La festa major

Realitzat per: Joan Martínez, Alba Daniel, Adriana Baeza, Júlia Blasi i Andrea Prat.

Introducció:

En aquest espai parlarem sobre la festa major de Gràcia, una festa celebrada durant el més d'agost on podrem gaudir de la màgia d'aquest barri.

Aquestes són unes entrevistes realitzades amb la finalitat d'introduir-vos el tema de la festa major :

Origen:

  • Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet. Argumenta aquest historiador, que com a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de Franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..." ("Visions Barcelonines, Muralles Enllà" p.37. Ed.Dalmau i Jover. 1956).
  • La Festa Major de Gràcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista històric com de l'antropològic o sociològic. És una festa relativament jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. Un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació extraordinària com a vila d'artesans, obrers i petits comerciants. Dels 3.062 habitants el 1828, es passa a 61.935 el 1875.
  • La festa, encara que és pròpia del barri de Gràcia, també s'estén pel Camp d'en Grassot i Gràcia Nova i té, en general, una implicació de tot el districte de Gràcia així com del seu Ajuntament. Tot i que el seu origen al segle XIX és bastant recent, ha crescut en importància i actualment és força coneguda per la guarnició dels carrers. Rep cada any una afluència de centenars de milers de persones de tot Catalunya que busquen diversió amb l'ambient alegre diürn i la rauxa festiva i la problemàtica nocturna, que amb els concerts provoca l'insomni veïnal.

Activitats:

Hi han molts tipus de activitats:

  • Presentació de la samarreta i dels carrers, places i espais de la festa:

El divendres més acostat a la festivitat de Sant Jaume es fa l’acte de presentació tant dels espais de la festa com de la samarreta d’aquella edició. Tot plegat comença amb una cercavila amb els Gegants de Gràcia, els castellers i els trabucaires graciencs i el gegantó Torres, que recorre els carrers de la vila fins davant la seu del districte. Un cop allà, els castellers fan dos pilars per presentar la samarreta nova, que porta l’enxaneta. En acabat, el gegantó Torres, figura protagonista de l’acte, fa un ball i li col·loquen la nova samarreta, que portarà posada fins a l’any vinent. Tot seguit, s’anomena cadascun dels carrers i places que constituiran l’espai de la festa i, després de cada nom, els Trabucaires de Gràcia fan una gallejada des del balcó de l’Ajuntament. L’acte s’acaba amb un concert de la Banda Municipal de Barcelona.


  • Pregó. El 14 d’agost a les set del vespre es fa l’acte que inaugura la Festa Major des del balcó de l’Ajuntament, a la plaça de la Vila de Gràcia. Cada any es tria una personalitat pública diferent per fer de pregonera, normalment acompanyada de les autoritats i del president de la Fundació Festa Major de Gràcia.
  • Les Matinades.(diürna) El dia 15 d’agost, dia de la festivitat, al matí surten les Matinades de Gralles i les Matinades de Foc a desfilar per places i carrers i anunciar que comença la festa. Les primeres surten amb els tabalers i visiten els portals dels carrers guarnits; les segones les formen les colles de foc i els trabucaires i fan una cercavila per la zona més cèntrica del barri.
  • Seguici de festa major. (diürna) Durant el matí de la festivitat, es fa una desfilada amb la màxima representació protocol·lària de les colles i de la imatgeria festiva del barri. El seguici surt de la plaça de la Vila de Gràcia i s'acaba a l’església de Santa Maria, on l’espera el rector de la parròquia.
  • Missa de festa major.(diürna) Tot i que les festes ja fa anys que tenen un caràcter sobretot cívic, s'hi manté la missa en honor de la Mare de Déu d’Agost. Les representacions de diverses colles de cultura popular del barri queden integrades en l’acte litúrgic: hi entren els gegantons i els capgrossos; els gegants hi fan un ball i els castellers, un pilar de quatre.
  • Matí de festa major. (diürna) Després de la missa es torna a formar un seguici, que enfila cap a la plaça de la Vila de Gràcia, on es desenvolupa el Matí de Festa Major. Aquest acte consisteix en l’entrada de les colles de cultura popular de Gràcia a la plaça, on cadascuna fa diversos balls, distribuïts en dues rondes i seguint l’ordre estricte que estableix el protocol.
  • Cercavila de cultura popular.(diürna) Les mostres de cultura popular abunden el dia de la festivitat. A la tarda, una cercavila de colles de cultura popular de Gràcia, juntament amb algunes de convidades —de tot el país i de fora—, recorre els carrers del barri, amb un lluïment final a la plaça de la Vila.[1]
  • Ofrena a sant Roc. El dia 16 d’agost és la festivitat de Sant Roc, i el programa festiu gracienc inclou una colla d’actes per a retre-li homenatge. Entre altres, es fa una desfilada des de la plaça de la Vila de Gràcia fins a la capella de Sant Roc (a la cruïlla dels carrers de la Fraternitat i de la Llibertat). Allà hi ha un seguit d’actuacions: una galejada dels Trabucaires de Gràcia, un ball dels gegants i l’aixecament d’un pilar dels castellers graciencs, durant el qual l’enxaneta fa l’ofrena floral al sant.
  • Diada castellera i més actuacions. Els castells ocupen un lloc molt important en el programa de la Festa Major. L'activitat més destacada és la Diada Castellera, el diumenge més proper al dia 15 a la plaça de la Vila. Els Castellers de la Vila de Gràcia hi són els amfitrions i hi participen dues colles convidades. A banda la diada, els castellers apareixen en algun altre acte amb pilars molt concrets —a la missa o a l’ofrena a sant Roc, entre altres— i són protagonistes de dos moments més: el pilar caminat, que fa un recorregut des de la plaça del Sol fins a la plaça de la Vila, i la Diada de Vigílies, amb l’actuació nocturna dels Castellers de Gràcia i d’una colla convidada. Tot plegat es fa la vigília del diumenge de festa major.
  • Dia de les Colles de Cultura de Gràcia. El tercer o quart dia de festa, la plaça de la Vila de Gràcia acull un espectacle que explica els orígens de la vila fins a l’annexió a Barcelona. En l'acte s’intercalen textos narratius i actuacions de colles gracienques de cultura popular.
  • Carrers, balcons i portalades guarnits. La festa major de Gràcia és famosa, entre altres aspectes, per la decoració de places, carrers i balcons, en què els veïns treballen durant tot l’any. A cada edició hi ha temàtiques decoratives molt variades, amb l'ús de materials diversos. Com que aquest aspecte de la festa és cabdal, cada any es fa un concurs de guarniments, amb un jurat compost de personalitats vinculades al món creatiu que atorga premis diversos, segons les categories establertes.
  • Correfoc. L’última nit de festa major hi ha un gran correfoc amb diables i bèsties de les colles gracienques i algunes més de convidades, per exemple la Colla Vella de Gràcia, la Diabòlica de Gràcia i la Malèfica del Coll, com a colles de diables, i del Drac de Gràcia. En acabar el correfoc es llegeixen els versots i s'encén el castell de focs, per a finalitzar la festa.
  • Quan s’acaba el recorregut, a la plaça de la Vila, cada colla fa un lluïment. També els diables jovenets tenen un moment de protagonisme poques hores abans, quan un correfoc infantil recorre els carrers més cèntrics del barri.

