6. Reflexió i Avaluació
6. Reflexió i Avaluació
Aquesta fase marca el tancament del projecte amb una avaluació final i una reflexió conjunta entre alumnat i professorat. Es valoren les millores implementades pels equips després del feedback de la fase 5, utilitzant la rúbrica inicial per garantir coherència i millores significatives. Es fomenta l'autoavaluació i la coavaluació per potenciar l'autoconeixement i el treball en equip. Finalment, es dedica temps a la reflexió sobre el projecte, tant del producte final com del procés, analitzant dificultats i solucions, oferint oportunitats per millorar l'aprenentatge.
Abans de començar a avaluar un projecte, és important entendre que són i com es recullen les evidències. Les evidències són els documents, treballs o activitats que els estudiants lliuren per demostrar el seu aprenentatge. El procés de recollida d’evidències és una estratègia estructurada per recopilar dades, documents, productes o registres que mostrin el progrés, els assoliments i les competències adquirides durant el projecte. Aquestes evidències serveixen com a base per avaluar si s’han complert els objectius del projecte i per prendre decisions sobre possibles millores o ajustos.
Les evidències poden ser:
Tangibles: Productes finals, documents, prototips, treballs escrits.
Intangibles: Observacions, enregistraments d’activitats, feedback dels companys, etc.
L’equip docent es l'encarregat de decidir quines evidències són necessàries i incorpora-les tant a la programació didàctica com a la informació sobre el projecte que se li donarà a l'alumnat. Aquesta llista d'evidències ha de ser clara, detallada i funcional tant per a l’alumnat com per al professorat i ha de contenir per a cada evidència:
Nom de l'evidència.
Descripció de l'evidència.
Objectius d’aprenentatge.
Format d'entrega.
Data de lliurament.
Criteris d'avaluació de l'evidència.
Eines de suport i recursos perquè l'alumnat pugui desenvolupar l'evidència.
Una llista d’evidències ben estructurada facilita que l’alumnat comprengui clarament què s’espera d’ell, eliminant dubtes i confusions. A més, garanteix la coherència en l’avaluació, assegurant criteris justos i homogenis. També ajuda l’alumnat a organitzar-se millor, proporcionant una guia per planificar el seu treball i complir amb els terminis establerts. Finalment, connecta cada tasca amb els objectius d’aprenentatge, motivant l’alumnat a completar el projecte amb sentit i propòsit.
Les evidències poden ser recollides i revisades a través d'eines com a portafolis, observacions, diaris d'aprenentatge, entrevistes, rúbriques, dianes d'avaluació…
El professorat pot recollir evidències en moments clau del projecte, com ara en la transició entre fases, durant el seguiment i l'acompanyament dels equips de treball o en finalitzar el projecte. A més, l'observació contínua del desenvolupament del projecte també constitueix una evidència valuosa en si mateixa.
Les paraules "avaluar" i "qualificar" sovint s'utilitzen indistintament en contextos educatius, però en realitat tenen significats diferents:
Definició: Consisteix en analitzar i valorar el procés d'aprenentatge o el rendiment d'una persona o projecte. Inclou observar si s'han assolit els objectius plantejats i identificar punts forts i febles per millorar.
Objectiu: Donar un diagnòstic global, identificar què funciona i què no, i orientar cap a la millora.
Exemple: En un projecte de classe, avaluar implica analitzar el treball en equip, la creativitat, l'ús de les eines tecnològiques, la capacitat de resolució de problemes, les competències assolides, etc.
Definició: És assignar una nota o puntuació concreta al rendiment d'un estudiant o al resultat d'una tasca, basada en criteris establerts.
Objectiu: Mesurar el nivell de rendiment en relació amb un estàndard concret.
Exemple: Posar un 7 a un examen perquè l'estudiant ha contestat correctament el 70% de les preguntes.
Avaluar és un procés global i qualitatiu que busca entendre i millorar l'aprenentatge.
