totes elles venen a buscar feina, a treure’s algun títol, per tenir una vida en millors condicions, o per temes familiar…

El perfil de la població immigrant acostuma ser el d’un home jove (dels 32/33 anys d’edat), més de la meitat són homes, que corresponen a un 52%, i el percentatge de dones és una mica inferior a la meitat, és del 48%.


En quines zones acostumen a viure i treballar els immigrants?

Les persones immigrants acostumen a distribuir-se en diferents zones al lloc on arriben.

Àrea metropolitana: el 59,42% dels estrangers viuen a les grans ciutats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Concretament, Barcelona aplega poc més d’una quarta part del total d’immigrants, seguida per l’Hospitalet del Llobregat, Lleida, Badalona i Terrassa entre d’altres.

Litoral: és una regió amb una gran concentració d’immigrants a conseqüència de l’oferta de treball en els sectors d’hoteleria i restauració. A les comarques del litoral tarragoní i gironí és on es repeteix més aquesta situació.

Zones de muntanya: L’Alt Urgell i la Cerdanya són els territoris més representatius en el sector de l’activitat turística.

Capitals de comarca: és on hi resideix un gran nombre d’estrangers com Vic i Cervera, els dos relacionats amb activitats del sector primari, com l’agricultura i la ramaderia.

Pel que fa al tema de la feina i als sectors econòmics, que és una de les causes per les quals la majoria d’immigrants decideixen marxar del seu país, aquests acostumen a treballar al sector terciari. Estem parlant d’un 72,1% d’estrangers que treballen a l’hoteleria, el comerç i els serveis a la gent gran. Només un 10,2% treballen en el sector primari, com en l’agricultura i la pesca, un 9,1% en la indústria i un 8,6% en la construcció, és a dir, en el sector secundari. Cal destacar que el 47,1% dels xinesos són autònoms.


Estrangers en els diferents municipis:

• Entre els municipis petits (menys de 5.000 habitants) la tercera nacionalitat majoritària és la britànica, seguida de la francesa i l’alemanya.

• Entre els municipis que tenen entre 5.000 i 20.000 habitants, a darrera de Marroc i Romania, dominen les nacionalitats francesa, colombiana i alemanya.

• Per últim, entre els municipis més grans, les principals nacionalitats presents al territori són la equatoriana, la boliviana i la xinesa”.


Com afecta la immigració a Gràcia?

La immigració afecta de forma molt directa al barri de gràcia, com a tot arreu en l’època, ens hem vist obligats a saber més d’un idioma per poder-nos comunicar de forma directe amb els estrangers o els immigrants. D’aquesta manera, si tens qualsevol negoci o et dediques al comerç has de saber parlar mínim l’anglès. Gràcia és un barri força turístic per les seves famoses estructures com per exemple la casa gaudi. Si caminem per qualsevol carrer de gràcia podem veure molta diversitat de comerços d’immigrants de botigues diferents. Normalment les persones immigrants que provenen de països com per exemple el Marroc acostumen a muntar negocis com per exemple tendes d’alimentació, semblants als supermercats però més barat, en canvi els asiàtics acostumen a crear basars per exemple, o botigues de objectes del dia a dia.


TRÀMITS

Què és la nacionalitat?

La nacionalitat és el vincle jurídic que uneix a una persona amb l’estat. Per aquesta relació, la persona gaudeix d’uns drets que pot exigir a l’estat al qual pertany, però aquest pot imposar-li el compliment d’unes obligacions i deures.


Com s’aconsegueixen?

Hi ha diferents vies per aconseguir la nacionalitat, sempre que l’interessat mostri una bona conducta cívica i un suficient grau d’integració en la societat del país.

→ Es pot obtenir a través de la residència, la qual exigeix que la persona resideixi a Espanya durant deu anys de forma legal, continuada i anteriorment a la petició. Hi ha alguns casos en els que el període es redueix a:

    • Cinc anys: si les persones han obtingut la condició de refugiat.
    • Dos anys: per les persones de països iberoamercians, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o d’origen sefardí, és a dir, que descendeixen dels jueus que van viure a la península durant l’època del Al-Àndalus.
    • Un any: a les persones que hagin nascut en territori espanyol.

→ Altres maneres d’obtenir-la són les següents:

  • Reducció a un any pel que hagi estat sota vigilància d’un tutor, guàrdia o acolliment. Aquesta s’acosutma a aplicar als menors i als acolliments que estiguin judicialment reconeguts.
  • El que, al moment de la sol·licitud, porti un any casat amb un espanyol o espanyola i no estigui separat.
  • El vidu o vídua d'espanyola o espanyol, si al moment de la mort de la seva parella no estaven separats.
  • El nascut fora d'Espanya de pare o mare, (nascuts també fora d'Espanya), avi o àvia, sempre que tots ells originàriament haguessin estat espanyols.