ASSOCIACIONS:

Castellers Vila de Gràcia:

→Orígens:

Les primeres referències històriques que documenten l'activitat de fer castells a la Vila de Gràcia daten des de finals del segle XIX i tenen continuïtat fins a principis dels anys trenta del segle XX. Cap al 1890 es va constituir una colla formada per gent procedent del camp de Tarragona que migraren amb motiu de la crisi de la fil·loxera, els Xiquets de Gràcia. Possiblement, aquests nous graciencs van trobar, en l'ambient popular de la llavors encara Vila de Gràcia, l'atmosfera propícia per desenvolupar-hi l'activitat castellera en forma de colla local. Es té constància que aquesta colla va actuar com a mínim des de la dècada dels 80 del segle XIX, entre el 1900 i el 1910 i en la segona dècada del segle XX. La majoria d'actuacions les van realitzar durant la Festa Major de Gràcia.


- La Baixada del Pilar: els Castellers de la Vila de Gràcia baixen caminant un pilar de 4 des de la plaça del Sol fins davant l'Ajuntament de la Plaça de la Vila. Aquesta tradició, iniciada l'any 1998, aplega centenars de persones al llarg del recorregut per on passa el pilar. Se celebra el dia abans de la Diada Castellera de Festa Major

- Diada de Vigílies: diada castellera nocturna en què participa la Colla de Gràcia i una altra de convidada. Se celebra des de l'any 2001 immediatament després de la Baixada del Pilar a la Plaça de la Vila

- Diada Castellera de Festa Major: actuació gran de la Festa Major, en què participen, a més de la colla local, dues colles convidades. Aquesta actuació ha vist l'aleta de castells com el 3 de 8 per sota, carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 2001, o el 3 de 9 amb folre, descarregat pels Castellers de Vilafranca l'any 2002. Se celebra des de l'any 1998 el diumenge que segueix el 15 d'agost a la Plaça de la Vila.

Colles tabaleres:

→ DIABÒLICA

Història → Els Diables de Gràcia van nèixer l’any 1979, recuperant una tradició que tan sols havia sobreviscut als nuclis rurals, principalment a les comarques de l’Alt Camp i a el Garraf. Des del 1980 al 1981 els Diables de Gràcia es consoliden com a grup cultural de barri, adscrit al Centre Cívic de Gràcia.

Tantmateix, l’any 1982, la Colla de Diables de Gràcia es divideix en dos grups.

El nou grup, que inicialment s’anomena Colla Jove de Diables de Gràcia, rep el nom definitiu de Diabòlica de Gràcia l’any 1984, i pretén conjugar l’esperit crític dels Diables tradicionals amb una nova configuració estètica del costum. Així destaca el sentit d’adaptabilitat participativa en funció del tipus d’acte cultural que es pretengui desenvolupar. La pólvora, el foc, el soroll i la llum, però, continuaran prevalent com a símbols característics de la rebel·lia tradicional que els orígens d’aquest costum estableixen. Així mateix, les processons de foc inicials es combinaran amb mostres més dinàmiques com ara són les cercaviles i els correfocs.


→ MALÈFICA DEL COLL

Història → L’any 1985, amb el nom de Diables del Coll, va néixer l’única colla que té el barri del coll. Va ser una iniciativa de l’Agrupament Escolta Jaume I del Coll. En els primers anys només sortien a cremar pel Coll, 4 vegades l’any. Però a poc a poc la colla va anar creixent, va canviar de nom i va deixar enrere la primera vestimenta, que estava feta de sac. Actualment vesteixen amb escates de colors com les del seu drac.

La Malèfica del Coll va començar a sortir per les celebracions del districte i la Mercè. Però el més significatiu per a la Malèfica va ser la creació del Gaudiamus, el drac de la colla. Es va construir el 1999 imitant el drac de el park güell. Des d’aleshores surt a totes les activitats del Coll i la Vila de Gràcia. Està fet de fibra de vidre, però pesa 80 quilos, i es necessiten 2 persones per portar-lo.