El feixisme es combat i destrueix. És inútil dialogar amb els animals.
Les transmissions de ràdio són totes aquelles comunicacions que utilitzen ones electromagnètiques, com per exemple: el radar, la televisió, les xarxes sense fils, el aparells dirigits per ràdio-control, etc. Però quan habitualment parlem de la Ràdio estem parlant de la radiodifusió, és a dir, senyals d'àudio transmeses punt a multipunt.
Les primeres emissions de ràdio són del 1906, però la ràdio comercial neix al 1920. A Catalunya les primeres emissions de ràdio són les de Ràdio Barcelona (EAJ-1) al 1923.
En general, el funcionament de la ràdio tradicional és el següent:
La televisió és un sistema per transmetre imatges i so punt a multi-punt, per mitjà d'ones electromagnètiques. La transmissió és semblant a les radiofòniques, tot i que es necessita més amplada de banda, ja que el senyal transporta més informació (imatges i so).
El procés de transmissió de les emissions de televisió és molt similar a la ràdio. Cal afegir, que a més de captar el so, la televisió capta les imatges. Des de fa uns anys, la televisió envia en la mateixa transmissió l'àudio, el vídeo i informació adicional relacionada amb la cadena i els programes que emet.
Realment, la televisió no transmet imatges en moviment, sinó un conjunt d'imatges fixes anomenades fotogrames o frames, que en ser vistes pels nostres ulls a una certa velocitat generen una percepció de moviment. A més, cada imatge està formada per un mosaic de punts de colors verd, blau o vermell, anomenats píxels. La combinació d'aquests punts i vists des d'una certa distància, ens dóna la sensació que veiem imatges en moviment.
El senyal de televisió transmet la informació sobre la lluminositat de cadascun dels píxels de la pantalla un mínim de 25 vegades per segon. El receptor del senyal (el televisor) descodifica el senyal i il·lumina els píxels corresponents.
La telefonia és un dels sistemes de comunicació més estesos. Permet la transmissió de sons per mitjà de senyals elèctrics. El seu funcionament està basat en captar un senyal acústic (la veu) per mitjà del micròfon incorporat dins del telèfon. El micròfon converteix el senyal acústic en un senyal elèctric que es transmet, degudament amplificat i si cal digitalitzat. Quan el senyal arriba al receptor el procés realitzat és l'invers. El senyal elèctric es converteix en acústic per mitjà de l'altaveu o auricular del telèfon.
La xarxa telefònica està formada per dues grans àrees:
A la telefonia fixa cada abonat disposa d'un codi (el número de telèfon) que es marca per posar en contacte dues persones. Aquest codi és convertit en impulsos elèctrics per establir la comunicació. La telefonia fixa pot ser analògica o digital, tot depenen de la centraleta a la que està connectat l'abonat, tot que en l'actualitat la majoria és digital.
A la telefonia mòbil també els abonats disposen d'un codi (el número de telèfon) que es marca per posar en contacte dues persones. La diferència ve en com circula la informació entre l'emissor i el receptor:
La telefonia per Internet permet la comunicació entre l'emissor i el receptor utilitzant programes com Skype, Whatsapp Call, Google Hangout etc. Utilitza la xarxa d'Internet per transmetre la informació que pot ser exclusivament de veu o veu i imatges, llavors s'anomena teleconferència o videoconferència.