Qualificar és un acte concret i quantitatiu que expressa el resultat amb una nota o valor numèric.
Per tant, mentre avaluar se centra en el procés, qualificar posa èmfasi en el resultat.
Per aconseguir que l’avaluació sigui un procés de regulació capaç d’identificar dificultats en l’aprenentatge i trobar solucions, és essencial la participació de tres agents clau: l’estudiant, els companys i el docent, mitjançant tres tipus d’avaluació:
Heteroavaluació: Realitzada pel professorat o agents externs.
Autoavaluació: Reflexió personal de l’estudiant.
Coavaluació: Valoració mútua entre companys.
L’heteroavaluació no es limita a l’avaluació feta pel professorat; també inclou la realitzada per agents externs, com empreses, altres professors o col·laboradors externs. Aquests agents valoren com l’estudiant demostra els seus coneixements o el treball realitzat. Tot i que aquesta avaluació externa no ha de formar part necessàriament de la qualificació final, sí que contribueix significativament al feedback que l’estudiant rep sobre el seu procés d’aprenentatge, enriquint la seva experiència educativa.
L'autoavaluació consisteix en l'anàlisi que l’estudiant fa del seu propi aprenentatge, reflexionant sobre el procés seguit, les seves fortaleses i les àrees de millora. Aquest tipus d'avaluació fomenta l’autonomia, la responsabilitat i la capacitat crítica, ja que permet a l’estudiant identificar què ha après i com pot millorar.
La coavaluació es basa en l'avaluació mútua entre els companys de classe, on cada alumne analitza i proporciona feedback sobre el treball dels altres. Aquest procés fomenta la col·laboració, el respecte i la millora contínua, ja que els estudiants aprenen a valorar el treball en equip i a compartir perspectives diverses.
Tant l'autoavaluació com la coavaluació són mecanismes clau per regular l’aprenentatge, complementant l’heteroavaluació. Aquests processos contribueixen a fer de l'avaluació una eina d'aprenentatge més que una simple mesura de resultats, implicant tots els agents en la millora del procés educatiu.
En aquest punt, el professorat té l'obligació de qualificar els Resultats d’Aprenentatge (RA) establerts al currículum. Quan es treballa per projectes, aquests solen incloure un o més RA's, i en alguns casos, aquests RA's es poden continuar treballant en projectes posteriors. Això planteja el dilema de si cal qualificar el projecte en si mateix, tenint en compte que l’obligació principal és qualificar els RA's associats.
En primer lloc, és imprescindible qualificar els RA's de forma obligatòria. La qualificació d’un RA només es pot donar quan aquest estigui completament treballat. Si un RA no es finalitza amb el projecte en curs perquè es continuarà desenvolupant en un altre projecte, no es pot qualificar encara. Tot i així, es pot proporcionar una qualificació parcial dels RA's treballats fins al moment.
En segon lloc, l’alumnat ha de tenir informació clara sobre el seu progrés. Per això, es pot oferir un informe detallat que reculli les competències assolides, així com una qualificació parcial o total dels RA's treballats en el projecte, segons si aquests han estat finalitzats o no. També es pot incloure una qualificació global del projecte si es considera pertinent.
En resum, la qualificació d’un RA no exclou la possibilitat d’emetre un informe de competències ni d’assignar una qualificació general del projecte.
D’altra banda, la qualificació d’un projecte es calcula combinant l’avaluació del professorat, la coavaluació i l’autoavaluació. El pes de cada tipus d’avaluació és determinat pel professorat, tenint en compte els objectius del projecte i el pla d’avaluació establert. Aquestes proporcions han de ser definides i comunicades a l’inici del projecte per garantir la transparència i assegurar que l’alumnat comprengui com es valorarà el seu treball.
