El feixisme es combat i destrueix. És inútil dialogar amb els animals.
Podem definir Internet des de tres punts de vista diferents:
El que avui anomenem "Internet" té els seus orígens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET (Advanced Research Projects Agency Network), creada als Estats Units el 1968, en plena guerra freda.
Fins aleshores, les xarxes es basaven en un ordinador central, que rebia i distribuïa tota la informació. El nucli d'aquesta estructura centralitzada era un autèntic "taló d'Aquil·les", capaç de paralitzar tot el sistema si era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una estructura descentralitzada, que assegurava la continuïtat de les comunicacions encara que caigués algun dels seus nuclis.
L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee desenvolupà al CERN (Centre Europeu d'Investigació Nuclear) un format hipertextual i hipergràfic per a publicar documents en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML (HyperText Markup Language), permet a qualsevol usuari "navegar" per la xarxa saltant d'un document a un altre a clics de ratolí.
La World Wide Web (www) s'ha convertit en el servei més utilitzat d'Internet i sovint es confon els termes Internet i Web. Així doncs, sempre que estem visitant pàgines web estem connectats a Internet, però no sempre que estem connectats a Internet estem visitant pàgines web.
A més de les pàgines web Internet disposa d'altres serveis com:
IPv6 és la versió 6 del Protocol d'Internet (IP). És un estàndard de nivell de xarxa que s'encarrega de dirigir i encaminar els paquets. Està dissenyat per substituir l'actual IPv4, ja que el seu límit en el nombre d'adreces de xarxa disponibles afecta al creixement d'Internet.
El canvi més dràstic d'IPv4 respecte d'IPv6 és la longitud de les adreces de xarxa. Les adreces IPv6 són de 128 bits, mentre que les IPv4 són de 32 bits. A nivell numèric el protocol IPv4 només pot tenir 4.294.967.296 o (232) adreces de xarxa diferents, un nombre totalment insuficient si a la llarga es vol donar una adreça a cada persona o ordinador del planeta, i menys encara per a cada cotxe, telèfon, tablet, etc. L'IPv6 suporta 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 o (2128) d'adreces.
Un exemple d'adreça IPv4 seria: 212.150.67.158 i un d'IPv6: 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7334
És molt necessari augmentar el nombre d'IPs no només pel nombre d'ordinadors connectats a Internet, sinó, com mostrava el vídeo anterior per l'arribada de la Internet de les coses. Actualment, en Internet conviuen els dos protocols i la tendència és fer desaparèixer les adreces IPv4.
Les pàgines web estan allotjades en ordinadors anomenats servidors. Dins dels discs durs dels servidors les pàgines web estan organitzades en carpetes i subcarpetes. Les adreces d'Internet contenen informació que permet localitzar tant el servidor com les carpetes i subcarpetes de la pàgina web. En l'adreça d'Internet, també s'indica el protocol fet servir, per exemple: http, https, ftp.
L'adreça completa d'una pàgina s'anomena URL (Uniform Resource Locator). La part de l'adreça que correspon al servidor es coneix com el nom de domini, però no sempre indiquen l'ordinador servidor, ja que organitzacions i persones particulars poden llogar un nom de domini propi. Les adreces poden ser molt llargues o molt curtes, depenent de les carpetes que calgui seguir fins a localitzar la pàgina. Fixeu-vos en el següent exemple: