EIXIDA. Entès com a sinònim de terrat. "Hem estés la roba a l'eixida".
[EIXORIT]. Fonètica empordanesa d'eixerit.
EMBRUSTEJAR. Fer trampes, trampotes
EMPESSEGAR. Entrabancar-se.
EMPINYOCAR. Empassar, menjar. Sentit a Maçanet.
EMPITUFAR-SE. Agafar una bona merda, borratxera, turca. Potser en català correcte seria més aviat EMBARRUFAR-SE.
EMPREONAR (la llet): quallar-la amb el quall tradicional vegetal (preó) normalment per fer recuit
ENAIGAR-SE. Omplir d'aigua. A la farmàcia, a Figueres, entre altres coses, hi havia un producte que s'anomenava “medecina per l’enaigament” i la compraven la gent que havia tingut el segon fill, per donar-li al primer que “estava ben enaigat”: no menjava, estava trist i dèbil, segurament a causa de la tristor per la presència d’un altre germà que li restava protagonisme.
ENCANYONAR. Tragar.
ENCAPARRAR-SE. Capficar-se molt en algun afer. "No val la pena que t'hi encaparris tant".
ENCAPOTAT. Quan el cel està ennuvolat, gris, que sembla que ha de ploure.
ENDIVINAR. Endevinar.
ENFARFEGAR. Atipar-se d'una cosa, sovin empalagosa, fins avorrir-la.
ENFARFEGUIT. Sinònim d'atapaeït.
ENFITAT. Has menjat massa i massa bé.
ENGAVANYAR. Quan la roba t'incomoda, generalment per què abriga massa. "Aquest abric m'engavanya molt".
ENRECORDAR-SE'N. Recordar alguna cosa. "No te n'enrecordes?"
ENSIAMADA. Ensaïmada.
ENTALIAR-SE. Assabentar-se d'alguna cosa. "No me n'he pas entaliat".
ENXERINAR. Fer emprenyar a algú.
ENXERINAT. Emprenyat.
ESBERGÍNIA. Albergínia.
ESBOTZADA. Onada de mar que trenca amb força. Genèricament, ona.
ESCALLARINC. Picarol (dels que sonen i fan ning-ning, no pas dels altres)
ESCALLIMPAR. Veure passar alguna cosa molt ràpid.
ESCAPÇAR. Tallar o treure l'extrem d'alguna cosa. Dividir un jugador el joc de cartes, un cop remenades, en dues piles.
ESCARPIR. Desenredar els cabells.
ESCARRABITLLAT. Eixerit, espavilat.
ESCARRASSAR. Esforçar-se molt per fer alguna cosa.
ESCARQUILLAT. Despert, espavilat. Sentit a Mollet de Perelada
ESCARXOFA. Carxofa.
ESCATIR. Acció de fer caure les olives de l'olivera amb un pal. A Agullana, el fan servir com a sinònim de podar. En qualsevol cas, sembla que té a veure amb el món de la botànica. D'altres l'empren per referir-se al fet de treure els rebrolls que surten a les arrels i a la part inferior del tronc de les oliveres.
ESCOTORIT. Espavilat, viu, trempat.
ESCUMPIXAR. Efecte que produeix el pixar contra vent. Generalment, només s'atribueix al sexe masculí. "T'has ben escumpixat".
ESCURÇA. Màquina per fer punta al llapis. Sentit a L'Escala.
ESCURÇAR. Fer més curt o encongir. "Hem d'escurçar els pantalons".
ESCURRANC. Córrec.
ESGALÀPUT (o Esclàput/Esglàpol/Esglàpet). Gripau (pot ser que no sigui blau, el gripau, blau, babau).
ESGAVELLAR. Trencar o fer malbé alguna cosa. Tirar per terra.
ESGUINÇAR. Esquinçar.
ESPÀRGUL. Espàrrec.
ESPARRECAR. Tallar de mala manera un pobre paper.
ESPERRUCAR. Despentinar. "Aquest vent m'ha deixat ben esperrucat".
ESPIPELLAR. Seleccionar, triar.
ESPITREGAT. Anar mal vestit, ensenyant part del pit.
ESPRIT. Regalèssia o pega-dolça. També hi ha "l'esperit de vi", que és l'alcohol de 90 graus.
ESPUCNAIX. (Mustela putorius). Turó. Animal de la família dels mustèlids,cada dia més escàs a la nostra comarca i a tot el país.
ESQUEIXAR. Trencar, esguinçar."S'ha esqueixat la pota de la cadira"
ESQUELLERINC. Picarol, cascavell, campaneta, esquella petita.
ESQUINÇAR. Sentit a Navata. "Aquesta roba no l'esquinçaràs pas"
ESTABORNIR. Fer perdre els sentits d'un cop violent.
ESTACAR. Acció de lligar/cordar una cosa, d'una manera ferma i més forta que de costum. "Per no caure, t'has d'estacar els cordons de les espardenyes". També fa referència a lligar fortament un animal amb una corda.
ESTARREJAR. Escombrar i regar el terra.
ESTARRUFAR. Quan se't boteix el cabell per la humitat. Sentir-se orgullós d'alguna cosa i mostrar-ho públicament. "Avui va tot estarrufat".
ESTASSAR. Acció de tallat o desbrossar bardisses.
ESTASSA-VERDERS. Eina per tallar bardisses.
ESTISORES. Tisores. Estidores a L'Armentera.
ESTOSSEGAR. Tossir.
ESTRIGOL. Ortiga. Sentit a Espolla i voltants.
ESTRIJOLAR. Treure's la brutícia del damunt quan vas molt brut, després de treballar al camp, per exemple. Sentit a Castelló d'Empúries.
ESTRINGONYAR. Donar de sí una peça de roba, fer-la gran mitjançant estirades.
ESTRONCAR. Tallar o fer cessar de rajar un líquid, generalment. També se't poden estroncar les ganes de fer coses, els esternuts.
ESTRUMPASSAR. Saltar un entrebanc o superar una dificultat. Sentit a La Jonquera.