Embedded Files
El feixisme es combat i destrueix. És inútil dialogar amb els animals.
Les telecomunicacions
Les telecomunicacions
Entenem per Telecomunicació el fet de poder-nos comunicar a distància entre un emissor i un receptor per mitjà d'un canal per on circulen les dades. La comunicació pot ser amb sons, imatges, texts o qualsevol altres dades a partir d'ones, cables, llum o sistemes electromagnètics.
En l'actualitat els principals sistemes de comunicació són: la telefonia, missatgeria instantània (Whatsapp, Snapchat, Twitter, Instagram...), la ràdio, la televisió i la interconnexió de sistemes digitals per mitjà de xarxes com Internet.
Per a què existeixi el procés de telecomunicació han d'existir uns elements imprescindibles:
Emissor. Persona que transmet un missatge als altres.
Missatge. Informació que l'emissor envia al receptor.
Codificació. És un conjunt de signes sistematitzat juntament amb unes regles que permeten utilitzar-los. El codi permet a l'emissor elaborar un missatge i al receptor interpretar-lo. L'emissor i el receptor han d'utilitzar el mateix codi.
Les llengües que parlem els humans són un dels codis més utilitzats per comunicar-nos. Altres codis serien els impulsos elèctrics de 0's i 1's que circulen per les xarxes d'ordinadors o l'antic codi Morse.
Canal. Element físic que estableix la connexió entre l'emissor i el receptor. Per exemple l'aire, els cables...
Descodificació. És el procés invers de la codificació. Interpreta els signes codificats i els converteix en un llenguatge comprensible per al receptor.
Receptor. Persona que rep el missatge a través del canal i l'interpreta.
Interferències o sorolls. Tot procés de comunicació es veu afectat per l'anomenat soroll que afecta a la correcta comunicació. Aquestes interferències o sorolls poden venir donades per sons externs com un volum alt de la música que no permet parlar o distorsions electromagnètiques que alteren els impulsos elèctrics.
Les comunicacions poden ser:
Unidireccionals, com és la ràdio, on la informació es transmet en un sol sentit.
O també bidireccionals, com el telèfon, on la informació es transmet en els dos sentits.
D'altra banda, les comunicacions també poden ser:
Punt a punt, com ara el telèfon o el correu electrònic, on existeix un emissor i un o pocs receptors.
O també punt a multipunt, com la ràdio o la televisió, on existeix un emissor i un nombre indefinit, però elevat, de receptors.
Els canals de transmissió
Els canals de transmissió
Un canal de transmissió és un suport físic per on circula la informació emesa per l'emissor i rebuda pel receptor. Segons el canal, les dades transmeses entre l'emissor i el receptor poden viatjar en forma de:
Electricitat, si el canal és un conductor com el fil de coure. Exemples serien els telèfons fixes, les línies ADSL, etc.
Ones electromagnètiques, si el canal passa a ser l'atmosfera o l'espai. Exemples serien les Wi-Fi, la ràdio, la televisió, etc.
Impulsos lumínics, si el canal passa a ser conductor de la llum. Un exemple seria la fibra òptica.
Els canals poden ser:
Guiats, són els que condueixen les ones a través d'un mitjà físic com un cable. Alguns dels sistemes de comunicació que funcionen per canals guiats són: el telèfon fix, televisió per cable, Internet (també es pot incloure en els no guiats).
No guiats, són els que no disposen de cap canal físic creat per l'home i el seu canal pot ser l'aire, l'aigua o el buit. Alguns sistemes de comunicació que funcionen per canals no guiats són: el telèfon mòbil, televisió, el sonar, Internet (també es pot incloure en els guiats).
Tot seguit veurem cadascun d'aquests canals:
Els dispositius de canals guiats més utilitzats per a la transmissió de dades són:
El cable de parells està format per dos o més fils conductors i un material plàstic aïllant que els recobreix. Per la seva poca capacitat de transmissió de dades s'utilitza per a les xarxes de telefonia i de dades. A casa vostra els podeu veure sortint del telèfon o de l'ordinador fins a un connector situat a la paret o al router.
El cable coaxial està format per dos conductors separats per aïllants i permeten velocitats més elevades que el cable parell, així com una major fiabilitat i distància de transmissió. Las seves aplicacions a la llar són per a cables d'antena de televisió. També trobem aplicacions en cables submarins (ara estan sent substituïts per cables de fibra òptica).
El cable de fibra òptica està format per un filament circular semi-flexible que pot reflectir feixos de llum i està recobert d'un material aïllant. És el canal que permet transmetre major cabal d'informació. S'utilitza per a comunicacions d'abast mundial com els cables submarins substituint els cables coaxials.
Els dispositius canals NO guiats o sistemes sense fils més utilitzats per a la transmissió de dades són:
Les antenes són dispositius capaços d'emetre, captar o repetir ones. Les antenes poden tenir diferents mides i formes segons les freqüències que vulguin captar o emetre. Les antenes són utilitzades per a la telefonia en general, la televisió, la ràdio, Internet i la majoria de telecomunicacions. Les antenes poden ser:
Direccionals que han d'estar orientades cap a la font que emet el senyal, com és el cas de les antenes parabòliques.
Omnidireccionals que poden rebre i enviar senyals independentment de la seva orientació, com és el cas dels telèfons mòbils, les Wi-Fi's o les antenes emissores de televisió instal·lades a la Torre de Collserola.
Els satèl·lits de comunicació disposen d'antenes i poden funcionar com a repetidors dels senyals que reben de la Terra o d'altres satèl·lits. Els satèl·lits poden ser:
Passius, si la seva funció és rebotar senyals.
Actius si a més de rebotar senyals les amplifiquen.
Gairebé tots els satèl·lits són a l'hora actius i passius.
Els satèl·lits s'utilitzen per a la majoria de telecomunicacions de llarga distància com la telefonia, la televisió, Internet per a llocs remots, etc.
Segons la seva ubicació (òrbita) els satèl·lits poden ser:
GEO (Geosynchronous Earth Orbit) estan situats a una òrbita de 36.000 Km de la Terra i la seva velocitat és la mateixa que la rotació terrestre, això fa que sembli que estiguin quiets. Exemples són satèl·lits de comunicacions o meteorològics.
LEO (Low Earth Orbit) estan situats en òrbites més baixes de 200 a 2.000 Km i orbiten a gran velocitat, cosa que fa que no sempre siguin visibles, però hi ha molts i treballen de forma coordinada, de manera que sempre existeixen alguns per damunt nostre. Aquests satèl·lits s'utilitzen per a la comunicació dels telèfons mòbils, el sistema de posicionament GPS o la ISS (International Space Station).
En realitat, les diferents tecnologies de comunicació utilitzen canals guiats i no guiats segons les seves necessitats. No podem dir que Internet, o els mòbils o la telefonia fixa utilitzen de forma exclusiva un tipus de canal. Per exemple, i com veurem més endavant dins de l'apartat de telefonia, els mòbils per transmetre dades del telèfon a l'antena receptora utilitza canals no guiats; des de l'antena a altres antenes canals guiats o no guiats i si la conversa és entre ciutats també pot utilitzar canals guiats o no guiats.
La tria d'un canal de comunicació o altre ve donada per les característiques del dispositiu i les necessitats de l'espectre electromagnètic.
Report abuse