En l’avaluació del professorat, es valoren les millores implementades pels equips després del feedback rebut a la fase 5, utilitzant els mateixos criteris de la rúbrica inicial. Això assegura coherència en el procés i permet verificar si les revisions han suposat una millora significativa.
Finalment, el professorat haurà de proporcionar a l’alumnat un informe de feedback actualitzat, amb comentaris específics sobre les millores introduïdes, per fomentar un aprenentatge reflexiu i orientat a la millora contínua.
Professorat i alumnat han de reflexionar sobre el projecte i el seu desenvolupament, a fi de descobrir els punts forts i febles del projecte. La reflexió és una part clau de qualsevol projecte, ja que permet aprendre i millorar tant a nivell individual com col·lectiu. No es tracta només d’identificar errors, sinó també d’analitzar els encerts i entendre com es poden aplicar en futurs reptes. Els principals objectius de reflexionar són:
Aprendre dels encerts i dels errors. Aquest procés ajuda a identificar què ha funcionat bé i què es pot perfeccionar.
Millorar el treball en equip. Compartir opinions i idees facilita una millor coordinació en futurs projectes.
Preparar-se per a situacions professionals reals. Al món laboral, la capacitat de reflexionar i buscar solucions és essencial per avançar.
Amb aquesta perspectiva, tant l’alumnat com el professorat poden analitzar el projecte des de diferents angles i contribuir a una millora contínua.
L’alumnat s’ha de plantejar aquestes preguntes per aprendre del que han fet:
Què he après? No només coses tècniques (com programar o fer un podcast), sinó també habilitats com treballar en equip o gestionar el temps.
Exemple: "He après a utilitzar GitHub i a coordinar-me millor amb el meu grup."
Quines dificultats he tingut i com les he superat? Això ajuda a veure on hi ha hagut problemes i com els han resolt.
Exemple: "Al principi no entenia el codi d’un company, però vaig preguntar i ho vam resoldre junts."
Com puc aplicar això en el futur? Reflexionar per veure com el que han après pot servir en altres projectes o situacions.
Exemple: "Ara sé que és clau dividir les tasques clarament per evitar confusions."
El professorat també ha de fer una revisió del projecte, centrant-se en aspectes organitzatius i de metodologia:
Ha funcionat el projecte tal com estava planificat? Aquesta pregunta permet analitzar si el disseny i la planificació han estat adequats.
Exemple: "Potser el temps assignat per a cada fase no ha estat suficient."
Quins aspectes es poden millorar? Identificar punts febles ajuda a implementar millores en futures edicions.
Exemple: "Hauríem d’afegir una sessió inicial per explicar millor l’ús de les eines."
Com ha anat en comparació amb projectes anteriors? Reflexionar sobre l’evolució del grup o del projecte és clau per veure el progrés.
Exemple: "Aquest cop l’alumnat ha col·laborat més, però encara cal treballar la gestió del temps."
La reflexió final consisteix en un debat entre alumnat i professorat, on es comparteixen les diferents perspectives:
Es comenten els aprenentatges i els reptes detectats per cada equip.
Es proposen millores conjuntes per a futurs projectes.
Exemple de debat:
Professorat: "Com es podria haver millorat la comunicació durant el projecte?"
Alumnat: "Potser utilitzant una eina com Trello per tenir més clares les tasques."
Professorat: "És una bona idea, però també caldria establir reunions més curtes i més freqüents."
Alumnat: "Aquest cop hem notat que hem millorat respecte a projectes anteriors perquè la col·laboració ha estat més fluida."
Aquest espai de diàleg permet consolidar els aprenentatges i preparar-se millor per a futures experiències.
ACTIVITAT
Títol:
Informe Final d'Avaluació.
Enunciat:
Disseny d'un informe final d'avaluació del projecte per a l'alumnat.
Requeriments:
Criteris d'avaluació.
Comentaris qualitatius: (punts forts i àrees de millora).
Qualificació final del projecte (opcional).
Lliurament:
Al portafolis d'evidències.