A

ABRICOC O BRICOC. Albercoc

[AIGA]. Fonètica empordanesa de la paraula aigua.

[AFOGAR]. Fonètica empordanesa d'ofegar.

AGLÀ. 1. Fruit de l'alzina o del roure. Masculinització de la forma femenina la gla: "Aquest roure dóna molts aglans" (per moltes glans). 2. Fer un pet com un aglà. Rebentar. Petar.

AGLANAT. Cansat, abatut. Sentit a Maçanet.

AIXALIGAT. Viu, despert, capaç. Sentit a Maçanet.

ALBRE. Arbre.

ALIQUETES. Tenalles o estenalles

ALLARGAVISTES. Prismàtics.

AMBOSTA. Mesura de volum a l'hora de donar menjar als animals. Generalment, era el pinso que cabia en les dues mans juntes.

AMONT. Sinònim d'amunt.

APOLIT. Anar a poc a poc. Sentit a La Jonquera i Darnius. Veu per fer alentir el pas del matxo o la mula que estiraven del carro. Antònim de "Arri".

APOCOLIT. Covard, poruc, sense esma. Sentit a Maçanet.

ARREMANGAR/ARROMANGAR. Acció de pujar les mànigues d'un jersei, camisa o brusa, des del canell direcció l'aixella.

ARRODIT. Persona amb poca empenta.

ASPRE. Terreny gens planer

[ATMETLLA]. Fonètica empordanesa d'ametlla.

AULINA. Alzina. Sentit a la banda de la Garrotxa de l'Empordà (Lladó, Cabanelles, Albanyà).

AVIAM. Sinòmim de "a veure", en to dèbilment amenaçador. "Aviam si hauré de venir jo".