Guia, facilitador i mentor

El paper del docent en l’Aprenentatge Basat en Projectes és molt diferent del rol tradicional de professor que simplement explica la teoria i posa exàmens. En un entorn de projectes, el docent es converteix en un guia, facilitador i mentor de l’aprenentatge. 

Les funcions principals que assumeix són:

1. Dissenyador del projecte

• Ha de crear o seleccionar projectes que siguin rellevants per al món laboral i que connectin amb els interessos de l’alumnat.

• Per exemple, en un cicle d'informàtica, pot plantejar un projecte de desenvolupament d’una web per a un client real o fictici.

2. Facilitador de l'aprenentatge

• No dona les respostes directament, sinó que guia l’alumnat perquè les descobreixi per si mateix.

• Fa preguntes clau, proporciona recursos i ajuda a estructurar el treball.

• Per exemple, si els alumnes han de muntar una xarxa, en lloc de dir-los com fer-ho exactament, pot preguntar: "Quins factors creieu que heu de tenir en compte per escollir els dispositius?"

3. Motivador i dinamitzador

• Fomenta la col·laboració i el treball en equip.

• Anima l’alumnat a prendre decisions i resoldre problemes reals.

• Manté l’energia del grup i evita que es desmotivin quan el projecte es complica.

4. Avaluador continu

• Acompanya el procés i dona feedback constant, no només avaluant el resultat final.

• Pot utilitzar rúbriques, autoavaluacions i coavaluacions entre alumnes.

• Per exemple, en un projecte de videojocs, pot fer revisions periòdiques perquè l’alumnat millori el seu codi o el disseny abans de la presentació final.

5. Connector amb la realitat

• Relaciona el projecte amb situacions reals del sector professional.

• Pot portar professionals externs, organitzar visites a empreses o fins i tot fer que els alumnes treballin amb clients reals.

Actitud comprensiva i pacient

A bada de tot això, el docent també ha de tenir una actitud comprensiva i pacient amb l’alumnat. És fonamental entendre que els errors són part del procés d’aprenentatge i que no tot sortirà bé al primer intent. 

Aspectes clau de l'actitud que un docent ha de tenir en compte:

1. Paciència i tolerància als errors

• No esperar perfecció en el primer projecte. La majoria de l’alumnat es trobarà amb dificultats i errors normals d’aprenentatge.

• Acceptar que el procés és més important que el resultat inicial. Amb cada nou projecte, els alumnes milloraran.

• Exemple: Si han de crear una aplicació i el codi està ple d’errors, en lloc de corregir-ho tot de cop, millor preguntar: "Com podries millorar això?" o "Quina part et sembla més complicada?" per ajudar-los a reflexionar i trobar solucions.

2. Empatia i suport emocional

• Molts alumnes poden sentir-se frustrats quan alguna cosa no els surt bé. És important animar-los i recordar-los que tothom millora amb la pràctica.

• Mostrar interès pel seu procés personal i motivar-los perquè no es rendeixin.

• Exemple: Si un alumne diu "No serveixo per programar", en comptes de corregir-lo amb un "Això no és veritat", pots dir "És normal sentir-se així al principi, però mira tot el que has après des que vas començar!".

3. No voler corregir-ho tot al primer projecte

• Si intentem corregir tots els errors des del primer projecte, l’alumnat pot sentir-se desbordat i perdre motivació.

• És millor centrar-se en els aspectes més importants a millorar i deixar que, amb cada nou projecte, vagin polint els detalls.

• Exemple: Si fan una web i el codi està mal organitzat, en lloc de fer-los reescriure-ho tot, millor marcar alguns punts concrets que puguin millorar en el següent projecte.

4. Tractar-los amb respecte i sense perdre els nervis

• És normal que l’alumnat es despisti, no segueixi instruccions o no entregui les coses a temps. En comptes d’emprenyar-se, és millor fer preguntes per entendre què ha passat.

• Exemple: En lloc de dir "Sempre fas tard amb els lliuraments!", pots preguntar "Com podríem organitzar-nos millor perquè puguis acabar-ho a temps?".

5. Fomentar la millora progressiva

• En cada projecte, animar l’alumnat a fixar-se nous objectius de millora, en lloc de comparar-se amb companys més avançats.

• Fer-los veure com han millorat respecte al primer projecte.

• Exemple: Si abans no estructuraven bé el seu treball en equip, en el següent projecte poden aprendre a repartir millor les tasques.

Conclusió: el docent com a guia pacient

L’objectiu del docent no és exigir resultats perfectes de seguida, sinó acompanyar l’alumnat en el seu creixement amb paciència, comprensió i motivació. Si es fomenta un entorn de confiança on els errors es vegin com a oportunitats d’aprenentatge, els alumnes milloraran a cada projecte i guanyaran seguretat en les seves habilitats.